En aquest episodi de Volem saber a Vilassar Ràdio (98.1 FM), la Joana Hernández entrevista Pep Massiques i Mireia Artigas, representants de l’Associació d’Hostalers de Cabrils. La conversa gira al voltant de:
• La història i el funcionament de l’associació (més de 35 anys de trajectòria).
• El treball en equip i el bon clima entre establiments, amb una forta tradició familiar a l’hostaleria de Cabrils.
• La Ruta Gastronòmica i el plat solidari, que aquest any entren en pausa però amb previsió de tornar renovats.
• La Mostra d’Estiu de Cabrils, un esdeveniment exigent però molt estimat, que projecta la imatge gastronòmica del poble.
• El premi de reconeixement a la contribució i a l’associacionisme empresarial atorgat per la FEGEM a l’associació.
• La marca Cabrils com a “vila gastronòmica” del Maresme, amb molta diversitat de restaurants i forta atracció de públic de Barcelona.
• Els reptes del sector de l’hostaleria: conciliació familiar, manca de personal qualificat, horaris llargs i exigència dels clients.
• El paper de les dones i la tradició familiar als restaurants, amb mencions emotives a les àvies i mares com a grans cuineres i emprenedores.
• La relació amb la crítica gastronòmica i les guies (Repsol, Michelin), i alguna anècdota de visites “anònimes”.
• Una recepta detallada de fricandó de vedella amb moixernons, reivindicant-la com a plat català fàcil i assequible de fer a casa.
• Volem saber és descrit com un magazín d’entrevistes que aprofundeix en temes coneguts i dona a conèixer realitats noves.
• L’emissió forma part de la graella de programació de Vilassar Ràdio, enfocada a continguts de proximitat.
• Es presenta l’Associació d’Hostalers de Cabrils com una entitat molt activa, que organitza nombrosos esdeveniments.
• Els convidats: - Pep Massiques: restaurador, vinculat a negocis familiars històrics de Cabrils. - Mireia Artigas: vinculada a la comunicació i organització dels esdeveniments de l’associació.
“La idea és sempre intentar buscar esdeveniments que diferenciïn.”
• L’associació té més de 35 anys d’història.
• Neix amb l’objectiu de sumar forces entre establiments per: - Tirar endavant projectes conjunts. - Millorar la promoció del poble. - Crear bona entesa i comunicació interna.
“Ajuntar-nos entre tots per poder tenir més força per tirar endavant projectes.”
• Destaquen el bon rotllo entre els membres, molt allunyat de la rivalitat destructiva.
• Els negocis canvien poc amb els anys; hi ha molta continuïtat familiar: - Quan una generació es retira, en sovint agafa el relleu un fill o un altre familiar. - Exemples de restaurants amb 80 anys d’història.
• Es reivindica el paper potent de les dones a la història de la restauració local (àvies i mares com a grans cuineres i caps del negoci).
• Es remarca que l’hostaleria és una feina molt dura: - Horaris llargs i sovint nocturns. - Sovint arriben a casa quan els nens ja dormen.
• Un dels grans reptes actuals és: - Trobar personal per sala i cuina. - Fer horaris més humans per facilitar la conciliació familiar.
• Es comenta que molts clients no veuen la realitat d’una cuina en hora punta.
“Tots els clients haurien de passar un dia per la cuina… Potser seríem una miqueta més pacients.”
• Fan referència a programes de televisió que entren a cuines i mostren el “darrere les càmeres”, però subratllen que la realitat diària és molt intensa.
• La Ruta és un esdeveniment gastronòmic en què: - Es permet a la gent entrar a les cuines en horari de servei real. - Es combina experiència gastronòmica i proximitat amb els cuiners.
• Va néixer d’un brainstorming col·lectiu entre els nou hostalers de l’associació.
“La Ruta és un esdeveniment complicat, que requereix la participació de tots al 100%.”
• Aquest any la Ruta s’atura (stand-by): - No se celebra en el format habitual. - Estan plantejant noves fórmules per al futur.
• Anuncien: - Una “petita sorpresa” a final d’any o principi del següent. - La Ruta tornarà l’any que ve, no es cancel·la, només es reformula.
• Fa dos anys es va celebrar el 10è aniversari de la Ruta Gastronòmica.
• Van organitzar un esdeveniment especial tipus “Masterchef”: - Participants cuinant amb ingredients limitats. - Exercicis com fer croquetes, ous, patates, etc. - Va ser molt divertit però molt exigent per organitzadors i participants.
• A partir d’aquestes activitats, els cuiners comparteixen trucs professionals que la gent pot aplicar a casa (per exemple, com fer croquetes amb forma de xurro per agilitzar la feina).
• Cada edició de la Ruta incorpora un plat solidari vinculat a ONGs o entitats socials.
• Darrera col·laboració destacada: - Associació Mariona (Mataró), impulsada per una exhostalera de Cabrils i veïna de Vilassar de Mar.
• Encara no s’ha decidit amb qui col·laboraran en la propera edició, però la línia solidària es manté.
• La Mostra d’Estiu és un altre gran esdeveniment gastronòmic de Cabrils molt conegut al Maresme: - Els restaurants ofereixen platets de tast. - El públic compra tíquets i els intercanvia per degustacions.
• Té lloc en plena temporada alta, quan els restaurants ja tenen molta feina.
• És una època “pesada” de feina, però: - Els restauradors consideren que “s’ha de fer” perquè és positiu pel poble. - Afavoreix que molta gent els conegui i s’hi acosti durant l’any.
• A diferència de la Ruta: - La Mostra dura diversos dies (4 dies). - Permet repartir la presència (estar-hi només dos dies, per exemple, i compartir amb un altre establiment).
• L’Associació d’Hostalers de Cabrils ha rebut el Premi de Reconeixement a la Contribució i a l’Associacionisme Empresarial, atorgat per la FEGEM (federació d’empreses del Maresme).
• És un reconeixement a la feina col·lectiva i a l’esforç sostingut de tants anys d’activitat associativa.
“Aquestes coses et donen força per continuar i fer-ho millor encara.”
• No es van presentar a cap candidatura; el premi va ser totalment sorpresa.
• A diferència d’altres categories, on les empreses es postulen, en aquest cas: - No hi havia candidatura prèvia. - El nom de l’associació es va anunciar directament durant l’acte.
• Els convidats expliquen que ni van reaccionar al principi de la sorpresa que es van endur.
• Expliquen una anècdota d’una visita anònima vinculada a la Guia Repsol: - Una persona sola, que demana molts plats. - No es presenta com a crític, però al final deixa entendre que “ja en sentiran a parlar”.
• El restaurant va rebre posteriorment un reconeixement de la Guia Repsol.
• No han tingut (que sàpiguen) visites de Guia Michelin, però en comparen la sensació: gent que entra, menja i marxa sense dir res.
• Distingixen entre: - Crítics professionals de guies i mitjans, que pagen el menjar i treballen amb criteri. - Altres que demanen “convida’m a dinar” a canvi d’una ressenya, i que viuen d’aquesta dinàmica.
“Hi ha de tot en aquest món… Hi ha qui fa una ressenya un dia i d’això en treu petroli.”
• L’associació la formen nou establiments, entre restaurants, bars i hotels.
• Llista enumerada pels convidats: - La Mossegada - Calestrany - Can Rin - La Concòrdia - L’Hort de Cabrils - El Nou Gras - Sal i Pebre - Hostal de la Plaça (amb hotel) - L’Hostalet (nova incorporació)
• L’Hostalet és la darrera incorporació: - Projecte d’una altra germana del Pep (Helena). - S’ha aprofitat una part no utilitzada de l’Hostal de la Plaça per fer 4-5 habitacions amb cuina, pensades per estades curtes o mitjanes.
• Es remarca que, tot i que la família és nombrosa, només alguns membres es dediquen a l’hostaleria, però això consolida una marca familiar forta al poble.
• No tot és tradició; també hi ha gestions noves en establiments antics.
• Alguns restaurants han canviat de responsable en els últims anys i continuen funcionant molt bé.
• Es reconeix que Cabrils té fama de “vila gastronòmica” dins el Maresme: - Molta gent decideix primer anar a Cabrils i, un cop allà, escull restaurant. - Hi ha la percepció de “vagis on vagis, menjaràs bé”.
• Factors clau: - Molta oferta en relació amb la mida del poble (població petita, molts restaurants). - Diversitat gastronòmica: diferents estils, preus i propostes. - Atracció de públic de Barcelona i rodalies.
• Es destaquen opcions per a diferents butxaques: - Restaurants més gastronòmics. - Propostes més econòmiques: pizzes, tapes, entrepans, etc.
• Exemples: - La Concòrdia i L’Hort ofereixen pizzas i opcions més assequibles.
• Es debat la idea que els joves només mengen hamburgueses i menjar ràpid.
• El Pep i la Mireia consideren que: - Sí que hi ha joves al restaurant, però condicionats pel poder adquisitiu. - El preu influeix molt en les seves decisions, d’aquí l’èxit d’opcions més barates.
• Un dels grans atractius de Cabrils és que gairebé tots els establiments tenen terrassa: - Ideal per a públic jove i familiar. - S’hi pot estar tot l’any gràcies al microclima temperat. - Es reforça la cultura mediterrània de seure a l’aire lliure, tant de dia (sol) com de nit (llumetes, abrigar-se una mica).
“Sembla que no, però és molt important tindre aquest espai exterior.”
• El Pep reivindica el fricandó com un plat català clàssic, molt fàcil i agraït.
• Vol trencar la idea que sigui una recepta complicada: amb tècnica bàsica es pot fer perfectament a casa.
• Es pot fer amb diverses parts de la vedella: - Conill (conillet de vedella) - Llata (opció recomanada a l’entrevista)
• Altres elements clau: - Molta ceba ben picada. - Moixernons secs (rehidratats). - Tomàquet ratllat (una mica). - Birranci o vi per flamejar. - Farina per enfarinar la carn.
• 1. Preparació de la carn - Tallar la llata ben fineta a la carnisseria. - Enfarinar els filets i marcar-los lleugerament en una cassola amb oli. - Retirar la carn i reservar.
• 2. Sofregit de ceba - Amb l’oli i la farina que han quedat, fer un sofregit de molta ceba. - Ceba molt ben picada (la seva àvia la passava per l’1-2-3 / picadora per treure’n més aigua). - Deixar que es faci a foc baix, amb paciència, fins que estigui ben confitada.
• 3. Incorporació de tomàquet i moixernons - Afegir una mica de tomàquet ratllat, que aporta aigua i ajuda la cocció. - Hidratar prèviament els moixernons en aigua durant 2-3 hores. - Colar l’aigua de remull i reservar-la (és un dels grans secrets del plat). - Afegir els moixernons hidratats al sofregit.
• 4. Deglàs i cocció final - Posar-hi una mica de birranci i flamejar. - Tornar la carn a la cassola. - Afegir l’aigua dels moixernons. - Deixar fer xup-xup fins que la carn quedi tendra i la salsa lligada.
• No cal fer cap picada addicional: la farina de la carn i el col·lagen de la vedella ja espesseixen la salsa.
Resultat: un fricandó “ràpid, fàcil i molt català”, ideal com a recepta casolana de diumenge.
• La presentadora resumeix que han parlat de: - El premi de l’associació. - L’estat de la Ruta Gastronòmica i de la Mostra d’Estiu. - La realitat de l’hostaleria a Cabrils.
• Es convida els hostalers a tornar quan tinguin novetats.
• Es clou l’episodi amb la fórmula habitual de comiat de Volem saber, emmarcant el programa com a espai setmanal d’entrevistes a la graella de Vilassar Ràdio.
Presentació del programa *Volem saber* de Vilassar Ràdio i explicació de l’objectiu del magazín d’entrevistes. La conductora avança que el dia d’avui es dedicarà a parlar amb l’Associació d’Hostalers de Cabrils, destacant-ne l’activitat i dinamisme, i anuncia que acaben de rebre un premi per la seva contribució a l’associacionisme empresarial.
Es presenten els convidats, Pep Massiques i Mireia Artigas. Expliquen que l’associació té més de 35 anys i que l’objectiu principal sempre ha estat unir esforços entre establiments per tenir més força i tirar endavant projectes conjunts. Destaquen el bon ambient, les reunions periòdiques i la comunicació fluida, molt allunyada de la competència destructiva. Es remarca la tradició familiar de molts restaurants, sovint gestionats per diverses generacions.
El Pep explica la història de l’Hostal de la Plaça, iniciada pels seus avis, amb menció especial a la seva àvia Doloretes, gran treballadora que s’aixecava aviat per anar al mercat i cuinar. Es reivindica el paper de les dones com a figures molt potents i avançades al seu temps dins l’hostaleria familiar. Es contrasta la presència massiva de dones a les cuines domèstiques amb la infrarepresentació històrica de cuineres en l’àmbit professional, tot i que aquesta tendència està canviant.
Es reflexiona sobre la dificultat de donar un bon servei a sala en alguns restaurants i la importància de l’ofici i l’experiència. Es parla de com costa trobar personal qualificat i de la necessitat de millorar horaris per afavorir la conciliació familiar. Es remarca que la feina a cuina i a sala implica moltes hores i sacrificis, però que, per als qui ho han viscut des de petits i s’han format en hostaleria, acaba sent un estil de vida.
S’introdueixen els dos grans esdeveniments gastronòmics de Cabrils: la Mostra d’Estiu i la Ruta Gastronòmica. Es focalitzen en la Ruta, un esdeveniment on els visitants poden entrar a les cuines i conèixer el treball dels cuiners en plena hora punta. La Mireia explica que aquest any s’atura la Ruta (stand-by) per replantejar-la i buscar noves fórmules, però que l’any vinent es recuperarà. Avancen que hi haurà una sorpresa a final d’any o principi del següent, complementària però no substitutiva de la Ruta.
S’explica que la Ruta va sorgir d’un brainstorming entre els nous hostalers i que és un esdeveniment complex que requereix implicació total dels restaurants. Es descriu la feina de la premsa entrant a les cuines en hora punta, intentant no destorbar. La conversa gira cap a la percepció dels clients: sovint no entenen per què es triga en servir i desconeixen la intensitat de treball dins d’una cuina. Es defensa la idea que tothom hauria de viure un servei des de dins per valorar més la feina dels equips de cuina i sala.
Es confirma que la Ruta continuarà, tot i la pausa d’enguany. El Pep i la Mireia recorden el 10è aniversari de la Ruta Gastronòmica, celebrat fa dos anys amb un esdeveniment tipus "Masterchef" on tothom participava cuinant. Expliquen anècdotes sobre proves com la de les croquetes, on es mostraven tècniques més eficients que les casolanes (com fer la massa en forma de xurro). Destaquen com aquests esdeveniments serveixen per compartir trucs professionals amb el públic, que després els agraeix perquè els apliquen a casa.
Es parla de la Mostra d’Estiu, en què els restaurants ofereixen tastos amb sistema de tíquets. Tot i ser en un moment de molta feina, els restauradors consideren que són activitats que s’han de fer per al poble i per donar-se a conèixer. Es diferencia de la Ruta perquè dura diversos dies, però es pot compartir la presència entre establiments per fer-la més assumible.
Es reprèn el tema del plat solidari de la Ruta: cada any l’associació col·labora amb una ONG o entitat. L’última col·laboració va ser amb l’Associació Mariona de Mataró, impulsada per una antiga membre dels hostalers de Cabrils i veïna de Vilassar de Mar. Encara no s’ha decidit la propera entitat beneficiària, però es confirma la voluntat de mantenir la vessant solidària de l’esdeveniment.
Es presenta el premi rebut per l’Associació d’Hostalers de Cabrils: el Reconeixement a la Contribució i a l’Associacionisme Empresarial atorgat per la FEGEM, federació d’empreses del Maresme. El Pep i la Mireia destaquen la il·lusió que fa que es valori la feina d’una entitat sense ànim de lucre, que comporta molta dedicació. Aquest tipus de reconeixements els dona força per continuar i millorar la seva tasca.
Expliquen que el premi va ser totalment inesperat: a diferència d’altres categories en què cal presentar candidatura (dona empresària, empresa del Maresme, etc.), en el seu cas ningú els havia presentat ni s’havien postulat. Van sentir el nom de l’associació durant l’acte i van quedar tan sorpresos que gairebé no van reaccionar. Comparen la sensació amb la visita sorpresa d’un inspector de la Guia Michelin.
Relaten l’anècdota d’una visita d’un presumpte inspector de la Guia Repsol: una persona sola que demana molts plats, paga i marxa dient que ha menjat molt bé i que "ja en sentiran a parlar". Posteriorment el restaurant rep un reconeixement de la guia. Es contrasta aquesta professionalitat amb altres casos de gent que es presenta com a opinador o crític buscant que els convidin a menjar a canvi d’una ressenya. Es critica aquest model oportunista, que contrasta amb l’esforç constant dels restauradors.
Es detalla que l’associació està formada per nou establiments, que inclouen restaurants, bars i hotels. Es llisten un per un: la Mossegada, Calestrany, Can Rin, la Concòrdia, l’Hort de Cabrils, el Nou Gras, Sal i Pebre, l’Hostal de la Plaça (amb hotel) i l’Hostalet. S’explica que l’Hostalet és un projecte d’una altra germana del Pep, que ha reconvertit una part no utilitzada de l’hostal en 4-5 habitacions amb cuina per a estades curtes o mitjanes. Es reforça la idea de la continuïtat familiar, tot i que només alguns germans i el nebot es dediquen a l’hostaleria.
Es comenta que Cabrils té fama de "vila gastronòmica" al Maresme. Molta gent decideix primer anar a Cabrils i, un cop allà, escull el restaurant perquè confia que a qualsevol lloc menjarà bé. Es destaca que, tot i ser una població petita, té una densitat de restaurants molt alta i una gran tradició gastronòmica, amb públic que ve de Barcelona. Un altre factor clau és la diversitat: es pot triar entre diferents estils, preus i propostes culinàries.
Es parla del comportament de la gent jove respecte als restaurants. Tot i el tòpic que els joves només mengen hamburgueses o pizza, els convidats constaten que també van a restaurants, però limitats pel poder adquisitiu. Es recorda que a Cabrils hi ha establiments amb opcions més econòmiques (pizzes, etc.) que faciliten l’accés dels joves. Un altre gran atractiu són les terrasses: gairebé tots els locals en tenen, i el microclima de Cabrils permet gaudir-ne gairebé tot l’any. Es remarca la cultura mediterrània d’estar a l’aire lliure, tant de dia com de nit, encara que faci una mica de fred, ajudats per estufes o cremadors.
La presentadora demana al Pep una recepta senzilla per als oients, coincidint amb l’hora en què molta gent està cuinant. El Pep proposa un fricandó de vedella amb moixernons i el reivindica com un plat català fàcil i molt agraït. Detalla la recepta: triar una bona part de vedella (llata), tallar-la fina, enfarinar-la i marcar-la; fer un sofregit amb molta ceba molt picada (fins i tot amb picadora, com feia la seva àvia) i una mica de tomàquet; hidratar moixernons, reservar-ne l’aigua i afegir-los al sofregit; flamejar amb birranci, reincorporar la carn i mullar amb l’aigua dels bolets, deixant-ho coure fins que la salsa lligui. Subratlla que no cal picada, perquè la farina ja espesseix la salsa. Es tanca amb la idea que és una recepta ràpida, fàcil i molt catalana.
La conductora resumeix que amb el Pep Massiques i la Mireia Artigas han parlat de l’Associació d’Hostalers de Cabrils, del premi rebut, de la Ruta Gastronòmica, de la Mostra d’Estiu i de la realitat de l’hostaleria al poble. Es mostren oberts a tornar quan hi hagi noves notícies. Finalment, es tanca l’edició de *Volem saber* amb el comiat habitual i la cita per a la setmana vinent a la mateixa hora.