Programa de Ran de mar a Vilassar Ràdio amb un viatge emotiu pel mar de tardor al Maresme, cuina de temporada amb el calamar, memòria històrica sobre corsaris i les torres de guaita de Vilassar de Mar, una entrevista amb el mosaicista vilassarenc Miquel Ortega i Rectoret i un final lúdic amb els renecs del Capità Haddock.
Punts clau • Canvi de ritme i caràcter del mar a la tardor: bellesa serena i temporals sobtats. • El calamar, protagonista culinari: temporada, pesca amb potera i receptes (romana, andalusa, farcits, xipirons a la tinta). • Història local: amenaça corsària al s. XVI i defensa amb torres de guaita (com la Torre d'en Nadal). • Art i ofici: el procés, les eines i l’evolució del mosaic de Miquel Ortega i Rectoret. • Toc final: selecció d’exabruptes mítics del Capità Haddock en català.
"El mar de novembre és com un vell mariner que sap molt i parla poc."
Retrat poètic i observacional del litoral vilassarenc quan arriben el fred i els dies curts.
• La llum i els colors canvien: blaus més grisos, verds amb to de plom; calma pensativa. • Vida marina de temporada: tornen pops i calamars; llobarros s’acosten a costa. • A taula: plats més calents i mariners (suquet, arròs caldós, pop a la brasa). • Caràcter del mar: temporals de llevant que redibuixen la platja d’un dia per l’altre. • Comunitat i paisatge sonor: vent, gavines, passejants; mirar el mar sense presses.
• Calamar del Mediterrani, apreciat per la seva carn ferma i gust lleugerament dolç. • Pesca de nit amb potera, de finals de primavera a desembre, a la costa de Vilassar de Mar. • Vida curta i creixement ràpid: exemplars més grans apareixen cap a Nadal.
• A la planxa (calamar de potera) amb bon oli i all i julivert. • A l’andalusa: arrebossat només amb farina (tèmpora comercial opcional). • A la romana: punts crítics per un resultat cruixent i no oleós: - Anelles ben seques abans d’arrebossar. - Pasta amb aigua ben freda i amb gas (sifó o aigua carbònica). - Oli ben calent en fregir. • Xipirons a la tinta (estil basc) amb molta ceba: salsa negra intensa. • Calamars farcits, plat de festa: cocció lenta amb molta ceba, un raig de conyac i una presa de xocolata 90% per donar to i profunditat. Ideal per celebracions com la Festa Major de Sant Joan.
• Comprar ara que el preu és bo; congelar net i eixut (cos i caps sense bec ni ulls), ben protegit (film o alumini). Manté qualitat per mesos. • Apte per farcits, a la romana/andalusa i per enriquir arrossos, suquets i sarsueles.
• Vi blanc fresc de proximitat (Empordà o Priorat) acompanya de meravella la dolçor i el suquet del calamar amb ceba.
Petita crònica dels anys 1950: un funcionari municipal, mig agutzil mig policia, batejat popularment com “en velocidades” per la seva calma proverbial i el seu “ja vaig” etern.
• Mediterrani en tensió entre l’Imperi Hispànic (Carles V i Felip II) i l’Imperi Otomà. • Corsaris berberescs (Alger, Tunis, Trípoli) ataquen costes cristianes: saquejos i captius.
• El Maresme, litoral obert i vulnerable: resposta amb torres de guaita i defensa. • A Vilassar de Mar, almenys tres torres documentades al s. XVI: - Torre d'en Nadal (conservada; espilleres, murs gruixuts; avui a l’entorn de la plaça Pau Vila). - Torre de Can Mir/Can Mi (zona de l’actual Ajuntament; desapareguda). - Torre de Can Rufau o de Can Lledó (al Camí Ral; desapareguda; restes a Cal Esparatera). • Sistema d’alerta òptic: focs i fums en cadena de Blanes a Barcelona.
• Pescadors i pagesos treballen amb l’ull a l’horitzó i a les torres; campanes a assometent i defensa veïnal. • Cursa catalana amb patent de cors: convertir la guerra en “negoci” marítim.
• Descobreix el mosaic adolescent, al Museu Arqueològic de Tarragona: fascinació pel “mosaic dels peixos” i el micromosaic (Medusa). • El mar com a influència constant: colors, onades i elements naturals.
• De la inspiració al dibuix, i del dibuix al suport amb teseles (pedra, fang, vidre, ceràmica). • Eines per pedra dura: martellina i talliolo; per ceràmica/vidre: tanalla amb puntes de vídia. • Tècnica d’implantació i ritme visual: l’andamento (flux de les peces).
• Del monocolor a un ús més ric del color: gradacions i contrastos amb blanc. • Sinceritat creativa: cada peça és “una mica tu”. El mosaic com a teràpia i camí propi.
• El mosaic contemporani, poc valorat a Catalunya en comparació amb França, Alemanya o Anglaterra. • Exposició col·lectiva a Florència; dues peces al Palazzo Medici Riccardi i cessió d’una obra al museu de mosaic de la ciutat.
• Trofeus i encàrrecs en curs; col·laboració amb una pintora de Mataró per exposar versió pictòrica + mosaic (objectiu: Museu del Càntir d’Argentona). • Didàctica i divulgació: iniciacions al mosaic en formats petits (15x15) per sembrar vocacions.
Selecció d’exabruptes dels còmics de Tintín, enginyosament traslladats al català.
"Ganàculuts, iconoclastes, botiflers, escarabats d’estable, papos inflats, sàtrapes, cactus, paparra de les antípodes, abissinis de tercera categoria, taurons d’aigües brutes!"
Comiat amb l’esperit de comunitat i mar: bones onades de cultura local i marítima per a tots els vilassarencs. Bona proa, bona mar i bon vent!