Programa dedicat a la mar de Vilassar de Mar amb un recorregut complet pels seus ritmes de tardor, la gastronomia del pop, el patrimoni local, la memòria marinera als cementiris i els oficis de pesca, culminant amb dites populars.
"La mar és una força viva que respira i canvia constantment"
• Canvi físic del mar: desaparició de l’estratificació estival i barreja vertical per refredament superficial, que homogenitza la temperatura.
• Efecte ecològic: ascens de nutrients des del fons i petit bloom de fitoplàncton, que pot tornar l’aigua més tèrbola.
• Dinàmica costanera: vents i onatge més forts que remouen sediments i remodelen les platges, preparant-les per a l’hivern.
• Biologia i curiositats: el pop (Octopus) és molt intel·ligent, té 3 cors, neurones als tentacles i vida curta (≈2 anys). Esment de varietats, del pop de taques blaves fins al gegant del Pacífic (fins 70 kg).
• Tradicions i receptes: - Pop amb ceba (cuina local, sense bullir prèviament) i guisat d’estofat. - Pop sec (Llevant-València/Alicant): assecat al sol, després forn o brasa amb bon oli. - Pulpo a feira (Galícia): tècnica de “entrar i treure” 3 vegades en aigua bullent perquè no perdi la pell; servei tebi en plat de fusta amb oli verge extra, pebre vermell dolç i picant i sal en escates; versió amb base de patata. - Altres: empanada gallega de pop, planxa/brasa amb puré de patata; temps de cocció orientatiu: 18–20 min/kg.
• Consells clau: congelar prèviament per trencar fibres i minimitzar paràsits; el preu s’ha encarit (de menjar humil a plat premium).
• Apunts culturals: referències a mercats de Galícia, pulpeiras, i vins Ribeiro i Albariño.
• Localització històrica: primer al carrer de Sant Pau i després gairebé davant l’estació del ferrocarril, en casa de tipologia de masia (accés per carrer de Sant Jaume i façana alineada amb carrer del Carme).
• Cronologia: activa a finals del segle XIX, abans de la Fonda Catalana; era clienta destacada de Can Feliu del Pa.
• Significat: els cementiris costaners són memòria viva de la comunitat marinera; iconografia amb àncores, timons, veles, cartes nàutiques i instruments.
• Espiritualitat i identitat: l’àncora com a esperança i fermesa, el vaixell com a ànima en viatge; orgull d’ofici més enllà de la mort.
• Dades de Vilassar de Mar: primer cementiri (1779) a l’actual plaça de l’Església; trasllat el 1822 fora del nucli (abans de ser obligatori) per raons sanitàries i urbanístiques. Panteons notables: Nicolau Mir (navilier) i família Guardiola (agents de duanes). Llapides amb relleus d’esfera, carta nàutica, compàs i ullera.
• Grans sectors a la Barceloneta (anys 60–70): bou o arràs (arrossegament) de dia i llum (encerclament amb llum) de nit.
• Jornades i captures: el bou sortia ≈06:00–18:00 (12 h); espècies: lluç, escamarlans, gamba, rap, bròtola… Operativa: vols revirats, “xorrar” la xarxa, triat i gel a bord, i venda a llotja.
• L’“art de llum”: bot de llum que atreu peix blau (sardina, seitó, verat), xarxa que encercla i tanca per baix amb sèrbola/corredera fins al copo.
• Vida a bord: espais (panyol/sollau, motor, servo-timonera), torns de descans i cuina senzilla amb peix fresquíssim.
• Regulació i tecnologia: control d’horaris d’entrada, caixa blava (seguiment de posicions), diari electrònic de pesca, radars/sondes, i parts meteorològics més fiables.
• Sostenibilitat i canvi: portes pelàgiques per no tocar fons, reducció d’agressivitat dels arts; percepció de menys peix i necessitat d’anar més lluny.
• "Quan la mar fa illetes, cap a terra barquetes." • "Si veus les estrelles brillar, surt, mariner, a la mar." • "El pescador de canya més menja que guanya." • "L’almadrava vol mar brava."
• Transició de tardor al mar del Maresme: barreja d’aigües, nutrients i reconfiguració de platges. • Pop: biologia, tradicions culinàries mediterrànies i atlàntiques, tècniques de cocció i consells pràctics. • Patrimoni local: ubicació i memòria de la Fonda de les Flors. • Memòria marinera: simbologia funerària i cronologia dels cementiris de Vilassar. • Oficis de pesca (bou i llum): funcionament, jornades, vida a bord, controls moderns i sostenibilitat. • Cultura popular: cançó marinera i refranyer dels pescadors.
• Bou (arràs): pesca d’arrossegament amb xarxa de fons. • Llum: pesca d’encerclament nocturna amb embarcació de llum d’atracció. • Xorrar: hissar la xarxa i recuperar la captura. • Copo: bossa final de la xarxa on queda el peix. • Sèrbola/corredera: sistema per tancar la xarxa per la part baixa. • Portes pelàgiques: dispositius que mantenen oberta la boca de la xarxa sense tocar el fons.
Comparativa entre bou (arrossegament diürn) i llum (encerclament nocturn): horaris, captures, operativa (vol revirat, xorrar, triat, gel). Vida a bord (panyol, motor, servo), cuina marinera, i modernització: caixa blava, diari electrònic, parts meteo i portes pelàgiques per reduir impacte.