L’episodi de Ran de mar (a Vilassar Ràdio) combina actualitat i cultura marinera amb un to nadalenc: polèmica pels dies de pesca d’arrossegament al Mediterrani, una secció gastronòmica molt pràctica sobre l’escudella i carn d’olla, memòria local a Vilassar de Mar (la Xata de la Madrava), un monogràfic sobre la tradició del pessebre al poble, i una entrevista sobre la Fira de Nadal del Port Vell de Barcelona. Tanca amb una peça musical (“El Caganer”) i una lectura poètica nadalenca.
• Es contextualitza que la polèmica afecta sobretot la flota d’arrossegament (impacte sobre el fons marí i espècies de fondària).
• Es recorda que l’objectiu de la Comissió Europea és reduir l’esforç pesquer per protegir poblacions com la gamba vermella i el lluç i millorar els ecosistemes.
• Es descriu el paquet de mesures de compensació (malles més grans, portes pelàgiques, vedes més profundes) i que moltes ja s’havien aplicat.
• Es detalla l’acord anunciat pel ministre Luis Planas: fins a 143 dies de pesca el 2026 per a l’arrossegament mediterrani, evitant una retallada extrema.
"Partíem, deia ell, d'una proposta d'únicament 9 dies."
• En Joan Martín presenta l’escudella i carn d’olla com a plat central del Nadal a Catalunya i en destaca l’arrel històrica.
• Explica una idea clau: no coure-ho tot alhora perquè cada carn i verdura té temps de cocció diferents.
• Dona un mètode pràctic per a grans quantitats: fer servir bosses (tipus bosses de rentadora) per separar ingredients (ossos, porc, vedella, verdures, patates/col, pilotes), facilitant servei i control del punt.
• Recomanacions destacades: • Escumar impureses i greix durant la cocció. • Afegir cigrons al principi si són crus (remull previ) o al final si són cuits. • Afegir botifarra negra al final per evitar que rebenti. • Coure galets grossos uns ~20 minuts (més que pastes petites).
• Es comenten variacions familiars (gallina, botifarres, xai en algunes zones) i el maridatge amb vi negre potent.
• Es presenta la figura de la Llúcia (anys 1920), jove que ajudava a remendar sardinals a tocar de l’almadrava.
• El relat posa l’accent en el seu caràcter (educada, somrient, atenta) i com el poble li atribuïa el sobrenom de la Xata de la Madrava.
• Es reivindica el pessebre com una tradició que connecta generacions, memòria i identitat a Vilassar de Mar.
• Es recorre l’origen històric (Sant Francesc) i l’evolució de materials: de fang (fràgil, artesanal) a plàstic (més resistent), sense perdre el significat.
• Elements destacats del muntatge: • Construcció artesanal (casetes, estables), cel estrellat, aigua en moviment. • Importància de la il·luminació com a “far” narratiu i emocional.
• Punts comunitaris: • El pessebre al carrer a la plaça de l'Església. • L’exposició a la Sala Roger Carreu, amb creacions tradicionals i innovadores.
• Josep Gurri explica l’origen del projecte (impuls per dinamitzar el Port Vell a l’hivern) i la voluntat que la fira tingui com a base el contingut social i territorial.
• Oferta principal: • Activitats familiars i tallers vinculats al mar (nusos, professions portuàries). • Obertura de vaixells i “realitats portuàries”: Santa Eulàlia, patrullera dels Mossos d'Esquadra, remolcador de salvament marítim, i Open Arms. • Atraccions: carrusel antic, trenet, pista de gel, baixada de trineus, barco temàtic, i la Nòria com a icona visible.
• Organització: • Equip base anual reduït que escala fins a uns 90 treballadors per Nadal. • Agenda escènica molt extensa (música, dansa, presentacions) amb alta demanda.
• Reptes: la meteorologia (pluja/vent) i el caràcter de “cursa de fons” d’un esdeveniment de 40 dies.
• Segment musical amb “El Caganer” i lectura nadalenca (Miquel Martí i Pol), amb comiat del programa i cançó final.
"Amb el Nadal ja a port... alcem les veles al bon humor..."