La Mar i en Guillem presenten **Quin Despropòsit** en horari nocturn a Vilassar Ràdio i donen la benvinguda a la convidada, **Paula Ferrero**, que es reivindica com a vilassarenca tot i viure fora des dels 18 anys.

Secció inicial de "què hem fet el cap de setmana": la Paula explica l’assaig a Badalona, el dinar improvisat amb la Norma Bustamante i el bolo de musicals a Apolo. Recorda els seus inicis a l’escola Amador, ballant teatre musical i jazz, fins i tot en grups amb mares.

Conversen sobre el carnet de conduir: la Paula l’aconsegueix tard, amb molta pressió d’amics i família, i encara porta la L perquè se sent insegura. La Mar explica que li va caducar el teòric. Totes dues parlen de la por a conduir i d’accidents, amb to humorístic i d’auto-broma.

La Paula explica que volia ser jutgessa i continuar el negoci del pare advocat, però acaba presentant-se a un càsting d’una escola top de teatre musical de Londres. De 10.000 aspirants en trien 180 i l’accepten. Marxa amb 18 anys a Londres, on viu sola, estudia quatre anys i madura personalment i professionalment.

Després de graduar-se en plena pandèmia, aprofita càstings de cant i obté un primer contracte com a cantant a Grècia, malgrat sentir-se més ballarina que cantant. Més endavant treballa amb un segon contracte com a cantant i ballarina, amb assaigs a Nova York i actuacions a un hotel a Mèxic.

La Paula descriu el xoc cultural a Anglaterra: societat plena de tabús, hipersensibilitats i falsedat social, que xoca amb el seu caràcter directe. L’idioma també és difícil per la varietat d’accents. El clima gris i plujós afecta seriosament l’estat d’ànim; associa la depressió al poc sol, mala alimentació i socialització basada en l’alcohol.

Reflexiona sobre com molts anglesos li semblen falsos, però admet que conserva tres amistats molt bones de la universitat, curiosament gent a qui tampoc li agrada gaire la cultura anglesa majoritària. Explica un exemple de falsedat amb un compliment sobre un vestit i comenta diferències nord/sud.

Recorden el viatge de la Paula a Brighton per competir al Dance World Cup, abans de viure a Londres. Parlen breument de la conducció per l’esquerra i de com això els descol·loca, lligant-ho amb la seva inseguretat general al volant.

Detalla el seu contracte a un hotel de Grècia: jornades de 9 del matí a 12 de la nit, presentant un pseudo-programa de ràdio intern (HB News) i fent fins a quatre xous diaris. Aquest sobreesforç li provoca una **lesió de veu** que requereix afoniatra i molt repòs vocal posterior.

Parlen de com entrenen per cantar i ballar alhora: recomanació d’anar al gimnàs o córrer mentre es canta. En la companyia de creuers, els cantants principals porten el pes vocal i els ballarins fan cors i harmonies. En números molt físics, graven els cors amb la seva veu per sobreposar-los, tot i que el micro segueix obert i cal fer veure que es canta.

La Paula explica anècdotes de tenir el micro obert i dir barbaritats sense saber-ho, que poden arribar al públic. Comenta que parla millor anglès que castellà i que fins i tot recorre al xat GPT per traduir emails de l’anglès al castellà, fet que els porta a riure sobre les seves mancances lingüístiques.

La Mar reconeix que li va retreure a en Guillem que parlava molt malament el català i després se’n va penedir; explica com quasi li envia una foto d’un cartell de classes de català. Entre bromes de barbarismes com “los genollos” o “ponte dretto”, reflexionen sobre hormones, sensibilitat i els petits conflictes d’amistat.

Comentari breu sobre com ser dona és complicat però divertit. Canvien de bloc i la Mar li demana a la Paula que expliqui la seva experiència en creuers: durada màxima (sis mesos i mig) i rutes pel Carib amb ports com Aruba, Jamaica o Curaçao. Expliquen com funcionen els itineraris de 6–8 dies amb sortida i retorn a Miami.

Descriu la **cultura interna dels creuers**: oficials, mariners, ballarins i cantants. Explica que els oficials tenen una aplicació o sistema intern on poden veure qui serà a cada vaixell, historial laboral i, de facto, “fitxar” gent abans que arribi. Relata com rep seguiments d’italians a Instagram abans de pujar a bord i com hi ha molta dinàmica de lligar entre rangs i rols.

Parla del seu ex italià oficial del vaixell i com no li resultava atractiu el seu uniforme. Contrasta aquesta figura amb l’actual crush: un mariner indi petit, brut de feina, amb mono i molt manetes que li arregla tot (collarets, canonades, etc.). Mostra clarament la seva atracció per perfils menys glamourosos però competents.

Explica el viatge a Tailàndia amb l’indi, primera ocasió per mostrar afecte en públic després de mesos amagant-se a bord (està prohibit l’afecte entre empleats i, a més, el seu ex italià la controlava amb binoculars). Enmig d’aquest idil·li, ell li confessa que a l’Índia li han trobat dues candidates per a un matrimoni concertat i que els pares paguen una agència. Ell assegura que s’ha enamorat d’ella i no vol casar-se amb cap altra, però la Paula, conscient que rarament supera els dos anys en parella, es debat entre el que sent ara i la por a fer-li canviar de vida per res.

Comentan, en clau d’humor, la possibilitat que d’aquí un any la Paula torni al programa amb l’indi vivint a Catalunya i aprenent català. La seva germana ja li exigiria català. Es riuen de com seria presentar-lo al poble i a la família.

Canvien de tema amb l’excusa del **Spotify Wrapped**. La Paula revela que el seu artista més escoltat és Bad Bunny, i també té al top Sabrina Carpenter, Olivia Rodrigo, Lauren Spencer Smith i Stay Homas/Oques Grasses. Mar i Guillem comparteixen els seus resultats: música trista, “club dels cors trencats”, molta Aitana i Rosalía. Parlen de la dificultat d’aconseguir entrades per concerts (Bad Bunny, Rosalía, Oques Grasses) i de la logística de comprar-ne en grup.

La Paula explica que Stay Homas la van ajudar a sortir d’una relació molt tòxica mentre vivia a Gal·les. Escoltant les seves cançons va decidir tornar a casa en ple confinament. Relata el viatge gairebé solitàri en avió, amb mascaretes, guants i protocols de neteja exagerats, i l’arribada a casa amb la seva mare desinfectant-ho tot.

Analitzen els etiquetatges d’Spotify (edat musical, clubs emocionals). La Paula rep “serotonina” i 67 anys d’edat musical per escoltar Scorpions, ABBA o Queen. Mar i Guillem surten més joves. La Paula recomana especialment Lauren Spencer Smith, descrita com un híbrid entre Sabrina Carpenter i Olivia Rodrigo, i esmenten el drama sentimental entre aquestes dues artistes.

Inicien el **joc de la cistella**: la Paula, amb pilotes, intenta encistellar a la cistella que porta en Guillem al cap. Si encerta, respon la Mar; si falla, respon ella. Surten preguntes sobre records ridículs (la Mar caient per les escales del rectorat), mentides inútils (Paula dient als seus amics que no dona esperances a l’indi), crush improbables (la Mar amb un jugador del Barça), manies que espanten (la mala llet de la Paula) i famosos que cauen malament (acaben parlant sobretot de Vinícius). Tot plegat amb molt riure, crits i improvisació.

Nova secció de joc. La Paula porta preparades tres afirmacions: una cicatriu per una taula de vidre, haver visitat 12 països en un any, i un tiroteig a Mèxic. El Guillem s’equivoca triant la mentida. Es revela que la cicatriu ve en realitat d’una **mossegada de gos** als dos anys, mentre que els 12 països i el tiroteig a Mèxic són veritat.

La Mar improvisa el seu joc: un accident d’avió amb evacuació per tobogan, una gallina que li mossega el dit de petita i el desig frustrat de ser mossa d’esquadra. La Paula dedueix que la mentida és la vocació de mossa. La història més impactant és l’accident d’avió, amb foc a bord, fum, gent cridant i evacuació d’emergència quan anava a Eivissa amb 16 anys.

El Guillem juga també: explica que de petit va fer un càsting per ser nen Dodot, que no va ser escollit perquè no sabia ni dir hola; que mai ha sortit d’Europa; i que és daltònic. La Paula endevina que la mentida és que mai ha sortit d’Europa. Confirma que el càsting de Dodot és real i que va tenir retard en el desenvolupament de la parla.

Guillem comenta que vol sortir d’Europa i la Paula li recomana **Àsia**, especialment Tailàndia, com a primera destinació. Comparen Tailàndia i Indonèsia i la Paula diu que prefereix Àsia al Carib per saturació laboral. Exposa la seva visió sobre els creuers: bons per fer un tastet de països i decidir on tornar més temps, però no ideals per conèixer en profunditat una cultura.

La Paula afirma que s’ho ha passat molt bé i que el programa ha estat molt amè. La Mar i en Guillem tanquen recordant als oients que poden seguir el programa a *Vilassar Ràdio*, a les xarxes (Instagram, TikTok) i veure els episodis complets a YouTube. S’acomiaden fins la setmana vinent.