L'episodi comença amb una anàlisi profunda de les mimbes de gener, un fenomen natural mediterrani en què el nivell del mar baixa notablement a causa de les altes pressions anticiclòniques.
• La baixada de les aigües (entre 10 i 40 cm) deixava al descobert roques i algues, moment que els pescadors aprofitaven per collir mol·luscs i fer el manteniment de les barques. • Existia una barreja de prudència i superstició: unes mimes irregulars podien ser el preludi de temporals, mentre que una mar plana era vista com una oportunitat per a la captura. • Culturalment, el fenomen va inspirar autors com Joan Maragall, que va dedicar un poema a les calmes d'aquesta època de l'any.
En la secció de gastronomia, es repassen els ingredients que aporten energia i nutrients durant els mesos més freds, posant èmfasi en el producte de temporada.
• Bledes i espinacs: Receptes tradicionals com les bledes arrebossades o els espinacs a la catalana amb pinyons i panses. • Crucíferes: La importància del bròquil i la coliflor en la dieta marinera, recordant com se'ls anomenava arbolitos a bord dels vaixells. • Culinària local: Es parla de les carxofes a la brasa i les faves primerenques, tot reivindicant la pèrdua de la estacionalitat en favor de productes que vénen de lluny.
Es detalla el paral·lelisme entre la vida d'una persona i el procés de construcció d'un vaixell a l'època medieval i moderna.
• El procés començava amb el contracte de construcció (concepció), seguit del muntatge de l'estructura a l'escar (gestació). • El bateig religiós i la primera varada marcaven el naixement oficial del vaixell, un moment crític per comprovar la seva estabilitat i la perícia del mestre d'aixa.
Josep Maria Gelpí recorda la botiga familiar de queviures que va ser un punt neuràlgic de Vilassar de Mar des de la postguerra fins al canvi de mercat municipal.
"Estaria més content si et quedessis a comprar"
• El seu pare, en Geroni Gelpí, no només despatxava gènere del Born, sinó que era un dinamitzador social que organitzava ballades de sardanes els dijous. • Es mantenia la tradició de la llibreta de fiar, on els clients pagaven en rebre el sou setmanal, demostrant la confiança mútua de la comunitat. • Històries sobre la màquina d'oli a granel i el seu famós telèfon (el número 29), un dels pocs que hi havia al barri.