Quin Despropòsit estrena el seu primer capítol amb un format de magazine d’actualitat: presentació personal dels locutors, secció breu de notícies fresques (economia, esports i política local) i un gran tema central dedicat a Donald Trump, el seu retorn a la presidència dels Estats Units i les implicacions globals (drets LGTBIQ+, migració, xarxes socials, geopolitica). El tram final inclou una recapitulació cronològica 2017-2025 per contextualitzar com ha canviat el món des del seu primer mandat.
• Programa diari a la una i mitja, amb nous capítols regulars.
• Continguts: informació i notícies locals i generals, amb seccions variades (safareig, política, tecnologia, moda...).
• Enfoquen el to com a informatiu desenfadat i opinatiu, amb molta complicitat entre presentadors i Oients.
• Recorden les xarxes socials: @quindespropòsit.
• 23 anys, nascut el 25 de setembre del 2001.
• Formació: audiovisuals al Tecnocampus de Mataró.
• Identitat molt marcada: culer fins la mort i apassionat de la música urbana i el reggaeton.
• És DJ:
- Té bolo al Parc de Can Godó de Teyà.
- També ha punxat al jardí de la casa de la Mar (amb la paciència dels veïns).
• La Mar el defineix com superbon amic i molt graciós.
• 24 anys, apassionada del periodisme.
• Rutina: es lleva, llegeix el diari i es pren un tematxe (beguda).
• Fase runner, molt activa a Strava i una mica obsessionada amb córrer 5 km i sentir-se una mica Kilian Jornet.
• També és culer, passió heretada de l’avi Ramon.
• Professora d’anglès, amb molts anglicismes en el dia a dia.
• Estudia un màster en comunicació política; la seva psicòloga li diu que té "complex de salvadora".
• Ha passat de voler "arreglar homes" a voler arreglar Catalunya.
• Broma interna: canvia l’expressió LOL per MFC (Me’n faig creus).
• No venien de la mateixa escola; es van trobar a l’institut.
• Des d’aleshores han compartit curs, anècdotes i viatges (Alemanya, Itàlia...), que prometen explicar en futurs programes.
• El govern espanyol ha aprovat una pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) a 1.184 € bruts mensuals en 14 pagues.
• Això equival a 16.576 € bruts anuals.
• L’augment és de 50 € mensuals (+4,4%) respecte l’any anterior.
• Té efectes retroactius des de l’1 de gener de 2025.
• Ho comenten en clau irònica:
- Amb 50 € més, "ara no només dona per un iPhone" sinó tal vegada per "un sopar de gala", però també destaquen que continua sent insuficient per aspirar a un pis propi, plantes i gat.
• Es comenta el partit d’anada de semifinals de Copa del Rei entre Barça i Atlètic de Madrid al Metropolitano:
- Els primers 5 minuts: el Barça encaixa dos gols (0-2).
- El Barça remunta fins al 4-2.
- L’Atlètic acaba empatant: 4-4, partit d’infart.
• Anècdotes personals:
- La Mar arriba tard al partit i el troba 0-2; es posa la samarreta del Barça com a ritual.
- La mare de la Mar crida al minut 2 i ella es tem el pitjor.
• Por que es repeteixi una desgràcia com contra el Benfica a Champions, quan es van confiar.
• Debat sobre la porteria del Barça:
- Incertesa amb Iñaki Peña i rumors de bronca amb Hansi Flick.
- Comparen amb el càstig a Koundé per arribar tard, i reclamen "el mateix" amb Ferran Torres.
- Confiança en Chesney per part del Guillem.
• Expliquen la crisi política a l’Ajuntament de Vilassar de Mar:
• Pregunta oberta:
"Tindrem tripartita Vilassà?"
Reflecteix la incertesa entre els vilassarencs i vilassarenques sobre el futur del govern local.
• Expliquen un cas impactant: tres policies s’intoxiquen per haver consumit, suposadament "per error", aminadores amb droga.
• Ho tracten amb to d’humor i incredulitat, demanant més informació als Oients.
• La Mar confessa el seu rànquing de persones que li fan por:
1. Donald Trump – protagonista de la setmana.
2. Anuel AA – "paràlisi del son" per ella.
3. Lluitador "El Enterrador" de la WWE.
• Anuncien que el tema del dia és Donald Trump com a personatge mediàtic i polític clau de l’any.
• Expliquen que, des del dilluns 20 de gener, Donald Trump és president dels Estats Units per segona vegada.
• Recordatori del seu primer mandat (2017–2021) amb algunes de les propostes i accions més polèmiques:
• La tesi de fons de la Mar: "no entén com pot tornar a passar", però destaca que el món està ple de bojos i decisions sorprenents.
• Durant la nova investidura, la Mar destaca el barret negre gegant de Melania Trump:
• Recorden la seva obsessió antiga (des de 2017) per comprar Groenlàndia:
• L’obsessió puja de nivell amb propostes més extravagants:
• Donald Trump Jr. a Nuuk:
- Reparteix gorres amb el lema "Make America Great Again".
- Això provoca que el govern de Groenlàndia es plantegi prohibir les donacions polítiques estrangeres per protegir els seus processos electorals.
• Reflexió:
- Són mals temps per al "somni americà", que apareix cada cop més desdibuixat i vinculat a discursos d’odi i manipulació.
• Trump estableix oficialment només dos gèneres: home i dona.
• Aquesta definició exclou explícitament tot el col·lectiu LGTBIQ+, generant:
- Indignació entre defensors dels drets humans.
- Reacció crítica de moltes celebritats nord-americanes.
• Hunter Schafer (actriu trans d’Euphoria, interpreta Jules):
- Publica un vídeo explicant que, tot i ser una dona trans, al seu passaport ara hi consta com a "home".
- Exposa públicament la vulneració de la seva identitat legal i simbòlica.
• Altres celebritats que protesten:
- Ariana Grande, Lady Gaga, entre d’altres.
- Lady Gaga aprofita els Premis Grammy per fer un discurs potent a favor del col·lectiu trans:
> "La gent trans no és invisible i mereix amor."
• Trump signa una ordre executiva que prohibeix la participació de dones trans en esports femenins.
• Declaració textual de Trump (que la Mar llegeix amb to paròdic):
"En uns moments firmaré una històrica ordre executiva per prohibir que els homes competeixin en esports femenins. Ja era hora."
• Destaquen el debat complex que hi ha darrere d’aquesta decisió:
• Malgrat el debat legítim, critiquen la manera simplista i excloent com ho afronta Trump, que ignora matisos científics, socials i humans.
• El nou govern de Trump interromp les ajudes a països en desenvolupament en programes de medicaments contra la SIDA.
• L’OMS expressa profunda preocupació:
• Ho connecten amb l’historial de Trump durant la Covid-19:
- Recorden quan suggeria que el virus es podia curar amb llum solar i altres idees paranoiques.
• Imatge de Trump segons la Mar: algú que es desperta i "rampeja" tuits i decisions, sense filtre ni responsabilitat.
• Figures que no donen suport a Trump i prenen posicions clares:
• Per desgràcia, també hi ha músics que donen suport públic a Trump:
• Apunten que Anuel AA no pot ni tornar al seu propi país perquè no el volen, remarcant el rebuig que genera.
• Reflexió clau de la Mar:
"Una cosa és veure un boig presentar-se a les eleccions... i l’altra molt diferent és veure com 79,6 milions de bojos voten aquest boig perquè el representi."
• El problema no és només el líder, sinó la massa que li dona suport.
• Situen el món actual en mans de dos homes amb enorme poder:
• Els descriuen com a "dos democrats arrítmics" amb un ego més gran que la Casa Blanca, fent referència també a un vídeo on ballen sense ritme.
- Consideren que no serien famosos a TikTok pel seu ball, però sí ho són perquè controlen les plataformes.
• Mencionen un vídeo on el fill d’Elon Musk, X (no la plataforma, sinó el nen), li diu:
"Shut up, shut up, you are not the president. Shut up, shut your mouth."
• Inicialment pensaven que era un vídeo retocat; finalment veuen que és real, i el prenen com a símbol del caos i l’absurd que envolta aquestes figures públiques.
• Recorden el setge al Capitoli de 2021 després de la derrota de Trump davant Biden.
• Una de les primeres accions del seu retorn a la presidència és indultar molts dels condemnats per aquell assalt:
• Els locutors introdueixen una comparació irònica amb el context català i la definició de "pres polític", però rematen dient amb sarcasme que "sort que nosaltres no vivim en un règim corrupte".
• El govern de Trump posa en marxa una operació massiva de deportació d’immigrants:
• La Mar hi associa una sensació de "Déjà-vu" històric, triant com a banda sonora ideal la cançó "Déjà vu" d’Olivia Rodrigo.
• Una altra decisió simbòlica i polèmica:
- Trump decideix que ja no es podrà dir Golf de Mèxic.
- A partir d’ara s’hauria d’anomenar Golf d’Amèrica.
• Ho exposen com un exemple de la seva voluntat de reanomenar i reescriure la realitat segons el seu relat.
• Parlen d’un accident aeri entre un avió d’American Airlines i un helicòpter de l’exèrcit dels EUA sobre el riu Potomac (Washington), amb 67 morts.
• Trump culpa les administracions Obama i Biden argumentant que:
• Els presentadors critiquen durament aquesta declaració com una bajanada sense conseqüències, que discrimina persones amb discapacitat i evita abordar causes reals.
• Debaten sobre un gest de Elon Musk aixecant el braç, que molts interpreten com un salut feixista.
• La Mar proposa dues teories iròniques sobre què volia fer Musk:
- Demanar un taxi i marxar d’allà.
- Demanar un got d’aigua perquè tenia la gola seca.
• Pregunta a Musk directament:
"Aquest gest té alguna connexió amb el fet que el govern del qual formes part vulgui expulsar tots els palestins de Gaza?"
• Conclusió: la història és cíclica, les mateixes dinàmiques d’odi i expulsió es repeteixen, i per això és tan important estudiar la història.
• La Mar cita un article d’opinió de Javier Salas sobre el gest de Musk i la reacció posterior:
"És igual si Musk va fer el salut feixista a propòsit. Ens hem de fixar en el que ha passat després. La maquinària de l’odi i la mentida exigint que no ens creiem als nostres propis ulls. Això és l’important, sobre el que hem de reflexionar, perquè és el gigantesc tsunami que se’ns ve a sobre."
• El text alerta sobre un "experiment massiu de llum de gas":
- Amb Trump al Despatx Oval.
- I els "broligarques" (oligarques tecnològics) controlant les principals plataformes de comunicació de masses: Facebook, X, TikTok, WhatsApp, YouTube, Instagram, Google...
• Es planteja que estem entrant al major experiment de manipulació massiva de la història, on es discuteix fins i tot el que veiem amb els propis ulls.
• Recorden quan es va dir que TikTok desapareixeria dels EUA i, de cop, gràcies a Trump, l’aplicació torna a estar operativa.
• Ho interpreten com a mostra que els dirigents polítics i els magnats tecnològics negocien el futur de les plataformes, mentre els usuaris són objecte de control i explotació.
• Sensació compartida:
- "Ens estan controlant pas a pas", amb Musk a X, els responsables de TikTok sota pressió i Trump al centre del tauler.
• Per reforçar la seva anàlisi, posen un tall del late-night de Marc Giró, on fa un discurs en castellà sobre per què és tan fàcil votar Trump.
"El personal ha votado a Donald Trump porque votarle es muy fácil. Votar por cualquier otra opción es una complicación de cojones..."
• Marc Giró explica que:
"Trump... te lo pone todo súper fácil."
• En canvi, Trump i la dreta internacional ofereixen eslògans simples i dicotomies clares:
• Marc Giró denuncia la simplificació extrema del relat trumpista, que permet a la gent no pensar i seguir amb la seva vida de consum:
"Él y su jefe Elon Musk se van a encargar de todo, y tú mientras tanto puedes seguir comiéndote tus nuggets mirando TikTok..."
"Lo van a poner tan fácil que más pronto que tarde va a faltar que vayamos a votar, porque ya se encargarán ellos también de eso."
• Missatge final: si renunciem a la complexitat, obrim la porta a que ens prenguin també el dret a decidir.
La darrera secció, a càrrec del Guillem, és una recapitulació cronològica dels esdeveniments clau al món des del primer mandat de Trump fins avui.
• Donald Trump comença el seu primer mandat com a president dels EUA.
• A Catalunya:
• Vida personal dels locutors:
- Tenien 16 anys, cursant 4t d’ESO.
• Pujada de Bolsonaro al poder al Brasil, un altre exemple de extrema dreta guanyant força.
• Augment de pes de l’extrema dreta també a Europa.
• Es juga el Mundial de Rússia:
- Guanya França, fet que els locutors viuen com una doble decepció (res de positiu per a ells).
• Àmbit personal:
- Viatge d’institut a Itàlia amb diverses anècdotes (que insinuen però no expliquen per respecte als amics implicats).
• Any dels 18 anys per la seva generació:
- Molts aniversaris, molta festa, un ritme que ara ja no es veuen capaços de mantenir.
• A escala global:
- Incendi de la catedral de Notre Dame a París.
- Doble procés electoral a Espanya, amb canvis forts al mapa polític:
- Ciudadanos s’ensorra i perd quasi tots els vots.
- Vox capitalitza bona part d’aquest vot i creix amb força.
• Final de 2019:
- A Wuhan s’inicia el brot de Covid-19, que al principi es creu que no arribarà arreu... però arriba i ho capgira tot.
• Any definit per la pandèmia mundial de la Covid-19: confinaments, restriccions, crisi econòmica i social global.
• Eleccions als EUA:
- Derrota de Trump i victòria de Joe Biden.
- Assalt al Capitoli per part de seguidors radicals de Trump, imatge icònica de la crisi democràtica nord-americana.
• Inici de la guerra entre Ucraïna i Rússia, encara en curs.
• Elon Musk compra Twitter i el rebateja com a X, tot i que tothom continua anomenant-ho Twitter.
• Escalada del conflicte a Gaza, que continua fins avui.
• Sensació de conflictes encadenats i de normalització de la guerra als mitjans.
• Intent d’assassinat de Trump:
- Li disparen i resulta ferit a l’orella.
- Mostra de la tensió extrema que es viu dins dels EUA.
• Es pregunten què pot deparar el següent mandat i els propers anys:
• Tanquen amb to de broma i complicitat, combinant angoixa pel futur polític amb humor generacional.
• Valoració final:
- Diuen que s’ho han passat molt bé i que creuen que ha sortit un molt bon programa.
• Recordatoris:
• Avanç de contingut:
- El capítol de la setmana següent serà un especial del Dia de la Dona (8M).
"Us esperem a tots la setmana que ve. Ens veiem la setmana que ve. Que vagi molt bé. Una abraçada."
Decideixen presentar-se l’un a l’altre. La Mar descriu en Guillem: 23 anys, nascut el 2001, apassionat dels audiovisuals formats al Tecnocampus de Mataró, culer convençut i friki de la música urbana i el reggaeton. Expliquen que és DJ, té bolos (com al Parc de Can Godó de Teyà) i fins i tot ha punxat al jardí de casa de la Mar, que el defineix com un amic molt divertit i de confiança.
Ara és el torn del Guillem de presentar la Mar: 24 anys, apassionada del periodisme, es lleva llegint el diari amb un "tematxe". Està en fase runner i enganxada a Strava, és també molt culer i professora d’anglès plena d’anglicismes. Estudia un màster de comunicació política i la seva psicòloga li ha dit que té complex de salvadora. Han compartit institut, viatges i moltes anècdotes que prometen explicar en futurs programes.
Comenten l’aprovació de la pujada del salari mínim interprofessional a 1.184 € bruts mensuals en 14 pagues (16.576 € anuals), un increment del 4,4% i 50 € més al mes amb efectes retroactius des de l’1 de gener de 2025. Ho tracten amb ironia, assenyalant que continua sent insuficient per a projectes vitals com independitzar-se.
Revisen el partit d’anada de semifinals de Copa del Rei entre Barça i Atlètic de Madrid, un 4-4 ple de girs, amb el Barça perdent 0-2 al minut 5, remuntant a 4-2 i acabant empatat. Expliquen com ho van viure a casa i el patiment culer. Després obren debat sobre la situació de la porteria del Barça (cas Iñaki Peña, decisions de Hansi Flick, càstigs a jugadors com Koundé) i la confiança en Chesney, amb crítiques a Ferran Torres.
Aborden la crisi de govern a Vilassar de Mar: el 30 de gener Esquerra Republicana i els seus tres regidors surten del govern municipal (format per Junts, Més Estimem Vilassar, Esquerra i BDM Futur). BDM Futur, segona força, assegura que vol liderar un govern fort i cohesionat i comença converses amb Esquerra, socialistes i altres. Més Estimem Vilassar també trenca amb Junts, deixant l’alcaldessa Laura Martínez Portell amb només 7 regidors i un govern en minoria. Es pregunten si acabarà havent-hi un tripartit.
La Mar confessa el seu rànquing de persones que li fan més por (Donald Trump, Anuel AA i l’Enterrador) i anuncien que el gran tema del dia serà Trump, considerat el personatge mediàtic de l’any. Tot seguit informen que, des del 20 de gener, Trump és de nou president dels Estats Units per segona vegada, cosa que els provoca estupefacció donat el seu primer mandat ple de propostes controvertides.
Repassen breument el primer mandat de Trump: construcció d’un mur amb Mèxic, restriccions a l’entrada de musulmans, retirada de l’Acord de París, guerra comercial amb la Xina i difusió de fal·làcies sobre la Covid. Planten la necessitat de fer un repàs de totes les coses que ha fet Trump des que va entrar a la presidència per entendre millor el present.
La Mar se centra en la imatge de Melania Trump a la investidura: un barret negre amb una visera enorme que li tapa les expressions facials i, de retruc, impedeix que Trump li faci petons. Interpreta aquest gest com un símbol del malestar de Melania, i expressa empatia amb un "Melania, t’entenem".
Expliquen la vella obsessió de Trump per comprar Groenlàndia, activa des de 2017. Groenlàndia, des de la capital Nuuk, ja li ha dit que no està en venda, però ell insisteix i fins i tot ha suggerit intercanviar Groenlàndia per Califòrnia. Presenten Trump com algú que juga al Monopoli a la vida real. La visita de Donald Trump Jr. a Nuuk repartint gorres "Make America Great Again" fa que el govern groenlandès es plantegi prohibir donacions polítiques estrangeres per protegir les eleccions.
Analitzen l’ofensiva de Trump contra els drets de gènere: fixa només dos gèneres (home i dona) i deixa fora el col·lectiu LGTBIQ+. Això genera indignació entre defensors dels drets humans i moltes celebritats. Relaten el cas de l’actriu trans Hunter Schafer, que denuncia que el seu passaport ara la registra com a home, i les reaccions d’Ariana Grande i Lady Gaga, que fa als Grammys un discurs afirmant que les persones trans no són invisibles i mereixen amor.
Comentan l’ordre executiva de Trump que prohibeix definitivament que dones trans competeixin en esports femenins. Citen la frase textual de Trump i en fan paròdia de la seva veu. Exposen el debat de fons: per uns és una vulneració de drets, per altres un tema d’avantatges físics en força i resistència. Critiquen que Trump l’afronti de manera simplista i excloent.
Informen que el nou govern de Trump interromp les ajudes a països en desenvolupament per medicaments contra la SIDA, fet que alarma profundament l’OMS, que adverteix que milions de vides podrien estar en perill. Relacionen aquesta decisió amb l’historial de Trump durant la pandèmia de la Covid-19, recordant els seus comentaris sobre curar-la amb la llum solar i descrivint-lo com algú que actua de forma paranoica i sense base científica.
Fan un repàs de figures públiques que no donen suport a Trump (Cardi B, Beyoncé, Demi Moore, Ellen DeGeneres, que se’n va a viure a Anglaterra) i d’altres que sí (Anuel AA, Justin Quiles), sobre els quals proposen un boicot. Destaquen que el que fa més por no és només el líder sinó els 79,6 milions de votants que l’han triat, subratllant la força social del trumpisme.
Situen el món actual en mans de dos homes amb poder desmesurat: Donald Trump (EUA) i Elon Musk (originàriament de Pretòria). Els retraten com a democrates arrítmics amb un ego enorme, comenten un vídeo on ballen espantosament i assenyalen la paradoxa que, tot i no tenir gràcia, s’han fet famosos a TikTok perquè dominen les plataformes i el relat.
Relaten el vídeo del fill de Musk, X, dient-li "shut up, you are not the president" i el prenen com una mostra del caos que envolta aquestes figures. Recorden l’assalt al Capitoli del 2021 i expliquen que, en tornar a la presidència, una de les primeres mesures de Trump ha estat indultar molts dels condemnats, qualificats per ell de "presos polítics" víctimes d’un règim corrupte. Ho comparen irònicament amb el concepte de pres polític a l’Estat espanyol.
Informen sobre l’operació per deportar fins a 30.000 immigrants irregulars cap a la base de Guantànamo, amb 5.000 migrants previstos les properes setmanes en un nou camp de detenció massiva. Afegeixen que Trump pretén canviar el nom del Golf de Mèxic per Golf d’Amèrica, un gest simbòlic que il·lustra la seva voluntat d’hegemonia i reescriptura del mapa.
Relaten l’accident aeri a Washington entre un avió d’American Airlines i un helicòpter militar sobre el riu Potomac, amb 67 morts. Trump en culpa les administracions d’Obama i Biden, argumentant que van contractar persones amb discapacitats intel·lectuals i psiquiàtriques greus per a rols crítics. Els locutors qualifiquen aquesta justificació de bajanada discriminatòria que esquiva les causes reals.
Debaten sobre el gest d’Elon Musk aixecant el braç, interpretat com un possible salut feixista. La Mar hi fa bromes (demanar un taxi o un got d’aigua) però acaba interpel·lant Musk directament sobre si el gest té relació amb el suport del govern a l’expulsió dels palestins de Gaza. Conclouen que la història és cíclica i que per això cal estudiar-la i entendre-la.
La Mar cita extensament un article de Javier Salas sobre el gest de Musk i el que ve després: la maquinària de l’odi i la mentida que vol que dubtem dels nostres propis ulls. L’article adverteix d’un "gigantès tsunami" de llum de gas amb Trump a la Casa Blanca i els broligarques al capdavant de Facebook, X, TikTok, WhatsApp, YouTube, Instagram i Google, configurant el major experiment de manipulació massiva de la història. Tot això reforça la tesi que les xarxes s’estan utilitzant per controlar i reorientar la percepció pública.
Recorden el cas de TikTok, que en teoria havia de desaparèixer als EUA però que, de sobte, gràcies a Trump continua operatiu. Interpreten aquesta situació com a mostra de com el poder polític negocia amb els gegants tecnològics. Expressen la sensació que Elon Musk, Trump i altres actors estan controlant pas a pas el món digital i, per extensió, la ciutadania.
Donen pas a un tall extens del late-night de Marc Giró (en castellà) on analitza per què és tan fàcil votar Trump. Giró argumenta que votar altres opcions exigeix connectar lluita de classes, justícia econòmica i reivindicacions inclusives (sindicalisme i wokisme), cosa complexa. Trump i la dreta, en canvi, ofereixen eslògans simples: nació una i gran, dones a la cuina o atrapades en rutines d’estètica, rols de gènere rígids, immigrants fora, empobriment atribuït als comunistes i demonització de feminisme i impostos. Conclou que Trump i Elon Musk ho fan tan fàcil que potser arribarà un dia en què ni tan sols caldrà votar, perquè ja s’haurà renunciat al dret de decisió.
El Guillem presenta una recapitulació cronològica global: 2017, primer mandat de Trump, atemptat de la Rambla i referèndum a Catalunya; 2018, ascens de Bolsonaro i Mundial de Rússia; 2019, incendi de Notre Dame, doble elecció espanyola amb caiguda de Ciudadanos i auge de Vox, i aparició de la Covid a Wuhan; 2020, pandèmia mundial; 2021, noves eleccions als EUA i assalt al Capitoli; 2022, guerra d’Ucraïna i compra de Twitter per Elon Musk; 2023, conflicte a Gaza; 2024, intent d’assassinat de Trump amb ferida a l’orella. Ho connecta amb la seva pròpia biografia (a 4t d’ESO el 2017, viatges d’institut) i conclou que el temps passa molt ràpid i el món ha canviat molt des del primer mandat de Trump.
Tanquen valorant positivament el primer programa i dient que s’ho han passat molt bé. Recorden seguir-los a xarxes i escoltar-los cada dimecres a la una i mitja a Vilassar Ràdio i també a Spotify en format Podcast. Avancen que el proper episodi serà probablement un especial dedicat al Dia de la Dona, i s’acomiaden amb una abraçada als Oients.