Resuming podcast
Setciències 2.6. Parkinson
08/05/2025

AI Parkinson avui: símptomes motors & no motors, risc ambiental, neuroestimulació, dieta i perspectiva de gènere

Setciències

AI

Context i presentació

"Una malaltia incurable i progressiva és un gran adversari per a la procrastinació"
El programa comença amb la lectura emotiva d’un oceanògraf que descriu la seva lluita amb el Parkinson, introduint la convidada Dra. Diana Laguna Toset (anomenada Ariadna), neurocientífica especialitzada.

Què és el Parkinson?

Mort de neurones dopaminèrgiques a la substància negra
• Aparició de símptomes motors (tremolor, bradicinèsia, rigidesa) i no motors (restrenyiment, pèrdua d’olfacte, trastorns del son, ansietat).
• Malaltia heterogènia: cada pacient té una combinació i progressió diferent de signes.

Epidemiologia i factors de risc

Edat i gènere

• Incidència creix a partir dels 60 anys, però un 20 % de casos apareixen abans dels 50.
Homes (60 %) més afectats que dones (40 %); es busca l’origen hormonal i ambiental d’aquesta diferència.

Ambient i estil de vida

Pesticides: algunes toxines entren selectivament a les neurones dopaminèrgiques.
Estrès, contaminació, mals hàbits de son, dieta pobra: potencials desencadenants.
Virus (Epstein-Barr, COVID-19): línies de recerca sobre la resposta immune i la neuroinflamació.

Investigar per avançar

Models experimentals

• El Parkinson és exclusiu de l’humà; s’indueix en rosegadors amb toxines per estudiar-lo.
• Paper de la neuromelanina com a possible factor de vulnerabilitat humana.

Noves dianes terapèutiques

Anticossos anti-alfa-sinucleïna: assaigs clínics per frenar l’agregació proteica (quasi “vacuna”).
Neuroestimulació:
- Deep Brain Stimulation (DBS) implantada en ganglis de la base.
- Dispositius d’estimulació cortical no invasiva.
Intel·ligència artificial i neuropròtesis: projectes embrionaris (ex. Neuralink) per al control motor.

Microbiota, dieta i prevenció

• Alteracions intestí–cervell detectades en pacients; investigació de la flora bacteriana.
Dieta mediterrània rica en vegetals correlaciona amb menor incidència.
• Recomanació global:
- Menjar saludable
- Fer exercici
- Dormir bé
- Reduir estrès

Impacte social i educatiu

Projecte intergeneracional

• Alumnes de 4t d’ESO acompanyen pacients durant 8 setmanes: empatia, visibilització i vocacions científiques.

Q&A infantil

• Preguntes de la Bet (10 anys) i la Joana (13 anys) sobre vacunes i ajuda diària: la convidada destaca la importància de l’escolta activa i l’assistència pràctica.

Ciència en femení

Maria Grazia Spillantini

• Descobridora de l’alfa-sinucleïna als cossos de Lewy (1997) i pionera de la genètica del Parkinson.
• Exemple de referent femení en un camp històricament dominat per homes.

Conclusions clau

1. El Parkinson és molt més que tremolor: cal conèixer els símptomes invisibles.
2. Edat, ambient i estil de vida conflueixen; la prevenció és possible.
3. Recerca puntera (anticossos, DBS, IA) obre camins per frenar o pal·liar la malaltia.
4. L’educació i la visibilització redueixen l’estigma i milloren la qualitat de vida dels pacients.

Marcadors

Introducció del programa i presentació de l'equip
Compartir

Salutació inicial i noms dels locutors de «Set Ciències».

Lectura emotiva d'un testimoni de Parkinson
Compartir

Relat personal d’un oceanògraf que descriu els efectes de la malaltia.

Presentació de la convidada i plantejament del tema
Compartir

Benvinguda a la Dra. Diana Laguna i exposició dels objectius de l’episodi.

Símptomes motors i no motors
Compartir

Descripció de tremolors, bradicinèsia, rigidesa i símptomes invisibles com trastorns gastrointestinals o fatiga.

Consciència del pacient i impacte quotidià
Compartir

Com els afectats perceben les pèrdues de funció i busquen diagnòstic.

Definició, mort neuronal i dopamina
Compartir

Explicació del paper de la substància negra i la dopamina en el Parkinson.

Història de la malaltia
Compartir

De James Parkinson (1817) a la comprensió actual dels símptomes.

Variabilitat clínica i reptes de maneig
Compartir

Heterogeneïtat de presentació i dificultat per individualitzar tractaments.

Edat i factors de risc
Compartir

Augment amb l’edat, casos d’inici precoç i tendències globals.

Estil de vida i factors ambientals
Compartir

Estrès, contaminació, hàbits de son i altres possibles desencadenants.

Pesticides, models animals i neuromelanina
Compartir

Com es modelitza la malaltia en rosegadors i la relació amb toxines.

Hipòtesis víriques i sistema immunitari
Compartir

Impacte potencial de virus (Epstein-Barr, COVID) i resposta immune.

Diagnòstic precoç i diferències de gènere
Compartir

Símptomes d’alerta, percentatges homes/dones i biaix històric en recerca.

Preguntes d'infants: vacunes i ajuda quotidiana
Compartir

Anticossos anti-sinucleïna i consells per donar suport a persones amb Parkinson.

Programa intergeneracional adolescents-pacients
Compartir

Projecte de l’Institut del Carmel i la Vall d’Hebron per reduir estigma.

Neuroestimulació i cirurgia (DBS)
Compartir

Funcionament, criteris i resultats de l’estimulació cerebral profunda.

Intel·ligència artificial i neuropròtesis
Compartir

Debat sobre Neuralink i IA per al control motor; fase de recerca inicial.

Microbiota, dieta i estil de vida
Compartir

Eix intestí-cervell, dieta mediterrània i correlacions epidemiològiques.

Conclusió del primer bloc: hàbits saludables
Compartir

Recomanacions de menjar bé, fer exercici, dormir i reduir estrès.

Ciència en femení: Maria Grazia Spillantini
Compartir

Biografia i descobriments sobre l’alfa-sinucleïna.

Dones referents i futur de la recerca
Compartir

Reflexió sobre la necessitat de més figures femenines en neurociència.

Tancament, reflexions i comiat
Compartir

Bloc filosòfic final, preguntes personals a la convidada i cloenda del programa.