Entrevista a Laura Chico (Formatges Vilassarra) sobre el món del formatge: des de l’origen de la llet i el procés d’elaboració fins a les maduracions, escorces, sabors, maridatges i on trobar els seus productes.
"El formatge no es posa dolent, va evolucionant."
• Convivència de gustos: amants del formatge intens i persones a qui l’olor de la llet molesta; esment d’intolerància a la lactosa i algunes solucions.
• Llet de vaca: granja pròpia a Sant Antoni de Vilamajor; d’allà també surten mantegues, iogurts i envasat de llet.
• Llet de cabra: Baix Montseny (Cànoves, Palau, Granollers) i, ocasionalment, Múrcia per cobrir dèficits a la tardor (octubre-novembre), quan les cabres han parit i cal llet pels cabrits.
• Llet d’ovella: proveïdor gran productor a Lleida. Producció més limitada però present.
• Per a formatges artesans, el bàsic és: clorur càlcic (per reforçar el gra i recuperar el calci perdut en la pasteurització) + quall (que transforma la llet en coàgul). Sense conservants.
• A Catalunya i Espanya, els formatges frescos (i mató) han de fer-se amb llet pasteuritzada.
• Frescos (mató, formatge fresc): consumibles l’endemà de l’elaboració (millor refredats unes hores a càmera).
• Madurats: - Tendre: ~2–4 setmanes - Semicurat: ~1–1,5 mesos - Curat: >2 mesos - Hi ha peces pròpies amb fins a 1 any; el formatge no s’atura, continua evolucionant.
• Sabors incorporats a l’interior (p. ex., trufa) o recobriments externs (romaní, pebre, herbes). El temps de maduració amb l’ingredient és clau perquè el sabor vagi calant.
• Si es posa la cobertura i es ven de seguida, el gust no es transfereix prou; cal madurar amb l’ingredient.
• Escorces: en artesans, sovint comestibles; en circuits de supermercat és habitual cera o làtex alimentari com a protecció externa (aquest recobriment no es menja).
"Molts formatges, l’escorça és on hi ha el sabor."
• Exemples: - Fong blanc (tipus camembert): suau i gustós; escorça comestible. - Fong negre (el “pelut”): comestible però més amarg; hi ha qui prefereix retirar-ne l’escorça per paladar.
"Mengem pels ulls."
• La presentació a botiga influeix en la tria. De vegades, el formatge “més lleig” (amb més vida a l’escorça) és el més saborós perquè ha experimentat més interaccions durant l’afinació.
• Formatge blau suau: fong d’agressivitat baixa (menys intens que cabrales i similars). Ideal per qui vol un blau equilibrat.
• Rulo de cabra: molt versàtil (sol, amanides, planxa).
• Formatge pudent: feta amb llet crua, més sabor de terrer; pell taronja per efecte d’una bactèria làctica d’afinació; pasta tova però no tan cremosa com un münster.
• Pelut: fong negre exterior, caràcter marcat (amargor).
• Romaní: recobert d’herba aromàtica; requereix temps perquè el gust penetri.
• Sec de cabra: tracte amb oli d’oliva a l’escorça (evita esquerdes); al perdre aigua, concentra sabors; textura trencadissa i molt expressiva.
• Un tipus madurat; el temps i la mida de la peça determinen el punt òptim (peces petites maduren abans; peces grans poden anar fins a més d’1 any o més, segons estil).
• Col·laboracions amb Altalella per maridatges de vins amb formatges.
• Cerveses: gran diversitat (clares, torrades, més o menys maltejades, amargues) que permeten jocs de maridatge molt rics.
• Caves i escumosos: també poden maridar amb determinats formatges.
• Elaborat a partir de restes de formatges (mescles de cabra/ovella/vaca) que no són òptims comercialment.
• Es treballen amb aiguardent i es deixen a sol i serena ~40 dies, provocant una segona fermentació i donant lloc a una pasta d’untar de gran intensitat.
• Sense botiga pròpia fixa; venda directa al local (contactant prèviament amb la Laura).
• Agrícola de Vilassar: àmplia gamma disponible.
• Espinalem: alguns blaus.
• Can Boer: el pelut, boletes de cabra i altres.
• Restaurants de Vilassar i, de forma recurrent, a la Fira de Nadal.
• Llet crua, pasteurització, clorur càlcic, quall, maduració, afinació, bactèries làctiques, fongs, escorça, formatge blau, maridatge.
"El més lleig sovint és el que té més gust."