21/11/2025

#145 - Mar de tardor, calamar i memòria pirata

Ran de mar

Resum general del podcast

Aquest episodi de Ran de mar (a Vilassar Ràdio) proposa un viatge complet pel mar de tardor, la cuina del calamar, la memòria històrica de pirates i torres de guaita a Vilassar de Mar, l’art del mosaic amb l’artista Miquel Ortega i Rectoret, i tanca amb un espai de llengua i humor dedicat als renecs del capità Haddock.

---

1. La mar de tardor al Maresme

Canvi d’estació i paisatge marítim

• Es descriu amb to literari com la mar de novembre canvia respecte l’estiu: colors més foscos, grisos i verdosos, una llum més baixa i un aspecte més seriós i reflexiu.

• El mar es compara amb “un vell mariner que sap molt i parla poc”, que ja no crida ni busca protagonisme, sinó que murmura amb paciència.

• El passeig marítim s’esdevé més calmat: ja no hi ha crits ni banyistes, només vent, algun veí que torna del mercat o de l’estació i persones que hi fan esport.

“Hi ha qui diu que el mar de novembre és trist, però no ho és, és sincer.”

Dinàmica natural i temporals

• Al Maresme, el mar canvia de ritme: - Baixa la temperatura - S’enforteixen les corrents - Els dies s’escurcen - Els núvols juguen amb la línia de l’horitzó

• S’expliquen els temporals de llevant, que arriben de sobte, remodelen la platja i recorden que “el mar dóna, però també s’emporta”.

• El poble s’atura davant del temporal, mirant cap al mar fins que passa, i després queda l’olor de sal i terra mullada i la sensació que tot torna al lloc.

Vida quotidiana i mar d’hivern

• El mar d’hivern és presentat com el mar dels que hi viuen tot l’any: - Pescadors que surten abans de sortir el sol - Veïns que passegen el gos - Fotògrafs que busquen la llum de novembre - Joves que s’asseuen a mirar les onades en silenci

• Es reivindica una bellesa discreta: la natura també descansa, no sempre ha de brillar.

• Es vincula aquest mar tardoral amb la identitat local: des de Vilassar de Mar, se’l reconeix com “casa nostra”, i el programa Ran de mar es proposa conservar-lo, escoltar-lo i explicar-lo.

---

2. Cuina marinera: el calamar, protagonista de novembre

Biologia i pesca del calamar

• El convidat Joan Martín explica el calamar com a mol·lusc cefalòpode, molt present a totes les mars.

• Defensa que el calamar del Mediterrani és el millor per cuinar: carn ferma però no gomosa, amb un lleu regust dolç.

• A la costa de Vilassar de Mar, tradicionalment es pesca: - De nit, de finals de maig/juny fins a desembre - Amb potera i barca, davant la costa (a l’alçada de “les sapes”) - Antigament, es veien 20 o 30 llums de barques a l’horitzó a les nits d’estiu

• S’explica que el calamar és nocturn i es pescava “a la prima” (madrugada) o a última hora de la tarda.

Curiositats culturals

• Es menciona Josep Pla, que malgrat escriure molt sobre cuina, “odiava eternament els calamars”, cosa que sorprèn el convidat.

• Es recorda la popularitat dels calamars a la romana i fins i tot els bocadillos de calamares de Madrid.

Receptes i tècnica culinària

Receptes comentades:

• Calamar de potera a la planxa: - Calamar fresc a la planxa - Oli, sal, all i julivert (oli-verter) - Acompanyat d’amanida: plat lleuger i saludable

• Calamars a l’andalusa: - Arrebossats només amb farina (tèmpura o farina “especial per fregir”) - Més senzills que els a la romana

• Calamars a la ceba: - Calamar a rodanxes amb força ceba, una mica de sal i vi - Advertiment: la ceba absorbeix molt la sal, cal no passar-se

• Calamars a la romana (explicació tècnica detallada): - Tallar el calamar a rodanxes - PUNTS CLAU: - Que les anelles estiguin molt seques (eixugar amb paper de cuina) - Fer una pasta d’arrebossar amb aigua molt freda, millor si carbònica (aigua amb gas, sifó) - Afegir una mica de llevat per donar volum i cruixent - Fregir amb oli molt calent per evitar que quedin oleosos

• Xipirons amb tinta (cuina basca): - Calamar petit (xipirón) - Cuinats amb la seva tinta i molta ceba, fent una salsa negra molt gustosa

• Calamars farcits (plat de Festa Major, Sant Joan): - Es considera plat emblemàtic de festa major i de Sant Joan - Es fan servir calamars de ració (uns 20 cm crus, que es redueixen en coure) - Procés laboriós: - Netejar bé el calamar (treure vísceres, “ploma” interior, ulls, bec, part dura) - Opció d’“emboirar-lo com un mitjó” (girar-lo del revés), però és més arriscat perquè es pot trencar - Tallar i reservar aletes i tentacles - Preparar la farsa amb: - Aletes i tentacles picats - Carn picada de porc - Ceba sofregida suaument - Ou dur ratllat - Pinyons i panses (típic combinat dolç-salat de la cuina catalana) - Saltar-ho amb oli, afegir vi blanc i la ceba, remenar i deixar refredar - Farcir els calamars sense omplir-los del tot (perquè en coure encongeixen i es poden rebentar) - Coure’ls en cassola amb molta ceba, daurant bé - Opcionalment, desglasar amb conyac o brandi - Tocar final: presa de xocolata 90% cacau per donar color i profunditat a la salsa

Congelació i estacionalitat

• S’explica que el preu del calamar puja molt per Nadal, per això es recomana comprar-lo ara i congelar-lo: - Netejar el cos (treure “barqueta de plàstic” interior, ous, etc.) - Netejar i preparar també els caps (treure ulls i bec) - Eixugar una mica i congelar en safata, ben tapat amb film o paper d’alumini - Pot aguantar diversos mesos i servir després per: - Calamars farcits - Arròs (combinat o no amb sèpia) - Suquets i sarsueles de peix

Maridatge

• Per a un bon plat de calamars farcits o guisats amb ceba, es recomana: - Vi blanc fresquet, preferentment vi de la terra (Empordà, Priorat)

• Es destaca el plaer de sucar pa al suquet del calamar i es reconeix que probablement “amb una copa no n’hi haurà prou”.

---

3. Històries de mar: pirates i torres de guaita a Vilassar de Mar

Context històric mediterrani (segle XVI)

• Es descriu la Mediterrània del segle XVI com mar en guerra entre: - Imperi hispànic de Carles I i Felip II - Imperi otomà, des de Turquia fins al nord d’Àfrica

• Entre aquests blocs hi circulaven vaixells comercials, flotes armades i pirates.

Cursaris berberescs i atac a la costa catalana

• Des del nord d’Àfrica (principalment Alger, Tunis i Trípoli) sortien cursaris berberescs amb embarcacions lleugeres.

• Objectius dels atacs: - Assaltar pobles de la costa cristiana - Capturar persones per a rescat o esclavatge - Robar mercaderies, aliments i bestiar

• A la costa catalana, el crit “moros a la costa” generava autèntic pànic.

Vulnerabilitat del Maresme i naixement de les torres

• El Maresme, per la seva costa oberta, era especialment vulnerable.

• L’antic nucli de cases de mar de l’actual Vilassar de Mar (llavors un grup reduït de cases i masies) va haver d’aprendre a viure amb por i vigilància.

• Per protegir-se, els pobles van construir torres de guaita i defensa, majoritàriament de propietat privada: - Parets gruixudes - Poques obertures - Porta elevada - Terrassa superior on s’encenien focs de vis (fum i foc com a senyal d’alarma)

• Aquest sistema de torres creava una xarxa de vigilància visual de Blanes a Barcelona: quan una torre veia veles sospitoses, encenia foc; les altres responien en cadena i en pocs minuts tota la costa quedava avisada.

Torred de guaita a Vilassar de Mar

Al segle XVI, a l’actual terme de Vilassar de Mar hi havia almenys tres torres de guaita o defensa:

• Torre d'en Nadal (o Torre de Nadal): - Encara existeix, a l’actual plaça de Pau Vila - Torre cilíndrica, sòlida, amb espitlleres i parets d’un metre de gruix - Avui és un símbol patrimonial destacat (relacionat amb la Torre d'en Nadal del glossari)

• Torre de Can Mir (o Can Mi): - Situada on avui hi ha l’Ajuntament de Vilassar de Mar - Era la torre més a ponent i una de les primeres a detectar perill pel mar - Actualment desapareguda, però amb paper clau històric

• Torre de Can Rufau o de Can Lledó: - Situada al Camí Ral, on avui queda la part central de la masia de Cal Esperatera - També desapareguda, però important en la xarxa de vigilància

• Aquestes torres connectaven Vilassar de Mar, Premià i Cabrera, creant un sistema d’avís ràpid per tota la comarca del Maresme.

Reacció del veïnat i vida quotidiana

• Quan s’albirava perill: - La torre encenia foc - La torre veïna responia - Les campanes de l’església tocaven a sometent - Dones i infants fugien o s’amagaven terra endins - Els homes agafaven armes, forques o bastons per defensar el poble

Cada torre era “un punt de llum a la nit, un crit de solidaritat”.

• Moltes famílies vivien més amunt, a Vilassar de Dalt, per seguretat, mentre que el nucli de mar era un espai fràgil i exposat.

Cursaris cristians i final de l’etapa de perill

• La Corona autoritza també cursaris cristians (cursaris de la corona) amb patent de cors per atacar naus musulmanes.

• Marinets catalans, valencians i balears convertien la guerra en negoci: - Part del botí per a ells - Part per al rei

• Amb el temps, els pirates perden força i el control del mar torna a la monarquia hispànica.

• Les torres perden funció militar: - Algunes s’integren a masies - D’altres s’enderroquen o queden absorbides per noves construccions

• Malgrat tot, els noms com Can Nadal, Can Mi, Can Rufau mantenen viva la memòria d’un poble vigilant, “Ran de la història” i Ran de mar.

---

4. Entrevista a Miquel Ortega i Rectoret: l’art del mosaic

Presentació de l’artista

• Invitats a l’estudi de Vilassar Ràdio: Miquel Ortega i Rectoret, artista vilassarenc que s’expressa a través del mosaic amb una tècnica personal i poc habitual.

• Té el taller a Mataró i es defineix com a mosaicista que va començar per plaer i s’ha anat professionalitzant.

Orígens i descoberta del mosaic

• Descobreix el món del mosaic d’adolescent (14-15 anys), a través d’una mestra, Montserrat Blanc, que li feia classes de repàs.

• En una excursió al Museu Arqueològic de Tarragona descobreix: - El famós “mosaic dels peixos”, que representa peixos i crustacis de la Mediterrània - El micromosaic (teseles molt petites), especialment la peça de la Medusa, trobada a la pedrera de Tarragona

• Aquest impacte visual i històric el porta a veure el mosaic com alguna cosa més que artesania: un art complet.

Procés creatiu i tècnica

Fase d’inspiració:

• La inspiració pot venir de molts llocs: - Obres pictòriques d’altres artistes - Dibuixos i treballs propis - Tècniques com fer taques de tinta i buscar-hi formes i tonalitats

• Quan un dibuix “et parla”, s’hi identifica i el converteix en projecte de mosaic.

Del dibuix al mosaic:

• Es fa un esbós o apunt inicial.

• Es pot treballar sobre paper de calc i després transferir el dibuix al suport del mosaic.

• Es construeix la peça amb teseles (pedres, fang, vidre) col·locades seguint l’andamento (continuïtat del traç, com un “cuc” o línia sinuosa que dóna moviment).

Eines i materials

Per a pedra dura:

• Martellina: martell arquejat, de diferents pesos, per tallar pedra.

• Talliolo: una punta d’escarpa grossa incrustada en una soca, sobre la qual es tallen les pedres.

Per a ceràmica i vidre:

• Tenailla amb puntes de vídia (material molt dur), que permet trencar ceràmica i vidre a trossos petits.

Origen de les pedres i fragments:

• Pedres trobades a gardens, excursions pel país, o recollides en espais naturals.

• Fragments de plats trencats, ceràmica vella, gres (ceràmica cuita a alta temperatura, molt dura i tallant).

Primeres obres i sentit personal

• El seu primer mosaic: un cavall rampant fet sobre una rajola de ceràmica recuperada d’un contenidor d’obra.

• Explica que utilitza el mosaic com una mena de teràpia personal: - Cada dibuix o peça “és una mica tu” - Es pot millorar la tècnica, però cal ser sincer amb el que expresses

• Quan veu una obra acabada, sent una gran satisfacció, especialment en el moment de fer la vorada (franja final que tanca i subjecta l’obra), quan la peça es percep com “la meva criatura” que lliura a la societat.

Influència del mar i evolució de l’estil

• El mar Mediterrani és un motiu recurrent: - Colors marins - Formes ondulades que evoquen onades - Elements naturals (aire, sol, pluja) reflectits en les gradacions de color

• Evolució del seu estil: - Abans: obres més monocromàtiques (un o dos colors) - Ara: molta més varietat cromàtica, buscant gradacions i contrastos, sovint amb blanc per ressaltar els colors

• Considera que es troba en un moment de recerca, obert a com l’obra i l’estil seguiran evolucionant.

Recepció del públic i valor del mosaic avui

• El públic sovint hi veu: - Paisatges - Sols que surten - Camins

• Algunes persones entenen el missatge de seguida; altres necessiten explicació en visites guiades o exposicions.

• Sobre el lloc del mosaic en l’art contemporani: - A Catalunya, hi ha cert reconeixement dels mosaics clàssics, romans, bizantins i modernistes (inspirats en Gaudí i coetanis) - Però manca interès i visibilitat per al mosaic contemporani d’autor

• Contrasta aquesta situació amb països com França, Alemanya, Anglaterra o Austràlia, on hi ha gran inquietud i pràctica del mosaic.

• Miquel treballa per difondre el mosaic: - Des del Grup Sant Lluc a Mataró - Tallers puntuals a la riera, amb iniciacions senzilles (format 15x15), tot i que rarament tenen continuïtat

Experiències internacionals i projectes

• Va ser convidat a una exposició col·lectiva a Florència, al Palau Medici Riccardi.

• Allà, dues obres seves van ser exposades i li van proposar deixar-ne una per al Museu de Mosaics de Florència, on actualment es conserva.

• Projectes actuals: - Un trofeu acabat recentment - Una comanda nova en preparació - Una exposició conjunta amb una pintora de Mataró: ella aporta la pintura i ell en fa la versió en mosaic, amb previsió d’exposar al Museu del Càntir d’Argentona (projecte encara en fase inicial)

• Obres recordades a Vilassar de Mar: - La peça dels 100 anys del futbol de Vilassar (relacionada amb la UE Vilassar de Mar) - El mosaic del Pairal, molt apreciat al poble

Somni, trajectòria i consells

• El seu “somni” no és una obra concreta, sinó poder caminar sense parar, mirar enrere i veure: - L’evolució del seu estil - Com ha crescut com a artista a través dels mosaics

• Consell a qui vulgui començar en el mosaic: - Que el vagi a veure al taller i li explicarà els passos bàsics - Cal tenir present que és una tècnica sacrificada: abans de crear l’obra cal “trencar pedra”, literalment i metafòricament (constància) - Hi ha moltes variants tècniques dins el mosaic, cadascú ha de trobar el seu camí

• L’entrevista acaba reivindicant que el mosaic ve del llatí “opus musivum”, “obra dedicada a les muses”, recordant el seu caràcter refinat i la qualitat del treball de Miquel.

---

5. Paraules de mar: renecs del capità Haddock

• A la secció final, “Paraules de mar”, es presenten alguns renecs mítics del capità Haddock de Les aventures de Tintín, adaptats amb molta creativitat al català.

• Es destaca que la traducció catalana manté l’energia explosiva i còmica del personatge.

• Es citen diversos insults inventats i pintorescos: - Ganacoluts - Iconoclastes - Botiflers - Escarabats d’estable - Col·leccionistes de taps de suro - Papos inflats - Sàtrapes - Cactus - Paparres de les antípodes - Avicinis de tercera categoria - Taurons d’aigües brutes

• La secció funciona com a tancament lleuger i humorístic, jugant amb el ric lèxic creatiu de la llengua catalana.

---

6. Cloenda

• El programa es tanca recordant que encara queden moltes històries per explicar, però que l’objectiu és haver fet passar una bona estona parlant: - Del mar i les platges - Del patrimoni i la història (pirates, torres de guaita, memòria local) - De les persones (com Miquel Ortega i Rectoret) - De la singularitat d’un Vilassar de Mar únic i irrepetible

• Comiat amb desig mariner:

“Bona proa, bona mar i bon vent!”

---

Interlocutors principals

• Agustí Martín – Presentador i conductor de Ran de mar • Joan Martín – Convidat a la secció gastronòmica sobre el calamar • Miquel Ortega i Rectoret – Artista mosaicista vilassarenc entrevistat

Marcadors

Darrers podcast