L'expressió «Espanya és el país més sòlid del món» sovint se li atribueix a Antonio Machado. També l'he llegida atribuïda a George Orwell, explicant que ho hauria de ser per mantenir cohesionat un país amb tantes deficiències. L'Espanya del 2024 no és l'Espanya del 1936, però hi ha similituds.
En els darrers anys, hem patit una gran pandèmia i vam témer una gran crisi. La pandèmia va provocar el tancament d'empreses de serveis en un país altament dependent del sector terciari, els crèdits ICO i els fons Next Generation que s'havien de retornar amb interessos (almenys en part). I malgrat això, Espanya va seguir sense més ni més.
I quan semblava que ens estàvem recuperant, vam veure com un vaixell quedava atrapat al canal de Suez, mostrant-nos la vulnerabilitat del nostre sistema. Després, Rússia va envair Ucraïna, exposant les nostres mancances energètiques i sistèmiques. I Espanya va decidir subvencionar el combustible, gastant milers de milions d'euros en benzina. Espanya gasta pel boc gros per mantenir-se.
I malgrat tota aquesta despesa, la falta de previsió, les inconsistències, l’estructura del mercat laboral, el deute públic i privat, les tensions polítiques i territorials… tot segueix.
Avui parlem de l'Espanya en Crisi Eterna amb el catedràtic emèrit d'Estructura de l'Economia Santiago Niño Becerra.