27/11/2025

#146 - Nadal, memòria marinera i vida a Vilassar

Ran de mar

Resum general del programa

Aquest episodi de "Ran de mar" a Vilassar Ràdio combina memòria popular, patrimoni marítim català i tradicions de Nadal viscudes a Vilassar de Mar i arreu. El capità Agustí Martín condueix diverses seccions que van des d’un retrat íntim d’un personatge popular fins a la història d’un gran baler català i una conversa relaxada sobre com es viu avui el Nadal al poble.

---

1. Cafè de Popa – La Font d’en Bauixes i la vida d’un vilassarenc lliure

La recuperació de les fonts de Vilassar de Mar

• Es recorda una passejada guiada per les fonts organitzada el 1983, en el marc de la primavera cultural. • L’objectiu era recuperar els noms tradicionals de les fonts i batejar-ne les que no en tenien. • Una d’aquestes fonts, al carrer de l’Arpella, acabaria sent batejada com a Font d’en Bauixes.

Qui era “en Bauixes” (Enriquilla)?

• L’Enric, conegut com l’Enriquilla o en Bauixes, va néixer a Vilassar de Mar el 1910, a Can Bauixes. • De jove era flaquer (forner) i va exercir l’ofici fins a una edat força avançada. • Es casa, té una filla, però el matrimoni fracassa, es separa i es queda sense casa en una època en què això era molt mal vist.

Vida a la platja i pesca artesanal

• Després de la separació, abandona la feina i - Primer viu en les restes d’un fortí de la platja. - Després es construeix una barraca tipus iglú davant l’estació de tren, feta de canyes i plàstics. • Les nits de temporal dormia al vestíbul de l’estació; els cops de mar sovint li destrossaven la barraca. • Vivia de pesca artesanal: - Canya rudimentària, sense rodet, amb boia. - El fil era fet de retalls aprofitats. - Usava com a esquer cucs de regalí (buscant-los a la sorra amb els peus), musclos de roca i cargolins de la riera de Cabrils. • Pescava només el peix necessari (daurades, mabres, sards) i després el venia: - Netejava el peix a la font del carrer Arpella. - Tenia clientes fixes, sobretot dones que l’esperaven al portal. - Venia el peix a preu raonable, sense afany de lucre.

Dignitat i marginalitat

• Sempre anava igual vestit, estiu i hivern: - Americana fosca gastada, pantalons vells amb cordills i boina. - Pell molt bruna, aspecte que espantava una mica la quitxalla. • Era respectat per la seva manera de viure: lliure, al marge d’un país “encotillat”. • Mai acceptava almoines ni regals; només volia el just per viure. • Mor el 13 de novembre de 1977, als 67 anys. • El 1983, per proposta popular, la font rep oficialment el nom de Font d’en Bauixes, com a homenatge a la seva figura.

Idea clau: la Font d’en Bauixes és avui un record viu d’un vilassarenc lliure, que va fer de la platja i la pesca el seu refugi vital.

---

2. Rancho a bord – Preparar el Nadal: menjar, pressupost i tradició

L’ambient nadalenc a Vilassar de Mar

• Arriben les festes i el poble es transforma: - Llums de Nadal als carrers. - Aparadors plens d’objectes de regal. - El Mercat Municipal, les peixateries, carnisseries i botigues es converteixen en el cor de la tradició. • Fer la compra de Nadal no és només una necessitat, sinó un ritual comunitari que connecta amb generacions anteriors.

L’impacte econòmic dels àpats

• Productes estrella que encareixen el pressupost: - Peix fresc i marisc (lluç, rap, cloïsses, gambes…). - Millors peces de carn. - Carn per a escudella, embotits i productes artesanals. • Torrons i postres tradicionals: - Gran variabilitat de preus segons marca, origen i qualitat. - Representen una part important del pressupost global. • Productes locals (fleques i pastisseries) solen ser més cars que els industrials, però aporten autenticitat i sabor.

Estratègies per gestionar el pressupost

• Moltes famílies: - Planifiquen amb antelació les compres. - Adquireixen productes setmanes abans aprofitant ofertes. - Congelen el peix o compren directament producte congelat. • L’objectiu és mantenir: - Equilibri entre cost, sabor i tradició. - Àpats complets sense que el cost sigui excessiu.

El plat central: escudella i carn d’olla

• Es descriu amb detall el plat que cuinaran en un proper programa: - Brou fet amb pollastre o gallina, vedella, porc, verdures (patates, col, pastanaga…) i embotits. - Es fa una cocció lenta en una gran olla. - Al final se separa: - El brou → sopa d’escudella. - La carn i verdures → carn d’olla com a segon plat. • Característiques clau: - Plat complet i nutritiu, ideal pels dies freds. - Elaboració col·lectiva i familiar, grans i petits hi participen. - Cada família té la seva recepta pròpia transmesa de generació en generació.

"L’escudella i carn d’olla és molt més que un plat: és un vincle amb la tradició i la comunitat."

Varietat d’àpats nadalencs i mestissatge cultural

• Les festes s’allarguen: Nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Any Nou, Reis… • Això obliga a variar menús i buscar combinacions: - Suquet de peix. - Calamars farcits. - Marisc a la planxa. - Torrons i altres dolços com a postres. • Adaptació a la modernitat: - Plats mariners en racions petites per compartir. - Aperitius senzills (gambes a la planxa, suquet adaptat, postres casolanes) sense perdre l’essència.

Influències estrangeres en el Nadal català

• A partir del segle XX s’incorpora un Nadal híbrid: - L’arbre de Nadal, d’origen nòrdic. - Figures com Pare Noel / Santa Claus que conviuen amb els Reis d’Orient i el Tió. - Nadales internacionals adaptades al català. - Mercats de Nadal, grans llums als carrers i una decoració més comercial. • A la cuina: - Als torrons i neules catalans s’hi afegeixen polvorons andalusos, panettones italians, galetes i pastissos d’arreu d’Europa. • Missatge de fons: - El Nadal a Catalunya no s’ha perdut, s’ha transformat. - Conviuen arrels pròpies i influències de fora, i aquesta capacitat d’adaptació és part de la seva força.

---

3. Motius de Vilassar – El senyor Vicentó i la memòria urbana

Qui era el senyor Vicentó?

• Vicenç Martí Oliver, fill d’en Quimet Contramestre. • Casat amb la filla d’Innocenci Murtra, àlies Civil, fabricant. • Esdevé conegut arreu com a “senyor Vicentó”.

Contribució social i reconeixement

• A la dècada de 1920: - És un dels industrials tèxtils promotors d’una mútua per a la construcció de cases barates. - Aquest mèrit justifica que el 1960 es doni el seu nom a una plaça fins aleshores anònima: l’antiga plaça de l’Aparato passa a ser plaça de Vicentó. • Mor el 1963, als 89 anys. • Al Pla de l’Ocata, avui integrat al nucli urbà, hi havia una masia coneguda com Can Vicentó (masia encara existent però envoltada d’edificis).

Idea clau: el record del senyor Vicentó mostra com la memòria urbana de Vilassar de Mar es construeix també a través de les places i masies que porten el nom de veïns destacats.

---

4. Històries de mar – El baler “Maria Assumpta”, memòria viva de Badalona

Origen i construcció del vaixell

• El Maria Assumpta (anomenat en el programa Maria Sumta) és presentat com a darrer baler català del segle XIX i símbol de la tradició marinera: - Construït el 1858 directament a la platja de Badalona. - Armador: Josep Isern, del Masnou. - Mestre d’aixa: Nicolau Pica. • Aparell original: - Pollacra goleta amb dos pals, estructura robusta per a llargues travessies oceàniques.

Activitat comercial al segle XIX

• Navegava per l’Atlàntic, connectant Catalunya amb Amèrica i altres ports. • Transportava: - Teixits. - Sal. - Productes colonials. - Diverses mercaderies que connectaven pobles i economies. • Va ser testimoni de: - Tempestes i calmes. - Ports plens de vida. - Una marina mercant avui gairebé desapareguda.

Adaptació al segle XX i canvis de nom

• Se li instal·la un motor, perd progressivament els pals i canvia diverses vegades de nom: - Navega com a Papita. - Més endavant com a Ciutat d’Inca. • Continua actiu com a vaixell de motor, allargant la seva vida fins gairebé finals del segle XX. • Quan ja no era competitiu, els propietaris eivissencs volien vendre els motors i cremar el buc.

Salvament, restauració i renaixement

• El vaixell és comprat pels anglesos Marc Lightfield i Robin Cecil, que: - El reanomenen Maria Assumpta. - El destinen tant a vaixell de lloguer (charter) com a vaixell escola. • A inicis dels anys 80 es fa una restauració integral, recuperant el seu aspecte de baler clàssic. • Participa en: - Regates de grans balers. - Trobades internacionals. • Durant un temps, és considerat el vaixell de fusta en actiu més antic del món.

El naufragi de 1995

• El 30 de maig de 1995, en intentar entrar al port de Padstow (Cornualla, Anglaterra), pateix una avaria de motor i deriva cap a les roques. • El naufragi és tràgic: hi moren tres persones. • El vaixell s’enfonsa, però la seva història queda fixada a la memòria col·lectiva.

El record del “Maria Assumpta” a Badalona

• A Badalona, el vaixell es converteix en patrimoni col·lectiu i símbol del passat marítim: - Construcció de maquetes fidels que permeten entendre la seva silueta i ensenyar-lo a les noves generacions. - S’hi fan exvots i elements commemoratius. - Una plaça de la ciutat porta el seu nom. • Les maquetes no són només decoratives, sinó eines de transmissió de coneixement. • Diverses entitats i centres d’estudis: - Organitzen xerrades, conferències i activitats sobre la seva història. - Recorden tant el vaixell com les persones que hi van navegar i les que hi van perdre la vida. • Es recorda que per al Fòrum Universal de les Cultures 2004 es va intentar portar el vaixell a Barcelona, però no va ser possible per motius econòmics.

Fi d’una època de velers de càrrega

• Amb el segle XX, els motors permeten navegar amb més seguretat i regularitat. • Els balers de càrrega deixen de ser rendibles: - Necessiten grans tripulacions. - Depenen del vent. • Els vaixells de càrrega propietat o comandats per vilassarencs desapareixen. • Només queden alguns balers com a vaixells històrics o museus flotants.

Idea clau: el Maria Assumpta és un fil conductor per explicar el final de l’era dels grans velers de càrrega i la pervivència del patrimoni marítim a través de la memòria i la divulgació.

---

5. Entrevista – Nadal a Vilassar de Mar amb Jaume Cabot

L’espai d’entrevista gira entorn de com es viu avui el Nadal a Vilassar de Mar, amb el director de Vilassar Ràdio, Jaume Cabot, com a convidat.

Encesa de llums i fira de Nadal

• Es parla de la festa d’encesa de l’arbre i dels llums de Nadal, tradició relativament recent (3-4 anys), amb: - Xocolata desfeta per als assistents. - Acte popular a la plaça. • El cap de setmana següent se celebra la Fira de Nadal a la plaça Tarradellas (tot el dissabte i diumenge al matí). • Es destaca que moltes d’aquestes tradicions venen de fora, especialment del món nord-americà (encesa de llums, Halloween, etc.).

Mestissatge de festes: Halloween, Tió, Reis i possibles futurs

• Es comenta com Halloween ha anat substituint (o convivint amb) la Castanyada entre la canalla. • A les cases conviuen: - Pessebre. - Pare Noel. - Reis d’Orient. - Arbre de Nadal. • Jaume fa broma sobre el Thanksgiving Day (Dia d’Acció de Gràcies) i augura que potser un dia també es celebrarà aquí, com ha passat amb Halloween. • Es menciona la tradició americana del president que indulta galls dindi, imaginant-la traslladada a una plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar.

Els “Pastorets” i la Tropa

• A Vilassar de Mar, els Pastorets són una peça clau del Nadal: - Es representen per Sant Esteve (26 de desembre) i el dia 27 a l’Ateneu. - Els fa la Tropa, amb participació de grans i petits. • Es destaca la gran feina tècnica i organitzativa: - Direcció d’actors i actrius. - Tramolla, tècnics, muntatge… - Necessitat de molta gent voluntària i coordinada. • S’explica que: - Un any es va estar a punt de no fer Pastorets. - Van ser salvats primer per la Tropa i altres anys pels Nats del 51, sempre en col·laboració. - Això va permetre celebrar el centenari dels Pastorets (cap any sense representació, excepte la Guerra Civil; la Covid arriba després del centenari).

Records personals dels Pastorets

• Jaume comenta que ha fet gairebé tots els personatges dels Pastorets (en versions diferents: Folch i Torres, Pàmies), excepte algun com el Naïm. • Gaudeix especialment amb: - Personatges còmics com Jonàs. - El Satanàs, que li ha donat moltes satisfaccions. • Anècdota: - Els nens i nenes que l’han vist assajar mesos, el dia de l’estrena no s’hi acosten quan el veuen disfressat de Satanàs, tot i saber perfectament qui és.

Records d’infantesa: pessebres, Reis i concursos

• Conversa sobre els records de Nadal de quan eren petits: - El concurs de pessebres de Caixa Laietana. - Fer pessebres amb creativitat (un pa de pagès buit, figures de plastilina…). - El moment emocionant de treure les caixes del pessebre a casa. - Anar a buscar molsa (amb la seva olor d’humitat que “feia olor a Nadal”). • Jaume destaca que la seva família sempre ha celebrat el Nadal igual, amb nens o sense, mantenint la tradició. • Els Reis d’Orient són la seva festa preferida: - Record de la cavalcada amb fanalets (ara substituïts sovint per paraigües del revés per agafar caramels).

Nadal lluny de casa: la mar i els vaixells

• L’Agustí explica com ha passat molts Nadals embarcat: - Sovint navegant, altres vegades en ports estrangers (Itàlia, Estats Units, etc.). - El cuiner comprava bon marisc, peix i carn a l’últim port per guardar-ho per Nadal. • Tradició a bord: - Per Nadal es podia beure vi i cava (anticament; avui l’alcohol està prohibit als vaixells de bandera espanyola). - Es feia celebració ja la Nit de Nadal (Nochebuena), diferent de la tradició més diürna catalana. - A vegades es feien trucades a casa, però eren molt cares i curtes. • També recorda Nadals a Nova York, amb carrers ja molt guarnits quan aquí encara no era habitual. • Reflexió sobre Nadal i professió marinera: - Tant ell com el seu pare van passar molts Nadals fora de casa. - Avui encara es fa un bon dinar de Nadal a bord, amb torrons i polvorons, tot i la prohibició d’alcohol i el gran canvi respecte del passat.

Tió, Reis, pessebre i arbre

• Preguntes creuades entre Agustí i Jaume: - De què són més: Tió, Reis o Pare Noel? - Coincideixen a dir que sobretot de Tió i Reis; Pare Noel hi és, però menys. • Record del primer Tió cagat en colla a Can Fanxell, preparat per en Cito Fanxell. • Sobre pessebre i arbre: - A casa de tots dos hi ha les dues coses. - El pessebre es fa cada any, a vegades una mica abans per gaudir-lo més temps. - Jaume explica la tradició familiar de fer el pessebre la nit de Nadal en arribar de sopar, sempre els quatre junts i amb nadales.

Pessebre mariner a l’Església de Sant Joan

• Es comenta la novetat d’enguany: - El pessebre parroquial a l’Església de Sant Joan es farà davant del presbiteri, sobre una plataforma. - Serà un pessebre mariner, amb xarxes, rems i un pal d’embarcació. - Les figures són molt grans i antigues; es recorda que el Sant Josep era conegut com “Sunsunegui” per semblança amb un jugador del Real Madrid d’abans. • L’exterior de l’església també tindrà pessebre, però el disseny és mantingut en secret fins a última hora.

Arbres de Nadal, Espinelves i reciclatge

• Es parla de la polèmica recurrent: - Tallar arbres naturals vs. arbres de plàstic. - S’explica que a llocs com Espinelves hi ha vivers dedicats a avets de Nadal, que després es reutilitzen o reciclen.

La Missa del Gall, una tradició en retrocés

• Record de la Missa del Gall a les 12 de la nit: - Antigament l’església era plena fins al punt de quedar gent fora. - Actualment hi va molt menys gent i sovint es fa més d’hora (a les 11). • Possible causa: - Proliferació de sopars de Nadal que s’allarguen fins tard. • Històricament, al segle XIX, la gent hi anava malgrat el fred i la manca d’il·luminació pública.

Torrons, excés i canvi de gustos

• Conversa sobre torrons preferits: - Jaume: de xocolata i de Xixona, i amb els anys cada cop li agrada més el de Xixona. • Agustí comparteix un postre recomanat: - Copeta de ratafia ben fresca (o amb glaçó) amb un tros de torró de Xixona a dins. • Es comenta l’evolució dels torrons: - Abans: bàsicament Xixona, Alacant i gema cremada. - Ara: gran proliferació de sabors (vainilla, banana, whisky, combinacions exòtiques, etc.). - Molts en sobren i acaben guardats mesos a la nevera. • Es cita Josep Pla, que ironitzava que per Nadal es moria molta gent gran de tant menjar, ja que no estaven acostumats a menjar tan abundantment.

• Cloenda de l’entrevista: - S’anuncia que en propers programes parlaran més a fons de l’escudella, la carn d’olla, el pollastre rostit i els canelons. - Agustí agraeix la doble faceta de Jaume com a entrevistat i director de la ràdio.

---

6. Paraules de Mar – Prosa de final de tardor

Després de la cançó "Agafant l’horitzó" de Txarango, es llegeix una prosa anònima que posa el to poètic i reflexiu final al programa.

Imatge del final de novembre

• La mar es presenta més silenciosa que mai. • Les fulles caigudes dibuixen camins d’or i bronze. • El vent fred porta els darrers sospirs de la tardor.

Cicle de la natura i esperança

• És un moment de pausa i recolliment de la natura. • Recorda que tot cicle té un final, però sota el silenci ja hi batega la promesa de l’hivern i de nous horitzons. • Novembre convida a: - Mirar enrere amb gratitud. - Mirar endavant amb esperança.

Idea clau: la tardor que s’apaga i l’hivern que s’anuncia serveixen per connectar mar, temps i vida personal, en una metàfora de cicles i renovació.

---

7. Cloenda del programa

• Agustí Martín tanca el programa recordant que: - Encara queden moltes coses per explicar. - L’objectiu és passar una bona estona parlant “de coses nostres”: del mar, les platges, el patrimoni, les persones. • Es reivindica la singularitat d’un Vilassar de Mar únic i irrepetible. • Comiat amb els desitjos mariners clàssics: - Bona proa, bona mar i bon vent.

---

Temes principals tractats

• Memòria local de Vilassar de Mar: personatges com en Bauixes i el senyor Vicentó, fonts, masies i places. • Patrimoni marítim català: història del baler Maria Assumpta i el final de l’era dels grans velers de càrrega. • Tradicions de Nadal: - A Vilassar de Mar (encesa de llums, Fira de Nadal, Pastorets, pessebres, Tió, Reis…). - A bord dels vaixells i en altres països. • Economia i cultura alimentària nadalenca: escudella i carn d’olla, peix, marisc, torrons i postres. • Mestissatge cultural: convivència de tradicions catalanes amb influències nord-americanes i europees. • Cicles de la natura: tardor que s’acaba i hivern que comença com a metàfora de canvi i esperança.

Marcadors

Darrers podcast