Episodi especial de Quin Despropòsit dedicat al Dia Internacional de la Dona (8 de març), presentat per la Mar Vilamajor i en Guillem Gea a Vilassar Ràdio. El programa combina notícies d’actualitat, dades sobre desigualtat de gènere, entrevistes al carrer i recomanacions de contingut creat per dones.
Els presentadors situen l’episodi:
• És el segon episodi de Quin Despropòsit. • Expliquen la bona rebuda del primer programa i comenten alguna anècdota tècnica (problemes de temps d’antena). • Anuncien que aquest serà un “especial Dia de la Dona”, amb: - Notícies relacionades amb dones - Una acció al carrer amb enquestes sobre el 8M - Una secció final de recomanacions de contingut creat per dones
"Vam pensar: per què no els portem una mica de notícies fresques relacionades amb les dones?"
La Mar explica que volia portar bones notícies sobre dones, però que en fer recerca ha trobat més titulars negatius que positius, cosa que ja és una primera conclusió sobre la situació actual.
La Mar recull una sèrie de notícies recents que mostren la persistència del masclisme i la violència de gènere:
• Rebaixa de condemna a Navarra a un home que va violar una nena de 13 anys, al·legant que "semblava tenir més de 16". • Ús de fons del Pacte d’Estat contra la violència de gènere per promoure família i natalitat. • Detenció d’un home per tocar els pits a una dona en un restaurant. • Ultimàtum de l’Institut Català de les Dones a un forn per un anunci de dones en roba interior. • Dada global: 25% de les dones del món no es poden negar a mantenir relacions sexuals. • Informe que apunta que Espanya trigaria 37 anys a tancar la bretxa de gènere.
Aquest bloc mostra:
• Normalització de la violència sexual i dels abusos. • Retrocessos o males pràctiques institucionals en l’ús de recursos contra la violència de gènere. • Una igualtat llunyana en termes econòmics i socials.
Tot i el panorama dur, també presenten notícies considerades positives o simbòliques:
• Sentència històrica a Dominic Pelicot i un grup de 50 homes per drogar i violar Giselle sota submissió química. - Es considera provat que ella no consentia i que els participants ho sabien. - Condemnes per violació agreujada.
• Marxes massives de dones contra Trump a Washington amb lemes com: - "Feministes contra feixistes" - "La gent per sobre de la política"
• Al Vaticà, el Papa nomena Simona Brambila com a primera dona ministra d’un dicasteri (organisme vaticà), fet simbòlic en una institució tradicionalment masculina.
• A Síria, el nou govern promet que el país "no serà l’Afganistan" i que les dones podran anar a la universitat, mentre l’ONU comença la rehabilitació d’infraestructures.
• Cas Rubiales i Jenni Hermoso: - Condemna de Luis Rubiales per agressió sexual pel petó no consentit a la jugadora. - Multa de 10.800€; els presentadors discuteixen si és victòria social, econòmica o insuficient. - Destaquen la importància de l’altaveu que suposa que una treballadora guanyi un cas contra el seu cap.
• Marta Huerta de Aza, primera àrbitra principal al futbol professional masculí (partit Burgos–Cartagena) després de 20 anys d’arbitratge. - Es remarca l’efecte simbòlic: més dones àrbitres, entrenadores i referents en l’esport.
"És molt important l’esport perquè al final és una representació també de la nostra societat."
La Mar explica el sentit del 8 de març:
• És un dia per celebrar els drets aconseguits per les dones en tots els àmbits. • També és una jornada per reivindicar i denunciar que encara: - No hi ha igualtat real de drets i llibertats. - Queda molt camí per assolir la igualtat desitjada. • Arreu del món se celebren marxes i manifestacions feministes.
Surten pels carrers de Vilassar de Mar, demanant si la gent sap quin dia és el Dia de la Dona:
• La majoria acaba encertant el 8 de març, tot i alguns dubtes inicials (confusió amb el 28, el 7, etc.). • Els presentadors assenyalen que: - El tema és molt present als mitjans. - Hi ha programacions especials a televisió pel 8M.
Això indica que el Dia de la Dona forma part de l’agenda pública, tot i que no tothom ho té clar d’entrada.
Nova pregunta al carrer: “Per què el Dia de la Dona està relacionat amb el color morat?”
• La majoria no ho sap i improvisa explicacions: - Associació al dol o a significats simbòlics vagues. • El desconeixement és generalitzat, també entre el mateix Guillem.
La Mar exposa la teoria més coneguda sobre l’origen del color morat:
• Nova York, primera dècada del segle XX. • Treballadores de la indústria tèxtil patien condicions laborals molt dures. - Era habitual tancar-les dins de les fàbriques, oficialment per evitar robatoris.
• El 25 de març de 1911, incendi a la fàbrica Triangle Shirtwaist: - Moren 146 persones, majoritàriament dones joves immigrants. - Les portes tancades fan augmentar tràgicament el nombre de víctimes.
• A la fàbrica s’utilitzaven tints i teixits de color morat. - Quan es va incendiar, el fum que sortia es deia que era de tonalitat morada. - D’aquí s’explica que el morat esdevingui el color simbòlic de la lluita feminista.
Els presentadors pregunten: “Creus que s’ha de continuar celebrant avui en dia el Dia de la Dona?”
Respostes recollides:
• Molta gent respon que sí, amb matisos: - Cal seguir celebrant i reivindicant perquè encara hi ha desigualtats. - Alguns destaquen que les dones "treballen més que els homes". - Altres expressen incomoditat pel fet d’haver de distingir constantment entre "homes" i "dones":
"La meva opinió personal és que haver de parlar de dones i d’homes per separat ho trobo una trista pena."
• Diverses persones defensen que ha de ser sobretot un dia de reivindicació més que de celebració. • Una veu diu: "Les dones estem al poder" i celebra la presència femenina, però igualment veu necessari visibilitzar-ho.
La reflexió dels presentadors:
• Mar: - Defensa que el 8M ha de ser alhora celebració i reivindicació. - Celebració dels drets conquerits (vot, accés al món laboral, més espais públics). - Reivindicació perquè no hi ha victòria total i encara falten molts drets i condicions per igualar.
• Guillem: - Valora que la gent del carrer remarqui sobretot la dimensió reivindicativa. - Destaca que això demostra que el tema està molt present en el dia a dia.
"Victòria perquè hem aconseguit molts drets, i a la vegada reivindicació perquè encara en queden molts pendents."
Expliquen una experiència de rebuig mentre feien de reporters:
• Un home els insulta i els increpa: - "Reporters de merda", "putos catalanes de mierda", "vaya pueblo de mierda". • Es molesten especialment quan insulta Vilassar de Mar, que defensen amb orgull.
Aquesta anècdota il·lustra les resistències i actituds hostils que encara apareixen quan es parla o es visibilitza el feminisme a l’espai públic.
Quarta pregunta al carrer: "Creus que hi ha desigualtat encara entre homes i dones?"
Respostes variades:
• Algunes persones diuen que ja hi ha igualtat, tot i admetre que el masclisme encara existeix en mentalitats i conductes. • Altres apunten a la distorsió del debat per culpa del feminisme radical que “només pensa que tot el món hauria de ser dones”, cosa que també els molesta. • Diverses veus remarquen que cal seguir reivindicant molts drets i igualtats. • Es posen exemples concrets: - Desigualtats salarials. - Dificultats per fer carrera professional si tens fills. - Pressió social sobre les dones pel rol de cures.
"Mai se paga el mateix a una dona que a un home."
"Si vols fer una carrera professional i tens fills, no pots perquè ets dona i les empreses pensen que desatendràs la feina."
La Mar aporta dades per donar context objectiu:
• A Espanya hi ha una bretxa salarial de gènere al voltant del 19-20%: - Les dones guanyen, de mitjana, un 20% menys que els homes per la mateixa feina.
• Les dones dediquen el doble de temps que els homes a les tasques de la llar i de cures. - Especialment en el cas de fills amb malalties, discapacitats o necessitats especials. - Reivindiquen el treball invisible de mares cuidadores com una autèntica feina a temps complet.
Els presentadors analitzen com la desigualtat es veu en els espais de representació pública:
• Televisió i entreteniment: - Als late night shows, tots els presentadors són homes: - La Resistencia (Broncano), El Hormiguero (Pablo Motos), El Intermedio, el late night de Marc Giró, etc. - Reclamen més dones al capdavant de grans programes.
• Política: - Mar recorda la imatge històrica del Congreso de los Diputados ple d’homes amb corbata. - Ara hi ha més dones, però consideren que la primera presidenta del país arriba tard i que com més triguin, més greu serà que encara no n’hi hagi hagut cap.
Parlen de la pressió que reben les dones en l’àmbit laboral:
• Preguntes il·legítimes a entrevistes de feina tipus: - "Et quedaràs embarassada aviat?" - "Intenta evitar-ho".
• La Mar, tot i no ser mare, reconeix que ha de ser molt difícil compaginar feina, casa i fills. • El Guillem espera que, en el futur, aquesta pressió laboral desaparegui.
Aborden la qüestió de la violència masclista:
• Denuncien que avui dia encara hi ha moltes agressions sexuals, abusos i violacions. • Els preocupa la normalització mediàtica: - S’espera gairebé per defecte que els informatius incloguin algun feminicidi o agressió sexual. - Parlen de deshumanització davant d’aquest tipus de notícies.
"Jo crec que ens estem deshumanitzant totalment amb aquestes notícies."
• També destaquen una dada estructural: - Es compleixen 20 anys de la Llei contra la Violència de Gènere a Espanya. - En aquest període s’han produït avenços legislatius i s’ha estat referent a Europa, però la realitat continua sent molt dura.
La Mar aporta xifres concretes:
• 45 dones assassinades per violència de gènere el 2024. • 1.290 dones assassinades entre 2003 i 2024 a Espanya, per parelles o exparelles.
Aquests números reforcen la idea que la violència masclista és una xacra estructural i no casos aïllats.
La darrera pregunta de carrer és: "Em podries dir el nom de quatre esportistes que siguin dones?"
Resultats:
• Molta gent dubta, triga a respondre i es queda en pocs noms molt famosos. • Es citen sobretot: - Alexia Putellas, Aitana Bonmatí, altres jugadores del Barça i del Madrid. - Carolina Marín (bàdminton). - Serena Williams i altres tennistes. - Simone Biles (gimnàstica), alguna gimnasta romanesa. - Alguns responen amb parentes (com la pròpia filla) per omplir els quatre noms.
Conclusions dels presentadors:
• hi ha molta referència al futbol femení, que és el que té més impacte mediàtic actualment. • També apareixen tennistes i gimnastes, però sempre els grans noms de sempre. • Això evidencia que el ventall de referents femenins visibles és encara limitat i molt concentrat.
En el tram final, obren una secció de recomanacions culturals per visibilitzar autores i creadores.
Objectiu: "recomanar contingut que sigui només creat per dones".
A través del seu Instagram @quindesproposit, van preguntar a la seva comunitat:
• Si la gent creia que cal continuar celebrant el Dia de la Dona. • Resultats: - 98% responen que sí. - 2% que no.
Ho comenten amb to juganer, dient que ja “enxamparan” qui són aquest 2%.
Podcasts creats per dones o centrats en temes de dones:
• Les Dones i els Dies (Catalunya Ràdio) - Molt recomanat per la Mar. - Tracta temes de societat i política des d’una perspectiva de gènere.
• Estirando el Chicle - Podcast d’humor i conversa, molt consumit per la Mar.
• El Olimpo de las Dioses - També recomanat i aparegut en les respostes de la seva audiència.
La Mar proposa alguns llibres escrits per dones i relacionats amb la temàtica feminista:
• Una cambra pròpia – Virginia Woolf - Clàssic sobre la necessitat d’un espai material i simbòlic propi per a les dones escriptores.
• My Body – Emily Ratajkowski - Recull d’assajos personals sobre cos, desig, poder, imatge i cosificació.
• Els homes m’expliquen coses – Rebecca Solnit - Assajos sobre mansplaining, invisibilització i discriminació quotidiana.
També recomanen cançons i artistes que aborden el tema dels drets de les dones:
• Rigoberta Bandini – "Mamà" - Critica com es sexualitza el cos de la dona, especialment el pit, i com es viu amb incomoditat a l’espai públic.
• Rigoberta Bandini & Maia – "Así bailaba" - Cançó que juga amb frases com "si planchaba, si limpiaba" i critica els rols tradicionals de gènere.
• Colect – "Don Federico" - Revisita la cançó infantil "Don Federico mató a su mujer". - El tema denuncia com s’ha normalitzat una lletra que parla obertament de feminicidi amb nens molt petits.
"En quin moment hem normalitzat això?" – reflexionen sobre la lletra de Don Federico.
Per acabar, la Mar i en Guillem:
• Es mostren satisfets amb el format d’episodi especial i amb les entrevistes de carrer. • Animen els oients a: - Consumir el contingut recomanat (podcasts, llibres, música). - Seguir-los a Instagram i TikTok (@quindesproposit), on pengen reels amb talls del programa. - Enviar idees i preguntes per a futurs episodis.
Deixen en secret el tema del programa següent per poder-lo canviar si cal i evitar compromisos públics.
"Ens veiem la setmana que ve, divendres, a les dues. He après."
Introducció al segon episodi de Quin Despropòsit, record de la bona acollida del primer programa i explicació que aquest serà un especial dedicat al Dia Internacional de la Dona, amb notícies, una sortida al carrer i contingut especial. També comenten problemes de temps en el primer episodi i la intenció de donar més espai de paraula al Guillem.
La Mar explica que buscant notícies positives sobre dones ha trobat sobretot titulars negatius: rebaixa de condemna a un violador d’una menor a Navarra, ús discutible de fons contra la violència de gènere, agressions sexuals en espais públics, publicitat sexista i la dada que un 25% de les dones del món no es pot negar a mantenir relacions sexuals. Es mostra la magnitud de la desigualtat i la violència estructural.
El programa aporta algunes notícies considerades positives o simbòliques: la sentència contra Dominic Pelicot i el seu grup per violació sota submissió química; les marxes de dones contra Trump; el nomenament de Simona Brambila com a primera dona ministra d’un dicasteri vaticà; promeses del nou govern sirià d’assegurar l’accés de les dones a la universitat; i la condemna de Luis Rubiales pel petó no consentit a Jenni Hermoso, que debaten com a victòria social però amb pena insuficient. També celebren la fita de Marta Huerta de Aza com a primera àrbitra principal en futbol professional masculí i la importància de tenir dones referents a l’esport.
Expliquen en què consisteix el Dia Internacional de la Dona: una jornada de celebració dels drets aconseguits i de reivindicació de la igualtat encara pendent mitjançant marxes i manifestacions. Presenten la sortida al carrer que han fet per preguntar a la gent sobre el 8M. A la primera pregunta, la majoria de persones encerten eventualment que el Dia de la Dona és el 8 de març, tot i alguns errors inicials, evidenciant que el tema és molt present als mitjans i a l’agenda pública.
Pregunten al carrer per què el Dia de la Dona s’associa al color morat i gairebé ningú ho sap amb certesa. La Mar aprofita per explicar la teoria més estesa: l’incendi de la fàbrica tèxtil Triangle Shirtwaist a Nova York el 1911, on van morir 146 treballadores, en un context de condicions laborals duríssimes i portes tancades. Com que s’hi feien servir tints i teixits morats, es diu que el fum de l’incendi va sortir d’aquesta tonalitat, i d’aquí el morat ha quedat com a color simbòlic del moviment feminista i del 8M. També expliquen, en to distès, que el Guillem és daltònic i hauria identificat un altre color.
Pregunten als vianants si s’ha de continuar celebrant el Dia de la Dona. La majoria afirma que sí, recordant que encara hi ha desigualtats, tot i que alguns troben trist haver de parlar de dones i homes per separat i voldrien no necessitar aquest dia. Molts subratllen que és més un dia de reivindicació que de festa. La Mar i el Guillem reflexionen que ha de ser alhora celebració pels drets conquerits i reivindicació pel que queda pendent. També expliquen una anècdota negativa: un home els insulta durament mentre fan d’enquestadors de carrer, incloent insults contra Vilassar de Mar, fet que denuncien i rebutgen.
Nova pregunta al carrer sobre si encara hi ha desigualtat entre homes i dones. Algunes persones asseguren que ja hi ha igualtat, tot i que reconeixen que el masclisme persisteix en mentalitats; altres critiquen el feminisme radical. La majoria però assenyala desigualtats en salaris i carrera professional, especialment quan les dones tenen fills. La Mar aporta dades: a Espanya la bretxa salarial ronda el 19–20%, és a dir, les dones cobren un 20% menys de mitjana per la mateixa feina, i dediquen el doble de temps que els homes a les tasques de la llar i les cures, en especial de fills amb malalties o discapacitats. Parlen de la falta de dones en llocs de poder als mitjans (late nights, televisió) i a la política, així com de la pressió laboral per l’embaràs. Denuncien també la normalització mediàtica de la violència masclista, recordant els 20 anys de la Llei contra la Violència de Gènere i la dada de 45 dones assassinades el 2024 i 1.290 entre 2003 i 2024 per parelles o exparelles.
A l’última enquesta de carrer demanen que la gent digui quatre esportistes dones. Molts vianants dubten o només en recorden dues o tres, sovint recorrent a grans noms del futbol femení (Alexia Putellas, Aitana Bonmatí, jugadores del Barça i del Madrid), algunes tennistes com Carolina Marín i Serena Williams, o gimnastes com Simone Biles. Alguns esmenten familiars per completar la llista. Els presentadors constaten que hi ha més visibilitat en futbol femení, però que els referents femenins continuen sent pocs i molt concentrats en unes quantes figures molt mediàtiques.
Obren una secció amb música de jazz per recomanar contingut creat per dones. Expliquen que, com que el panorama cultural i mediàtic és encara molt masculí, volen visibilitzar autores i creadores. Comparteixen resultats d’una enquesta a Instagram: un 98% dels seguidors creuen que cal seguir celebrant el 8M i un 2% no. Recomanen diversos podcasts: Les Dones i els Dies (Catalunya Ràdio), Estirando el Chicle i El Olimpo de las Dioses. En llibres, la Mar proposa Una cambra pròpia, My Body i Els homes m’expliquen coses, tots relacionats amb experiències i reflexions feministes. En música, destaquen Rigoberta Bandini (Mamà i la col·laboració amb la Maia a Así bailaba) per la crítica a la sexualització del cos femení i als rols domèstics, i la cançó Don Federico de Colet, que revisa la cançó infantil sobre un feminicidi i denuncia com s’ha normalitzat aquesta violència en l’educació infantil.
Tanquen l’episodi valorant positivament el programa especial, les entrevistes al carrer i les recomanacions compartides. Animen els oients a consumir el contingut proposat i a seguir-los a Instagram i TikTok (@quindesproposit), on pengen reels amb fragments dels episodis. Inviten també a enviar idees i preguntes per a futures seccions, tot deixant en misteri el tema del proper programa per poder-lo ajustar. Acaben recordant l’horari d’emissió del programa a Vilassar Ràdio i s’acomiaden fins la setmana següent.