Presentació del programa, ambient nadalenc i avís que és l’últim episodi de l’any; introdueixen que són en un espai diferent i amb gravació a l’exterior.

Presenten Cristina Ebles i fan la conversa inicial de cap de setmana: mercat de marques emergents a Barcelona, plans tranquils, sèries i descans pre-Nadal.

Expliquen el petit caos abans de gravar: alarma activada, trucada de seguretat i l’episodi com a “miracle” nadalenc.

La Cristina explica que volia fer artístic però va acabar fent social-humanístic; després estudia Comunicació Audiovisual a la Pompeu Fabra i comenta el valor d’aprendre eines, el pes del Covid i la necessitat d’espavilar-se.

Debaten sobre sensibilitat, criteri i pràctica; la Cristina relata els inicis fent fotos d’adolescent i defensa la fotografia com a art i expressió, també amb mòbil.

Explica l’origen de la marca amb la Jimena: idea espontània, primeres samarretes amb ajuda d’una amiga que feia serigrafia, i primeres vendes per Instagram sense web.

Parlen de com les frases surten del cercle proper i de moments clau: Julieta amb la samarreta, l’encàrrec per Rosalía (disseny/producció d’una frase per a videoclip) i aparicions de Nathy Peluso; impacte del boca-orella i els fans.

La Cristina detalla el seu rol fent fotos en videoclips (inclosa portada) i fotografia de concerts: Maria Hein, experiències a Cruïlla i Apolo, i com edita i evoluciona el seu estil.

Secció lúdica amb preguntes: a qui no vestirien, *crush*, si ha tingut relacions amb algú de la indústria, quina samarreta li agrada menys (la primera perquè està cremada), i comentaris sobre discussions internes del podcast.

Analitzen la tendència a colors neutres i el *clean look* (pentinat/estètica de perfecció), i reivindiquen tornar a vestir amb personalitat i colors vius; reflexionen sobre el rol dels artistes en la moda.

La Cristina explica objectius: dissenys nous, contingut audiovisual creatiu i col·laboracions; “manifesta” noms com Addison Rae. Comiat nadalenc i tancament horari de l’emissora.