04/12/2025

#147 - Nadal, memòria marinera i veus de Vilassar

Ran de mar

Introducció i estructura del programa

Ran de mar és l’espai de Vilassar Ràdio on es troben la mar i el poble. En aquest episodi, el capità Agustí Martín proposa un viatge que combina memòria local, tradició marinera i Nadal:

• La història d’En Bauxes i la Font d’Ambauixes
• Els àpats de Nadal i la seva evolució a Catalunya i a Vilassar de Mar
• El record del baler Maria Assumpta, últim gran baler català del segle XIX
• Una conversa amb Jaume Cabot, director de Vilassar Ràdio, sobre Nadal al poble
• Una breu prosa poètica sobre el final de la tardor i l’arribada de l’hivern

---

1. El cafè de popa: la Font d’Ambauixes i la figura d’En Bauxes

1.1. De font anònima a Font d’Ambauixes

• A partir d’un fulletó de 2007 sobre una Passejada amb en Joan Roig, en Nan, per les fonts de Vilassar de Mar, Agustí recupera la memòria de les fonts del poble.
• El 1983, en una primavera cultural, es fa un recorregut per totes les fonts per recuperar-ne els noms tradicionals i batejar les que no en tenien.
• Una de les fonts sense nom era la del carrer de l’Arpella, instal·lada el 1899 per millorar l’accés a aigua potable.
• El 1983, a proposta popular, aquesta font rep el nom de Font d’Ambauixes en homenatge a un veí molt singular.

1.2. Qui era En Bauxes?

• Enric “Enriquilla” Bauxes, conegut com Ambauixes, neix el 1910 a Vilassar de Mar, a Can Bauxes.
• De jove aprèn l’ofici de flaquer i el practica durant molts anys.

“L’Enriquilla, Ambauixes, va ser una persona lliure en un país encotillat.”

• Casat i amb una filla, el matrimoni fracassa; es separa, la filla queda amb la mare i ell es queda sense casa en una època en què el divorci no era socialment acceptat.
• Profundament afectat, abandona la feina i se’n va a viure a: - Primer, a les restes d’un fortí de la platja
- Després, a una mena d’iglú fet de canyes i plàstic davant l’estació del tren
• Les mares i temporals sovint li destrossen la barraca i l’obliguen a reconstruir-la; de nit es refugia al vestíbul de l’estació.

1.3. Una vida de mar i dignitat

• Viu del peix que pesca amb una canya molt rudimentària, sense rodet, amb boia i fil fet de retalls de pèl de cuca reutilitzats.
• Només pesca el que necessita, sense afany d’acumular.
• Utilitza com a esquer: - Cucs de regaló que captura amb un clot fet amb els peus
- Musclos de roca
- Cargolins de la Riera de Cabrils
• Amb un tros de mitja de dona lligava muscló o cargolí a l’ham. Era un gran pescador: mai li mancaven daurades, mabres i sards.

1.4. La rutina diària i el vincle amb la font

• Al migdia plegava la pesca, creuava via i N-II i anava a netejar el peix a la font del carrer Arpella, que després portaria el seu nom.
• Tenia clients fixes, sobretot dones que l’esperaven al portal; venia el peix a preu molt raonable, només per cobrir el mínim per viure.
• Mai no acceptava almoines ni regals, mantenint una dignitat molt marcada.

1.5. Imatge i percepció del personatge

• Vestia sempre igual, estiu i hivern: - Americana fosca i gastada
- Pantalons vells subjectats amb cordills
- Boina d’on sortien cabells canosos
• La seva pell molt bruna i aparença podien espantar la canalla, però el poble sabia que no feia mal a ningú i simplement vivia a la seva manera.
• Mor el 13 de novembre de 1977, amb 67 anys.
• El bateig de la font com a Font d’Ambauixes (1983) és un acte de reconeixement popular a una vida marginal però respectada i lliure.

---

2. Ranch oberta: preparatius de Nadal i cuina tradicional

2.1. El Nadal al poble i el ritual de comprar

• S’acosten les festes i a Vilassar de Mar els dies previs al Nadal són viscuts amb pressa i il·lusió.
• Els carrers s’omplen de llums, els aparadors de regals i decoracions, i el mercat municipal i les botigues locals es converteixen en epicentre de la tradició.
• Anar a comprar és molt més que una gestió: és un ritual comunitari. Passejar entre peix fresc, marisc, verdures i fruits secs connecta amb una manera de viure heretada de generacions.

2.2. Costos i pressupost nadalenc

• El Nadal impacta fortament en el pressupost familiar: - El peix i el marisc (lluç, rap, cloïsses, gambes…) poden duplicar el preu respecte la resta de l’any.
- Les millors peces de carn i embotits per a l’escudella també pugen, sobretot si són de qualitat o artesanals.
- Els torrons i postres tradicionals poden variar molt de preu segons marca, origen i qualitat. • Per contenir la despesa, moltes famílies: - Planifiquen amb antelació
- Compren productes setmanes abans aprofitant ofertes
- Congelen peix i marisc per assegurar qualitat sense pagar els pics més alts.

2.3. L’escudella i carn d’olla: cor de la taula de Nadal

• L’escudella i carn d’olla es presenta com a plat estrella de la tradició catalana: - Combina carns (pollastre o gallina, vedella, porc), verdures (patata, col, pastanaga…) i embotits.
- Es cou lentament en una gran olla, creant un brou molt ric.
- Al final, es separa el brou (sopa d’escudella) de la carn i verdures (segon plat). • És un plat complet, nutritiu i ideal per al fred de Nadal.
• La seva preparació és ritual i col·lectiva: - Grans i petits tallen verdures, netegen la carn i controlen el brou.
- Cada família té la seva recepta transmesa de generació en generació.
• Aquest plat alimenta el cos i la memòria: cada cullerada evoca dinars de Nadal d’abans, olors de casa i de llenya.

2.4. Diversitat de plats de festa

• El calendari de festes (Nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Any Nou, Reis) obliga a buscar combinacions variades.
• El peix i el marisc hi tenen un paper central: - Suquet de peix
- Calamars farcits
- Marisc a la planxa
- Pollastre rostit i altres carns per completar la festa • Els postres es centren en torrons, però es destaquen també postres casolans i propostes que barregen cuina marinera i innovació.

2.5. Tradició, identitat i mestissatge del Nadal català

• Es remarca que els àpats de Nadal són memòria, afecte i identitat, no només menjar.
• El Nadal català s’ha anat barrejant amb tradicions foranes, sobretot des del segle XX: - Introducció de l’arbre de Nadal (influència centreeuropea).
- Aparició del Pare Noel / Santa Claus, que conviu amb els Reis d’Orient i el Tió.
- Incorporació de nadales internacionals adaptades al català.
- Expansió de mercats de Nadal, llums comercials i decoració visual. • A la cuina, a torrons i neules catalanes s’hi sumen: - Polvorons andalusos
- Panettone italià
- Galetes i pastissos d’origen alemany (com Lebkuchen o Stollen).
• El resultat és un Nadal híbrid on conviuen: - Tió i arbre
- Pessebre i llums modernes
- Reis i Santa Claus
- Escudella i panettone

A Catalunya, el Nadal no s’ha perdut, s’ha transformat: manté les arrels mentre obre portes al món.

---

3. Motius de Vilassar: la figura del senyor Vicentó

3.1. Origen i família

• Vicenç Martí Oliver, fill d’en Quimet contramestre, és conegut popularment com en Vicentó.
• Es casa amb la filla d’Innocenci Murtra, àlies Civil, fabricant tèxtil. A partir d’aquí és conegut com senyor Vicentó.

3.2. Indústria, habitatge i reconeixement públic

• Als anys 1920 és un dels industrials tèxtils promotors d’una mútua per a la construcció de cases barates, iniciativa de fort component social.
• El 1960, com a reconeixement, es dona el seu nom a la plaça de la Baratu, que fins llavors no tenia nom.

3.3. Can Vicentó i transformació urbanística

• Al Pla de Locata (actualment integrat al nucli urbà) hi havia una explotació agrícola coneguda com Can Vicentó, vinculada a Vicenç Vila.
• La casa de pagès encara existeix, però ara està mig ofegada per blocs de pisos i les terres de conreu han desaparegut.
• Aquest cas exemplifica la transformació urbanística i la pèrdua de paisatge agrari al voltant de Vilassar de Mar i nuclis propers.

---

4. Històries de mar: el baler Maria Assumpta

4.1. Naixement d’un símbol marítim

• El Maria Assumpta (Maria Sumta) és presentat com molt més que un vaixell: és un símbol de la tradició marinera catalana i, especialment, del passat marítim de Badalona.
• Construït el 1858 directament a la platja, per encàrrec de l’armador Josep Isern (del Masnou) i obra del mestre d’aixa Nicolau Pica.
• Es tracta d’un baler de fusta aparellat inicialment com a pollacra-goleta, amb dos pals i estructura robusta per a llargues travessies oceàniques.

4.2. Activitat comercial i adaptació al segle XX

• Durant el segle XIX, el vaixell recorre principalment l’Atlàntic, connectant Catalunya i Amèrica i transportant tota mena de càrregues: - Teixits
- Sal
- Productes colonials
- Mercaderies diverses
• És testimoni de tempestes, calmes, ports actius i d’una marina mercant que avui ja és només record.
• Al llarg del segle XX s’hi instal·la un motor, es van retirant els pals i el vaixell canvia de nom diverses vegades (Papita, Ciutat d’Inca), reconvertit en vaixell de motor per allargar la seva vida útil.

4.3. Salvament, renaixement i vaixell escola

• Quan ja no podia competir amb els vaixells de ferro, els propietaris eivissencs pretenien vendre els motors i cremar el buc.
• És adquirit pels anglesos Marc Lightfield i Robin Cecil, que el rebenen Maria Assumpta i el dediquen a: - Charter (vaixell de lloguer)
- Vaixell escola per a joves i aficionats a la navegació tradicional.
• A inicis dels anys 80 és restaurat íntegrament recuperant l’esperit de baler clàssic.
• Participa en regates de grans velers i trobades internacionals, arribant a ser considerat el vaixell de fusta en actiu més antic del món durant un temps.

4.4. El naufragi de 1995 i el seu impacte

• El 30 de maig de 1995, en intentar entrar al port de Padstow (Cornualla, Anglaterra), una avaria de motor el fa derivar cap a les roques.
• El naufragi és tràgic: tres persones moren.
• El buc s’enfonsa, però la història del vaixell ja havia esdevingut patrimoni de Badalona i de la memòria marítima catalana.

4.5. Memòria col·lectiva i divulgació

• A Badalona, el record del Maria Assumpta s’ha consolidat com a patrimoni col·lectiu: - Construcció de maquetes i exvots
- Plaça dedicada al vaixell, integrant el seu nom en la vida quotidiana
- Activitats culturals, xerrades i conferències al voltant de la seva història • Les maquetes funcionen com a eina pedagògica per a noves generacions que no van veure mai el vaixell navegant.
• Infants que juguen a la plaça Maria Assumpta creixen familiaritzats amb el nom i, amb el temps, poden descobrir-ne el significat històric.

4.6. Debat sobre patrimoni i últims balers

• El 2004, amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona, es va intentar portar el Maria Assumpta a la ciutat, però motius econòmics ho van impedir; hauria estat una gran atracció patrimonial.
• A partir del segle XX, la irrupció dels motors fa que els balers: - Necessitin tripulacions grans
- Depenguin del vent i siguin poc rendibles
• Els últims balers de càrrega desapareixen de les rutes comercials.
• Els vaixells propietat o comandats per vilassarencs desapareixen també.
• Avui només queden alguns velers històrics o museu flotant, testimonis de la destresa marinera i del paper decisiu dels balers en la història marítima.
• La desaparició d’aquests vaixells marca el final d’una època, però el seu llegat perdura en la memòria i la tradició marinera.

---

5. Entrevista: Jaume Cabot i el Nadal a Vilassar de Mar

5.1. Encesa de llums i Fira de Nadal

• Agustí conversa amb Jaume Cabot, director de Vilassar Ràdio, sobre com es viu el Nadal a Vilassar de Mar.
• Destaquen la festa d’encesa de llums i de l’arbre de Nadal, tradició recent que fa uns 3–4 anys que es consolida:
- Xocolata desfeta
- Ambient de fred i carrer
• El mateix cap de setmana té lloc la Fira de Nadal a la plaça Tarradellas, amb parades i activitats.

5.2. Tradicions importades i futur del calendari festiu

• Es reflexiona sobre com moltes tradicions actuals venen de fora, sobretot dels Estats Units: - L’encesa pública de llums
- El Halloween, que conviu i fins i tot competeix amb la Castanyada
• Jaume ironitza que en un futur acabarem celebrant també el Thanksgiving Day (Dia d’Acció de Gràcies) amb capó, com ja s’ha fet amb Halloween.
• Es comenta la tendència globalitzadora: als supermercats apareixen dolços d’arreu d’Europa, sovint més barats que els torrons de qualitat.

5.3. Els Pastorets: cor teatral del Nadal vilassarenc

• Es parla amb entusiasme dels Pastorets: - Es representen el 26 de desembre (Sant Esteve) i el dissabte següent a l’Ateneu.
- Hi participen grans, joves i canalla, i cada any hi debuten actors nous.
• Es posa en valor la feina de La Tropa i altres entitats (com els nats del 51) que han mantingut viva la tradició fins poder celebrar el centenari dels Pastorets a Vilassar sense pràcticament interrupcions (excepte la Guerra Civil i la pandèmia de la Covid).
• S’explica la gran feinada invisible: direcció, actors, tramoya, tècnics, so i llum.

5.4. Personatges i anècdotes dels Pastorets

• Jaume ha fet pràcticament tots els papers dels Pastorets d’en Pàmies (excepte Naïm): - Papers còmics com En Jonàs
- Papers foscos com Satanàs
• Explica una anècdota: els nens que assagen mesos amb ell el coneixen perfectament, però el dia de l’estrena, vestit de Satanàs, no s’atreveixen a acostar-s’hi, encara que sàpiguen qui hi ha sota el maquillatge.
• Es destaca la importància emocional dels Pastorets: per a molts, un Nadal sense Pastorets “no és Nadal”.

5.5. Records d’infantesa i tradicions familiars

• Jaume i Agustí comparteixen records de Nadal de quan eren petits: - El concurs de pessebres de la Caixa Laietana (amb pessebres creatius, com un pa de pagès buidat i figures de plastilina).
- L’alegria de treure les caixes del pessebre, les figuretes i la molsa (amb aquella olor humida associada al Nadal).
- Pessebres fets a casa amb poques llums i un estel senzill, lluny de l’exuberància lumínica actual. • Jaume explica la tradició familiar actual:
- Fer el pessebre la nit de Nadal, després de sopar fora, amb tota la família, posant nadales i gaudint del moment.
• Agustí afegeix que aquest any el pessebre de l’Església de Sant Genís es farà davant del presbiteri i serà un pessebre mariner, amb xarxa, rems i pal de barca, integrant iconografia marinera local.

5.6. Pessebre i arbre, Tió, Reis i canvis en la religiositat

• Tots dos coincideixen que són de Tió i de Reis, més que de Pare Noel.
• Recorden els Tions compartits a cases d’amics (com a Can Fanxell) amb caramels per a tota la colla.
• Parlen de la Cavalcada de Reis d’abans, amb fanalets (ara substituïts sovint per paraigües al revés i fanalets de LED).
• Es declara que ara a moltes llars hi ha pessebre i arbre de Nadal, que conviuen sense problemes.
• Es lamenta la pèrdua progressiva de la Missa del Gall com a gran trobada comunitària:
- Abans s’omplia l’Església i hi havia gent fora.
- Ara es fa més aviat i amb menys assistència, probablement perquè els sopars familiars es perllonguen.

5.7. Torrons, excés i saviesa popular

• Parlen dels torrons preferits: - Jaume: sobretot xocolata i Xixona (gust que aprecia més amb l’edat).
- Agustí proposa una combinació: ratafia molt freda amb trossets de torró de Xixona a la copa, com a postres excel·lents.
• Es comenta la proliferació de sabors de torró moderns (vainilla, plàtan, licors, combinacions extravagants) i el fet que en sovint en sobren molts després de festes.
• Es recorda una idea atribuïda a Josep Pla: per Nadal morien moltes persones grans de tant menjar, perquè no estaven acostumades a aquell excés de greixos i quantitat.

• Tanquen avançant que en programes propers parlaran a fons de l’escudella, la carn d’olla, el pollastre rostit i els canelons.

---

6. Paraules de mar: final de tardor i promesa d’hivern

6.1. Cançó i to poètic

• Sonen versos de “Agafar l’horitzó” de Txarango, que reforcen un missatge d’esperança, compromís i futur compartit:
- Gent de mar, de rius i muntanyes
- Construir un demà de vida i llibertat
- “No volem fum, no volem dreceres”

6.2. Prosa anònima sobre novembre

• Es llegeix una prosa anònima que descriu el final de novembre:

La mar és més silenciosa, les fulles a terra dibuixen camins d’or i bronze, el vent fred porta els darrers sospirs de la tardor.

• Tò clarament contemplatiu i reflexiu: - Novembre és moment de pausa i recolliment de la natura.
- Recorda que tot cicle té un final, però sota el silenci ja batega la promesa de l’hivern.
- El reflex del sol baix sobre les ones i el murmuri de la sal conviden a mirar enrere amb gratitud i endavant amb esperança.

6.3. Cloenda del programa

• Agustí tanca recordant que encara queden moltes històries per explicar de: - La mar
- Les platges
- El patrimoni
- Les persones
- La singularitat d’un Vilassar de Mar “únic i irrepetible”

• S’acomiada amb una salutació marinera plena de desig de futur compartit:

Bona proa, bona mar i bon vent!

Marcadors

Darrers podcast