Introducció al segon episodi de "Quin Despropòsit". La Mar i en Guillem expliquen el seu cap de setmana, centrant-se en el Clàssic femení Barça–Madrid (4–0), la porra del partit i el bon ambient. To distès i de tertúlia inicial.

La Mar descriu el seu cap de setmana: teatre a l’Espai Texas, sortides amb amics, Clàssic femení i la cursa Dani, on es creua corrent amb la Marina i la convida al programa. Entrada informal de la convidada.

La Marina explica el seu cap de setmana sense sortir de Vilassar de Mar però fent mil coses: sopar amb amics a casa, competició de força solidària a Barcelona, dinar amb l’equip de bàsquet, partit a Girona, acte musical a Cabrils i participació a la cursa Dani. Es veu el seu ritme de vida actiu i molt vinculat al territori.

Respon qui és: es defineix com entrenadora i amant de l’activitat física. Explica que la seva feina és la seva passió però que sap posar límits. Defensa un enfocament de l’esport saludable, gaudit i que sumi en el dia a dia, diferent de l’obsessió per rendir.

Debat entre la Mar i la Marina sobre si cal patir per gaudir fent esport. La Marina defensa el "gustet de patir" (un punt d’esforç extra que després dona satisfacció), mentre la Mar diu que no li agrada patir. Coincideixen que l’entrenament ajuda a gaudir més de les curses, tot i el patiment controlat.

La Marina explica que ve d’una família molt activa i que va jugar al bàsquet des de petita al club de Vilassar de Mar. Allà comença aviat com a entrenadora, cosa que li permet tenir la seva primera feina ja dins del món de l’esport.

Relata una lesió greu a l’espatlla durant la universitat que la fa deixar el bàsquet i la porta a escalar al Piri de Vilassar de Mar amb Nando Gel, per recuperar força i funcionalitat. Més tard torna al bàsquet i juga també a Cabrils, acumulant experiència en diversos entorns.

Explica el seu pas del trail running al running d’asfalt. El 2019 rep un missatge d’Instagram d’una treballadora de Nike per ser cara visible d’un projecte per preparar la Mitja de Barcelona amb un perfil bàsquet+running. Al principi creu que és un timo, però acaba acceptant i d’aquí neix Half Runners, un grup de noies corredores que esdevé comunitat.

La Marina ja treballava a la botiga Nike de La Roca Village quan entra al projecte de running. Destaca que Nike ha estat clau a la seva carrera i que el més valuós no és la roba sinó els viatges, les persones que ha conegut i les experiències esportives compartides. La relació evoluciona fins a signar com a entrenadora oficial.

Parlen de la seva imatge com a "noia Nike". Explica que porta Nike per tot (entrenar, carrer, festa) perquè s’hi sent còmoda i li agrada l’estètica. Té exclusivitat amb la marca, però remarca que ja abans comprimava Nike per gust propi.

Explica que de jove ja li agradaven les presentacions orals. Amb Facebook i Instagram comença a fer-se fotos amb amigues i a compartir-les. El seu germà li deia que parlés a càmera; amb el temps supera la vergonya i assumeix que cal acceptar una mica de "cringe" per viure la vida que vol.

Dona consells a la Mar i al Guillem per perdre la vergonya a càmera: imaginar que parlen a una persona concreta, seguir parlant encara que s’equivoquin i editar després, i recordar que des de fora no es veu tota la inseguretat interna. Explica com omplia entrenaments amb amics perquè semblessin més concorreguts als ulls de Nike.

La Marina qüestiona la imatge idealitzada de la vida influencer. Explica que dedicar-s’hi pot ser esgotador i que, de vegades, quan més es focalitza en xarxes, menys motivada se sent. Gravar constantment pot fer perdre el gaudi real de les experiències.

Parlen de què passaria si portés roba d’una altra marca. Explica que té exclusivitat amb Nike i que, a més, no ho desitja: sempre ha estat la seva marca preferida. Critica ofertes de marques competidores que li ofereixen col·laboracions només a canvi de producte sense informar-se del seu vincle amb Nike.

Es detalla el funcionament econòmic de Half Runners: entrenaments setmanals gratuïts; plans de preparació per la Mitja de Barcelona a preus molt assequibles; i recaptacions puntuals per causes solidàries en què els diners es donen directament a ONG. Subratlla que l’objectiu no és fer negoci sinó crear comunitat i ajudar la gent a entrenar bé.

Analitzen l’auge del running i dels runclubs, especialment entre dones (dades d’Estrava). Es destaca que el running és barat i accessible, factor clau postcrisi del 2008. També es comenta l’efervescència de runclubs socials (escafaments, cafès postcursa) i el cas concret de grups locals al passeig marítim de Vilassar de Mar.

La Marina fa de “policia del running” i alerta dels riscos de cremar etapes: gent que en pocs anys acumula moltes maratons sense base suficient. Defensa la importància de la progressió, les proves d’esforç, el respecte pel desgast del cos i la necessitat de prendre’s el running amb responsabilitat.

Respon a la Mar, que només aguanta unes setmanes corrent. Recomana seguir un pla realista, evitar l’obsessió, tenir en compte que running, força, alimentació i son estan connectats i prioritzar dormir bé. Si entrenar implica dormir molt menys, potser és millor no fer aquell entrenament.

Desenvolupa com estructurar un entrenament per progressar: combinar caminades i trams de córrer, fer canvis de ritme, incrementar gradualment la durada de carrera contínua i, sobretot, no oblidar el treball de força i mobilitat per enfortir el cos i prevenir lesions.

Comenten el cas d’una corredora que fa 7 maratons en 7 dies en 7 continents i la capacitat que implica, probablement amb un gran equip darrere. Després parlen en to humorístic del temps de Salvador Illa a la Marató de Barcelona (4:30/km a 59 anys) i de la incredulitat que genera entre la gent gran que acompanya la Marina a marxa nòrdica a Vilassar de Mar.

La Marina detalla els seus propers reptes: una cursa ràpida a Londres i un projecte amb Half Runners per fer tres mitges maratons cada vegada més ràpides, culminant a la Mitja Marató de Barcelona amb l’objectiu de baixar d’1h35. Explica que li agrada córrer a ritmes chill però que ara vol apujar intensitat.

Conversen sobre la Mitja de Formentera, que la Mar vol fer com a primera i última mitja. La Marina la descriu com preciosa però dura: sortida al far, baixades inicials enganyoses i llargues rectes en què veus els que van molt més avançats. Explica que després de fer-la va perdre tres ungles dels peus.

Revisen el temps de programa i, amb un to molt natural, es preparen per la secció de preguntes incòmodes amb cistelles i boles. Es veu la complicitat amb el tècnic i l’ambient desenfadat de l’estudi.

Expliquen la mecànica del joc de llançar boles a cistelles blava i vermella per decidir qui respon. Primera pregunta: red flag pròpia. Després d’alguns intents fallits, la Mar admet que la seva red flag és arribar sempre tard i mentir dient "estic arribant" quan encara és a casa.

Següents preguntes del joc: la Marina diu que el seu crush és el seu nòvio, Marc Soler. A la pregunta sobre la col·laboració més absurda, explica que són ofertes d’altres marques esportives competidores que li proposen aparicions puntuals només a canvi de producte, sense tenir en compte la seva exclusivitat amb Nike, cosa que troba poc professional.

Respon a una pregunta sobre opinions impopulars: diu que es mitifica massa la vida dels creadors de contingut. Considera que la dedicació intensa a xarxes pot ser esgotadora i fer-te viure menys el present, especialment quan cal promocionar llocs i experiències pendents de gravar-ho tot.

La conversa deriva al català. La Marina defensa que la gent que viu a Barcelona hauria de parlar català i explica que ha perdut col·laboracions, incloses de molt grans, per negar-se a canviar de llengua. Es mostra molt inquieta per haver vist vídeos de creadores catalanes doblats al castellà per IA a Instagram i afirma que la creació de contingut en català té molt potencial però costa molt obrir-se pas.

Toca una pregunta sobre la cosa més vergonyosa en una cita: la Marina comenta que, en el seu cas, probablement seria caure fent esport en un pla actiu. Després li cau la pregunta sobre l’última vegada que ha tingut relacions sexuals; amb moltes rialles i consciència de qui l’escolta a l’estudi, respon que fa aproximadament un mes.

Al joc surt la pregunta d’un influencer que no suportin: la Marina evita donar noms, però la Mar es mulla i diu que no suporta la Maria Pombo, sobretot per motius ideològics. A la qüestió de quin polític seria un hipotètic crush, la Mar tria Pedro Sánchez pel seu aire elegant i atractiu; la Marina no arriba a dir cap nom concret.

S’estrena la secció "què prefereixes? – Versió Vilassar de Mar". La Marina tria Favela per sobre d’Espinaler, recorda la seva època de promotora a Cocoa i parla de la diferència entre el Bar del Mar/Sintètic i Origens. A nivell de curses locals, estima tant la Barbuda com la cursa Dani, però valora molt la comoditat logística de la Barbuda. En el debat Festa Major, es queda amb el Birrassà com a inici de l’estiu i espai per retrobar-se amb molta gent del poble.

Relata amb detall com durant el Birrassà uns nois veuen el seu rack de dominades al garatge i hi munten una competició de penjar-se de la barra, amb gent apostant diners. El seu garatge es converteix en un minigimnàs ple de desconeguts, li tiren alcohol al terra i ella acaba netejant i intentant que la gent marxi perquè l’endemà té una cursa.

Inicien un joc inspirat en una tendència de TikTok per decidir si persones famoses són guapes per físic o per fama/riquesa. Parlen de figures com Danna Paola, Gabriel Rufián, Niki Nicole (subratllant la seva baixa estatura), Hansi Flick, Shakira i Maria Carey. Coincideixen que la riquesa i els recursos per cuidar-se influeixen en la percepció de bellesa.

La Marina defensa que, sense estar a favor dels retocs estètics invasius, els tractaments facials i el self-care milloren l’aspecte i que la riquesa dona més accés a aquests recursos. També afirma que quan una persona és feliç i se sent bé, esdevé més guapa als ulls dels altres.

La Mar i en Guillem li posen àudios de veu sorpresa de la Cèlia i la Mariona. La Cèlia li pregunta com pot córrer tan ràpid: la Marina respon que entrenant molt. La Mariona li pregunta en què pensa quan corre; ella diu que sovint no pensa en res, fet que li permet aguantar estona, i que en moments durs pensa en la gent que estima.

Tanquen l’episodi agraint a la Marina haver vingut a Quin Despropòsit, dient que feia molt que la volien portar. La conviden a tornar quan vulgui i recorden a les oients que segueixin el programa a xarxes i que la setmana vinent hi haurà més contingut.