27/05/2025
Neurodivergència, TDAH, TEA i societat digital — superpoders, diagnòstic i cultura
Setciències
Resum breu
En aquest episodi de Set Ciències l’equip conversa amb el psiquiatre infantil-juvenil Ivan Oller sobre la neurodivergència:
- Monòleg inicial d’Alexis: comparteix la seva lluita personal amb el TDAH mentre intenta preparar el programa.
- Definicions clau: diferència entre neurotípic i neurodivergent mitjançant la metàfora de les carreteres principals i els camins secundaris.
- Paraigua de condicions: TDAH, TEA, dislèxia, lateralitat, orientació sexual… i com la cultura marca què és “divergent”.
- Diagnòstic vs trastorn: quan el patiment i la disfunció converteixen una condició en trastorn de salut mental.
- Superpoders i contrapartides
- TEA: hiperfocalització en detalls, perfil ideal per a proves de qualitat i alta cuina.
- TDAH: energia, impuls per explorar (ventaja evolutiva).
- Dislèxia: creativitat i desenvolupament d’estratègies alternatives.
- Pregunta infantil (Iris, 7 a.): “Dues coses bones del TDAH? — Ajuda i sentit de l’humor”.
- ¿Cal “curar” la neurodivergència? L’èmfasi passa a adaptar la societat i aprofitar la diversitat.
- Gènere i diagnòstic: dones amb TEA sovint invisibilitzades pel masking; canvi de criteris diagnòstics.
- Xarxes socials: potencial divulgatiu versus aïllament dopaminèrgic; importància de combinar món on-line/off-line.
- Secció “Indiferència Artificial”: qüestionari ràpid a Oller (vocació, trapelleries infantils, realitat, cervesa amb llimona).
L’episodi defensa una mirada plural: totes les persones tenim percentatges de neurodivergència; la clau és com l’entorn acull i potencia cada singularitat.
Marcadors