L’episodi de Ran de mar gira al voltant del Nadal a Vilassar de Mar i al món marítim. Es combinen records locals, història, gastronomia i vivències marineres, sempre amb la mirada posada en la comunitat vilassarenca i en la mar com a fil conductor.
• Es descriu el Nadal com una onada que arriba a poc a poc: llum, aromes i vida als carrers.
• L’encesa de l’arbre i les llums a la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar dona el tret de sortida a les festes.
• Hi participen famílies senceres i el Consell d’Infants, que expressa desitjos com la pau mundial i la salut.
• Els carrers del centre es transformen amb garlandes, estrelles i arcs lluminosos, creant un ambient que convida a passejar-hi encara que bufi el llevant.
• El comerç local s’implica amb aparadors decorats i un missatge clar: “fer poble” vol dir també comprar a casa i saludar els veïns.
• A la plaça Tarradellas s’hi celebra la Fira de Nadal, amb més de 40 paradetes: - decoració nadalenca - artesania i bijuteria - dolços i foodtrucks
• Hi ha actuacions musicals, dansa i contacontes, a més del tradicional trenet de la fira de Nadal per a les famílies.
• El Nadal també és cultura: - lectura del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra - representació dels Pastorets a càrrec de La Tropa Teatre a l’Ataneu
• Els Pastorets són descrits com a part del patrimoni emocional dels vilassarencs: - barreja d’humor, dimonis, àngels i música - continuïtat generacional d’actors veterans i joves
“Un Nadal sense pastorets no seria un Nadal.”
• El Tió té un paper fonamental: - visita la plaça de l’església, escoles i llars d’infants - els infants canten, piquen i esperen petites sorpreses - es reivindica com una festa de comunitat, caliu i imaginació
• S’enumeren els inacabables àpats de les festes: esmorzars, dinars i sopars d’empresa, Nit de Nadal, dinar de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Any Nou, vigília i dia de Reis.
• La Cavalcada de Reis del 5 de gener és un dels moments més emotius: - carrers plens d’il·lusió, carrosses i música - caramels que volen i patges que saluden - arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar
• Es remarca la sensació que, almenys per una nit, “la màgia encara existeix i es passeja sense pressa pels carrers del poble”.
• Conclusió d’aquest bloc: el Nadal a Vilassar de Mar és una combinació de tradició i innovació, carrer i intimitat, memòria i futur, que “fa poble” i escalfa l’hivern.
• El capó s’explica com una exquisitesa de la cuina catalana i mediterrània, plat clàssic de Nadal.
• Històricament, a l’edat mitjana, era una peça de gran prestigi, reservada a noblesa i determinats monestirs.
• Es detalla el procés: - el capó és un pollastre castrat cap a 1–1,5 kg - després només menja i dorm, engreixant-se - aconsegueix una carn grossa, greixosa i molt delicada
• Es comparen altres aus de festa: pollastre de pagès, gall d’indi, polarda, pintada i galls de pota negra (del Prat, del Penedès).
Preparació de l’au • Comprar el capó ben net en una carnisseria especialitzada. • Deixar pell al coll per poder-lo cosir i que no s’escapi la farsa. • Eliminar restes de ploma i borrissol amb flama o bufador. • Salar i empebrar per dins i per fora.
La farsa (farciment) • Base clàssica: - carn de porc picada passada per la paella - botifarra (d’ur tallada a rodanxes) - prunes, orellanes, figues seques rehidratades amb conyac, brandi o vi ranci - pinyons
• Variants possibles: afegir-hi peres, pomes, castanyes.
Farcir i cosir • Omplir amb cura la cavitat interior del capó. • Cosir l’obertura amb fil de cuina. • Lligar potes i ales per aconseguir una bona presentació al plat.
Cocció al forn • Safata de forn amb: - brou de pollastre - una o dues copes de brandi
• Forn preescalfat a 180 °C, cocció aproximada de 3 hores.
• Cada 15–20 minuts cal regar el capó amb els sucs de cocció per mantenir-lo hidratat.
• Si es torra massa: - baixar temperatura - o tapar amb paper d’alumini
Guarnicions i servei • Acompanyaments suggerits: - puré de castanyes - puré de patata
• Per beure: cava de bona qualitat ben fred. - Es remarca que un cava bo perd molt si no és servit prou fresc.
• Es recorda (citant Josep Pla) que antigament moltes famílies estalviaven tot l’any per fer un gran àpat per Nadal.
• Àpats típics antics: - escudella i carn d’olla abundant - posteriorment, aus rostides (pollastre, ànec, polarda, capó…)
• Es comenta, amb humor, que després de tanta escudella sovint “no hi ha gana” per al pollastre o el capó, que es reconverteix en canelons de Sant Esteve o en altres plats d’aprofitament.
• També es parla del gall d’Índia com a carn barata avui, més present en talls que no pas sencer, i la seva vinculació amb el Dia d’Acció de Gràcies als Estats Units.
• Es presenta la figura de Tomasa Galiana, muller del pescador Pere Linares Galiana, conegut com Pere de la Tomasa.
• Tots dos eren originaris de la Vila Joiosa, a la Marina Baixa.
• La Tomasa venia a plaça el peix acabat de pescar amb la barca Segona Vencedora.
• Si li sobrava peix, recorria els carrers del poble amb un carret, una panera i les balances, anunciant la mercaderia amb el seu accent valencià característic.
• El record de la Tomasa serveix per evocar el passat mariner i comercial de Vilassar de Mar i l’ambient humil però viu de la venda de peix tradicional.
• Es convida l’oient a imaginar pobles petits, carrers de terra, cases de pedra, llum d’espelmes i oli, fred entrant pels portals.
• El Nadal començava uns dies abans amb l’arribada de felicitacions i postals: - al principi, cartes epistolars senzilles - a partir de la segona meitat del segle XIX, postaletes il·lustrades
• Les primeres postals, influenciades pel món anglès i francès, mostraven paisatges nevats, angelets, grèvol i escenes religioses.
• La canalla escrivia el vers de Nadal que llegiria a la família durant l’àpat.
• Es destaca que el Nadal del segle XIX era molt menys comercial i lluminós que avui: - festa religiosa i familiar - marcada per silenci, senzillesa i fe
• Decoració de les llars amb branques de pi, galzeran, boix grèvol.
• Presència del pessebre com a element central: - figures de fang (Jesús, Josep, Maria, bou, vaca, pastors) - caganer com a figura ja popular
• Es subratlla el ritual de collir molsa al bosc, amb el fred i l’olor de sòl humit, com a record d’infantesa.
• El Tió ja forma part de la tradició: - tronc del bosc que es porta a casa - s’alimenta amb peles i escorces - la nit assenyalada “caga” nous, figues, caramels i alguna joguina senzilla.
• La Missa del Gall és un dels moments centrals: - sortida de nit amb fanalets d’oli - església plena d’olor de cera, humitat i cant - ambient de recolliment, sense grans sopars de gala
• Després de la missa, tothom anava al llit; el gran àpat era el dinar de Nadal.
• A les cases humils: - escudella senzilla amb patates, col, cigrons i algun tros de porc - pa negre i vi aspre
• A les famílies benestants: - gall rostit - sopa més rica - dolços com torrons artesans i neules
• El Nadal era un petit luxe enmig d’un any dur de feina i fred.
• El dia de Sant Esteve es menjava el que havia sobrat, amb plats d’aprofitament. Els canelons encara no eren tan centrals com avui.
• Es resumeix aquest Nadal com “cases fredes però cors calents”, amb valors que encara perduren: pessebre, tió, Nadales, trobades familiars i llargues sobretaules.
• Es descriu la vigília de Reis com un moment d’espera ansiosa per la canalla, però molt més íntim que les cavalcades actuals.
• Dimensió principalment religiosa: missa, representacions senzilles i pastorets sobre l’adoració dels Reis.
• La nit del 5 de gener els nens: - deixaven les sabates al balcó o al costat del foc - posaven palla i aigua pels camells
• Els regals eren modestos: - dolços - fruita seca - peces de roba - petites joguines de fusta
• El carbó servia com a advertiment simbòlic per qui s’havia portat malament.
• Gairebé no hi havia cavalcades com les d’avui: - Reis representats de manera senzilla - sovint anaven a cavall de pagesos locals - els nens els esperaven amb fanalets encesos
• El tortell de Reis ja hi era, tot i que menys estès: - la fava ja decidia qui pagava el tortell - comença a aparèixer alguna figureta sorpresa
• El Dia de Reis tanca el cicle de festes nadalenques amb alegria i convivència familiar.
• L’entrevista amb Joan Martín gira sobre com viure el Nadal lluny de casa, en vaixells mercants a finals del segle XX i inicis del XXI.
• Es contrasta la gran alegria de desembarcar poc abans de Nadal i tornar a un Vilassar de Mar guarnit, amb la tristesa d’embarcades d’última hora (fins i tot el dia de la Loteria).
• Als països del nord (Hamburg, Bremen…): - mercats de Nadal que comencen molt abans (fins i tot al novembre) - però tanquen just abans de Nadal, de manera que el dia 24–25 gairebé no hi ha parada ni festa al carrer
• Diferències culturals: - allà es concentra la celebració en la Nit de Nadal (Nochebuena) - aquí el gran àpat tradicional era el dinar de Nadal i també Sant Esteve
• Es descriu el vi calent (Glühwein) típic del nord d’Europa: - vi afruitat amb llimona, taronja - espècies: canyella, nou moscada - es valora com a molt adequat per combatre el fred.
• Als mercats de Nadal hi abunden salsitxes, porc rostit, cervesa i altres productes carnis.
• Quan el Nadal es passa a ports de Sud-amèrica o zones càlides (Perú, Brasil, Nova York): - resulta xocant veure carrers plens d’adorns nadalencs amb calor estiuenca
• El cuiner o el ship chandler (proveïdor del vaixell) aprofita el darrer port europeu per carregar tot el necessari per un bon àpat de Nit de Nadal: - peix, bacallà, pollastre de pagès - marisc i beguda de qualitat
• Tradicionalment, en els vaixells hi havia beguda alcohòlica de molta qualitat (Marquès de Riscal, Marquès de Murrieta, Paternina, San Asensio, caves Freixenet i Codorníu, whiskies, conyacs, roms de primera), comprada en règim d’entrepôt (sense impostos).
• Avui dia, però, moltes companyies apliquen polítiques d’alcohol zero per seguretat en la navegació.
• Es recorda que anys enrere el conveni col·lectiu preveia ¾ de litre de vi per tripulant i dia, cosa avui impensable.
• Fins i tot quan s’era en plena mar, hi havia ambient de Nadal: - decoració del menjador d’oficials i de marineria amb boles i guarniments guardats d’any en any - tasca de decoració sovint assignada als alumnes de nàutica
• Horaris condicionats per les guàrdies de navegació (4–8, 8–12, 12–4), de manera que els àpats de festa s’esglaonen.
• Tant per Nadal com per Cap d’Any es feien àpats complets: - aperitiu, vermut, primer i segon plat - postres, torrons i fruita seca
• Per Cap d’Any: - a les 12 de la nit, brindis amb cava (normalment Freixenet o Codorníu) al pont de navegació - tothom hi pujava, fossin 15 o 20 persones
• Es recorda l’ús de coets i bengales caducats la Nit de Cap d’Any des dels alerons del pont, com si fossin focs artificials improvisats.
• A les 12, tant a port com a alta mar, es feien sonar les sirenes del vaixell; als grans ports (Barcelona, Gènova) l’efecte coral de totes les sirenes és espectacular.
• Una tradició molt arrelada era comprar força loteria al darrer port espanyol abans de creuar oceans.
• S’explica una anècdota destacada: - tota la tripulació compra un mateix número al port de Huelva - els toca un quart premi i, més endavant, fins i tot un segon premi a un altre vaixell - els dècims es converteixen en papers d’un valor enorme
• A Porto Plata (República Dominicana), s’envia un alt càrrec del Banc d’Espanya per formalitzar l’entrega; molts tripulants, desconfiats, prefereixen guardar-se el bitllet ells mateixos.
• La companyia acaba ascendint de categoria diversos tripulants afortunats, il·lustrant com la sort també pot aparèixer a alta mar.
• Es relata el costum, especialment en climes càlids (Carib, Colòmbia), de prendre gin-tònics o rom amb refresc a la piscina del vaixell després de dinar.
• S’expliquen petits “protocols” de bar: - primer posar l’alcohol - després el refresc (tònica, Coca-Cola) - al final el gel i la llimona
• Es destaca el rom de Caldas de Colòmbia com un dels millors roms per acompanyar aquestes estones.
• En el tram final, a l’espai Paraules de Mar, es proposa “Un Nadal per reflexionar”.
• Després de la cançó El desembre congelat, es contraposen llum i festa amb silenci i fred dels qui no tenen res.
• Es recorda: - les persones que passen gana - els qui viuen la mar com a ruta migratòria i de risc, no com a joc o oci
“La mar, que per a alguns és joc i alegria, per altres és travessia i espera.”
• Es posa el focus en els qui emigren per mar buscant un lloc segur, calor, sostre i família, i en la duresa de la seva travessia.
• El missatge central convida a: - solidaritat, acollida i empatia - fer que la comunitat sigui com una platja que acull les onades, un refugi per a tothom
• Es reivindica que Desembre és temps de Nadal, però també de recordar els altres, de compartir i de fer del poble i de la costa un lloc on ningú no se senti sol.
• El programa es tanca desitjant haver passat una estona entretinguda parlant de mar, platges, patrimoni, persones i de la singularitat de Vilassar de Mar.
• Es clou amb la fórmula marinera: “Bona proa, bona mar i bon vent!”, reforçant la identitat marinera del programa i del municipi.
Introducció del programa *Ran de mar* a Vilassar Ràdio i presentació dels blocs de l’episodi: descripció de com arriba el Nadal a Vilassar de Mar, espai gastronòmic sobre el capó rostit, record de la Tomasa dins dels motius vilassarencs, repàs dels Nadals al segle XIX i entrevista amb Joan Martín sobre els Nadals a bord, més un text final de reflexió titulat "Un Nadal per reflexionar".
Descripció literària i detallada de com el Nadal arriba gradualment a Vilassar de Mar: encesa de l’arbre i les llums a la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, participació del Consell d’Infants, xocolatada i calendaris d’advent. Es relata la Fira de Nadal a la plaça Tarradellas amb paradetes, música, dansa, conte i trenet. Es destaca el paper cultural del Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra i dels Pastorets de La Tropa Teatre com a patrimoni emocional vilassarenc. També es posa en valor la tradició del Tió i el caràcter comunitari dels àpats nadalencs (Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Reis). Finalment, es descriu amb to emotiu la Cavalcada de Reis del 5 de gener i es conclou que el Nadal a Vilassar de Mar combina tradició, innovació i “fer poble”.
En Joan Martín protagonitza l’espai gastronòmic dedicat al capó com a plat emblemàtic de Nadal. Primer se’n repassa la història i el prestigi des de l’edat mitjana i s’expliquen les diferències amb altres aus de festa (pollastre de pagès, gall d’indi, polarda, pintada, galls de pota negra del Prat i del Penedès). Després ofereix, pas a pas, la recepta del capó rostit farcit: neteja, salpebrat, preparació de la farsa (carn de porc, botifarra, fruita seca rehidratada amb conyac o brandi, pinyons i possibles fruites o castanyes), farcit, cosit i lligat, cocció lenta al forn amb brou i brandi, regant-lo sovint i controlant el torrat. Es proposen guarnicions (puré de patata o castanyes) i s’insisteix en l’acompanyament amb cava de qualitat ben fred. Finalment es reflexiona sobre l’abundància dels àpats nadalencs, el paper de l’escudella i els usos d’aprofitament (canelons de Sant Esteve), amb referències a Josep Pla i als hàbits canviants de consum, incloent la pèrdua de protagonisme del gall d’indi rostit sencer.
Record de la figura de Tomasa Galiana, peixatera vinguda de la Vila Joiosa i esposa del pescador Pere Linares, conegut com Pere de la Tomasa. Es narra com portava a plaça el peix acabat de pescar de la barca Segona Vencedora i, si en sobrava, recorria els carrers de Vilassar de Mar amb un carret, panera i balances, venent peix i anunciant-lo amb el seu accent valencià. La secció rescata una figura popular lligada al passat mariner i comercial del poble.
Bloc històric que evoca com es vivia el Nadal al segle XIX, a Vilassar de Mar i a la resta de Catalunya. Es descriu el context dels pobles petits, les cases fredes il·luminades amb espelmes i oli, i l’arribada del costum d’enviar felicitacions de Nadal, primer en forma de cartes i després com a postals il·lustrades. Es remarca que era una festa bàsicament religiosa i familiar, amb decoracions senzilles (branques de pi, galzeran, grèvol) i el pessebre com a centre, amb figures de fang i el caganer. Es recorda el ritual de collir molsa al bosc i la presència del Tió, que ofereix petites llaminadures i joguines senzilles. La Missa del Gall apareix com a moment clau, sense grans sopars; el dinar de Nadal és el veritable àpat festiu, modest però esperat, amb escudella a les cases humils i aus rostides i dolços a les llars benestants. Es descriu la importància de les trobades familiars i els menjars d’aprofitament de Sant Esteve. A continuació es tracten els Reis d’Orient al segle XIX: una festa sobretot religiosa i domèstica, amb autos i pastorets a l’església, el ritual de deixar sabates, palla i aigua pels camells, regals modestos i carbó com a avís. Es remarca la inexistència de grans cavalcades, el paper dels fanalets, i el tortell de Reis com a tradició ja present però menys difosa. El bloc conclou reivindicant l’esperit senzill i familiar d’aquell Nadal antic.
L’entrevista amb el capità Joan Martín explora com es viuen els Nadals a bord de vaixells mercants a finals del segle XX i principis del XXI. Es contraposa la joia de desembarcar just abans de Nadal i retrobar Vilassar de Mar amb la tristesa d’haver d’embarcar quan ja es prepara l’arbre de Nadal a casa. Es descriuen les diferències entre passar les festes als ports del nord d’Europa (mercats de Nadal que tanquen abans del 24, importància de la Nochebuena) i la tradició catalana del dinar de Nadal i Sant Esteve. S’explica el costum del vi calent (Glühwein) i la gastronomia de carrer (salsitxes, porc, cervesa) d’aquests mercats. Quan el Nadal s’escau en ports llunyans i càlids (Sud-amèrica, Nova York) es remarca el contrast entre decoració nadalenca i calor. Es detalla com els cuiners i proveïdors fan les grans provisions en el darrer port espanyol per assegurar àpats de festa amb bon peix, marisc i carn, i es recorda que antigament els vaixells disposaven de vins, caves, whiskies, conyacs i roms de molta qualitat en règim d’entrepôt, tot i que ara les polítiques d’alcohol zero han canviat radicalment aquesta realitat. Es descriu l’ambient nadalenc a bord quan es navega: decoració del menjador d’oficials i de marineria per part dels alumnes, horaris condicionats per les guàrdies, però àpats complets de Nadal i Cap d’Any amb vermut, plats festius, torrons i fruits secs. S’expliquen les celebracions de Cap d’Any al pont de navegació amb cava, l’ús festiu de coets i bengales caducats, i les sirenes de vaixell sonant simultàniament als grans ports. Una anècdota destacada relata com una tripulació va guanyar un quart i un segon premi de la Loteria de Nadal, el valor simbòlic i real dels dècims i la desconfiança envers un enviat del Banc d’Espanya per recollir els bitllets, així com les promocions que alguns tripulants van obtenir. Finalment, es comenten els costums socials de beguda i lleure a bord (gin-tònics, rom de Caldas a la piscina) i petits “protocols” per preparar correctament les combinacions, tancant amb el desig de continuar parlant del Nadal i de gaudir de les festes.
Després de sentir la cançó "El desembre congelat", l’espai Paraules de Mar ofereix un text reflexiu que contraposa la llum i la festa del desembre amb el silenci i el fred de qui no té res. Es recorda la realitat de les persones que pateixen gana, soledat i precarietat, i especialment dels qui emigren per mar, per necessitat, afrontant onades i riscos a la recerca d’un lloc segur. La mar és presentada com a símbol de travessia dura però també de somnis i esperances. El text convida a mirar més enllà d’un mateix, a practicar la solidaritat, l’acollida i l’empatia, i a fer de la comunitat vilassarenca una platja que acull les onades, un espai de refugi i abraçada on ningú no se senti sol. Es reivindica que el veritable sentit del Nadal és compartir, recordar els altres i "fer poble" des de la cura mútua.
El locutor tanca el programa de Ran de mar fent balanç del temps compartit parlant del mar, les platges, el patrimoni i les persones de Vilassar de Mar, i remarca la singularitat del municipi. S’acomiada amb la salutació marinera "Bona proa, bona mar i bon vent!". Tot seguit, s’indica l’hora (les 9 de la nit) i sona una falca de continuïtat de la programació de Vilassar Ràdio.