20/11/2025

Ple Municipal de novembre: infància, violències masclistes i gestió local

Ple Municipal

Introducció

Aquest episodi recull íntegrament una sessió del Ple Municipal de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, retransmesa per Vilassar Ràdio (98.1 FM). Es combinen commemoracions i declaracions institucionals amb acords econòmics, reguladors i socials, i una part final de control polític, mocions i torn obert al públic.

Els eixos centrals són:

• Drets dels infants i adolescents i diversitat i inclusió.
• Violències masclistes, amb focus especial en la violència digital.
• Gestió econòmica municipal: amortització anticipada del deute i estabilitat pressupostària.
• Noves regulacions locals: platges sense fum, xarxa d’inclusió social, nomenclàtor i patrimoni.
• Sanitat i pediatria al municipi i relació amb el CatSalut.
• Habitatge, urbanisme, policia local i benestar animal, tractats al torn de precs i preguntes.

---

1. Commemoració del Dia Mundial de la Infància i Consell d’Infants

1.1. Context i importància dels drets de l’infant

• Es recorda que el 20 de novembre és el Dia Mundial de la Infància, en record de: - Declaració dels Drets de l’Infant (1959) - Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989), el tractat internacional més ratificat.

• Es destaquen drets fonamentals dels infants: - Vida, salut i educació - Dret al joc i a la vida familiar - Protecció contra violència i discriminació - Benestar i dret a ser escoltats i tinguts en compte en les decisions.

1.2. Constitució del Consell d’Infants i Adolescents

• S’ha constituït el Consell d’Infants del municipi. • A la planta baixa de l’Ajuntament de Vilassar de Mar hi ha una exposició dels primers treballs del consell, vinculats al Dia Mundial dels Drets dels Infants. • L’exposició: - Romandrà uns dies a l’Ajuntament. - Després circularà per les escoles de Vilassar de Mar per fomentar la participació.

1.3. Lectura del manifest sobre diversitat i inclusió

Dos joves representants:

• Marc – Conseller del Consell d’Infants. • Elsa – Consellera del Consell d’Adolescents.

Llegeixen el Manifest 2025 del Consell Nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya (CNIAC), centrat en diversitat i inclusió.

"La diversitat forma part de la nostra societat i és un valor que ens enriqueix."

1.3.1. Diversitat, discriminació i pressió estètica

• Els infants i adolescents coneixen els conceptes: - Identitat de gènere - Orientació sexual - Pressió estètica

• Però saber els termes no garanteix entendre’n les conseqüències ni saber com actuar davant d’injustícies.

• Prop de la meitat dels enquestats han viscut o presenciat: - Burlas o discriminació per orientació sexual. - Crítiques pel físic. - Rebuig i assetjament a xarxes socials.

1.3.2. Paper de l’educació

• Gran part dels infants considera que l’escola fomenta la inclusió mitjançant: - Xerrades - Tallers - Activitats de sensibilització

• Però es detecten mancances: - No tots els docents actuen amb la mateixa responsabilitat. - Una hora de tutoria no canvia mentalitats per si sola.

• Es remarca que: - Cal formació continuada del professorat. - La inclusió real requereix accions sostingudes, no només puntuals.

1.3.3. Reacció davant la discriminació

• La majoria d’infants i adolescents afirmen que cal: - Ajudar i acompanyar la víctima. - Buscar un adult de confiança (docent, orientador…). - Parlar obertament de la discriminació.

“Ningú hauria de ser jutjat pel seu aspecte, gènere o orientació sexual.”

1.3.4. Prejudicis i normalització

• Tot i que molts diuen que hi ha pocs prejudicis al seu entorn escolar, es constaten: - Comentaris LGTBI-fòbics. - Burles a persones que expressen el gènere d’una manera diferent.

• Exemple significatiu: - Es pregunta com seria tractat un noi anant a classe amb faldilla. - Respostes molt variades: algunes positives, però d’altres molt negatives (“molt malament”).

Això mostra que la llibertat d’expressió personal encara no és plenament acceptada.

1.3.5. Propostes d’acció i conscienciació

Els infants i adolescents proposen:

• Fer classes i tallers de sensibilització sobre diversitat i respecte. • Educar des de ben petits en la normalitat de totes les orientacions i identitats. • Activitats pràctiques que fomentin l’empatia amb qui pateix discriminació. • Més consciència a les xarxes socials sobre l’impacte de comentaris i imatges. • Fomentar el respecte dins i fora de l’aula, de manera continuada.

1.3.6. Conclusions i demandes

El manifest conclou que:

• La diversitat és una riquesa que fa créixer persones i societat. • Els infants i adolescents volen viure en un entorn lliure de judicis i discriminació. • Reclamacions específiques: - Formació per a professorat i famílies per detectar i actuar davant discriminacions i assetjament. - Campanyes permanents a escoles i instituts. - Espais de suport emocional amb professionals formats. - Educació adaptada a cada etapa. - Promoure un ús responsable de les xarxes socials.

---

2. 25-N: violència masclista, focus en l’àmbit digital

2.1. Introducció de la regidora de Feminismes

La regidora de Feminismes agraeix la implicació de tot el consistori en qüestions d’igualtat i feminisme i aporta dades molt dures:

• A Vilassar de Mar, el CIAT (Servei d’Atenció a la Dona) atén 94 casos de violència masclista el 2025. • A Catalunya, del 2008 al 2024, hi ha hagut 158 feminicidis. • Només el 44% de les sol·licituds de mesures de protecció són concedides, malgrat que el 89% dels casos jutjats acaben en condemna ferma. • Falten jutjats especialitzats en violència de gènere: n’hi ha 19 i se’n calculen necessaris 49. • Des del 2010 fins al 2023, 1 de cada 6.608 dones ha patit un delicte sexual explícit i denunciat.

Es qualifica la violència contra les dones com una xacra social que requereix més mesures, intervenció i suport.

2.2. Lectura de la Declaració Institucional del 25-N

La declaració institucional se centra especialment en la violència masclista digital i la pressió estètica.

2.2.1. Violència masclista: una vulneració estructural

• Les violències masclistes són: - Una de les vulneracions més greus i persistents dels drets humans. - Estructurals: es donen en tots els àmbits (parella, família, feina, espai públic, institucions…).

• No es limiten a la violència física; inclouen: - Psicològica, econòmica, sexual, digital, obstètrica, de segon ordre, institucional i vicària.

• La pressió estètica sobre el cos de les dones es defineix com una forma de violència masclista: - Imposició de cànons irreals i cosificació. - Danya la salut física i psicològica. - Limita drets i oportunitats i condiciona la participació plena.

2.2.2. Violència masclista digital

La declaració posa el focus en una forma sovint invisibilitzada:

• La violència digital afecta dones de totes les edats i orígens, però sobretot les més joves. • La Llei 17/2020 (modificació de la Llei 5/2008) reconeix la violència digital com a forma específica de violència masclista. • Encara falten mesures concretes per incorporar plenament el món digital a l’abordatge integral.

Exemples de violència masclista digital:

• Ciberassetjament i amenaces. • Geolocalització i control tecnològic. • Violació de la privacitat: accés no consentit a correus, fitxers, dispositius i comptes. • Captació en noves formes d’explotació sexual (p. ex. OnlyFans). • Insults i campanyes d’odi contra dones amb projecció pública: - Polítiques - Periodistes - Activistes

Dades destacades:

• Segons l’ONU, més del 73% de les dones han viscut algun tipus de violència a internet. • El 90% de les víctimes de difusió d’imatges íntimes sense consentiment són dones. • Estudis nacionals: 74% de les víctimes són dones joves menors de 24 anys.

Efectes sobre les víctimes:

• Por, culpa, vergonya, aïllament i indefensió. • Deteriorament del benestar emocional i psíquic. • Obstacles a la participació política i a la llibertat d’expressió. • La negació o banalització d’aquesta violència és en si mateixa una altra forma de violència.

“L’àmbit digital no és aliè a la societat: reprodueix i amplifica les mateixes desigualtats estructurals.”

2.2.3. Discursos negacionistes i responsabilitat institucional

• Es denuncia l’augment de discursos antifeministes i negacionistes a les xarxes que: - Minimitzen les violències masclistes. - Ataquen el feminisme. - Posen en risc els drets assolits després de dècades de lluita.

• S’afirma que cap societat democràtica pot romandre indiferent. • Es reclama desplegar polítiques públiques dotades de recursos, alineades amb l’estàndard de diligència deguda.

2.2.4. Compromisos polítics

Les institucions (Generalitat, ajuntaments, consells comarcals, diputacions, etc.) es comprometen a:

• Desplegar polítiques públiques que posin al centre els drets de dones, nenes i adolescents. • Potenciar la detecció, prevenció i sensibilització, especialment sobre violències digitals. • Dissenyar i executar una resposta integral i coordinada, amb un Pacte Català contra les Violències Masclistes. • Treballar conjuntament des de l’àmbit institucional, comunitari, tercer sector i ciutadania per una Catalunya feminista, justa i lliure de masclisme.

“Erradicar les violències masclistes no és una opció, és una obligació col·lectiva i un mandat democràtic.”

2.3. Informació sobre actes del 25-N al municipi

• El 25 de novembre, a la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, es tornarà a llegir el manifest, obert a tota la ciutadania. • Des del 14 de novembre i durant tota la setmana del 25-N s’han programat: - Xerrades, actes i activitats organitzades per l’Ajuntament. - Accions impulsades per entitats feministes locals: Viladona i l’Assemblea Feminista.

Al torn obert, es recorden també actes com:

• Presentació del llibre Hijas del miedo amb magistrades de jutjats de violència. • Pintada d’un banc lila i lectura de manifest amb jovent del municipi. • Concentració de rebuig a la violència masclista i homenatge a dones assassinades.

---

3. Altres efemèrides i memòria democràtica

La sessió s’obre també a dues efemèrides històriques:

• 50è aniversari de la mort de Francisco Franco (20 de novembre): - Es recorda el final de la dictadura i l’inici de la Transició democràtica.

• 25è aniversari de l’assassinat d’Ernest Lluch i Martín (21 de novembre): - Vilassarenc il·lustre, diputat del PSC (1977–1989) i ministre de Sanitat (1982–1986). - Considerat pare intel·lectual de la Llei General de Sanitat (1986) i del sistema de sanitat universal. - Gran defensor del diàleg per a la resolució de conflictes; es vincula el seu assassinat a aquesta aposta pel diàleg.

“Recordem, reconeixem i honorem la figura d’Ernest Lluch en el 25è aniversari de la seva mort.”

---

4. Gestió econòmica municipal: modificacions de crèdit i amortització de deute

4.1. Aprovació inicial de la modificació de crèdit 18/2025

Objectiu: suplement de crèdit finançat amb romanent de tresoreria per permetre una amortització anticipada extraordinària del deute.

Punts clau de la proposta del regidor d’Hisenda:

• S’incrementen les partides d’amortització de préstecs: - Préstecs a llarg termini dins del sector públic: 2.614.743 €. - Préstecs a llarg termini fora del sector públic: 1.299.288,65 €.

• Total suplement: 3.914.028,98 €, finançats amb romanent de tresoreria per a despeses generals. • L’expedient s’exposarà al BOP durant 15 dies per possibles reclamacions.

Intervenció destacada (regidora de Junts):

• Defensa que el govern anterior va gestionar l’Ajuntament de manera responsable i va deixar: - Economia sanejada. - Romanent suficient per amortitzar més de 3 milions d’euros de deute. - A més, prop de 5 milions d’euros addicionals a caixa per imprevistos i liquiditat.

Es reivindica que l’actual amortització anticipada és possible gràcies a la gestió econòmica del mandat anterior.

El punt s’aprova per unanimitat.

4.2. Aprovació de l’amortització anticipada i extraordinària del deute

En coherència amb el punt anterior, es concreta:

• Es fa ús del superàvit i el romanent, complint tres requisits legals: - Estabilitat pressupostària positiva. - Romanent de tresoreria per a despeses generals positiu (9.882.970,74 € a 31/12/2024). - Deute viu en els límits permesos (13.686.596 € a 31/12/2024).

• Es decideix amortitzar anticipadament un total de 3.955.317,51 €: - CaixaBank: 741.288 €. - Caixa d’Enginyers: 599.288 €. - Institut Català de Finances (ICF): - Operació 1: 1.761.036 €. - Operació 2: 853.703 €.

• L’acord queda condicionat a l’aprovació definitiva de la modificació de crèdit.

El punt també s’aprova per unanimitat.

---

5. Nova ordenança: platges sense fum

5.1. Objectiu i marc general

Es presenta la modificació de l’Ordenança General de Policia i Bon Govern per declarar totes les platges del municipi lliures de fum.

Motivacions:

• Salut pública, especialment per la presència d’infants a les platges. • Medi ambient: les burilles són residus molt poc biodegradables (uns 12 anys per degradar-se), contaminen sorra i mar.

La iniciativa s’emmarca en un projecte de la Diputació de Barcelona, seguint l’exemple d’altres municipis costaners.

5.2. Contingut principal de la modificació

• S’afegeix un article 15 bis a l’ordenança:

• Es prohibeix fumar a totes les platges del municipi.
• Es prohibeix també l’ús de cigarretes electròniques i vapejadors.
• L’Ajuntament es compromet a informar i senyalitzar adequadament:
  • Rètols a tots els accessos a la platja.
  • Cartelleria visible de "platges lliures de fum".
• Queden excloses de la prohibició:
  • Terrasses de les guinguetes.
  • Passeig marítim.

• Tràmit: informació pública 30 dies al BOP i al tauler de dictes; si no hi ha al·legacions, queda aprovada definitivament.

5.3. Debat i aplicació

• Regidors no adscrits donen suport i reclamen més presència policial i d’agents cívics a la platja per garantir el compliment. • El regidor de Platges respon que l’experiència d’altres municipis mostra: - Bones respostes de la ciutadania. - Poques incidències greus. - El factor clau és la senyalització i la conscienciació.

• L’alcaldessa afegeix que es preveu contractar reforç de Policia Local per a la vigilància de les platges a l’estiu.

El punt s’aprova per unanimitat.

---

6. Xarxa d’inclusió i reducció de les desigualtats

6.1. Nou reglament de la xarxa

Es porta a aprovació inicial el reglament de la Xarxa d’Inclusió i Reducció de les Desigualtats de Vilassar de Mar.

Objectius del canvi:

• Respondre a una moció prèvia (presentada per Vavor) i a la proposta d’una associació de persones amb altres capacitats. • Fer un canvi conceptual: passar de la lògica d’“integrar els altres” a transformar les estructures perquè tothom hi tingui lloc.

Principis clau:

• Promoure la inclusió social de manera preventiva i estructural. • Posar l’accent en la igualtat d’oportunitats des de l’inici. • Enfocament inclusiu que implica tota la societat: - Institucions i governs. - Serveis socials i comunitaris. - Educació i infància. - Urbanisme, salut, cultura, etc.

6.2. Funcionament i participació

• Es reforcen les taules de treball com a espais: - Més oberts i àgils. - De participació, coordinació i intercanvi d’informació. - On es puguin consensuar línies generals i recollir propostes.

• El reglament s’ha treballat amb entitats com APAC i TIMSS, i s’ha presentat als grups polítics i regidors no adscrits.

6.3. Posicionament dels grups

• Regidors no adscrits i PP: - Es mostren a favor del fons i de treballar en xarxa. - Consideren el text massa teòric i poc pràctic, volen aportar al·legacions (per ex. més pes de l’esport, borsa de treball per a persones amb discapacitat, qüestions de tarifació). - Es abstenen en la votació per poder fer aportacions durant el període d’informació pública.

• Vavor (impulsors de la moció original): - Demanen disculpes pel retard (el compromís era el primer semestre de 2024). - Celebren que el reglament arribi finalment al ple. - Destaquen que és només el primer pas: la feina comença ara. - Volen una xarxa transversal, amb participació d’entitats, veïns a títol individual i equip tècnic municipal.

• L’alcaldessa recorda que el reglament només regula el funcionament (no fixa temes de fons) i que els continguts concrets es treballaran dins la pròpia xarxa.

El reglament s’aprova amb 18 vots a favor i 3 abstencions.

---

7. Moció sobre urgències pediàtriques nocturnes i en caps de setmana

7.1. Situació actual i preocupacions

Regidors no adscrits presenten una moció per reclamar un servei d’urgències pediàtriques nocturnes i de caps de setmana al CAP Doctor Mas Riera i Guardiola de Vilassar de Mar.

Problemes identificats:

• El municipi no disposa de servei d’urgències pediàtriques en horari nocturn ni festiu. • Les famílies es veuen obligades a desplaçar-se a altres municipis o hospitals, amb: - Retards en l’atenció. - Risc de diagnòstics menys precisos en contextos d’urgència.

• Es preveuen canvis en la plantilla de pediatria (jubilacions, promocions internes), que poden reduir encara més la cobertura.

7.2. Acords que proposa la moció

1. Sol·licitar formalment a l’ICS, CatSalut i Departament de Salut l’estudi de la viabilitat d’un servei d’urgències pediàtriques nocturnes i de caps de setmana al CAP de Vilassar de Mar.
2. Analitzar i adequar els espais físics del centre per oferir un projecte pediàtric de més qualitat.
3. Traslladar necessitats i problemàtiques a les institucions sanitàries i demanar recursos tècnics i econòmics.
4. Impulsar un projecte pediàtric a llarg termini a Vilassar de Mar, eficient i ambiciós, que garanteixi atenció integral i equitativa als infants.

7.3. Debat sobre el model de pediatria i l’ampliació del CAP

• PP: dona suport a la moció, considera necessari el servei d’urgències pediàtriques nocturnes i de caps de setmana.

• Junts: dona suport i explica gestions fetes quan eren al govern: - CatSalut plantejava que les unitats pediàtriques cobrissin uns 30.000 habitants. - Vilassar de Mar es va postular com a nucli de referència, oferint donar servei també a Cabrera, Cabrils i Vilassar de Dalt. - Es va acordar amb CatSalut que el CAP es podria ampliar pels laterals, amb terrenys ja de CatSalut, per crear una unitat pediàtrica reforçada. - L’Ajuntament cedia espais temporals mentre es feien les obres. - Junts denuncia que aquesta opció s’hauria tirat enrere i que ara es planteja una ampliació per la part del darrere, que requereix modificació urbanística i pot endarrerir el projecte.

• Esquerra Republicana i govern actual: - Reconeixen la importància del tema i valoren també la tasca feta per la regidora de Salut anterior (Carla Fernández). - Afirmen que no s’ha blocat res, sinó al contrari: s’ha millorat la relació amb el CatSalut i s’està accelerant el treball. - L’alcaldessa aclareix que CatSalut ja havia descartat el projecte anterior quan ella va entrar; és en la primera reunió quan li comuniquen que aquella proposta no és suficient ni adequada. - Davant la manca d’espais disponibles, es proposa aprofitar el Casal de Curació per a un projecte conjunt (sanitat + gent gran + cronicitat + comunitària), integrat en el pla CAIROS (projecte pilot CatSalut + Drets Socials). - S’està preparant el projecte funcional i es preveu una modificació de planejament urbanístic per fer-ho viable.

Es constata un consens polític ampli en millorar la pediatria i l’atenció sanitària, amb perspectives diferents sobre el camí concret.

La moció s’aprova per unanimitat (21 vots).

---

8. Nomenclàtor municipal: comissió i perspectiva feminista

8.1. Ordenança reguladora del nomenclàtor

Es porta per urgència la resolució d’al·legacions i aprovació definitiva de l’ordenança reguladora del nomenclàtor de Vilassar de Mar.

Motiu de l’urgència:

• Voluntat que la norma estigui aprovada abans del 25-N, ja que la iniciativa neix de l’Assemblea Feminista de Vilassar de Mar i té una clara perspectiva d’incrementar la presència de noms de dona a carrers, places i equipaments.

8.2. Al·legació principal: presència de regidors no adscrits

• Durant l’exposició pública, es rep una al·legació per incloure regidors i regidores no adscrits a la comissió del nomenclàtor. • Es recorda que el ROM municipal ja preveu la participació de regidors no adscrits en: - Comissions informatives. - Junta de Portaveus. - Comissions temporals d’estudi i assessorament.

• Es considera que, amb vot ponderat dels grups municipals, la inclusió de no adscrits no desequilibra la representació.

Es decideix estimar l’al·legació i es procedeix a l’aprovació definitiva de l’ordenança.

8.3. Significat polític i social

La regidora d’ERC i l’alcaldessa destaquen:

• Agraïment a Assemblea Feminista i Viladona per la iniciativa. • Per primer cop, Vilassar de Mar tindrà un espai formal de debat i reflexió sobre: - Nom de carrers i places. - Distincions a personalitats i efemèrides.

• La mirada feminista ajuda a revisar la història local, a qüestionar qui té presència simbòlica a l’espai públic i a millorar la democràcia.

El punt s’aprova per unanimitat.

---

9. Comissió de Patrimoni Cultural: reglament i al·legacions

9.1. Aprovació definitiva del reglament de funcionament

També per urgència, es porta la resolució de 7 al·legacions i l’aprovació definitiva del Reglament de la Comissió de Patrimoni Cultural.

Motiu de l’urgència:

• El període d’al·legacions va acabar recentment i calia resoldre ràpid per poder convocar la comissió, atès que té assumptes pendents importants.

El regidor d’Urbanisme detalla un treball tècnic intens per donar resposta a al·legacions jurídiques i tècniques complexes.

9.2. Idees clau de les al·legacions i respostes

Alguns punts destacats:

• Compatibilitat professional: - S’accepta que els membres designats de la comissió (excepte col·laboradors/assessors externs) no puguin firmar encàrrecs professionals en béns catalogats que la comissió hagi d’informar. Es vol evitar conflictes d’interessos.

• Terminis d’informes i ordre del dia: - Es rebutja fixar terminis rígids (45 dies per incloure un tema, 2 mesos per informar) dins el reglament de la comissió, perquè: - Els terminis sobre llicències urbanístiques ja els fixa la legislació urbanística general. - Molts informes sectorials (hidrològics, carreteres, ferrocarril…) superen aquests terminis. - S’afegeix que la comissió ha d’informar els temes inclosos a l’ordre del dia i només en casos excepcionals i motivats es pot ajornar l’informe.

• Accés a la informació: - S’accepta que els membres de la comissió tinguin accés electrònic als expedients dels temes a tractar com a mínim dos dies abans de la sessió.

• Quòrum de constitució: - Es manté que per a la constitució vàlida calgui, en primera convocatòria, la totalitat dels membres amb dret a vot, més presidència i secretaria. - Si no s’assoleix, es preveu segona convocatòria amb requisits menys estrictes, d’acord amb la normativa.

• Incompatibilitats i transparència: - Es recull l’obligació d’abstenció en cas d’interès personal. - Es rebutja incloure en el reglament aspectes ja regulats per la Llei de Transparència, tot i recordar que els informes de la comissió són en el seu marc consultables.

9.3. Aprovació i reconeixement al personal tècnic

• Es decideix: - Estimar totalment les al·legacions 2, 4 i 6. - Estimar parcialment la 3 i la 5. - Desestimar totalment la 1, la 7 i altres consideracions alienes al reglament.

• S’aprova definitivament el reglament i es publicarà al BOP i al portal de transparència. • Es destaca i agraeix la feina àgil i rigorosa del personal tècnic de l’Ajuntament.

El punt s’aprova per unanimitat.

---

10. Torn de precs i preguntes: policia local, esports, educació, habitatge i animals

En el tram final del ple, es tracten diverses qüestions de gestió quotidiana del municipi.

10.1. Policia Local i condicions laborals

• Es pregunta per la presència massiva d’agents al ple anterior i si hi ha negociació oberta. • L’alcaldessa informa que s’ha arribat a un acord amb el col·lectiu policial:

• Es crea un complement específic per treballar certs dies festius d’especial rellevància (Nadal, Cap d’Any, etc.), classificats en tres nivells segons la dificultat de conciliació.
• El complement es paga segons hores efectivament treballades per quadrant (no per hores extres voluntàries).
• S’incrementa la remuneració de les hores extres en dia festiu.

• Acord general amb la plantilla municipal:

• Les seccions sindicals han donat el vistiplau al capítol 1 del pressupost (personal).
• S’unifiquen en una sola bossa les ajudes socials (abans separades: escolars i mèdiques).
• Es permet destinar-les també a despeses sobrevingudes de béns de primera necessitat (p. ex. avaria greu d’una caldera).
• Es reserva una partida de 200.000 € per a l’aplicació de la nova valoració de llocs de treball (VLT), prevista per a la primavera.

10.2. Esports: subvencions i clubs locals

• Es pregunta si s’han sol·licitat els ajuts de la Generalitat per modernitzar instal·lacions esportives.

• La regidora d’Esports confirma que sí: es presentarà un únic projecte de gran abast, la reforma integral de l’Ona Batlle, dins una línia que arriba fins al 2029 però que aquest any té pocs recursos.

• Es demana per la reunió amb l’Atlètic Vilassanès:

• L’alcaldessa i la regidora d’Esports expliquen que el club ha presentat el seu projecte esportiu i social.
• L’Ajuntament els dona suport explícit, facilitarà espais de reunió i garantirà l’ús del camp municipal.

10.3. Educació: tancament de l’espai exterior de l’Escola del Mar

• Es pregunta per l’estat del projecte de tancament de l’espai exterior de l’Escola del Mar, per preservar la intimitat dels infants.

• La regidora d’Educació confirma que el tancament està previst i aprovat, però reconeix retards tècnics en l’execució.

10.4. Benestar animal: nova gatera municipal

• Es pregunta pel projecte de gatera (instal·lació per a gats ferals controlats), que constava al pressupost i es va anunciar fa mesos.

• La regidora de Benestar Animal afirma que es farà.
• Hi ha hagut canvi d’ubicació i qüestions tècniques i d’autoritzacions que han endarrerit el projecte.
• Nova ubicació: zona darrere del camp de futbol de l’Ona Batlle, amb arbres i aigua.
• S’està treballant amb els tècnics municipals i la Direcció General de Drets dels Animals de la Generalitat per complir la normativa.

10.5. Urbanisme: promoció del Barato i llicències d’obres

Promoció del Barato:

• Es demana per: - Estat de les obres d’urbanització. - Destí dels 3 pisos municipals (aprofitament urbanístic). - Nombre i gestió dels pisos de protecció oficial (HPO).

Respostes:

• Regidor d’Urbanisme: - Considera que l’edifici no està tan avançat com pot semblar, falten serveis interns. - Admet que l’urbanització va més lenta que l’obra edificatòria, però recorda que l’Ajuntament té els dipòsits de garantia per, si cal, executar obres per defecte del promotor.

• Regidor d’Habitatge: - Hi ha 14 pisos de protecció oficial a la promoció, però la seva gestió és competència de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i del promotor privat. - L’Ajuntament va demanar revisar les bases abans que sortissin; el promotor no les va compartir i l’Ajuntament les va conèixer al mateix temps que la resta de ciutadania. - L’Ajuntament no pot intervenir en l’adjudicació; tot i així, es manifesta que les bases no agraden i no són com les hauria fet el consistori. - Els 3 pisos d’aprofitament municipal es destinaran a ampliar el parc públic d’habitatge i reforçar el conjunt de pisos gestionats a la zona de Les Pinedes.

Llicències d’obres:

• Es denuncia un gran retard en la tramitació.

• El regidor d’Urbanisme reconeix que hi ha uns 150 expedients pendents d’informe arquitectònic, amb alguns que venen des de 2019.
• El termini real d’atorgament de llicències ronda un any o més, un problema estructural i històric a Vilassar de Mar.
• S’està treballant en dos fronts:
  • Nova ORPIME (ordenança reguladora de procediments urbanístics) per flexibilitzar i simplificar.
  • Reforç de personal tècnic: incorporació imminent d’un TAC jurídic intern i previsió de més perfils tècnics en el pressupost.

10.6. Habitatge: taula d’habitatge i planificació

• Es critica que la Taula d’Habitatge no s’hagi reunit des del maig, tot i tenir temes molt importants sobre la taula (venda d’un pis al carrer Sant Jaume, compra d’un altre per retranqueig, projecte de la muralla, etc.).

• El regidor d’Habitatge reconeix el retard i assumeix el compromís de recuperar la periodicitat mensual de la taula.
• Recorda que, com a taula d’habitatge estable (no només vinculada al Pla Local d’Habitatge), aquest mandat és el primer en què es consolida l’eina.
• Anuncia que la propera reunió (convocada per al 10 de desembre) tractarà d’aquests punts i de la planificació global de les polítiques d’habitatge.

10.7. Altres temes

• Benestar animal i seguretat: es menciona un avís ciutadà sobre vidres trencats col·locats al terra d’un parc a la confluència de carrer Santa Eugènia amb Ronda de Vilassar, per fer mal a mascotes o infants. - L’Ajuntament no en tenia constància; en pren nota i es compromet a comprovar-ho.

---

11. Cloenda i informació de servei

La sessió es tanca recordant que:

• L’acte institucional del 25-N inclourà la lectura del manifest a la plaça de l’Ajuntament. • Es convida a participar en els actes femenistes i de memòria organitzats per Viladona i l’Assemblea Feminista. • Vilassar Ràdio informa que: - L’endemà, al programa "Les Veus del Ple", s’emetrà un resum ampli del ple i la valoració dels partits polítics. - La sessió es pot recuperar a vilassarradio.cat, a lacarta.vilassarradio.cat i, a partir de l’endemà, a Spotify com a Podcast.

La sessió combina memòria democràtica, lluita pels drets (infants, dones, col·lectius vulnerables), rigor econòmic i regulacions concretes que impacten en la vida quotidiana dels veïns i veïnes de Vilassar de Mar.

Marcadors

Darrers podcast