10/12/2025

Esnovisme, salut i Nadal a "Parlant de tot"

Parlant de tot

Context general de l’episodi

Programa “Parlant de tot” de Vilassar Ràdio, emès el 10 de desembre de 2025 i conduït per Jaume Cabot. Magazín matinal de 3 hores amb actualitat local, entrevistes, seccions fixes i molt de to pròxim i conversacional.

L’episodi combina: - Informació local i comarcal (meteo, notícies, campanyes solidàries, sanitat, vaga de metges). - Entrevistes i seccions humanes (reconeixement a una metgessa local, secció d’horòscop i somnis, recomanacions literàries, reflexió social sobre l’esnovisme al Maresme). - Contingut de Nadal (productes de l’agrícola, torrons, neules, espatlles de gla, rituals nadalencs, preparació de festes).

---

1. Obertura del programa i previsió meteorològica

Introducció i to nadalenc

Jaume Cabot obre el programa saludant l’audiència de Vilassar Ràdio: Emissora municipal de Vilassar de Mar, al 98.1 FM.

• Situa el dia: dimecres 10 de desembre de 2025, “a les darreries de l’any”.
• Marca el context: festes de Nadal a tocar (pont de la Puríssima superat, loteria del 22 de desembre com a inici “oficial”).
• Descriu el temps: matins i vespres amb “fresqueta” però migdies massa suaus per ser desembre.

Meteo amb Joaquim Serra (Servei Meteomar – Consell Comarcal del Maresme)

Tema clau: temps estable i sec al Maresme i bona part de Catalunya.

Punts principals de la previsió: - Situació tranquil·la i estable: cel força ennubolat però sense pluges a la costa ni a gran part del territori. - Una línia frontal a Ponent podria portar pluja lleu a l’interior, però no a la costa. - Temperatures: lleuger descens de les màximes per més núvols, però ambient encara agradable i humit. - Vent: molt fluix i variable. - Mar: situació marítima tranquil·la, una mica de mar de fons. - Cap de setmana també sense pluges previstes, amb més estones de sol i màximes una mica més altes.

---

2. Informatiu local, efemèrides i actualitat general

Finestra informativa amb Joan Escofet

Secció “el nostre Poc ens passa” i el DeLorean d’efemèrides musicals i històriques.

2.1. Actualitat esportiva i seguretat als estadis

• Debat encès sobre seguretat al Camp del Barça arran de la presència d’aficionats violents alemanys amb bengales i material prohibit.
• Crítica directa a la seguretat privada del club: controls molt estrictes per a aficionats normals (ampolles, entrepans) però falles greus amb grups radicals.

“Estàs posant en perill a molta gent… partit declarat d’alt risc i passen aquestes coses”.

• Es recorda el cas tràgic al camp de l’Espanyol (Sarrià) amb la mort del menor Frederic Ruquier per una bengala.

2.2. Ronald Araujo i salut mental

• Es comenta l’absència de Ronald Araujo (erròniament anomenat “Fran” al principi) per una presumpta depressió.
• S’explica que és un jugador molt religiós i que és a Israel, visitant esglésies per remuntar anímicament.

Reflexió important:

“És trist que hagi de sortir un futbolista perquè es posin en valor les malalties mentals.”

Es reivindica la necessitat de normalitzar i visibilitzar els trastorns de salut mental, també en persones anònimes.

2.3. Mort de figures del rock espanyol

Es destaca la coincidència luctuosa de dues icones: - Rober (Roberto Iniesta), líder d’Extremoduro, mort als 63 anys.
- Jorge Martínez, vocalista d’Ilegales, mort als 70.

“Les desgràcies mai venen soles… dues icones del rock espanyol el mateix dia.”

2.4. DeLorean d’efemèrides musicals

Recorregut ràpid per efemèrides clàssiques: - Ramon Arcusa (Dúo Dinámico) fa 89 anys (la parella de Manuel de la Calva, mort fa poc). Es recorden temes com “Resistiré”, “La, la, la”, cançons per Julio Iglesias, etc. - 1966 – Beach Boys, “Good Vibrations” arriba al núm. 1.
- 1967 – Otis Redding i “(Sittin’ On) The Dock of the Bay”; s’elogia la bellesa del títol i la imatge de “seure al moll veient passar la vida”. - 1983 – Paul McCartney & Michael Jackson, “Say Say Say” al top de llistes; es menciona la versió remasteritzada de 2015. - Dia Mundial dels Drets Humans: recordatori que sovint “brillen per la seva absència”. - Una enquesta de 2005 sobre artistes més escoltats:
- Núm. 3: The Beatles
- Núm. 2: Queen
- Núm. 1: Elvis Presley (“Elvis Pelvis”). - 2011: en subhasta es ven per 18 milions d’euros una còpia de “Love Me Do” de The Beatles (xifra qualificada d’“animalada”).

2.5. Avanç informatiu local

Escofet avança continguts del programa Crònica (Informatiu Migdia) de l’endemà: - Protagonistes: estrelles de Vilassar de Mar, Creu Roja de Vilassar de Mar i alumnes de cinquè de l’Escola del Mar.

---

3. Gran entrevista: doctora Isabel Moreno (CAP Doctor Barbeyà, ICS)

3.1. Motiu de l’entrevista

La doctora Isabel Moreno, metgessa de família del CAP Doctor Barbeyà de Vilassar de Mar, ha rebut recentment un premi d’excel·lència professional atorgat pel Col·legi de Metges.

Objectiu de l’entrevista: conèixer la seva vessant professional i personal.

3.2. El premi d’excel·lència professional

Característiques del premi: - Premi anual a l’“excel·lència professional”.
- Concedit per un jurat del Col·legi de Metges; la doctora no sap qui la va proposar ni els detalls del procés.

Moment de rebre el correu: - Ella admet tenir el “síndrome de l’impostor”:

“Sempre penso que si rebo un mail és que he fet alguna cosa malament.”
- Primer pensament en veure un mail del Col·legi: por a una reprimenda.
- Quan el llegeix i veu que és un reconeixement, ho comparteix immediatament amb companys, família (marit, fills, pares, família política, amics) i rep una onada de felicitacions.

3.3. Impacte emocional i reacció pública

El que més la colpeix no és tant el premi com la resposta de la gent: - No sabia que es penjarien posts a xarxes socials; li feia por la reacció dels possibles “haters”. - S’emociona profundament pels comentaris positius, especialment de:
- Ex-pacients de Vilassar de Dalt (on va treballar 19 anys).
- Nous pacients de Vilassar de Mar.

“Em vaig sentir molt estimada, i això em va fer més il·lusió que el premi.”

3.4. Vocació, formació i tria de Medicina de Família

Decisió de ser metgessa: - Es defineix com a cabrarenca (ve de Cabrera).
- Estudis a l’escola Sant Feliu i després a l’Institut Satorras (Mataró), on fa BUP i COU.
- Inicialment volia ser mestra; li agradaven tant les lletres com les ciències.
- Una professora de llatí la fa reflexionar: potser Medicina o Biologia tindrien més sentit per les seves capacitats.

Influència del voluntariat i la parròquia: - Havia estat catequista i molt implicada a la parròquia i en voluntariat.
- Volia portar aquesta vocació de servei als altres a la professió.

Model de referència: - Va voler ser “metge de poble”.
- Quan acaba la carrera, passa uns dies a la consulta del doctor Esté, el seu metge de Cabrera, i confirma que aquella és la feina que vol.

MIR i especialitat: - Va obtenir un bon número de MIR (2.194 de 4.000 places), amb molts opositors (uns 10.000).
- Tot i tenir un bon número, escull Medicina de Família en lloc d’especialitats “prestigioses” (neurocirurgia, etc.).
- Rep la pregunta recurrent: “Per què tries família si tens tan bon número?”
- Resposta: perquè és l’especialitat que l’apassiona.

Formació i trajectòria: - Fa la residència a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti).
- Part d’Atenció Primària al CAP Ronda Prim (Mataró).
- Més de 30 anys d’experiència (va acabar la carrera amb 25 anys i ara en té 57).
- Trasllat professional de Vilassar de Dalt a Vilassar de Mar fa pocs anys. - Ha fet el doctorat i nombroses publicacions de casos clínics.

3.5. Família i continuïtat sanitària

La Medicina continua a la família: - El fill gran és metge, R3 d’UCI a Bellvitge, vol fer Medicina de Rescat de Muntanya.
- El fill petit és fisioterapeuta.
- Reconeix que la família és molt de muntanya i camins llargs.

3.6. Aficions i vida personal

Esport i muntanya: - Li agrada molt córrer i caminar per la muntanya.
- Té un grup amb què fan rutes llargues: 40-50 km.
- Objectiu anual: anar de Mataró a Montserrat a peu (uns 80 km de nit); es preparen tot l’any.

Manualitats i creativitat: - Aficions: cosir, fer ganxet, pintar, manualitats, com a via de desconnexió.

Música i cant coral: - Ha cantat anys en una coral del barri de l’Havana (Mataró).
- Li agrada la música catalana, la música espanyola i el flamenquito (Estopa, etc.).

Explica un acudit que va fer el dia del seu casament (el clàssic “algo con gin… bote-jín”), mostrant el seu sentit de l’humor andalús i la facilitat per fer riure.

3.7. Exigència professional, pressió i salut mental del metge

Autoconcepte i exigència: - Es declara molt autoexigent i amb poca tolerància al propi error.
- Sempre pensa que podria haver fet més per algun pacient; això la manté alerta però també li dificulta desconnectar.

“Cada pacient que entra és un repte; pensa que pot tenir una patologia i depèn de mi diagnosticar-la.”

Relació amb l’error: - Consulta sovint casos amb companys i contrasta la seva actuació.
- Gairebé sempre comprova que ha fet el correcte, però la pregunta “i si hagués pogut fer alguna cosa més?” és recurrent.

Estudi i actualització constant: - Ha publicat casos clínics i participa en congressos; això li evita caure en la rutina i l’ajuda a mantenir-se activa i actualitzada.

3.8. COVID-19 com a punt d’inflexió vital

El 2020 va ser dur però també transformador per ella: - Durant la pandèmia, quan la càrrega era sobretot hospitalària, es va oferir voluntària per ajudar a Can Ruti.
- Va treballar:
- 1,5 mesos a Urgències, amb directores d’urgències.
- 1,5 mesos a la Goodman, espai habilitat per acollir avis amb Covid procedents de residències.

Impacte personal: - Va veure que podia adaptar-se a Can Ruti 20 anys després de la residència, amb nous protocols i entorn tecnològic.
- Això li va donar la sensació que “podia fer el que volgués” i que la vida és curta.

Aprofita l’aïllament (vivint sola a planta baixa a la casa dels pares a Cabrera) per: - Acabar d’escriure la tesi doctoral.
- Decidir el canvi de Vilassar de Dalt a Vilassar de Mar.

3.9. Mirada sobre el sistema sanitari i la relació amb els pacients

Importància de la Medicina de Família: - Reivindica la longitudinalitat: seguir el pacient des de l’adolescència fins que té fills i més enllà.

“Passes per totes les etapes de la vida dels pacients, i això és el que m’emociona.”

Valor de la visita presencial: - Defensa amb contundència la visita presencial per sobre de la telefònica o en línia.

“Jo haig de veure, tocar, sentir, donar-li la mà o una abraçada. A vegades m’he d’enfadar.”

• Reconeix que les visites telefòniques tenen utilitat, però no poden substituir el contacte humà i l’observació directa.

Relació amb la família i amics com a pacients: - Quan visita familiars o amics, marca clarament el rol:

“Ara t’estic fent de metge, no de germana o amiga.”
- Intenta mantenir certa distància professional tot i la càrrega emocional.

Com a pacient: - Confessa que no va gaire al metge i tendeix a minimitzar la seva pròpia salut.
- S’autoavalua els símptomes però consulta quan cal; ha estat operada diverses vegades i es considera bona pacient.

“Intento fer de pacient per saber com se senten els meus pacients.”

3.10. Acte de lliurament del premi

Cerimònia al Col·legi de Metges (1 de desembre): - Hi va amb el marit i els dos fills; també la sorprenen tres companyes del CAP a la sala.
- Els premiats seuen agrupats per categories (hospitalaris, recerca, AP, etc.).

Cerimònia: - Es projecta a pantalla foto, nom, especialitat, lloc de treball i any de naixement.
- Li lliuren un diploma i una insígnia del Col·legi de Metges que porta penjada, al costat d’un penjoll en forma de muntanya (regal d’una amiga), símbols de les dues passions (profession i muntanya).

Admet que ni recorda bé el text de presentació que va llegir la periodista a l’escenari; l’emoció supera els detalls.

3.11. Mirada al futur i sentit de la vocació

Quan se li pregunta si, si tornés a néixer, tornaria a ser metgessa, respon que sí sense dubtar.
S’autoidentifica com una persona molt feliç fent de metgessa de família, malgrat la pressió i l’autoexigència.

---

4. Noticiari de les 11 h

Bloc informatiu breu amb focus local i català/europeu.

4.1. Campanya de recollida de joguines de Creu Roja

• Des del 21 de novembre és activa la campanya de recollida de joguines per a infants de 0 a 12 anys, organitzada per Creu Roja amb les àrees de serveis socials de diversos ajuntaments:
- Vilassar de Mar, Cabrils, Cabrera de Mar, Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt.
• Objectiu: arribar a 230 infants de famílies vulnerables dels sis municipis (16 de Vilassar de Mar).
• Les joguines han de ser:
- Noves,
- No sexistes ni bèl·liques,
- Preferentment educatives, sostenibles i cooperatives. • Punt de recollida: Carrer Sant Jaume 38, de 8 a 15 h (dilluns a divendres).
• Es promet ampliació al Crònica de la 1.

4.2. Segon dia de vaga de metges (Metges de Catalunya)

• Vaga convocada per Metges de Catalunya per a metges d’Atenció Primària i hospitalària.
• Serveis mínims:
- CAP i dispositius extrahospitalaris: assistència urgent garantida amb 25% de la plantilla.
- Funcionament normal d’urgències hospitalàries, UCI, radioteràpia i quimioteràpia urgent, i cirurgia inajornable. • Reivindicació central:
- Espai de negociació pròpia amb el Departament de Salut (i no només a la taula general on es dilueix la veu mèdica).
- Denúncia de precarització, sobrecàrrega de visites i jornades excessives.

4.3. Brot de pesta porcina africana a Cerdanyola del Vallès

• S’investiga l’origen del brot detectat en senglars morts.
• Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra envien un primer atestat als jutjats; causa per delicte contra el medi ambient, probablement sota secret de sumari.
• El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, afirma no tenir constància formal de la investigació, però ofereix plena col·laboració. • Situació sanitària:
- 13 casos positius detectats, tots a la primera línia d’infecció.
- S’anuncia el sacrifici preventiu de 30.000 porcs de 39 granges en un radi de 20 km.

4.4. Futur registre obligatori de patinets elèctrics

• La llei estatal de juliol obliga a:
- Registrar tots els vehicles de mobilitat personal (patinets) i
- Contractar una assegurança obligatòria. • El registre (DGT) encara no és operatiu malgrat que hauria d’entrar en vigor el 2 de gener.
• El RAC (Reial Automòbil Club) demana una moratòria de 6 mesos per l’incompliment de terminis.

4.5. Violència contra periodistes el 2025

• Informe anual de Reporters Sense Fronteres: any especialment negre per a la professió.
• 67 periodistes assassinats al món, 29 a Gaza (bombardejos i trets de l’exèrcit d’Israel).
• L’exèrcit israelià concentra el 43% de les morts.
• Altres focus: Mèxic (9 informadors morts, vinculats al narcotràfic i crim organitzat).

---

5. Secció Paquita Bruixa: somnis, herbolari i rituals de Nadal

5.1. Somnis amb monedes

Paquita Bruixa interpreta el significat de somiar amb monedes segons el material:

• Monedes d’or:
• Signe de gran prosperitat, diners, plaers, viatges i coneixement de gent “estupenda”.
• Monedes de plata:
• Indiquen que fins i tot les famílies “perfectes” tindran altes i baixes i problemes interns.
• Monedes de coure:
• Associades a desesperació, càrregues físiques i malestar general.
• Monedes de níquel:
• Senyal de feines de categoria baixa, mal pagades o poc valorades.

5.2. Herbolari: la sàlvia

Propietats i usos principals: - Molt apreciada tant per les flors liles/blaves com per les propietats medicinals.
- Va bé per a:
- Problemes digestius després d’àpats forts (Nadal, Sant Esteve…).
- Dolors menstruals i mal de panxa associat a la regla.

Consell de preparació: - Infusió de sàlvia combinada amb menta o marialluïsa per millorar gust i efecte.
- Recorda que complementa, però no substitueix, la medicació o la recepta mèdica.

5.3. Rituales de Nadal per atraure prosperitat i bona energia

Paquita proposa diversos rituals senzills amb simbologia nadalenca.

Ritual 1 – Panereta de monedes a l’entrada de casa

Objectiu: atreure diners i feina.

1. Col·locar a l’entrada de casa una panereta o cendrer de fang o vidre.
2. Posar-hi 5 monedes d’or de xocolata (sempre nombre senar).
3. Afegir al centre una gla i una castanya.
4. Es posa a lloc uns 4-5 dies abans de Nadal (o el mateix dia si hi ha criatures golafres).

Symbolisme: que no falti feina ni diners a la llar.

Ritual 2 – Poma amb tres espelmes (vermella, daurada i blanca)

Objectiu: aportar llum, salut, força i prosperitat a tota la família.

1. Agafar una poma verda i fer-hi 3 forats.
2. Col·locar-hi tres espelmes:
3. 1 vermella (Nadal / passió),
4. 1 daurada (diners / prosperitat),
5. 1 blanca (puresa / pau) o d’un color suau (rosa o lila).
6. Posar la poma sobre un plat a la taula de Nadal, preferentment davant la persona “més conflictiva” de la taula (amb humor).
7. Escriure en un paper blanc (amb llapis) els noms de tots els comensals i els desitjos (salut, amor, feina, alegria), i col·locar-lo sota la poma.
8. Encendre les espelmes amb llumins de fusta.
9. Preparar un got d’aigua amb una cullerada de sal, posar-ho en un polvoritzador i ruixar lleugerament (per sota) com si fos aigua beneïda, sense apagar les flames.
10. Deixar que les espelmes es consumeixin completament (no apagar-les manualment).

Ritual 3 – Fruit secs, all morat i espelma daurada

Objectiu: diners i estabilitat econòmica.

1. Posar en un bol de vidre o fang fruita seca amb closca (avellanes, ametlles, nous…).
2. Al centre, una ** cabeça d’alls morats** (els “nostres”).
3. Col·locar-hi una espelma daurada al mig.
4. Escriure en un paper el desig econòmic i posar-lo sota el bol.
5. Encendre l’espelma i deixar-la cremar sense apagar-la.
6. Després, la fruita seca es pot menjar tranquil·lament.

També recomana mantenir la tradició de donar monedes (o monedes de xocolata) per Nadal com a símbol de prosperitat compartida.

5.4. Horòscop setmanal (12 signes)

Paquita fa un repàs detallat signe per signe; resum dels punts clau:

• Àries: salut correcta; feina estable i rutinària; amor amb caliu i passió. Color: groc. Número: 4.
• Taure: salut bona; feina amb sorpreses i alegries, sobretot en primers decanats; amor amb gestos inesperats de la parella. Color: rosa. Número: 8.
• Bessons: salut acceptable, alguna “emboirada”; feina amb organització i reptes moderats; amor amb capacitat de conquerir i divertir-se. Color: vermell. Número: 5.
• Cranc: vitalitat alta; possibles despeses extra però feina estable; en l’amor, bones perspectives per relacions que es volen consolidar. Color: salmó. Número: 4.
• Lleó: sensibilitat alta; feina sense grans avenços (setmana “plana”); en l’amor, controlen les regnes de la relació. Color: blanc. Número: 1.
• Verge: se senten fràgils; és millor no obrir conflictes amorosos aquests dies; a la feina hi pot haver millores econòmiques a curt termini. Color: marró clar. Número: 9.
• Balança: salut correcta; feina amb ambient una mica embolicat (dinars d’empresa, tensions); amor amb petits drames i manca de sintonia. Color: verd clar. Número: 6.
• Escorpí: bona salut i energia; a la feina, ambientalment delicat (mal “vent” laboral); en l’amor, molt bon moment per relacions apassionades. Color: verd fosc. Número: 6.
• Sagitari: “reis de la festa” de la temporada; han de mirar de no relliscar físicament (perills de caigudes); en l’amor, si una relació no funciona, és bon moment per tancar-la i obrir-se a noves possibilitats. Colors: daurat i lila. Número: 7.
• Capricorn: possible ansietat, però res greu; a la feina, bon moment per posar límits a l’excés de responsabilitats; en l’amor, grans possibilitats de trobar parella “definitiva”, sense por a la soledat. Color: rosa. Número: 8.
• Aquari: es recomana molta activitat física per descarregar nervis; a la feina, bones notícies (peticions acceptades, nous projectes); amor amb plans que s’acaben complint. Color: blau cel. Número: 2.
• Peixos: possible mal d’orella (que Paquita relaciona encertadament amb mal de queixal real del presentador); a la feina, sorpreses agradables i canvis positius; amor intens amb suport i comprensió de la parella. Color: salmó. Número: 0.

---

6. Recomanacions literàries amb la Biblioteca Municipal

Secció de recomanacions literàries amb Diana Gasols (Biblioteca Municipal) amb 4 novel·les, principalment de gènere negre i thriller.

6.1. “El Peregrino” – Ramon Otero (Cossetània Negra, 2023)

Ambientada al Camí de Santiago, és un thriller psicològic amb estructura de “llibre dins del llibre”.

Argument: - 1998: Anna Draven, agent de l’FBI amb arrels gallegues, torna a Galícia per descansar.
- En una llibreria descobreix el llibre “Buen Camino”, de Toni Anderson.
- Llegint-lo, sospita que els assassinats descrits podrien ser reals i que l’autor tingui un alter ego assassí en sèrie que actua al Camí.

Elements destacats: - Estructura metaliterària: es combinen fragments del llibre “Buen Camino” dins la novel·la principal.
- Reflexió sobre la dualitat humana, moralitat, culpa i redempció.
- Ubicació realista amb referències a llocs, hostals i restaurants del Camí de Santiago.
- Frase destacada:

“Guanyem quan perdem” (aprenentatge a través de la derrota).

6.2. “La hija ejemplar / La filla exemplar” – Federico Axat (Destino / Columna, 2022)

Thriller psicològic sobre desaparició d’adolescents, pornografia de menors i xarxes de pedofília.

Sinopsi: - Sofía Holmes, adolescent superdotada, sembla suïcidar-se llançant-se a un riu.
- El noi que grava l’escena (el vídeo es fa viral a l’institut) apareix mort d’un cop de martell al cap.
- Camila Jones, periodista d’investigació retirada, rep una oferta per investigar el cas i descobreix que tot està vinculat a fets del seu passat.

Temes clau: - Xarxes de pedofília i pornografia infantil, especialment a la darknet.
- Fràgil confiança entre pares i fills.
- Estructura en dues parts temporals que mantenen el suspens amb molts girs inesperats.

6.3. “Una pieza de más” – Reyes Martínez (Grijalbo, 2023)

Novel·la d’intriga i misteri forense situada a Madrid.

Trama: - Apareix un cadàver en una fàbrica abandonada amb una cicatriu abdominal que suggereix que ja li havien fet una autòpsia abans.
- L’equip investigador (inspector Mario Carrasco, subinspectora Macarena Valverde i el forense Dr. Leal) descobreixen que hi ha un assassí en sèrie que “afegeix una peça” dins dels cossos.
- La novel·la dona molt protagonisme a la investigació forense, més que no pas a la policial clàssica.

Interessant per: - L’èmfasi en els detalls d’autòpsia i criminologia.
- Personatges complexos (especialment Macarena i el Dr. Leal).
- Girs relacionats amb la motivació de l’assassí i el significat de la “peça de més”.

6.4. “València roja” – Anna Martínez Muñoz (Alfaguara, 2023)

Primera novel·la d’una autora que irromp amb força en el gènere negre. Inicia una sèrie protagonitzada per la inspectora Nela Ferrer.

Context i trama: - Escenari: València.
- Personatge clau: Miki Murillo (Miki Moore), director de cinema porno que organitza el primer festival “València Roja” (sota el lema “El porno és cultura”).
- Dies abans del festival, hi ha protestes davant del recinte; Miki apareix assassinat.
- La inspectora Nela Ferrer, traslladada de Madrid, investiga el cas mentre arrossega el seu passat com a dona maltractada.

Temes centrals: - Crítica profunda a la indústria pornogràfica i l’explotació sexual.
- Reflexió sobre la violència de gènere, la cosificació i la doble moral social.
- Estructura de novel·la negra clàssica, amb personatges grisos i ambivalents.

6.5. Recordatori de club de lectura

Diana anuncia: - Club de lectura obert a tothom a la Biblioteca Municipal:
- Dimarts 16, a les 18.30 h.
- Llibre: “No dormiràs” d’Oriol Canals.

---

7. Secció “S’ha acabat el bròquil” – Esnovisme al Maresme

Secció de debat social amb Marta Badia i Mar Natche (les “broquiletes de la ràdio”). Tema del dia: l’esnovisme al Maresme, especialment entre classes mitjanes i altes.

7.1. Pregunta inicial a l’oient

“Quantes vegades has sentit que havies de demostrar alguna cosa per encaixar?”

A partir d’aquí, plantegen si això que sovint no anomenem “esnovisme” en realitat ho és.

7.2. Definició d’esnovisme i context maresmenc

Esnovisme: necessitat de ser validat a través de l’aparença, el consum, el cercle social o la imatge.

Al Maresme es tradueix en: - Estils de vida aparentment ideals: esport, salut, cases boniques, brunchs, escoles privades o determinades, vacances “de catàleg”.
- Pressió social per mantenir un “nivell”.

Es diferencia entre pertinença sana a un grup i necessitat d’aparentar per encaixar.

7.3. Tipus d’esnovisme que destaquen

1. Esnovisme de consum:
2. Roba de marca, mòbils, rellotges, estètiques concretes.

3. Productes ecològics o sostenibles que alguns compren no tant per convicció com per postura.

4. Esnovisme social:

5. Amb qui es surt, en quins espais et deixen entrar (clubs, restaurants, escoles, cercles culturals).

6. Distinció subtil de classe social dins el mateix entorn comarcal.

7. Esnovisme ideològic/cultural:

8. Postureig intel·lectual: llegir el que “toca”, fer mindfulness o ioga perquè està de moda, no per necessitat real.

9. Fer veure que s’han vist films o llegit llibres per no quedar “menys”.

10. Esnovisme digital:

11. Postureo a xarxes socials (Instagram, TikTok…): viatges, cossos, felicitat constant.
12. Tothom mostra només la seva millor cara; quasi ningú publica “estic trist”.
13. Es reconeix que tothom ha fet postureig en algun moment.

7.4. Conseqüències psicològiques i socials

En joves: - Sensació de quedar fora del grup si no s’arriba a cert nivell de consum o imatge.
- Autoestima molt vinculada a la validació externa (likes, comentaris).
- Consumisme precoç (mòbils cars, roba de marca, etc.).
- Comparació constant que erosiona la identitat pròpia.

En adults: - Vides centrades en l’aparentar més que en el vincle real.
- “No arribo a tot”: necessitat de mantenir un estàndard que esgota.
- Competència silenciosa entre famílies (escoles, vacances, estil de vida).
- Fragilitat de les relacions: quan l’aparença pesa més que l’essència, els vincles es tornen fràgils.

A nivell comunitari: - Es crea i amplia la distància de classe dins la mateixa comarca.
- Es reforça el mite que viure al Maresme (o a Vilassar de Mar) implica sempre nivell econòmic alt, quan la realitat és molt més diversa.

7.5. Exemple i debat amb el presentador

Jaume Cabot hi aporta la seva mirada personal: - Diu que no s’hi sent identificat: si ha d’aparentar per encaixar, prefereix no encaixar.
- Admet, però, que a xarxes socials ell tampoc ha penjat mai una foto trist; reconeix la lògica del postureig.

Es menciona també la dopamina com a recompensa immediata dels “m’agrada” i la serotonina com a benestar més sostingut.

7.6. Pregunta incòmoda a l’audiència

“Quina és l’última cosa que has fet només per semblar millor davant dels altres?”

Es convida a respondre via WhatsApp i es demana honestedat, encara que sigui per coses petites.

7.7. Antídots contra l’esnovisme

Propostes de Marta i Mar per desactivar dinàmiques esnob:

• Autopregunta clau:

“Això ho faig per mi o perquè toca?”

• Practicar el realisme econòmic:
- Prioritzar l’estalvi com una despesa fixa (encara que sigui humil) abans de gastar.
- Canviar la mirada: “Quant puc gastar després d’haver estalviat?” i no a l’inrevés.

• Recordar constantment que “la vida real no és Instagram”.
• Reforçar vincles basats en l’autenticitat i no en la imatge.

El debat acaba amb to crític però humorístic, i amb el compromís de portar la setmana següent una convidada experta en gestió econòmica i estalvi.

---

8. Productes de Nadal amb l’Agrícola Vilassà

Secció final des de l’Agrícola Vilassà, entitat centenària de Vilassar de Mar, amb Lara Xarau.

Focus clarament nadalenc: fruits secs, embotits ibèrics, torrons i neules.

8.1. Nous amb closca de Lleida

• Plena temporada (collita octubre-novembre).
• Nous rentades només amb aigua, sense blanquejants ni afegits; arriben “del camp a les mans”.
• Mida mitjana, gust molt bo i venda amb closca.

Beneficis nutricionals: - Riques en fibra, fòsfor, ferro, magnesi i omega-3.
- Tradició popular: “van bé pel cap” (semblança amb la forma del cervell).

Conservació: - Guardar-les en un lloc fresc, sec i protegit de la llum.

8.2. Embotits ibèrics de “Riqueza Natural” (Barcarrota, Badajoz)

• Producte estrella: espatlles de gla 100% ibèriques (etiqueta negra).
• Control de tot el procés: des del naixement de l’animal fins a la peça final.

Formats disponibles: - Amb os, desossades o envasades al buit.
- Formats especialment pensats per regal de Nadal: embolics amb tela elegant.
- Possibilitat de tall en sobres de 80-100 g, envasats al buit i presentats en caixa, incloent ossos i retalls – ideal per qui no vol tallar manualment.

8.3. Torrons artesans

La Lara destaca tres cases diferents:

8.3.1. Torrons Alemany (Os de Balaguer, Lleida)

• Formats de 125 g i 250 g, bona relació qualitat-preu.
• Varietats clàssiques:
- Crema torrada,
- Alacant,
- Xixona,
- Ametlles,
- Cruixent, etc. • També combinacions més modernes: crema amb cafè, crocant, tortes d’ametlla i avellana.
• Capses de 3 torronets molt adequades per regalar.

8.3.2. Pastisseria l’Obrador (Arenys de Munt)

• Pastissers artesans des de 1995, amb ingredients de primera qualitat i aposta per producte de proximitat.
• Torrons variats:
- Crema, Alacant, xocolata amb ametlles o avellanes, whisky, Cointreau, nata amb nous, maçapà, praliné, etc.
- Novetat: torró de sara, inspirat en el famós pastís Sara. • També elaboren neules, polvorons i tortes d’ametlla.
• Opció de neules sense gluten, en versió normal i banyades amb xocolata.

8.3.3. “Massaxuxes” – Torrons ecològics

Marca nova a la cooperativa, amb un projecte molt personal de dues emprenedores, Marta i Montse: - Productes ecològics, amb packaging molt creatiu i nadalenc (caixetes amb els Reis, el tió, casetes, etc.).
- Tenen Obrador a Barcelona i València.
- Ofereixen format degustació: capsetes amb 3 petites peces de sabors diferents, ideal per tastar una mica de tot.
- També fan rocs de xocolata blanca o negra.

8.4. Neules artesanes de Sentit (Puig-reig, Berguedà)

• Neules artesanals amb història al darrere (record d’un matrimoni que estiuejava a la zona i va impulsar el projecte).
• Es caracteritzen per ser resistents i irresistibles:
- Massa molt ben treballada,
- Cocció precisa,
- Cobertures de xocolata blanca o negra de molta qualitat.

La Lara admet que les neules banyades en xocolata negra són la seva “perdició”.

8.5. Lots, paneres i targeta client

• L’Agrícola ofereix lots de Nadal personalitzables; es pot demanar catàleg per correu electrònic o telèfon.
• Fan una gran panera de Nadal pròpia de la cooperativa, sortejada entre clients amb un sistema basat en els dos darrers números del sorteig de la Loteria de Nadal (22 de desembre).

Contacte per encàrrecs i informació: - Telèfon: 620 455 690
- Telèfon botiga: 93 759 01 88
- Correu per a targeta client (descomptes i promocions):
- info@agricolavilassà.com
- Adreça: Camí del Crist s/n, Vilassar de Mar (pujant des de la N-II cap al Mercat de la Flor i la Planta Ornamental).

---

9. Tancament del programa

Jaume Cabot tanca l’edició número 2.265 del magazín “Parlant de tot”: - Recorda franges horàries del programa: dilluns a divendres, de 10 a 13 h.
- Reivindica la vocació local de Vilassar Ràdio: “Només nosaltres et parlem de Vilassar”.
- Recomana l’Informatiu Crònica amb Joan Escofet i Robert Mazza (a la 1, 3, 5 i 7 de la tarda) per seguir l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme.
- Acaba amb el seu lema personal:

“No és que us ho demani, és que us ho mano: sigueu tots i totes molt i molt feliços.”

L’espai s’acomiada amb temes musicals com Javier Gurruchaga & Orquesta Mondragón (“Corazón de neón”) i Txarango (“Una lluna a l’aigua”), reforçant el to festiu i optimista de l’edició.

Marcadors

Darrers podcast