12/12/2025

Nadal, cultura i seguretat a Vilassar Ràdio

Parlant de tot

Panorama general de l’episodi

Programa Parlant de tot de Vilassar Ràdio, edició 2267, emès un divendres 12 de desembre de 2025 (matí). És un magazín matinal amb actualitat local de Vilassar de Mar, informació de servei, entrevistes culturals i seccions d’entreteniment, molt marcat pel context de Nadal.

---

1. Obertura del programa i previsió meteorològica

Introducció i to de l’emissió

• El locutor Jaume Cabot presenta el programa, recorda l’horari (10–13 h) i la sintonia de Vilassar Ràdio (98.1 de la Freqüència Modulada (FM) i vilassarradio.cat).
• Situa l’audiència: divendres, a les portes del cap de setmana i de les festes de Nadal (referència a la loteria com a “tret de sortida”).
• To informal, proper i irònic, que es manté tota l’emissió.

El temps al Maresme

• Connexió amb Joaquim Serra del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme.
• Explica que hi ha domini anticiclònic:
- Núvols baixos costaners sense capacitat de pluja.
- Més clarianes al migdia i tarda.
- Vents fluixos, mar molt tranquil·la (marajol, mar arrissada).
• Cap de setmana: continuïtat de temps estable, amb canvi a partir de la tarda de diumenge:
- Entra llevant i aire fred en alçada.
- Podrien aparèixer pluges febles al Maresme.
• Dilluns–dimarts: més núvols i algunes precipitacions, descens de temperatura, retorn a valors més habituals per l’època.

“Almenys es trencarà una mica aquesta monotonia de les últimes setmanes, perquè realment fa temps que no plou amb ganes aquí al Maresme.”

---

2. Informació i tertúlia d’actualitat amb Joan Escofet

Entrada d’Escofet i to nadalenc

• Arriba Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.
• Bromejen sobre el seu “dia preferit” (divendres) i el rebuig a l’arbre de Nadal a l’estudi.
• To distès, amb foto per Instagram inclosa.

Salutació al bus urbà C13 i cultura popular “de carretera”

• Saluden Facundo, conductor del bus urbà C13 de Vilassar de Mar, i la seva “tripulació”.
• Referències horàries i de recorregut (parada del Barato, carrer Manel Roca).
• Cant espontani de “Precaución, amigo conductor” i record nostàlgic:
- El ninot de gos que mou el cap.
- L’Elvis “ballant” al cotxe.
- La cinta antimareig enganxada al para-xocs, que en realitat servia per l’electricitat estàtica.

Titulars curiosos i crítica mediàtica

1. Consum de Nadal i preus
   • Escofet cita un titular de Nació Digital: “Les vendes de peix, fruita i carn augmenten per Nadal amb preus a l’alça”.
   • En fan broma: és una evidència de cada any, poca informació nova.
   • Comenten també la típica dada de quilos guanyats per Nadal.

2. Catalunya Ràdio i l’Escolanet de Montserrat
   • Ironitzen sobre la recerca periodística de l’Escolanet que va cantar amb Sergio Dalma a La Marató 2011.
   • Crítica a l’ús de recursos en mitjans públics (Catalunya Ràdio, TV3) i reclam de posar “el fre de mà”.
   • Paral·lelisme amb Vilassar Ràdio, també finançada amb diners públics locals.

Esport, negocis i política internacional

• Parlen del Mundial 2026 de futbol:
- Destí Estats Units, Canadà i Mèxic.
- Entrades caríssimes per a un hipotètic Portugal–Argentina (Cristiano–Messi); parlen de “Síndrome Oques Grasses” per la “clatellada” de preus.

• Política migratòria dels EUA:
- Mencionen que l’“administració Trump” exigiria cinc anys d’històric de xarxes socials per entrar al país.
- S’ho prenen amb humor negre: revisar si has criticat Trump a Twitter, Facebook, etc.
- Reflexió punyent sobre la “democràcia americana”.

Eurovisió i cultura pop

• Cas Nemo (guanyador d’Eurovisió) que retorna el trofeu com a protesta, sense retorn econòmic associat.
• Recorden Tommy Cash (Estònia) i cançons kistch, comparades amb “xiquilíquatre” o “Ai, qui maneja mi barca”.
• Dada: Eurovisió no dóna premi econòmic, només visibilitat.

Música i efemèrides (secció “DeLorean”)

Repàs musical de fets destacats que van passar “tal dia com avui”:

• Frank Sinatra (1915–1998) – “My Way”
- Homenatge pels 110 anys del seu naixement.
- Comentaris sobre Hoboken i la seva vida a Los Angeles.

• The Beatles – “I Want to Hold Your Hand”
- Debat sobre rànquing d’artistes més venuts (Beatles, Queen, Elvis).
- Es pregunten per l’absència de Michael Jackson, Madonna, Julio Iglesias, etc.

• Marvin Gaye – “I Heard It Through the Grapevine”
- Felicitació a l’oient tieta Conxita, seguidora fidel.
- Recorden el WhatsApp de la ràdio (675 99 00 52).

• The Clash – “London Calling” (1979)
- Record de quan es considerava punk i ara sona “tendre” en comparació.

• Human League – “Don’t You Want Me” (1981)
- Els alumnes de primària que són a l’estudi (per la secció posterior) la veuen com a “música antiga”.

• Whitney Houston – “Saving All My Love for You”
- Parlen del seu primer número 1 i de la relació amb Kevin Costner a The Bodyguard.

• Disney – La Princesa i el gripau
- Esment de l’estrena de la pel·lícula, última producció Disney en 2D.

Actualitat esportiva i judicial

• Comenten la declaració de Joan Laporta, Luis Enrique i Valverde pel cas Negreira.
• Referència crítica al Reial Madrid com a “organització criminal” (to opinatiu i sarcàstic) amb les copes d’Europa “regalades”.

---

3. Entrevista i actuació dels Pastorets de l’Escola del Mar

Presentació i context

• Entra a l’estudi una representació d’alumnes de 5è de primària de l’Escola del Mar (Pol, Noa, Teresa, Jana).
• Objectiu: explicar la seva versió dels Pastorets, que representaran al centre i a la Sala Maria Roser Carrau.

Dates, lloc i format de la representació

• Data clau: dimecres 17 de desembre.
• Horaris:
- 10:00 h – primer passi.
- 11:00 h – segon passi.
• Lloc: Sala Maria Roser Carrau, oberta al públic (155 places).
• Cada alumne disposa de cinc entrades per família / amistats.
• Fan la funció tant a l’escola com a la Sala Carrau.

Contingut artístic i solidari

• Han creat decorats ells mateixos:
- L’infern (amb fúries).
- El cel.
- Un bosc i fons d’escenari.
• No especifiquen versió exacta dels Pastorets (Folg i Torres, Pàmies, etc.); diuen que és una barreja.
• Caixa solidària: els beneficis es destinen a la PAC – Associació de Persones amb Altres Capacitats de Vilassar de Mar.

Personatges i repartiment

• Noa: fa de Verge Maria.
- Havia provat per fer de fúria, però la votació li assigna el paper de Maria.
- Llegeix una línia del text amb molta solvència.

• Pol: interpreta Rovelló, un dels pastorets protagonistes.
- Va ser l’únic que es va presentar per Roverlló.
- Competeixen cinc alumnes pel paper de Lluquet.
- Recita naturalment la seva primera intervenció a escena.

• Teresa: és Àngel Gabriel.
- Es presenta sola per al paper; li feia il·lusió perquè “parla molt”.
- Aprèn el text en un dia i destaca la seva afició per educació física i plàstica.

• Jana: fa de Lluquet.
- Va guanyar un càsting amb dues candidates.
- Explica que també participa en uns altres Pastorets a l’Ateneu (fa de pastor i de follet).

Experiència escènica i nervis

• Molts és el primer cop que pugen a un escenari “de veritat” (fora de l’escola).
• Treballen assaigs generals, sortides a la Sala Carrau i coordinació amb cançons.
• Tots confessen nervis en dictats, exàmens o competicions esportives (futbol, bàsquet amb clubs com Premià de Dalt o Mataró).

Interpretacions en directe

Els infants canten en directe dues peces tradicionals:

1. Cançó de les fúries / dimonis

   “Som molt dolents, som molt malvats, som uns monstres infernals…”

2. Cançó dels Pastorets

   “Pastorets de la muntanya, que viviu arran de cel…”

• El locutor es declara entusiasmat i es planteja escapolir-se del programa per anar-los a veure.

Nadal, regals i notes

• Parlen de com celebren el tió, Reis i Pare Noel, i què demanen:
- Consoles (PlayStation, Nintendo Switch), roba, jocs de taula (Uno, Dobble, Rummikub), roba esportiva.
• Tots asseguren tenir bones notes (molts “excel·lents”), tot i admetre que estudiar per exàmens no els agrada gaire.

---

4. Bloc informatiu local i comarcal

Cultura i exposicions

• El Museu Monjo acollirà, a partir de diumenge a les 12 h, l’exposició temporal:
- “Sóc vertical, però preferiria ser horitzontal” de Francesca Poza.
- Artista formada a l’Escola Massana i en tallers d’artistes com Jaume Arenas i Garau Calàbia.
- Treballa amb teixit i paper no com a suport, sinó com a material escultòric.
- Obra entre l’escultura, la instal·lació i el gravat; cosit minuciós de petits trossets de paper fràgil.
- Es podrà visitar fins a l’1 de març.

• Concert de Nadal a la Sala Maria Roser Carrau:
- Cor Vilassons i Cor Aoke, organitzat per Aula de Música.
- Diumenge, 12 h, entrada gratuïta.

Notícies de país

• ERTO al sector porcí a Santa Eugènia de Berga:
- Afecta 458 treballadors de l’ETT GEC Ct Plus, al servei de diverses empreses del grup Jorge (Leporc, Ribasam).
- Aprovació de l’ERTO per part de la Generalitat per força major, arran del brot de pesta porcina africana.

• Tiroteig a Barcelona (barri de Navas, districte de Sant Andreu):
- Una persona ferida greu però fora de perill vital.
- Mossos investiguen els fets; de moment, sense detencions.

• Plantacions de marihuana en xalets de luxe (Sant Pol i Lloret de Mar):
- Operació conjunta Mossos + Policia Nacional.
- Desmantellades dues plantacions, sis detinguts per tràfic de drogues, organització criminal i frau elèctric.
- 691 plantes intervingudes i gran quantitat de material de cultiu intensiu (llum, ventilació, CO₂...).

---

5. Entrevista a Josep Maria Gregori: retorn del Cant de la Sibila

Presentació i context litúrgic

• Joan Escofet entrevista Josep Maria Gregori, musicòleg, cantant i professor universitari jubilat.
• Tema central: recuperació del Cant de la Sibila a l’església de Sant Joan de Vilassar de Mar per la Missa del Gall.

Què és el Cant de la Sibila?

• Cant medieval que anuncia el segon adveniment de Crist (text d’aire apocalíptic i profètic).
• La figura de la Sibila prové de la tradició clàssica: dones endevinadores a la Grècia antiga.
• El text s’atribueix a un sermó antic, possiblement recollit per un deixeble de Sant Agustí (Cuoctvoldeus), basat en oracles sibil·lins.
• Ha estat declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (en la versió mallorquina).

Tradició musical i fonts històriques

• Es conserven ordinaris i leccionaris del segle XV–XVI amb la melodia i el text, de:
- Tarragona
- Seu d’Urgell
- Girona (1550)
- Barcelona (1569), etc.
• Les primeres notacions són tardomedievals (segles XIII–XIV).
• Explica que les melodies són repetitives per estrofa, d’una gran bellesa melòdica.

Interpretació històrica: qui canta la Sibila?

• A l’edat mitjana, tot i que la Sibila és dona, la cantava un infant (escolà) amb veu aguda, vestit de Sibila i col·locat sovint en una trona.
• Era acompanyat per cantors adults que feien les tornades, sovint en polifonia (2, 3 o 4 veus).
• No hi havia presència de veus femenines en la litúrgia medieval.

Dramatització i elements escènics

• En alguns llocs es teatralitza amb:
- Espasa a la mà de la Sibila.
- Joc de llums dins l’església.
• A Vilassar de Mar opten per una posada en escena més austera:
- Es tanquen els llums durant el cant, per convidar a la introspecció.
- En acabar, es tornen a encendre per donar pas al cant del naixement de Jesús.

Recuperació a Vilassar de Mar i Cabrera de Mar

• Gregori fa anys que canta la Sibila a Cabrera de Mar amb la col·laboració de Guido Iotti i el suport de mossèn Raimon Canalies.
• A Vilassar de Mar ja s’havia fet una prova a l’època de mossèn Galbany (Sala Galbany), però la tradició no va arrelar.
• Amb l’arribada de mossèn Juan Pablo es recupera la bona sintonia i es reprèn la interpretació del cant la nit de Nadal.

Dates, llocs i formats

• Cabrera de Mar:
- Cant de la Sibila a tres quarts de vuit del vespre (19:45 h).

• Vilassar de Mar – Església parroquial de Sant Joan:
- Cant de la Sibila a dos quarts de dotze de la nit (23:30 h), com a preludi de la Missa del Gall, que enguany torna a celebrar-se a les 00:00 h (després d’uns anys a les 23:00 h).

Equip artístic i dificultat musical

• Interpretació a cura de:
- Josep Maria Gregori (veu / cantant).
- Meritxell Vineixa (orgue).
- Una part del Cor Vilassons, que canta les tornades en veu sola i polifonia.
• Musicalment no és “difícil” tècnicament, però és compromesa perquè:
- Dona marge a improvisació i ornamentació.
- No és una partitura rígida com una obra de Beethoven.
- Cada interpretació admet variacions espontànies segons el moment.

Versions melòdiques utilitzades

Gregori explica que han preparat una “degustació” de melodies:

• Versió de Girona.
• Versió d’un leccionari de Barcelona del segle XV (la més antiga conservada).
• Versió de l’ordinari de Barcelona de 1569.
• Versió de tradició oral mallorquina, fixada per l’organista Antoni Noguera al segle XIX.
• Versió d’un leccionari de Mallorca del XV.

Prohibició tridentina i supervivència a Mallorca

• El Concili de Trento (s. XVI) considera el Cant de la Sibila massa “poc cristià” o massa pagà i en prohibeix la interpretació en la majoria de contextos litúrgics.
• A la península gairebé desapareix; en canvi, a Mallorca el capítol catedralici decideix mantenir la tradició.
• Aquesta continuïtat oral és la base de la versió mallorquina actual, reconeguda per la UNESCO.

Trajectòria de Josep Maria Gregori

• Es defineix sobretot com a:
- Marit de Meritxell Vineixa, directora de l’Aula de Música de Vilassar i dinamitzadora cultural local.
- Professor de musicologia i història de la música a la UAB durant més de 40 anys.
- Cantant amb Jordi Savall (Capella Reial) i altres grups de música antiga (Capella del Pi, Exaudi Nos, De Canendi et Sonandi, etc.).
• Ha dedicat gran part de la seva carrera a recuperar compositors catalans desconeguts dels segles XVI–XVIII.
• Cita l’herència de Montserrat Figueras i Xavier Torra com a grans referents del Cant de la Sibila; els homenatja en una publicació dedicada a aquesta peça.

Connexió amb Ernest Lluch

• Esment breu d’Ernest Lluch, vilassarenc, com a polític i també defensor de la recerca musicale històrica (Carles Baguer, Domènec Terradellas, etc.), impulsant recuperacions des del Festival de Torroella de Montgrí.

---

6. Secció de viatges “Llibre i motxillera” amb Èrica Castillo

Presentació i proposta

• Èrica Castillo torna amb la seva secció “Llibre i motxillera”, centrat en viatges i cultura.
• Anuncia en primícia la seva primera escapada oficial de grup per a la primavera: un viatge a Turquia.
- Ho presenta com una “prova pilot” de viatges a Orient Mitjà i Sud-amèrica.
- Les persones subscrites al seu butlletí ja n’han rebut informació.

Nadal a l’estranger: experiència personal

• Èrica explica com va viure un Nadal a Holanda, quan hi residia:
- L’ambient li va resultar una mica “descafeïnat”, diferent del català.
- Tradició del Sinterklaas (Sant Nicolau) i galetes especiades cobertes de xocolata.
- El Sinterklaas se celebra el 5 de desembre (no el 24–25), amb regals.
- També recorda els bunyols (“oliebollen”) típics d’Holanda.

Crítica personal al Nadal

• Confessa obertament que no li agrada el Nadal per diversos motius:
- Exigència de felicitat i harmonia familiar, sovint forçada.
- Consumisme excessiu, menjar i beguda desmesurats.
- Abundància de pel·lícules nadalenques “pasteloses” centrades en parelles; reclama històries de persones solteres.
- Aversió a l’hivern i al fred (per ella, Nadal = foscor i fred; preferiria sol i platja).

“No fan pel·lícules de Nadal per solteres ni solters. Què passa? Això és discriminació.”

• Jaume Cabot hi contraposa la seva visió: li fa mandra abans, però després s’ho passa bé i el troba a faltar.

Nadal i religió

• Reflexió compartida sobre el fet que Nadal és una festa religiosa, però sovint es viu deslligada del seu sentit cristià.
• Diuen que hi ha qui es queixa molt de la religió però continua celebrant totes les festes religioses per conveniència.
• Posant en contrast la coherència de persones musulmanes que no celebren Nadal.

Tradicions nadalenques al món

1. Filipines – El Nadal més llarg
   • Des del setembre fins al gener, amb mesos acabats en -ber (septemBER, octoBER...).
   • Gran festival de llums i fanalets; Nadal molt extens però no necessàriament d’orgies gastronòmiques contínues.

2. Guatemala – Crema del diable
   • El 7 de desembre, festa de “la quema del diablo”:

   • Es cremen ninots i objectes vells al carrer.
   • Ritual de purificació i renovació de cara a l’any nou.

3. Dia de les velites (països llatinoamericans)
   • Tradició de posar espelmes als portals i carrers:

   • Cada espelma simbolitza llum, protecció, esperança i bona sort per l’any que ve.

4. Japó – “Kentucky for Christmas”
   • Malgrat ser una societat majoritàriament xintoista o budista, celebren Nadal en clau comercial.
   • Des dels anys 70, una campanya de KFC (“Kentucky for Christmas”) va fer popular menjar pollastre fregit per Nadal.
   • Avui hi ha menús especials (pollastre, pastís, beguda) i cal reserva per anar-hi la nit de Nadal.

5. Japó – Cultura del regal
   • Allà és més important el com s’embolica i presenta el regal que no tant el seu contingut.
   • L’estètica i el detall són gairebé un art.

6. Krampus – Àustria i Alemanya
   • Personatge mític que “castiga” els nens que s’han portat malament, contrapunt sinistre a Santa Claus.
   • Èrica el descriu com aquell que “la vindria a buscar” per no respectar el Nadal.

Regals, menjar i família

• Parlen dels excessos culinaris de les festes (canelons, pollastres rostits, torrons) que omplen tàpers fins al gener.
• Comentari humorístic sobre la possibilitat de substituir el dinar de Nadal per pizza de casa Tarradellas.

Consells per sobreviure al Nadal en família

Èrica tanca amb alguns consells pràctics:

• No idealitzar: el Nadal perfecte “d’Instagram” no existeix.
• Buscar un tema salvavides per fugir de preguntes incòmodes (novios, feina, etc.).
• Respostes curtes i neutres: “Tot bé, gràcies, i tu?” i canviar de tema.
• Triar bé el lloc a taula, per sentir-se còmode.
• Acceptar que no cal solucionar res aquell dia; és Nadal, no teràpia familiar.
• Cuidar-se un mateix, respectar límits personals.

Marca personal “Llibre i Motxillera”

• Èrica recorda que es pot seguir el seu projecte a @llibreimotxillera a Instagram i, properament, a la web llibreimotxillera.com.
• Anima l’audiència a subscriure’s a la seva newsletter, on comparteix guies i “regalets” digitals.

---

7. Seguretat i campanya nadalenca amb la Policia Local

Presentació de la campanya

• Jaume Cabot entrevista Lluís López, inspector en cap de la Policia Local de Vilassar de Mar.
• Objectiu: explicar el dispositiu especial de Nadal en matèria de seguretat i prevenció del delicte.

Operatiu de vigilància comercial

• Període aproximat: de l’11 de desembre fins al 5–6 de gener.
• Vigilància intensificada a les principals zones comercials del poble:
- Patrulles uniformades més visibles.
- Dispositius de paisà que la ciutadania no veu però hi són.
• Finalitat:
- Reduir furts i robatoris en moments de més aglomeració.
- Millorar la sensació de seguretat de compradors i comerciants, especialment quan es fa fosc d’hora.

Consells de seguretat per a la ciutadania

1. Evitar ostentació d’objectes de valor: joies, rellotges cars, diners en efectiu.
2. Control de bosses i motxilles:
   • No deixar-les penjades del carro de la compra ni del respatller de la cadira.
   • No perdre-les de vista en mercats i grans superfícies.
3. Cura amb aglomeracions (mercat de dijous, actes nadalencs):
   • Els carteristes aprofiten el descuit.
4. Suport a persones grans:
   • No deixar-les soles per treure diners al caixer.
   • Evitar “ajudes” sospitoses o contactes físics innecessaris (abraçades, empentes).

5. Extraccions d’efectiu:
   • Evitar treure grans quantitats de diners de cop.
   • No mostrar sobres plens sortint del banc.
   • Millor usar targetes i mitjans electrònics.

6. Ús del cotxe com a magatzem:
   • No omplir el maleter de compres valuoses visibles.
   • Fer diversos viatges si cal, o portar les bosses a casa en lloc de deixar-les al cotxe moltes hores.

7. Trucades sospitoses i estafes digitals:
   • No donar dades bancàries per telèfon.
   • No accedir a pàgines web dubtoses per fer compres.
   • Especial alerta per a gent gran amb menys experiència digital.

Delinqüència i evolució estadística

• L’inspector comenta que, en general, els delictes han anat a la baixa al municipi.
• A les meses de coordinació operativa interforces es confirmen descensos en diferents tipologies (sense concretar percentatges en antena).
• Malgrat tot, insisteix que no es pot abaixar la guàrdia.

Dispositius especials de Nadal i Cap d’Any

• Nit de Nadal:
- Sòl ser relativament tranquil·la, però hi ha serveis relacionats amb:
• Persones grans o soles que necessiten ajuda.
• Incidències sanitàries conjuntes amb el SEM.

• Nit de Cap d’Any:
- A Vilassar de Mar es preveu una festa de Cap d’Any al municipi.
- Hi haurà operatiu específic per garantir:
• Seguretat a la zona de la festa.
• Ordenació del trànsit i controls d’alcoholèmia/drogues, coordinats a escala comarcal.

Col·laboració ciutadana

• López remarca que la col·laboració ciutadana és clau per prevenir i resoldre delictes:
- Demana avisar sempre que es vegi una situació sospitosa (persones rondant cotxes, actituds estranyes, etc.).
- Encara que després resulti una falsa alarma, no passa res: forma part de la feina policial.

• Telèfons d’emergència i contacte:
- Policia Local de Vilassar de Mar: 93 754 10 20.
- Emergències generals: 112.

“No és un inconvenient que ens truquin, tot i que siguin falses alarmes… a nosaltres ens ajuda moltíssim.”

---

8. Entrevista a Giselle Morros: jove actriu vilassarenca al TNC

Presentació

• Jaume Cabot entrevista Giselle Morros, jove actriu, cantant i ballarina vilassarenca.
• Ha participat com a protagonista a l’obra “Tarsius” a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).
• Destaquen la coincidència: en dos muntatges seguits del TNC, les protagonistes (Anna Casasola i ella mateixa) són de Vilassar de Mar.

Formació i trajectòria

• Giselle ha estudiat interpretació a Eòlia (Estudis Superiors d’Art Dramàtic).
• Formació prèvia en dansa: hip-hop, contemporani a l’Amador de Vilassar, més tard claqué, ballet i jazz a Barcelona.
• També és gimnasta rítmica de tota la vida i treballa com a entrenadora.
• Canta i toca piano i guitarra, compon i escriu cançons.

El càsting de “Tarsius”

• Rep un correu del fòrum d’Eòlia amb un càsting exigent per a “Tarsius”:
- Demanaven quatre vídeos: dues versions d’un monòleg i dues exploracions de moviment i abstracció corporal amb el mateix text.
- Poc temps per preparar-ho.
• Molta gent es desanima; ella dedica tot un dia a gravar al gimnàs on treballa.
• Càsting presencial al TNC amb Ferran Carvajal (director i coreògraf):
- Workshop de dos dies intensos (tarda del primer, matí del segon).
- D’uns 500 candidats, en passen uns 30–40 a la primera fase i 18 a la segona.

La trucada del TNC

• Quan la truquen, és a Portugal, visitant una amiga d’Erasmus; inicialment no agafa el telèfon.
• Llegeix el missatge: “Som del TNC, truca’ns” i retorna la trucada.
• Li comuniquen que formen part del repartiment i, a més, en el paper de Tània, el que més desitjava.
• Les amigues li graven la reacció: salta al balcó eufòrica.

L’obra “Tarsius” i la temàtica del suïcidi juvenil

• Tarsius és una obra coral amb sis personatges adolescents, creada a partir de recerca real:
- Entrevistes a alumnes de diversos instituts.
- Converses amb famílies de joves morts per suïcidi.
- Cada personatge agrupa trets de diverses persones reals.
• El títol fa referència als tarsiers, petits primats que, en captivitat, no es reprodueixen, s’autolesionen i poden arribar a suïcidar-se.
• L’obra estableix una metàfora entre aquests animals i els joves sotmesos a pressions i captivitat emocional.

El personatge de Tània

• Tània és una noia amb molt caràcter, canvia constantment entre català i castellà, surt molt de festa, aparenta força però està profundament trencada.
• Giselle s’hi identifica en alguns trets (caràcter, codis de llengua, energia), però destaca que ha hagut de fer un exercici de distanciament:
- “Quan entro a la sala d’assaig, ja no sóc la Giselle, sóc la Tània; quan surto, la Tània es queda allà.”

Dimensió emocional i col·loquis amb instituts

• Després de les funcions matinals per a instituts, fan col·loquis amb el públic adolescent:
- Alguns joves confessen haver intentat suïcidar-se o sentir-se molt identificats amb els personatges.
- Se li acosten plorant, buscant comprensió i abraçades.
• Hi ha una psicòloga a la sortida per atendre qui ho necessiti.
• Giselle subratlla la responsabilitat d’interpretar aquests testimonis reals sense tenir formació terapèutica, però també la força de l’art com a mirall i catarsi.

Treball corporal i musical

• Ferran Carvajal, també coreògraf, fa treballar molt des del cos i l’abstracció física:
- Serveix per alleugerir moments textuals molt durs amb seqüències coreogràfiques.
- Giselle destaca un duet de dansa on el seu personatge pateix una sobredosi i es mostra el seu col·lapse d’una manera plàstica i poètica, no literal.

• L’obra inclou també cançons en directe (per exemple, “La Llorona”, a duo amb la companya Carla).

Experiència al TNC

• Considera el TNC “com començar al Camp Nou”:
- Assaigs amb escenografia des del primer dia.
- Vestuari i roba d’assaig rentats pel teatre.
- Equip tècnic i artístic de primer nivell.
• Parla de la gran química amb el repartiment (Quim Gil, Daniel Mallorquín, Carla Muix, Tamara Andong, Joan Lluís Terrassa).
• Ressalta que Ferran Carvajal dona molta confiança i proximitat, sense imposar respecte intimidant.

Gira i futur del muntatge

• Després de la temporada a Sala Tallers, Tarsius farà gira per Catalunya de febrer a maig:
- Diversos teatres catalans, amb possibilitat de segona gira.
- Es preveu acabament provisional amb bolo a Mallorca (poble del company Joan Lluís).
• Parlen de la possibilitat de passar per espais del Maresme com Mataró, i el desig de portar-ho també a Vilassar.

Projectes personals de Giselle

1. Cerca de representant
   • Fins ara ho ha aconseguit tot sola; ara, amb el ressò del TNC, rep ofertes d’agències de representació i n’està valorant els contractes.

2. Projecte musical amb Caral Morros
   • La seva germana Caral Morros, poeta i dinamitzadora cultural, va escriure fa 10 anys un conjunt de poemes que no s’havien publicat.
   • Per al seu aniversari, Giselle en va musicalitzar un i el seu cunyat (Pau Llibre) en va fer el videoclip.
   • Ara prepara un àlbum complet on converteix diversos poemes antics de la Caral en cançons noves, donant-los “una segona vida”.
   • Té gairebé totes les peces compostes; li falta la producció final.

3. Desig de fer cinema
   • Li agradaria molt treballar a cinema o televisió, perquè els rodatges es compatibilitzen millor amb una gira teatral.

4. Somnis teatrals
   • Té devoció pel Tívoli (teatre gran i clàssic) per fer-hi teatre musical.
   • Li encanta el musical Spring Awakening (El despertar de la primavera) com a ideal: juvenil, coral i intens.
   • També menciona produccions recents amb Mariona Castillo com a referent.

Franja final del programa i comiat

• El programa tanca amb música (Els Catarres – “Fins que arribi l’alba”) i el missatge habitual de Jaume Cabot:

“Us mano que sigueu tots i totes molt, molt, molt i molt feliços.”

• Anuncia el servei informatiu de migdia de Vilassar Ràdio amb Joan Escofet i Robert Maza, i recorda l’emissió de dilluns següent.

---

9. Anuncis institucionals i falques

Al llarg del podcast sonen diverses falques publicitàries i institucionals que reforcen el caràcter de ràdio local de servei públic:

• Promoció de l’esport femení (Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente, Alexia Putellas).
• Escoles Oficials d’Idiomes i aprenentatge d’idiomes (inclòs el català).
• Informació sobre drets dels consumidors en viatges (Agència Catalana del Consum).
• Campanya per veure continguts audiovisuals en català a plataformes de streaming.
• Falques pròpies de Vilassar Ràdio:
- Històries de Mar i de Dalt (programa d’història local).
- Randamar (programa marítim).
- La Pròrroga (esports).
- Recordatoris de vilassarradio.cat, xarxes socials i Graella de programació.
• Campanyes de la Generalitat de Catalunya sobre:
- Bons socials elèctrics.
- Salut pública.
- Serveis digitals i suport a la tramitació.
- Cultura i foment del català.

---

10. Temes principals de l’episodi

Eix 1 – Nadal a Vilassar de Mar

• Ambient previ a les festes, amb:
- Pastorets escolars a la Sala Carrau en benefici de la PAC.
- Cant de la Sibila a la Missa del Gall, combinant tradició medieval i recuperació local.
- Activitats de La Marató de TV3 (vermut solidari, fira, xocolatada) i concerts de Nadal.
• Reflexió cultural i crítica sobre com vivim el Nadal (Èrica Castillo): consum, família, viatges i tradicions arreu del món.

Eix 2 – Cultura i creació local

• Protagonisme d’artistes vinculats a Vilassar de Mar:
- Giselle Morros (TNC i gira amb Tarsius).
- Caral Morros (poeta) en diàleg amb la música de la seva germana.
- Exposició de Francesca Poza al Museu Monjo.
• Música com a fil conductor: Sinatra, Beatles, Marvin Gaye, Clash, Human League, Whitney Houston, Disney, Els Catarres...

Eix 3 – Servei públic i seguretat

• Informació meteorològica de referència comarcal (Meteomar).
• Notícies d’actualitat local, catalana i internacional.
• Campanya de seguretat de Nadal amb la Policia Local de Vilassar de Mar: prevenció de furts, consells per compres, reforç de patrullatge i trucades d’alerta ciutadana.

Eix 4 – Humor, memòria i ràdio de proximitat

• Tertúlia distesa amb Joan Escofet: titulars sorprenents, crítica mediàtica, ironia sobre Eurovisió i futbol.
• Interacció directa amb oients concrets (tieta Conxita, conductor Facundo).
• Remeix de nostàlgia generacional (cintes antimareig, gos del cotxe, cançons clàssiques) amb referències a noves generacions (alumnes que veuen la música dels 80 com “gregoriana”).

---

11. Conclusions

Aquest episodi de Parlant de tot combina de manera molt fluïda:

• Actualitat local i cultural de Vilassar de Mar (teatre, música, tradicions de Nadal, exposicions).
• Profunditat social, abordant temes delicats com el suïcidi juvenil a través del teatre (Tarsius) i donant veu a professionals de la musicologia i la litúrgia (Cant de la Sibila).
• Servei públic: consells de seguretat, informació meteorològica i notícies de societat.
• Entreteniment i humor, amb música d’èpoques diverses, històries curioses de viatges i un to de complicitat amb l’audiència.

El resultat és un magazín matinal molt arrelat al poble, que reflecteix una Vilassar de Mar viva culturalment, preocupada pel benestar i alhora oberta al món.

Marcadors

Darrers podcast