27/09/2025

Varada de l’Adrià i retorn de les barques a l’Espigó de Garbí • Tonyina vermella (cuina i pesca) • La mota i la fusta al s. XIX • Barceloneta dels 60 amb Vicenç Iglesias • Refranys de peix

Ran de mar

Panorama general de l’episodi

Un episodi ple de memòria marítima i gastronomia: des de l’homenatge a l’Adrià Saborit i el retorn simbòlic de les barques a l’Espigó de Garbí, fins a una masterclass sobre la tonyina vermella (biologia, cuina i mercats), passant per la història econòmica de la costa catalana amb la mota i la fusta, i una entrevista emotiva amb Vicenç Iglesias sobre la Barceloneta dels anys 60. Tanquem amb música i refranys de peix.

Cafè de popa: Varada de l’Adrià i retorn de barques

• Homenatge a l’Adrià Saborit Ferrer: la zona de platja de l’Espigó de Garbí passa a dir-se “Varada de l’Adrià”.
• Recuperació simbòlica: dues barques tradicionals de fusta tornen a la platja en una àrea restringida (sense fora-borda, neumàtiques ni fibra) per preservar les embarcacions de platja.
• Resiliència del Club de Pescadors de Garbí: solucions creatives (motor i bateria dins d’una tercera barca) per izar embarcacions sense corrent elèctrica.
• Objectiu: ampliar metres, restablir la convivència entre banyistes i barques i mantenir activitats socials del club.
• Memòria viva: segona trobada de pesca “Memorial Joaquim Romeu” i descoberta de la placa de la “Varada de l’Adrià”.

Rancho a bord: Tonyina vermella — biologia, rutes i cuina (amb Joan Martín)

Clau biològica i pesquera

• Espècie: tonyina vermella (Atún comú), present a tots els oceans excepte aigües polars; fins a 3,65 m i >600 kg.
• Migració i posta: entra al Mediterrani a inicis d’estiu; punts de posta: Mar d’Alboran, voltants de Sicília, costes de Turquia; retorn pel nord (Itàlia–França–Catalunya) seguint temperatura i aliment.
• Arts tradicionals: referència a l’almadrava històrica a Vilassar.
• Mercat: alta valoració a llotjes japoneses; control actual amb quotes i vedes.

Cuina i tècniques

• A la planxa o brasa (clau): talls d’1,5–2 cm, volta i volta; centre rosat per evitar que quedi “estellosa”.
• Altres preparacions: • Marmitako (estil nord) i “lluçada amb patates”. • Mojama: salat i assolellat amb pintat d’oli i pebre vermell fins deshidratar (textura tipus pernil, més intensa). • Conserves: tonyina en oli (oliva o gira-sol) i al natural; escabetx casolà. • Plats populars: entrepà de pa amb tomàquet i tonyina; xató (imprescindible la tonyina junt amb anxova, bacallà, escarola i salsa). • Crua (estil japonès): sushi i sashimi, cuina saludable i poc fregida.
• Salut: peix gras ric en omega-3; maridatge suggerit: vi blanc o rosat ben fresc.

Model d’engreix i sostenibilitat

• Engreix a l’Ametlla de Mar: controlat però amb impacte ambiental (densitats, residus, alimentació proteica basada en farina de peix).
• Memòria marinera: record de les fàbriques de farina de peix (p. ex. Chimbote, Perú).

Motius de Vilassar: “Fils i vetes” — Feliu Novell

• Feliu Novell Roca (Cabrera): venda ambulant de merceria amb carro per Vilassar; arrelament al “carrer del Carme”.
• Evolució familiar: de la merceria ambulant a carnisseria emblemàtica (Can Saladé) regentada per Feliu Novell i Eugènia, molt recordada al barri.

Històries de Mar: la mota i la fusta (s. XIX)

• Context: postguerres napoleòniques, manca de capitals i ajut públic, però mercats internacionals actius per productes catalans (vi, oli, suro, draps, paper, etc.).
• La fusta: societat per construir la nau (costos compartits entre armador, capità, mestres d’aixa, subministradors, etc.).
• La mota: capital d’expedició per comprar mercaderies, pagar assegurances, aranzels i provisions; el capità actua com a administrador i comerciant a port d’origen i destí.
• Participacions: repartiment de beneficis proporcional; risc limitat dels motistes (comanditaris). Càlculs històrics apunten a grans beneficis acumulats i al desenvolupament de la costa de Llevant fins a la decadència i judicialització posterior.

Entrevista: Vicenç Iglesias — Barceloneta dels 60, ofici, identitat

Arrels i Somorrostro

• Família pescadora (mare barcelonina; pare de Sant Carles de la Ràpita). Tradició de malnoms (“La Maestro”, “El Gallego”, “Els Pussos”).
• El Somorrostro: abans del barraquisme, barri pesquer amb parròquia, casino i magatzems d’arts (xarxes, nanses).

Infantesa, primer embarc i oficis

• Escola als Escolapis del carrer Ample; vida de carrer entre moll, cofraria i barques.
• Primer embarc a l’Emilia Casanova (barca de llum): aprenentatge de guàrdies, cabecero, muleta i motors.

Pare exigent i vocació de maquinista

• Relació dura però formativa amb el pare a bord; aspiració a maquinista naval inspirada per l’Escola Nàutica i el prof. Pere del Río.

"La mar tira"

“Mar seca”, caladors i campanyes llunyanes

• Quan hi ha poca pesquera, canvi de calador i campanyes lluny (Balears, Garrutxa) per fer el jornal.

Barceloneta: d’abans i d’ara

• Record d’una Barceloneta veïnal i marinera (serenos, esclops a l’hivern); contrast amb l’actual pressió turística i pisos de lloguer vacacional.

"Et sents com foraster"

L’àncora recuperada i la tragèdia

• Recuperació d’una àncora monumental (1968) per part de pescadors i bussos (Minguet i Maspons); accident subaquàtic i trasllat final de l’àncora a la Facultat de Nàutica de Barcelona (avui amb placa i codi QR explicatiu).

Música i Paraules de mar

• Cançó: “La magrana” del grup La Cusina.
• Refranyer amb “peix” (segona intenció): • Peix al cove — és el fàcil. • Estar com peix a l’aigua — comoditat en un lloc. • Ser un peix gros — poderós; el peix gros es menja el petit — el fort domina el dèbil. • Estar peix — desconeixement d’un tema. • Ser un lluç — poc llest; escórrer-se com una anguila — escapar-se. • Tenir sang de peix — indiferència. • El peix que es mossega la cua — problema sense solució. • Agafar el peix per la cua — sortir-se’n amb la seva. • El peix no fa greix — consell dietètic popular.

Cloenda

• Comiat amb desig de bona proa, bona mar i bon vent i el record d’un Vilassar de Mar marítim, únic i irrepetible.

Marcadors

Darrers podcast