Resuming podcast
Parlant de tot del 20/11/2025
20/11/2025

AI Actualitat local, memòria històrica i veus joves

Parlant de tot

AI

Visió general del programa

Programa Parlant de tot de Vilassar Ràdio (98.1 FM), conduït per Jaume Cabot, emès dijous 20 de novembre de 2025. Magazine matinal que combina actualitat local, informació comarcal, memòria històrica, cultura, joventut i entrevistes.

L’edició inclou: - Previsió meteorològica del Maresme. - Bloc informatiu i tertúlia sobre memòria del franquisme i la Transició. - Agenda local: encesa de llums i Fira de Nadal a Vilassar de Mar. - Butlletins d’informació locals, catalans i estatals. - Secció intergeneracional “Punt de trobada” sobre música i generacions. - Tertúlia jove amb alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Vilatzara sobre aficions i futur. - Secció teatral amb recomanacions i entrevista al director Ivan Morales. - Entrevista en profunditat a Gemma Manyosa sobre violència en parella, relacions narcisistes i red flags, a partir del seu llibre.


Bloc 1 – Obertura, context del dia i el temps

Presentació del programa i del dia (0–266)

• Presentació del magazín Parlant de tot, horari i to del programa: actualitat de Vilassar de Mar, món i entreteniment. • Contextualització del dia: 20 de novembre de 2025, exacte 50 anys de la mort del dictador Franco. • Reflexió inicial sobre el fred de novembre i els canvis bruscos de temperatura com a símptoma del canvi climàtic: ara sorprèn el fred de novembre perquè venim d’anys anormalment càlids. • Avançament de continguts del matí: - Previsió meteorològica amb Joaquim Serra (Servei Meteomar, Consell Comarcal del Maresme). - Secció informativa “El poc ens passa” amb Joan Escofet. - Entrevista amb Núria Paricio (regidora) i Mari López (tècnica) de Promoció Econòmica de Vilassar de Mar sobre encesa de llums i Fira de Nadal. - “Punt de trobada” intergeneracional amb Elisenda Ribó (generació X) i Jordi Cova (millennial), avui sobre la música. - Tertúlia Jove amb alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Vilatzara sobre aficions. - Secció de teatre amb Joan Hernández. - Entrevista final amb Gemma Manyosa sobre relacions narcisistes i violència invisible, a partir del seu llibre.

Idea clau: Programa molt coral que barreja actualitat local, memòria històrica i veus joves, amb un fil conductor clar: vida quotidiana i comunitat vilassarenca.

El temps al Maresme amb Joaquim Serra (295–503)

Joaquim Serra ofereix una previsió molt detallada per al Maresme:

Situació actual: - Cel serè de matinada que ha fet baixar les mínimes fins a 1 °C a Tordera. - Matí amb més núvols i ruixats febles i dispersos sobretot al centre i nord del Maresme. - A la tarda-vespre, possibilitat de xàfecs localment intensos al nord de la comarca, amb neu granulada o grada a cotes baixes.

Temperatures: - Avui: temperatura a la baixa; moltes mínimes es registraran a última hora del dia. - Demà: ambient de rigorós hivern malgrat domini del sol, màximes al voltant de 7–8 °C a la plana litoral i interior immediat; cota de neu cap als 300 m a la serralada litoral a primers del matí. - Dissabte: glaçades a l’interior (−1/−2 °C) i 2–3 °C a la costa. - Diumenge: temps estable i assolellat, pujada de les màximes, però nit més freda del període (−2/−3 °C interior, ~2 °C a la costa).

Vent i mar: - Vents fluixos, variables: N–NO al matí i S–E a la tarda. - Mar de fons suau, estat de maror.

Comentari editorial de Jaume Cabot: - Subratlla que el que és “notícia” no és que al novembre faci fred, sinó que portàvem anys sense aquest fred normal, evidenciant l’alteració del clima.


Bloc 2 – “El poc ens passa”: actualitat, sàtira i memòria històrica

Humor local i referències vilassarenques (503–574)

Jaume Cabot dona pas a Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.

• Joc irònic amb el fred a Vilassar de Mar: - Bromejen amb inaugurar secció de “pistes de neu” a l’Avinguda Montevideo com si fos una estació d’esquí (remuntadors per la carretera de Cabrils fins a la plaça del Barato). - Referència a la Brigada Municipal muntant “telecadires” metafòrics.

• Record d’un 25N antic (Dia contra la violència masclista) en què van passar molt fred fent programa al carrer, i l’anècdota del primer cafè amb llet que els va “curar” el fred al bar l’Enxaneta.

Tò de complicitat local: joc constant amb espais i bars del poble, creant sensació de comunitat amb els Oients.

Televisió, masclisme i franquisme mediàtic (654–750)

• Denúncia de masclisme i violència en els mitjans: - Celebren que Mediaset expulsi de la tertúlia un personatge ultra (Conde Lecchio), acusat per Antonia Dell’Atte de vexacions i maltractaments. - Critiquen que durant anys se la titllés de “boja” o “estrafolària” com a estratègia per desacreditar víctimes. - Recorden el paper i l’alineament polític d’Ana Rosa Quintana, a qui defineixen com “sempre al costat equivocat de la història”.

Punt fort: visibilitzen com els mitjans de comunicació han legitimat personatges violents o franquistes, i com el canvi arriba tard.

50 anys de la mort de Franco: memòria, Transició i educació (750–1279)

Entra el tema central d’aquest bloc: la mort de Franco i la memòria del franquisme.

Idees principals de la conversa Cabot–Escofet:

Anunci històric: - Recorden la mítica frase de l’aleshores president del govern Arias Navarro: > “Españoles, Franco ha muerto” - Comentari sobre el seu posat, la càrrega simbòlica del moment i com s’ha fet cultura pop (fins i tot hi ha un cava català “Franco ha muerto”).

Franquisme i narrativa internacional: - Es lamenta que la dictadura franquista quasi no aparegui en la gran narrativa històrica internacional, eclipsada per Hitler i Mussolini. - Recorden que a Espanya també hi va haver camps de concentració, fosses comunes i repressió massiva. - Citen Ken Loach com una de les poques veus internacionals que ha mirat la Guerra Civil i el franquisme.

Desconnexió generacional: - Es pregunten si els joves de 4t d’ESO saben realment qui era Franco i decideixen preguntar-ho més tard a la Tertúlia Jove. - Denuncien que, fins i tot a la seva època, a Geografia i Història gairebé no s’estudiava la Guerra Civil ni el franquisme, i que avui sovint es passen “de puntetes”.

Educació i política: - Recorden l’aforisme: “La història l’expliquen els guanyadors”. - Critiquen els plans d’estudis canviants segons governs i com la manera d’explicar la Transició és també fer política a l’aula.

Connexió amb el present i l’extrema dreta: - Citen un tuit que recomana als joves que idealitzen el franquisme seure amb els avis que van viure la guerra i la postguerra. - Destaquen que molts d’aquests joves repeteixen discursos escoltats a casa; no parlen des de l’experiència.

Crítica a la Transició: - Ironitzen amb el relat idealitzat de la “Transició modèlica” i la definició “con los mismos perros con distintos collares”. - Recorden que: - El fundador d’Aliança Popular / Partit Popular, Fraga Iribarne, era ministre franquista i un dels “pares de la Constitució”. - Fins fa relativament poc, el govern espanyol subvencionava la Fundació Francisco Franco. - Reconeixen que és fàcil jutjar des del 2025, però insisteixen que cal revisar críticament com es va fer la Transició i quines continuïtats de poder persisteixen.

Concepte clau: diferència entre entendre històricament (com l’antropòleg que estudia el canibalisme) i justificar. Cal perspectiva, però també mirada crítica.

Geopolítica i pes d’Espanya (1241–1279)

• Reflexió irònica sobre el pes real d’Espanya al món: - “Espanya es creu més important del que és” tot i la seva posició estratègica (porta del Mediterrani, bases de la OTAN, grans ports). - Retornen al fil inicial: 50 anys de la mort de Franco i la necessitat de parlar-ne més a nivell internacional i educatiu.


Bloc 3 – Curiositats, economia i esport

Carrers més cars i economia urbana (1279–1418)

Rànquing de carrers comercials més cars: - En lloguer comercial a Espanya, el Passeig de Gràcia (Barcelona) és el més car: 8.700 €/m²/any, molt per sobre del Portal de l’Àngel (~3.060 €/m²/any). - A nivell mundial, el més car és New Bond Street (Londres), seguit de Via Monte Napoleone (Milà), Fifth Avenue (Nova York) i Champs-Élysées (París). - Passeig de Gràcia és setzè del món.

• Comentari local: especulen sobre el preu del m² de lloguer a Vilassar de Mar i com ha pujat.

Barça, màrqueting i blockchain (1434–1545)

• Nova quarta equipació del Barça: - Inspirada en el 0–3 al Bernabéu de 2005 amb Ronaldinho; disseny “òptic” amb zig-zags.

• Crítica a un acord de patrocini en tecnologia blockchain: - El Barça signa amb Zero Knowledge Prof, empresa de Samoa. - Dada reveladora: abans de l’acord, aquesta empresa tenia només 21 seguidors a X (Twitter). - Escofet ironitza sobre pantalles offshore i poca transparència.

• Recorden que ja van parlar de blockchain a la ràdio amb dones vilassarenques premiades per la seva tasca TIC.

Esport femení i drets televisius (1545–1600, 3501–3527)

• Partit de Champions femenina: Chelsea–Barça a Stamford Bridge. - Disney+ té els drets televisius de la Champions femenina. - TV3 pot emetre només un partit per jornada, i no sempre tria el més atractiu.

• Campanya institucional posterior: - Espot del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Generalitat i CCMA: si no veus esport femení, et perds “la meitat de l’espectacle”.

Eix recurrent del programa: posen en valor esport femení i qüestionen la seva infrarepresentació mediàtica.

DeLorean musical: efemèrides i cultura pop (1600–2154)

Secció “Pugem al DeLorean” amb Escofet: viatge per efemèrides culturals i històriques.

Aniversaris i efemèrides: - 1942: naixement de Joe Biden (83 anys). - 1955: èxit de “Rock Around the Clock” (Bill Haley & His Comets), cançó que consideren punt d’inflexió en la història de la música popular. - 1966: The Supremes – “You Keep Me Hangin’ On” (so Motown, Detroit). - 1971: aparició cinematogràfica de Shaft, primer heroi negre de còmic portat al cinema. - 1995: entrevista bomba de Lady Di a la BBC visibilitzant problemes matrimonials i tensions amb la Casa Windsor. - 2005: rècord Guinness de Robbie Williams per entrades venudes en una gira. - Homenatge a Robert Altman (director de cinema, “Short Cuts / Vides creuades”).

Reflexions ètiques: - Relaten com van deixar de fer broma sobre les relliscades de Joe Biden quan va quedar clar que hi havia malaltia neurodegenerativa, per respecte.

Dies internacionals: - Dia Universal de l’Infant. - Dia Mundial de la Filosofia.

Funció de la secció: combinar cultura musical i cinematogràfica amb valors (respecte, memòria) i contextualització històrica.


Bloc 4 – Informatius: política local, salut i economia

Hi ha diversos butlletins informatius breus al llarg del programa (3245–3473, 6856–7061).

Política local i Ple Municipal

• Anuncien la sessió ordinària del Ple Municipal de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, que s’emetrà en directe a les 19:00 des de la sala de plens. • Ordre del dia destacat: - Aprovació inicial de la modificació de l’Ordenança General de Policia i Bon Govern. - Aprovació del reglament de la Xarxa d’Inclusió i Reducció de Desigualtats de Vilassar de Mar. - Moció no resolutiva sobre serveis d’urgències pediàtriques al CAP Guillermo Massarriera. - Resolució d’al·legacions i aprovació definitiva de l’ordenança del nomenclàtor de Vilassar de Mar. - Resolució d’al·legacions i aprovació definitiva del reglament de la Comissió de Patrimoni Cultural de Vilassar de Mar. • Anuncien el programa de resum “Les Veus del Ple” l’endemà.

Actualitat judicial i de salut

• Cas Ábalos – mascaretes Covid: - La Fiscalia Anticorrupció demana 24 anys de presó per a José Luis Ábalos per organització criminal, suborn continuat, malversació, tràfic d’influències i ús d’informació privilegiada. - També es demanen 19 anys i mig per a Coldo García i 7 anys + 3,7 M€ de multa per a Víctor de Aldama.

Grip a Catalunya: - La temporada de grip s’ha avançat 4 setmanes. - Ara (mitjans de novembre) hi ha tants casos com al desembre passat (>4.500 setmanals). - En infants, ja és la infecció més prevalent. - El pic es preveu pel pont de desembre i setmanes posteriors, abans de Nadal.

Funció pública i salaris

• Proposta del Ministeri de Funció Pública: - Increment salarial del 10% fins al 2028 per als treballadors públics, amb límit de 4% acumulat els dos primers anys per no superar el sostre de despesa. - La resta (6%) quedaria per als dos últims anys, amb pic el 2027. - CCOO, UGT i CSIF rebutgen la proposta per insuficient i per consolidar pèrdua de poder adquisitiu.

Esperança de vida i Parlament de Catalunya

Esperança de vida a Catalunya: - Mitjana global: 84,24 anys, màxim històric. - Dones: 86,69 anys, +0,20 respecte 2023. - Homes: 81,64 anys, +0,35. - Catalunya per sobre de la mitjana estatal (84,01 anys).

Parlament de Catalunya: - El 6 de desembre hi haurà jornada de portes obertes per commemorar la primera sessió del Parlament sota la República (1932). - Visites guiades amb recreació històrica i discursos de Francesc Macià i Lluís Companys. - L’auditori passarà a dir-se Lluís Companys.

Futbol professional

• Definits els horaris de la 17a jornada de Lliga (última de 2025): - Villarreal–Barça al Madrigal (Estadi de la Ceràmica), diumenge 21, 16:15. - Real Madrid juga dissabte a les 21:00 al Bernabéu. - Girona–Atlètic de Madrid, diumenge a les 14:00 a Montilivi. - Athletic Club–Espanyol, dilluns a les 21:00 a Sant Mamés. - Horaris subjectes a canvis per Copa del Rei.


Bloc 5 – Encesa de llums i Fira de Nadal a Vilassar de Mar

Entrevista a Núria Paricio i Mari López (2337–3210)

Espai central dedicat a la campanya de Nadal a Vilassar de Mar, des de Promoció Econòmica.

1. Encesa de llums de Nadal (divendres 28 de novembre)

• Data i lloc: - Divendres 28 de novembre, a la plaça de l’Ajuntament. - Espectacle de màgia familiar a les 18:00 com a prèvia. - Encesa quan ja sigui fosc (cap a les 18:30–19:00).

• Novetats: - Participació del Consell d’Infants en el compte enrere i una “sorpresa” no revelada. - Petites novetats en la il·luminació de carrers (s’han comprat llums noves en alguns punts). - Agraïment públic a l’equip tècnic (Mari López i companyia) pel treball en la il·luminació.

• Carrers il·luminats esmentats: - Plaça de l’Ajuntament. - Carrer Sant Joan, Carrer Sant Pau, i altres vies principals de la trama urbana.

Missatge clau: posar en valor que, tot i recursos limitats, es busca una il·luminació digna, acollidora i amb petites sorpreses.

2. Fira de Nadal (dissabte 29 i diumenge 30 de novembre)

Emplaçament: - Plaça Josep Tarradellas (porxada), quarta edició en aquest espai.

Horaris i estructura: - Dissabte 29: de 11:00 a 21:00. - Diumenge 30: de 11:30 a 14:30 aproximadament.

Contingut de la Fira: - Parades (unes 43) d’: - Comerç local de Vilassar de Mar (tots els que s’hi han volgut inscriure fins al 31 d’octubre hi són). - Artesania i paradistes de fora per completar oferta. - Dinamització cultural i musical durant tot el dissabte i diumenge: - Grups de joves músics locals (joves emergents). - Espectacles de dansa. - Contacontes (ex. Sopa de contes a càrrec del Baúl Creatiu). - Actuacions de Cat Version, Mickey Covers, Àlex Cortés, Estrepis, etc. - Diumenge: Coral Sons i Trons, escola Dansa Madó.

Encesa de llums “extra” a la plaça: - Es farà una petita encesa de llums pròpia de la Fira amb animació dels Estrepis.

Paneres i sorteigs: - Gràcies a aportacions de tots els firaires, es munten dues paneres col·lectives. - Sorteigs: - Dissabte a les 21:00 (cloenda del dia). - Diumenge al final de la fira (cap a les 14:30). - Hi haurà 3 o 4 persones agraciades amb paneres variades.

Oferta gastronòmica: - 2 food trucks: - Una de creps. - Una d’hamburgueses i entrepans “gourmet”. - Parades de cava (fidel des de fa 3-4 anys) i vi calent.

3. Trenet de Nadal

Trenet específic per la Fira (diferent del trenet de Vilassar Comerç): - Sortida i arribada a la porxada de la Plaça Josep Tarradellas. - Recorregut circular per carrers amb il·luminació nadalenca (ex. Narcís Monturiol). - Gratuït per a infants i famílies.

• Distribució de tiquets gratuïts: - A totes les escoles i escoles bressol. - A les farmàcies del poble.

“Nadal no és Nadal si no vas una estoneta amb el trenet”: reforcen la idea del trenet com a ritual emocional per a nens, avis i famílies.

4. Campanya de Nadal i nova web transversal

Nova eina centralitzadora: - Es presenta una web específica de Nadal per recollir totes les activitats: - URL prevista: vilassadamar.cat/nadal. - Lema: “Vilassadamar és Nadal”.

Objectius de la web: - Concentrar en un sol espai: - Activitats organitzades per l’Ajuntament de Vilassar de Mar. - Accions de Vilassar Comerç (xarxa comercial i campanyes de comerç local). - Programació de cultura, joventut, educació, entitats socials, esportives, etc. - Fer visible la riquesa d’activitat nadalenca del municipi.

Crida a les entitats: - Invitació a totes les entitats que facin activitats de Nadal a enviar la informació via tècnics de: - Cultura - Joventut - Educació - Comerç / Promoció Econòmica - Feminismes, etc.

Treball transversal a l’Ajuntament: - Núria Paricio defensa que Promoció Econòmica treballi de manera transversal amb: - Educació (Consell d’Infants i Consell d’Adolescents). - Cultura (novetats per Nadal del 2026). - Feminismes (ex. jornades de dones emprenedores organitzades conjuntament).

Eix profund: reforçar el sentiment de comunitat vilassarenca a través del Nadal, el comerç de proximitat i la participació d’infants i joves.

5. Altres detalls

• Confirmació que hi haurà arbre de Nadal a la Plaça de l’Ajuntament (no “el més gran d’Espanya”, però visible i simbòlic). • Tancament amb missatge: “Quedem-nos a casa a comprar, que tenim de tot”, fomentant el comerç local.


Bloc 6 – Punt de trobada intergeneracional: música i generacions

Editorial d’introducció (3562–3760)

Elisenda Ribó (generació X) i Jordi Cova (millennial) presenten un especial sobre música com a memòria generacional.

Eixos marcats a l’editorial:

Generació X (Elisenda): - Música com a trinxera i identitat. - Estils: punk, grunge, Britpop, metal, rock alternatiu, movida madrilenya, rock català. - El rock català com a veu cultural pròpia i reivindicativa. - La música travessa cinema, moda i moviments socials. - Referències a bandes sonores icòniques com “Trainspotting”.

Generació millennial (Jordi): - Transició analògic–digital: del vinil i el Discman a l’MP3 i Spotify. - Música global, instantània i personalitzada, però també col·lectiva a través de festivals (Primavera Sound, Sònar). - Barreja de gèneres: pop, indie, hip-hop, R&B, electrònica, rock alternatiu. - Música com a experiència comunitària i memòria compartida.

Tesi de la secció: la música construeix identitat, relacions i records; cada generació la viu amb codis propis, però també hi ha encreuaments.

Viatges musicals i cançons significatives (3760–4873)

La conversa es estructura en temes vitals (viatges, estiu, amistat, adolescència, amor, desamor, moments especials) i cadascun tria cançons que li ressonen.

1. Cançons de viatge

Elisenda: - Sopa de Cabra“Camins” (implicada encara que el títol no sigui citat, es descriu com a himne de viatge). - Context: adolescència i joventut en plena explosió del rock català. - Record del concert conjunt Sopa de Cabra, Els Pets, Sau i Sangtraït al Sant Jordi (1991), punt àlgid del moviment.

Jordi: - Cançó italiana “Mille” (Fedez, Achille Lauro & Orietta Berti). - Associada a un viatge a Astúries amb dues amigues italianes per celebrar uns 30 anys. - Van reescriure la lletra per personalitzar-la, convertint-la en banda sonora del viatge.

2. Cançons d’estiu

Elisenda: - Els Pets – “Bon dia” (o una cançó molt coneguda de 1993). - Estiu dels 18 anys, després de la selectivitat: concerts, carnet de fans dels Pets, pujar a l’escenari amb gorres de palla.

Jordi: - King África – “Bomba”. - Tenia 5–6 anys, estiueig a Sant Carles de la Ràpita a casa dels tiets, ballant al jardí, cançó de la infantesa i l’estiu.

3. Cançons d’amistat

Elisenda: - Amaral – “Así soy yo” / “Amigos” (suggereix clarament “Amigos” encara que no es digui el títol exacte). - Cançó per a karaoke i nits amb amics, celebra els amics que viuen a fora, els que deixen la feina, etc.

Jordi: - Meute – “You & Me” (remix instrumental de Disclosure). - Descoberta al Cruïlla post-pandèmia, amb la brisa del Fòrum i els amics. - Confessa que també és una gran cançó per a moments íntims (“noche de amor”).

4. Adolescència

Elisenda: - Green Day – “Basket Case” (1994), punk rock californià. - Parla de atacs d’ansietat i trastorn de pànic del cantant; Elisenda la identificava com a via d’expressió de malestars adolescents.

Jordi: - Adele – “Someone Like You” en versió Jade Richards (X-Factor UK). - A l’adolescència, obsessió per aprendre anglès i tenir accent britànic; repetia l’entrevista i actuació per captar cada paraula.

5. Cançons d’amor

Elisenda: - Nacha Pop – “La chica de ayer” (1980s), clàssic de la movida madrilenya. - Fascinada per l’època: llibertat creativa, eufòria després del franquisme.

Jordi: - Oques Grasses – “Sort de tu”. - La veu com la cançó que li agradaria que li dediquessin; parla de compartir la vida i estar enamorat “d’aquesta vida que estem vivint”. - Comenten que Oques Grasses han anunciat que pleguen després de 15 anys.

6. Cançons de desamor

Elisenda: - Kiko Veneno – “Echo de menos” (1992). - La cançó que es posava quan va viure un gran desamor; l’ajudava a plorar i elaborar la pèrdua.

Jordi: - Lola Índigo – “Ya no quiero ná” (2018). - Just abans de la sortida de la cançó, acabava de trencar amb la parella; la cançó d’empoderament li va servir de banda sonora del dol.

7. Cançons per a moments especials

Elisenda: - Roxette – “The Look” (1988), pop suec. - Simbolitza l’entrada a les discoteques, la sensualitat adolescent i el primer “voler lligar”.

Jordi: - Manel – “A vegades ens en sortim”. - Descoberta veient la pel·lícula “La casa en flames” (2024); en un moment de crisi personal va anar sol al cinema i va sortir plorant amb la cançó en bucle. - Missatge clau del tema: “A vegades ens en sortim”.

Debat final amb Jaume Cabot (5216–5298)

• Jaume entra per valorar la secció: - Agraeix que no s’hagi fet reggaeton (“per mi no és música”). - Es declara més proper a l’Elisenda pel rock català i el rock clàssic. - Posada d’honor a Loquillo – “Feo, fuerte y formal” i la seva estètica rockera.

• Reflexió nostàlgica: el ritual antic de comprar discos de vinil, posar l’agulla i sentir el “soroll” no és comparable al consum musical via mòbil.

Secció molt rica en memòria personal, gèneres musicals i ponts generacionals, usada també com a espai per parlar d’emocions (amor, dol, amistat, creixement).


Bloc 7 – Tertúlia Jove (Vilatzara): aficions, dormir, esport i futur

Presentació i perfil dels joves (5355–5551)

Tertúlia Jove amb alumnat de 4t d’ESO dels dos instituts de Vilassar de Mar; avui li toca a l’Institut Vilatzara.

Participants: - Aitor – perfeccionista, li agrada fer les coses molt bé. - Roger – s’autodefineix com a molt vaguer, adora dormir. - Dimitri – tranquil, depèn del moment; aficionat a l’esport i la tecnologia. - Caral – xerraire, necessita controlar les coses per no posar-se nerviosa.

Aficions i vida quotidiana (5551–6049)

Aitor: - Aficions principals: - Jugar a futbol. - Entrenar nens de 6 anys (entrenador de futbol base). - Sortir de festa amb amics. - Estudis: se li donen bé, diu que entén ràpid.

Roger: - Aficions declarades: - Dormir (“el que més m’agrada de la vida”). - Estar amb els amics i la família. - Esport: - Fa gimnàs. - Practica capoeira des de petit, arran que la mare volia que el seu germà fes esport. - Autoretrat: gandul, però conscient.

Dimitri: - Aficions: - Pàdel (entrenaments regulars). - Box (entrenament tècnic, amb guants i manoples – més defensiu, no boxa dura a la cara). - Gimnàs. - Tecnologia i ordinadors: juga a videojocs (Fortnite, GTA roleplay – “5M”), més PC que mòbil. - No juga a Fantasy, fet que sorprèn el locutor (“espècie rara”).

Caral: - Practica vòlei al club de Vilassar de Mar, destaca el gran nombre de noies i el bon nivell. - Afició forta: parlar i socialitzar; podria parlar de qualsevol tema si li donen un fil. - Li agrada sortir amb amigues, però també manta, sofà i sèries.

Sortir de festa, horaris i son (5551–6454)

• Parlen de sortir de festa, discoteques com Cocoa i límit d’edat (encara tenen 15 anys, esperant els 16). • Confessen horaris de son: - Cap de setmana: poden dormir 10–11 hores o més (Roger i Caral especialment). - Entre setmana: - Aitor: se’n va a dormir cap a les 23:00, cap de setmana 00:00–01:00. - Roger: 20:00–21:00 entre setmana; 00:00 el cap de setmana. - Dimitri: 22:00 entre setmana. - Caral: 23:00–23:30 segons deures.

• Arribades tardanes: - Aitor: s’ha arribat a dormir a les 5:00, dormint poc abans de partit amb els nens. - Caral: cap d’anys puntuals fins a les 4:00. - Dimitri: 3:00 jugant, però amb permís.

Visió generacional: molta importància de dormir, però també moltes hores davant pantalles i esport.

Relacions i xarxes socials (5715–5877)

• Pregunta directa sobre si tenen parella: - Aitor està començant una relació; fa unes dues setmanes. - La resta no.

• Com va conèixer l’Aitor la seva parella: - No és de Vilassar de Mar. - La va conèixer cara a cara a Premià de Mar, a través d’una amiga comuna, i després van continuar per Instagram. - El grup ho veu com una “espècie en extinció”: un jove que encara lliga cara a cara.

• Parlen del “mètode Instagram” per lligar: - Poses like, et tornen like, s’obre missatge directe, etc.

Futur i vocacions (6632–6825)

Aitor: - Vol ser neurocirurgià des dels 4–5 anys. - Motivació: “volia curar una persona en cadira de rodes i ajudar la gent a viure més”. - És excel·lent a totes les assignatures, vol fer batxillerat científic.

Roger: - Vol ser dissenyador de moda. - Li agrada dibuixar des de petit; té quadres a casa del pare i de la mare. - No vol fer batxillerat, prefereix cicle formatiu.

Dimitri: - Té tres opcions: 1. Lampisteria (ha treballat amb el pare en reformes, li agrada l’ofici). 2. Informàtica / ciberseguretat. 3. Fer de creador de contingut (YouTube/Twitch), opció que reconeix que és “molt típica” però atractiva.

Caral: - Bones notes, però dubte total sobre l’itinerari: - Li agrada molt parlar → podria encaixar en periodisme/comunicació. - Li fascina també la medicina i la idea de ser cirurgiana. - El dilema és triar entre batxillerat social/humanístic o científic. - Jaume la tranquil·litza: equivocar-se de camí és normal i es pot reconduir.

Valor educatiu del bloc: mostrar dubtes reals d’adolescents, donar valor als oficis (lampisteria) i a professions altament qualificades (neurocirurgia), i legitimar la incertesa.


Bloc 8 – Teatre: cartellera i entrevista amb Ivan Morales

Cartellera teatral (7201–7329)

Joan Hernández presenta el repàs setmanal a la cartellera teatral catalana:

Teatre Lliure: - Montjuïc (Sala Fabià Puigcerver): “El dia del Batusi”. - Gràcia: “Little Women”.

TNC (Teatre Nacional de Catalunya): - Sala Gran: “Corona d’espines”. - Sala Petita: “Los nuestros” (estrena). - Sala Tallers: “Tarsos”.

Biblioteca de Catalunya: - Reposició de “Nadal a casa els Cupiello” (clàssic italià adaptat, gran comèdia nadalenca).

Teatre Tantarantana: - Estrena de “Bambi”, dispositiu on l’actriu Candela May actua cada cop amb un company diferent, sense saber qui serà.

• Altres teatres: - La Villarroel: “La mà” i “El desmuntatge” (Off). - El Maldà: “La paella dels dijous” (humor i proximitat). - Poliorama: musical “Glorious”. - Victòria: “Nada es imposible” (Mago Pop). - Apollo: “Tootsie” (musical). - Tívoli: “El fantasma de l’òpera”. - Borràs: “Pel davant i pel darrere”. - Coliseum: “Tenorio”. - Versus: “Un refugi al sol”. - Condal: “Germans de sang”. - Goya: “La trena”. - Teatre Gaudí Barcelona: “Els malvats”.

Entrevista a Ivan Morales sobre El dia del Batusi (7559–8528)

Context: - Ivan Morales reestrena “El dia del Batusi” al Teatre Lliure de Montjuïc (Sala Fabià Puigcerver). - Adaptació de la novel·la de cult de Francisco Casavella, centrada en la vida de Fernando Atienza i la Barcelona de la Transició.

1. Reestrena i canvi d’escala

• El muntatge ja va ser un èxit al Lliure de Gràcia (temporada anterior) amb premis Butaca. • Ara passa a la Sala Gran (Fabià Puigcerver), molt més àmplia. - Morales la descriu com un Cinemascope teatral: gran amplada horitzontal. - L’escenògraf José Novoa ha dissenyat una disposició inèdita a la sala.

• Tot i ser el mateix text, hi ha: - Canvis tècnics, de repartiment i posada en escena. - Profundització en l’estructura dramàtica i en matisos dels personatges.

2. Sinopsi i temàtica

• Adaptació de la novel·la de Francisco Casavella: - Seguiment de la vida de Fernando, des dels 13 anys el 1971 fins al 1986, quan s’anuncia que Barcelona serà seu dels Jocs Olímpics del 92. - Retrat d’una Barcelona popular i marginal, que serveix d’al·legoria de la Transició espanyola i el pas de dictadura a democràcia.

• Focus en els “caiguts de la Transició”: - Gent que no va pujar a l’ascensor social promès. - Famílies i barris oblidats pel relat oficial d’èxit.

“És el relat de la Transició vist des dels que no surten a la foto oficial.”

3. Memòria i revisió crítica

• L’obra pretén recuperar una memòria sovint oblidada o edulcorada. • S’emmarca en una onada d’interès per mirar la Transició des d’altres punts de vista, com també fa l’adaptació prevista de “Cavalls salvatges”.

4. Repartiment i relleu d’actors

• Al muntatge original, el protagonista Fernando era interpretat per Enric Auquer. • Ara el paper l’assumeix Guillem Balart, que en l’anterior versió feia d’amic del protagonista. - Morales equipara el canvi al relleu clàssic de “primer actor i segon actor” en teatre. - Destaca la capacitat del Guillem per aportar nova fragilitat i profunditat al personatge.

5. Forma i experiència d’espectador

• Durada: unes 4 hores i 20 minuts, sense maquillatge; - Morales la descriu com una “missa batuciana”, un ritual col·lectiu. - Vol que sigui una experiència catàrtica i festiva, però també sacra.

• Morales confessa que és probablement la millor obra de teatre que ha fet.

6. Faceta d’actor i nous projectes audiovisuals

• Encara fa papers petits com a actor: - Sèrie “Jo sempre a vegades” (protegida pels Javis), escrita per Marta Bassols i Almudena Monzú. - Sèrie “Ravalejar”, dirigida per Pol Rodríguez, sobre el Barri del Raval.

Missatge final d’Ivan Morales: crida el públic a viure “El dia del Batusi” com un gran fresc vital sobre la Barcelona popular i la Transició, amb humor, tendresa i ombres.


Bloc 9 – Violència masclista, relacions narcisistes i red flags

Entrevista a Gemma Manyosa (8560–10231)

Objecte: parlar del llibre “Último destino Belice. Guía para detectar red flags y salir viva” de Gemma Manyosa, basat en la seva experiència de relació amb un home narcisista i violència invisible.

1. Gènesi del llibre i objectiu

• La Gemma no és escriptora de professió; comença a escriure el 2021 com a necessitat terapèutica després d’una relació devastadora. • El llibre no és una autobiografia estricta, sinó una guia en clau personal per: - Detectar red flags (banderes vermelles). - Entendre mecanismes de manipulació narcisista. - Ajuda altres dones a identificar relacions tòxiques i sortir-ne.

“No victimitzo la dona, l’empodero. A qui deixo en ridícul és a ells.”

2. Què són les red flags?

Red flags = alertes subtils que indiquen que alguna cosa no va bé en la relació, però sovint es passen per alt. • No són cops ni insults explícits, sinó: - Frases desqualificadores. - Gests, silencis, retrets encoberts. - Gaslighting (fer dubtar de la teva percepció). - Control disfressat d’afecte.

• El problema: al principi el narcisista és encantador, embaucador, et promet la lluna, fa un “bombardeig d’amor”, i tu excuses les senyals (“té un mal dia”, “ja canviarà”).

“Quan te n’adones, ja estàs dins la gàbia.”

3. Narcisisme, violència econòmica i dependència

• Explica que la seva ex-parella era un narcisista: tot gira al seu voltant, vol ser idolatrat, poca empatia. • Va viure violència econòmica: - Ella no treballava, ell controlava els diners. - Això dificulta marxar: “sense diners, on vas?”. - Amenaces si intenta deixar-lo.

• Esmenta també altres formes de violència: - Violència vicària (ús dels fills per fer mal a l’altre progenitor). - Violència psicològica sostinguda.

El programa connecta aquí amb el treball de la jutgessa vilassarenca Lucía Avilés, que ha impulsat la llei de violència econòmica al Congrés.

4. Dificultat de ser creguda i mirada social

• Davant de la família i amistats, la parella sovint es mostra com a home ideal; quan la Gemma expliqua la separació, moltes persones s’estranyen: - “Però si us vèiem perfectes, si t’asseia bé…” • El seu entorn íntim (família propera) sí que veia coses i li ho deia, però no és fàcil marxar encara que tinguis suport.

5. Estructura del llibre

• El llibre recorre tot el procés: - Fase inicial de seducció i idealització. - Instal·lació progressiva de la manipulació i el menysteniment. - Caiguda de l’autoestima i sensació de “zero a l’esquerra”. - Presa de consciència i recerca d’ajuda professional (teràpia, recursos). - Sortida de la relació i reconstrucció.

• Incorpora capítols pràctics sobre: - Tipus de narcisistes. - On demanar ajuda. - Com funcionen determinades violències (econòmica, vicària).

• Tot escrit amb humor negre i sarcasme per desdramatitzar el dolor i ridiculitzar l’agressor, no la víctima.

6. Filles i violència vicària

• Es va separar el 2018, quan ja tenia dues filles. • Parla de com elles també han patit: - Una viu ja amb ella i no vol saber res del pare. - L’altra alterna casa del pare i de la mare; el que passa amb ell afecta emocionalment la Gemma.

“Fins que no siguin independents, el vincle amb ell no es trencarà del tot, perquè és el pare.”

7. Teràpia, música i Love of Lesbian

• A més de la teràpia formal, la música ha estat un gran suport. • Especial menció a Love of Lesbian: - Les seves lletres li han servit per posar paraules al que sentia. - Considera el llibre també un homenatge a com la música pot “salvar-nos una mica la vida”.

• Explica que ja han llegit un esborrany del llibre i que ara els hi farà arribar la versió publicada.

8. Títol: “Último destino Belice”

Belice és el títol d’una cançó de Love of Lesbian. • Per a la Gemma, és un lloc imaginari d’escapada emocional: - Espai mental on recuperar la calma després del caos. - No hi ha estat físicament, però li agradaria; no és imprescindible per al significat.

9. Sortida del pou i empoderament

• Insisteix que és possible sortir-ne, però cal: - Demanar ajuda: teràpia, recursos legals, xarxa d’amistats. - Reconstruir l’autoestima. - Entendre que no ets culpable, sinó víctima i supervivent.

“Som irrompibles: ens poden doblegar, però no trencar.” (referència a una cançó de Trofoblèsbian que cita).

10. Estat actual i projecte literari

• Set anys després, afirma estar bé personalment: - Molta activitat social, concerts, amistats, relació estreta amb les filles i família. - Diu que fins i tot la seva cara ha canviat: ja no té “cara de trista”.

• A nivell sentimental, encara sense parella, però centrada en el seu benestar.

• Escriure li ha obert la porta a recuperar un vell manuscrit jove que té al calaix; es planteja reprendre’l.

11. On trobar el llibre

• Actualment publicat i disponible a Amazon: - En format físic. - En ebook.

Missatge final compartit entre Gemma i Jaume: - La lluita contra la violència masclista ha de ser constant, no només el 25N. - És una responsabilitat col·lectiva, també dels homes, que han d’implicar-s’hi activament. - Si el llibre ajuda ni que sigui una dona a obrir els ulls, ja haurà valgut la pena.


Bloc 10 – Tancament del programa

Cloenda amb música i esport local (10231–final)

• Jaume Cabot tanca l’edició número 2.252 de Parlant de tot. • Recorda: - Emissió del Ple Municipal a les 19:00. - Resums informatius a les 13:00 (La Crònica amb Joan Escofet) i altres butlletins.

• Acaba amb un missatge de felicitat i optimisme per als Oients, i la música de “Chiquilla” de Seguridad Social.

“No em direu que no sóc optimista. Encara farem sortir el sol avui.”


Interlocutors

Jaume Cabot – Presentador del programa Parlant de tot. • Joaquim Serra – Meteoròleg, Servei Meteomar, Consell Comarcal del Maresme. • Joan Escofet – Cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. • Núria Paricio – Regidora de Promoció Econòmica de Vilassar de Mar. • Mari López – Tècnica de Promoció Econòmica de Vilassar de Mar. • Elisenda Ribó – Col·laboradora secció Punt de trobada, generació X. • Jordi Cova – Col·laborador secció Punt de trobada, generació millennial. • Aitor, Roger, Dimitri, Caral – Alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Vilatzara. • Joan Hernández – Col·laborador, secció de teatre. • Ivan Morales – Director teatral, convidat per parlar de “El dia del Batusi”. • Gemma Manyosa – Autora del llibre “Último destino Belice. Guía para detectar red flags y salir viva”.


Tags

  • Vilassar Ràdio
  • Parlant de tot
  • Vilassar de Mar
  • Maresme
  • meteorologia
  • Joaquim Serra
  • Servei Meteomar
  • canvi climàtic
  • franquisme
  • memòria històrica
  • Transició espanyola
  • educació
  • extrema dreta
  • violència masclista
  • violència econòmica
  • violència vicària
  • red flags
  • narcisisme
  • Gemma Manyosa
  • Último destino Belice
  • Love of Lesbian
  • Consell d’Infants
  • Fira de Nadal
  • encesa de llums
  • comerç local
  • trenet de Nadal
  • Promoció Econòmica
  • Ajuntament de Vilassar de Mar
  • Ple Municipal
  • ordenances municipals
  • patrimoni cultural
  • CAP Guillermo Massarriera
  • salut pública
  • grip
  • funció pública
  • salaris públics
  • esperança de vida
  • Parlament de Catalunya
  • Lluís Companys
  • futbol femení
  • Champions femenina
  • Barça femení
  • DeLorean
  • música
  • rock català
  • generació X
  • millennials
  • Oques Grasses
  • Amaral
  • Green Day
  • Adele
  • Nacha Pop
  • Lola Índigo
  • Manel
  • Tertúlia Jove
  • adolescents
  • 4t d’ESO
  • aficions juvenils
  • capoeira
  • pàdel
  • vòlei
  • futur professional
  • neurocirurgia
  • disseny de moda
  • lampisteria
  • informàtica
  • blockchain
  • FC Barcelona
  • Passeig de Gràcia
  • economia urbana
  • Teatre Lliure
  • El dia del Batusi
  • Ivan Morales
  • Francisco Casavella
  • Corona d’espines
  • TNC
  • cartellera teatral

Seccions

[Nota: els temps són aproximats a partir dels indicadors de la transcripció.]

  1. { "start_second": 0, "end_second": 266, "section_title": "Obertura del programa i presentació del dia", "section_summary": "Jaume Cabot presenta el magazine Parlant de tot, contextualitza la data (20 de novembre de 2025, 50 anys de la mort de Franco) i reflexiona sobre el fred de novembre i el canvi climàtic. Anuncia les seccions del dia: meteorologia, bloc informatiu amb Joan Escofet, entrevista sobre l’encesa de llums i Fira de Nadal, Punt de trobada musical, Tertúlia Jove, secció de teatre i entrevista final amb Gemma Manyosa." }
  2. { "start_second": 295, "end_second": 503, "section_title": "El temps al Maresme amb Joaquim Serra", "section_summary": "Previsió detallada pel Maresme: ruixats febles al matí i possibles xàfecs intensos al nord a la tarda-vespre amb neu granulada. Caiguda forta de temperatures amb ambient d’hivern a partir de l’endemà, màximes de 7–8 °C i mínimes negatives a l’interior el cap de setmana. Diumenge assolellat però amb la nit més freda. Vents fluixos i mar de fons suau. Cabot subratlla la paradoxa de trobar ‘anormal’ el fred normal de novembre després d’anys càlids." }
  3. { "start_second": 503, "end_second": 654, "section_title": "Humor local i records de fred al 25N", "section_summary": "Entrada de Joan Escofet i to humorístic sobre el fred a Vilassar de Mar: broma sobre pistes d’esquí a l’Avinguda Montevideo, remuntadors per la carretera de Cabrils i informació de l’estat de la neu al Crònica. Recorden un 25N glaçat en què van descobrir el ‘cafè amb llet medicinal’ a l’Enxaneta i expliquen la tradició de fer un programa especial contra la violència masclista aquell dia." }
  4. { "start_second": 654, "end_second": 750, "section_title": "Mitjans, masclisme i tertulians franquistes", "section_summary": "Comentari sobre la decisió de Mediaset d’expulsar un tertulià ultra arran de les denúncies d’Antonia Dell’Atte per maltractaments. Critiquen la deslegitimació de les víctimes als mitjans de premsa rosa i el paper d’Ana Rosa Quintana, descrita com sempre ‘al costat equivocat de la història’. Enllacen el cas amb la pervivència de discursos franquistes i masclistes a la televisió." }
  5. { "start_second": 750, "end_second": 1279, "section_title": "50 anys de la mort de Franco: memòria històrica i Transició", "section_summary": "Cabot i Escofet rememoren l’anunci televisiu ‘Españoles, Franco ha muerto’ d’Arias Navarro i reflexionen sobre la poca presència del franquisme en la narrativa històrica internacional, eclipsada per Hitler i Mussolini. Subratllen la brutalitat de la dictadura a Espanya (camps de concentració, fosses, fusellaments) i es mostren indignats per la seva banalització. Debaten sobre la manca de coneixement del franquisme entre els joves, la responsabilitat de l’educació i els canvis curriculars, i el repunt de l’extrema dreta. Repassen críticament la Transició: paper de Fraga Iribarne, subvencions recents a la Fundació Francisco Franco, continuïtats de cognoms i famílies del règim en la democràcia. Insisteixen en la necessitat de revisar la Transició amb perspectiva històrica, distingint entendre de justificar, i qüestionen el pes real d’Espanya al tauler internacional." }
  6. { "start_second": 1279, "end_second": 1545, "section_title": "Economia urbana, Barça i blockchain", "section_summary": "Escofet aporta dades de mercat: el Passeig de Gràcia és el carrer comercial més car d’Espanya (8.700 €/m²/any) i setzè del món, molt per sobre del Portal de l’Àngel. Ho comparen amb el cost del lloguer a Vilassar de Mar. A continuació comenten la nova quarta equipació del Barça, inspirada en el 0–3 al Bernabéu de 2005, i critiquen el fitxatge d’un partner blockchain de Samoa (Zero Knowledge Prof), que abans de l’acord només tenia 21 seguidors a X, fent broma sobre l’opacitat i els ‘pantalles offshore’." }
  7. { "start_second": 1545, "end_second": 2154, "section_title": "Esport femení, DeLorean musical i efemèrides", "section_summary": "Esmenten el partit de Champions femenina Chelsea–Barça, recordant que els drets televisius són de Disney+, i lamenten la poca capacitat de decisió de TV3 sobre quin partit pot emetre. A continuació pugen al ‘DeLorean’ per repassar efemèrides: aniversari de Joe Biden, èxit de ‘Rock Around the Clock’ de Bill Haley com a punt de gir històric de la música popular, número 1 de The Supremes (‘You Keep Me Hangin’ On’), aparició de l’heroi negre de còmic Shaft al cinema, entrevista bomba de Lady Di a la BBC el 1995 que trenca tabús sobre les monarquies, rècord d’entrades de Robbie Williams el 2005 i homenatge al director Robert Altman (‘Short Cuts’). Reflexionen sobre els límits de l’humor quan hi ha malaltia (decideixen deixar de fer bromes sobre Joe Biden quan es fa evident una patologia neurodegenerativa). Tanquen el bloc recordant que avui és el Dia Universal del Nen i el Dia Mundial de la Filosofia." }
  8. { "start_second": 2337, "end_second": 3210, "section_title": "Encesa de llums i Fira de Nadal a Vilassar de Mar", "section_summary": "Jaume Cabot entrevista Núria Paricio (regidora) i Mari López (tècnica) de Promoció Econòmica. Expliquen que el divendres 28 de novembre hi haurà l’encesa oficial de la il·luminació nadalenca a la plaça de l’Ajuntament, amb espectacle de màgia a les 18:00 i participació sorpresa del Consell d’Infants en el compte enrere. Detallen la Fira de Nadal a la plaça Josep Tarradellas (29 i 30 de novembre) amb 43 parades de comerç local i artesania, dinamització tot el dia (música, dansa, contes, actuacions com Cat Version, Mickey Covers, Àlex Cortés, Estrepis), una mini-encesa de llums pròpia a la plaça i dos sorteigs de paneres (una dissabte a les 21:00 i una diumenge al final de la fira). Hi haurà food trucks de creps i hamburgueses, parada de cava i vi calent. Presenten el trenet gratuït de Nadal amb sortida/arribada a la porxada de Tarradellas i tiquets repartits a escoles i farmàcies. Anuncien una nova web transversal de Nadal (vilassadamar.cat/nadal) per agrupar totes les activitats de l’Ajuntament, entitats, comerç i cultura, sota el lema ‘Vilassadamar és Nadal’. Destaquen el treball transversal amb educació (Consell d’Infants i d’Adolescents), cultura, joventut i feminismes, i animen a comprar al comerç local i a gaudir d’un Vilassar de Mar il·luminat i ple de vida." }
  9. { "start_second": 3245, "end_second": 3473, "section_title": "Butlletí informatiu: Ple municipal, cas Ábalos, grip i salaris públics", "section_summary": "Butlletí de les 11: Escofet anuncia l’emissió en directe del Ple Municipal de Vilassar de Mar (19:00) amb punts destacats com la modificació de l’Ordenança General de Policia i Bon Govern, el reglament de la Xarxa d’Inclusió i Reducció de Desigualtats, una moció sobre urgències pediàtriques al CAP Guillermo Massarriera i l’aprovació definitiva de l’ordenança del nomenclàtor i del reglament de la Comissió de Patrimoni Cultural. A nivell estatal, la Fiscalia Anticorrupció demana 24 anys de presó per a José Luis Ábalos per delictes associats a comissions en la compra de mascaretes durant la Covid-19, i penes importants per a Coldo García i Víctor de Aldama. A salut, s’informa que la temporada de grip s’ha avançat quatre setmanes i que el pic es preveu per al pont de desembre, amb especial incidència en infants. En economia, el Ministeri de Funció Pública proposa una pujada del 10% als funcionaris fins al 2028, rebutjada per sindicats que parlen de pèrdua de poder adquisitiu." }
  10. { "start_second": 3562, "end_second": 4873, "section_title": "Punt de trobada intergeneracional: música de la generació X i millennial", "section_summary": "Elisenda Ribó (generació X) i Jordi Cova (millennial) dediquen el Punt de trobada a les músiques de les seves generacions. A l’editorial defineixen la generació X com la del vinil, el punk, el grunge, el Britpop, la movida i el rock català com a trinxera identitària, i la generació millennial com la de la transició al digital, l’MP3 i l’streaming, festivals i eclecticisme de gèneres. A través de cançons associades a viatges (Sopa de Cabra, ‘Mille’ italiana), estius (Els Pets, King África), amistats (Amaral, Meute), adolescència (Green Day, Adele), amor (Nacha Pop, Oques Grasses), desamor (Kiko Veneno, Lola Índigo) i moments especials (Roxette, Manel), comparteixen experiències vitals i emocionals. S’evidencien punts en comú (gust per certs clàssics, valor del rock català) i diferències en l’accés i consum de música. Jaume Cabot s’afegeix al final, celebrant la selecció i reivindicant el ritual de comprar vinils i posar l’agulla al disc." }
  11. { "start_second": 5355, "end_second": 6454, "section_title": "Tertúlia Jove (Institut Vilatzara): aficions, son, xarxes i futur", "section_summary": "Tertúlia Jove amb quatre alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Vilatzara: Aitor, Roger, Dimitri i Caral. Parlen de les seves aficions: Aitor juga i entrena futbol, Roger estima dormir i practica capoeira i gimnàs, Dimitri fa pàdel, box i gym i és molt aficionat a la tecnologia i videojocs de PC, i Caral juga a vòlei i adora parlar i socialitzar. Debaten sobre sortir de festa, límits d’edat per anar a discoteques com Cocoa i els seus horaris de son, que poden superar les 10–11 hores en caps de setmana. Parlen de relacions: només l’Aitor està començant una relació amb una noia que va conèixer cara a cara a Premià i després via Instagram, fet que sorprèn com a poc habitual en temps de lligar per xarxes. Finalment exposen vocacions: Aitor vol ser neurocirurgià i és excel·lent a classe, Roger vol ser dissenyador de moda i optar per un cicle formatiu, Dimitri dubta entre lampisteria, informàtica/ciberseguretat i creador de contingut, i Caral oscil·la entre comunicació/periodisme i medicina, sense decidir quin batxillerat fer. Jaume els anima a acceptar la incertesa i els recorda que equivocar-se de camí és part del procés." }
  12. { "start_second": 7201, "end_second": 7527, "section_title": "Cartellera teatral amb Joan Hernández", "section_summary": "Joan Hernández fa un repàs exhaustiu de la cartellera teatral barcelonina i catalana. Destaca ‘El dia del Batusi’ al Teatre Lliure de Montjuïc i ‘Little Women’ a Gràcia; ‘Corona d’espines’, ‘Los nuestros’ i ‘Tarsos’ al TNC; la reposició ‘Nadal a casa els Cupiello’ a la Biblioteca de Catalunya; l’estrena de ‘Bambi’ al Tantarantana; i musicals com ‘Glorious’ al Poliorama, ‘Nada es imposible’ del Mago Pop al Victòria, ‘Tootsie’ a l’Apollo i ‘El fantasma de l’òpera’ al Tívoli. També esmenta comèdies com ‘Pel davant i pel darrere’ al Borràs, ‘La trena’ al Goya, ‘Germans de sang’ al Condal, ‘Els malvats’ al Teatre Gaudí, ‘Un refugi al sol’ al Versus, ‘La paella dels dijous’ al Maldà i el Tenorio al Coliseum. La secció situa l’oient en l’oferta teatral actual." }
  13. { "start_second": 7559, "end_second": 8528, "section_title": "Entrevista a Ivan Morales sobre ‘El dia del Batusi’", "section_summary": "Entrevista amb el director Ivan Morales arran de la reestrena d’‘El dia del Batusi’ al Teatre Lliure de Montjuïc, Sala Fabià Puigcerver. Morales explica que és l’adaptació de la novel·la de culte de Francisco Casavella, que segueix la vida de Fernando des dels 13 anys als 70 fins al 1986, retratant la Barcelona popular de la Transició i els ‘caiguts’ que no van pujar a l’ascensor social. Subratlla que la nova versió, tot i mantenir el text, ha madurat dramatúrgicament, amb canvis tècnics i de repartiment: Guillem Balart passa de fer l’amic del protagonista a interpretar el mateix Fernando, agafant el relleu d’Enric Auquer. Morales descriu l’espectacle com una ‘missa batuciana’ de 4 hores i 20 minuts, un ritual col·lectiu espectacular i alhora íntim, on la gran sala del Lliure (comparada amb un Cinemascope) amplifica l’efecte catàrtic. Reivindica la necessitat de revisar críticament la Transició i donar veu a relats perifèrics i oblidats. També comenta breument els seus petits papers com a actor en sèries com ‘Jo sempre a vegades’ i ‘Ravalejar’." }
  14. { "start_second": 8560, "end_second": 10231, "section_title": "Entrevista a Gemma Manyosa: red flags, relacions narcisistes i sortida de la violència", "section_summary": "Jaume Cabot conversa a fons amb Gemma Manyosa sobre el seu llibre ‘Último destino Belice. Guía para detectar red flags y salir viva’, inspirat en la seva experiència en una relació amb un home narcisista. Manyosa explica que el llibre va néixer com a via de canalitzar el dolor després de trencar la relació (el 2018) i de les seves teràpies. Defineix les red flags com petites alertes (frases, gestos, silencis, manipulacions subtils) que indiquen toxicitat, però que sovint s’ignoren perquè la fase inicial d’idealització és molt poderosa. Relata com va patir violència econòmica i una degradació progressiva de l’autoestima, i com les seves filles també han patit violència vicària. El llibre no és una autobiografia literal sinó una guia que, amb humor negre i sarcasme, desdramatitza el dolor, ridiculitza l’agressor i empodera la dona com a supervivent. Inclou capítols sobre tipus de narcisistes, recursos d’ajuda i processos terapèutics. Manyosa subratlla el paper terapèutic de la música, en especial de Love of Lesbian, i explica el significat simbòlic de ‘Belice’ com a lloc mental d’escapada. Quan parla de la sortida del pou, insisteix que és possible amb ajuda professional i xarxa de suport, i que avui se sent bé personalment encara que no tingui parella. El llibre es pot trobar a Amazon en paper i ebook. Tant ella com Cabot coincideixen en la importància de visibilitzar totes les formes de violència masclista (econòmica, vicària, psicològica) i d’implicar també els homes en la lluita." }
  15. { "start_second": 10231, "end_second": 10387, "section_title": "Cloenda del programa i música final", "section_summary": "Jaume Cabot tanca l’edició 2.252 de ‘Parlant de tot’ recordant els espais informatius de Vilassar Ràdio (butlletins horaris, La Crònica i la retransmissió en directe del Ple Municipal) i agraint la confiança dels oients. Envia un missatge d’optimisme (‘encara farem sortir el sol avui’) malgrat el dia plujós, i acomiada el programa amb la cançó ‘Chiquilla’ de Seguridad Social, subratllant el to festiu i proper amb què vol acabar la matinal." } ]}} assistant_boundary_marker=

Marcadors

Entrevista a Núria Paricio i Mari López / Encesa Llums Nadal+Fira de Nadal
Compartir

Entrevista a Núria Paricio, regidora de Promoció Econòmica i Mari López, tècnica d'aquesta àrea. Tracta sobre l'encesa de la il·luminació de Nadal i de la Fira de Nadal, entre altres qüestions.

Punt de Trobada
Compartir

La música és memòria, identitat i emoció. I, a Punt de trobada, es converteix també en fil conductor entre dues mirades separades per gairebé dues dècades però unides pel mateix fil sonor. Elisenda Ribó (generació X) i Jordi Coba (millennial) presenten un especial dedicat a com la música marca, defineix i acompanya cada etapa de la vida.