Programa Parlant de tot de Vilassar Ràdio (98.1 FM), conduït per Jaume Cabot, emès dijous 20 de novembre de 2025. Magazine matinal que combina actualitat local, informació comarcal, memòria històrica, cultura, joventut i entrevistes.
L’edició inclou: - Previsió meteorològica del Maresme. - Bloc informatiu i tertúlia sobre memòria del franquisme i la Transició. - Agenda local: encesa de llums i Fira de Nadal a Vilassar de Mar. - Butlletins d’informació locals, catalans i estatals. - Secció intergeneracional “Punt de trobada” sobre música i generacions. - Tertúlia jove amb alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Vilatzara sobre aficions i futur. - Secció teatral amb recomanacions i entrevista al director Ivan Morales. - Entrevista en profunditat a Gemma Manyosa sobre violència en parella, relacions narcisistes i red flags, a partir del seu llibre.
• Presentació del magazín Parlant de tot, horari i to del programa: actualitat de Vilassar de Mar, món i entreteniment. • Contextualització del dia: 20 de novembre de 2025, exacte 50 anys de la mort del dictador Franco. • Reflexió inicial sobre el fred de novembre i els canvis bruscos de temperatura com a símptoma del canvi climàtic: ara sorprèn el fred de novembre perquè venim d’anys anormalment càlids. • Avançament de continguts del matí: - Previsió meteorològica amb Joaquim Serra (Servei Meteomar, Consell Comarcal del Maresme). - Secció informativa “El poc ens passa” amb Joan Escofet. - Entrevista amb Núria Paricio (regidora) i Mari López (tècnica) de Promoció Econòmica de Vilassar de Mar sobre encesa de llums i Fira de Nadal. - “Punt de trobada” intergeneracional amb Elisenda Ribó (generació X) i Jordi Cova (millennial), avui sobre la música. - Tertúlia Jove amb alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Vilatzara sobre aficions. - Secció de teatre amb Joan Hernández. - Entrevista final amb Gemma Manyosa sobre relacions narcisistes i violència invisible, a partir del seu llibre.
Idea clau: Programa molt coral que barreja actualitat local, memòria històrica i veus joves, amb un fil conductor clar: vida quotidiana i comunitat vilassarenca.
Joaquim Serra ofereix una previsió molt detallada per al Maresme:
• Situació actual: - Cel serè de matinada que ha fet baixar les mínimes fins a 1 °C a Tordera. - Matí amb més núvols i ruixats febles i dispersos sobretot al centre i nord del Maresme. - A la tarda-vespre, possibilitat de xàfecs localment intensos al nord de la comarca, amb neu granulada o grada a cotes baixes.
• Temperatures: - Avui: temperatura a la baixa; moltes mínimes es registraran a última hora del dia. - Demà: ambient de rigorós hivern malgrat domini del sol, màximes al voltant de 7–8 °C a la plana litoral i interior immediat; cota de neu cap als 300 m a la serralada litoral a primers del matí. - Dissabte: glaçades a l’interior (−1/−2 °C) i 2–3 °C a la costa. - Diumenge: temps estable i assolellat, pujada de les màximes, però nit més freda del període (−2/−3 °C interior, ~2 °C a la costa).
• Vent i mar: - Vents fluixos, variables: N–NO al matí i S–E a la tarda. - Mar de fons suau, estat de maror.
Comentari editorial de Jaume Cabot: - Subratlla que el que és “notícia” no és que al novembre faci fred, sinó que portàvem anys sense aquest fred normal, evidenciant l’alteració del clima.
Jaume Cabot dona pas a Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.
• Joc irònic amb el fred a Vilassar de Mar: - Bromejen amb inaugurar secció de “pistes de neu” a l’Avinguda Montevideo com si fos una estació d’esquí (remuntadors per la carretera de Cabrils fins a la plaça del Barato). - Referència a la Brigada Municipal muntant “telecadires” metafòrics.
• Record d’un 25N antic (Dia contra la violència masclista) en què van passar molt fred fent programa al carrer, i l’anècdota del primer cafè amb llet que els va “curar” el fred al bar l’Enxaneta.
Tò de complicitat local: joc constant amb espais i bars del poble, creant sensació de comunitat amb els Oients.
• Denúncia de masclisme i violència en els mitjans: - Celebren que Mediaset expulsi de la tertúlia un personatge ultra (Conde Lecchio), acusat per Antonia Dell’Atte de vexacions i maltractaments. - Critiquen que durant anys se la titllés de “boja” o “estrafolària” com a estratègia per desacreditar víctimes. - Recorden el paper i l’alineament polític d’Ana Rosa Quintana, a qui defineixen com “sempre al costat equivocat de la història”.
Punt fort: visibilitzen com els mitjans de comunicació han legitimat personatges violents o franquistes, i com el canvi arriba tard.
Entra el tema central d’aquest bloc: la mort de Franco i la memòria del franquisme.
Idees principals de la conversa Cabot–Escofet:
• Anunci històric: - Recorden la mítica frase de l’aleshores president del govern Arias Navarro: > “Españoles, Franco ha muerto” - Comentari sobre el seu posat, la càrrega simbòlica del moment i com s’ha fet cultura pop (fins i tot hi ha un cava català “Franco ha muerto”).
• Franquisme i narrativa internacional: - Es lamenta que la dictadura franquista quasi no aparegui en la gran narrativa històrica internacional, eclipsada per Hitler i Mussolini. - Recorden que a Espanya també hi va haver camps de concentració, fosses comunes i repressió massiva. - Citen Ken Loach com una de les poques veus internacionals que ha mirat la Guerra Civil i el franquisme.
• Desconnexió generacional: - Es pregunten si els joves de 4t d’ESO saben realment qui era Franco i decideixen preguntar-ho més tard a la Tertúlia Jove. - Denuncien que, fins i tot a la seva època, a Geografia i Història gairebé no s’estudiava la Guerra Civil ni el franquisme, i que avui sovint es passen “de puntetes”.
• Educació i política: - Recorden l’aforisme: “La història l’expliquen els guanyadors”. - Critiquen els plans d’estudis canviants segons governs i com la manera d’explicar la Transició és també fer política a l’aula.
• Connexió amb el present i l’extrema dreta: - Citen un tuit que recomana als joves que idealitzen el franquisme seure amb els avis que van viure la guerra i la postguerra. - Destaquen que molts d’aquests joves repeteixen discursos escoltats a casa; no parlen des de l’experiència.
• Crítica a la Transició: - Ironitzen amb el relat idealitzat de la “Transició modèlica” i la definició “con los mismos perros con distintos collares”. - Recorden que: - El fundador d’Aliança Popular / Partit Popular, Fraga Iribarne, era ministre franquista i un dels “pares de la Constitució”. - Fins fa relativament poc, el govern espanyol subvencionava la Fundació Francisco Franco. - Reconeixen que és fàcil jutjar des del 2025, però insisteixen que cal revisar críticament com es va fer la Transició i quines continuïtats de poder persisteixen.
Concepte clau: diferència entre entendre històricament (com l’antropòleg que estudia el canibalisme) i justificar. Cal perspectiva, però també mirada crítica.
• Reflexió irònica sobre el pes real d’Espanya al món: - “Espanya es creu més important del que és” tot i la seva posició estratègica (porta del Mediterrani, bases de la OTAN, grans ports). - Retornen al fil inicial: 50 anys de la mort de Franco i la necessitat de parlar-ne més a nivell internacional i educatiu.
• Rànquing de carrers comercials més cars: - En lloguer comercial a Espanya, el Passeig de Gràcia (Barcelona) és el més car: 8.700 €/m²/any, molt per sobre del Portal de l’Àngel (~3.060 €/m²/any). - A nivell mundial, el més car és New Bond Street (Londres), seguit de Via Monte Napoleone (Milà), Fifth Avenue (Nova York) i Champs-Élysées (París). - Passeig de Gràcia és setzè del món.
• Comentari local: especulen sobre el preu del m² de lloguer a Vilassar de Mar i com ha pujat.
• Nova quarta equipació del Barça: - Inspirada en el 0–3 al Bernabéu de 2005 amb Ronaldinho; disseny “òptic” amb zig-zags.
• Crítica a un acord de patrocini en tecnologia blockchain: - El Barça signa amb Zero Knowledge Prof, empresa de Samoa. - Dada reveladora: abans de l’acord, aquesta empresa tenia només 21 seguidors a X (Twitter). - Escofet ironitza sobre pantalles offshore i poca transparència.
• Recorden que ja van parlar de blockchain a la ràdio amb dones vilassarenques premiades per la seva tasca TIC.
• Partit de Champions femenina: Chelsea–Barça a Stamford Bridge. - Disney+ té els drets televisius de la Champions femenina. - TV3 pot emetre només un partit per jornada, i no sempre tria el més atractiu.
• Campanya institucional posterior: - Espot del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Generalitat i CCMA: si no veus esport femení, et perds “la meitat de l’espectacle”.
Eix recurrent del programa: posen en valor esport femení i qüestionen la seva infrarepresentació mediàtica.
Secció “Pugem al DeLorean” amb Escofet: viatge per efemèrides culturals i històriques.
• Aniversaris i efemèrides: - 1942: naixement de Joe Biden (83 anys). - 1955: èxit de “Rock Around the Clock” (Bill Haley & His Comets), cançó que consideren punt d’inflexió en la història de la música popular. - 1966: The Supremes – “You Keep Me Hangin’ On” (so Motown, Detroit). - 1971: aparició cinematogràfica de Shaft, primer heroi negre de còmic portat al cinema. - 1995: entrevista bomba de Lady Di a la BBC visibilitzant problemes matrimonials i tensions amb la Casa Windsor. - 2005: rècord Guinness de Robbie Williams per entrades venudes en una gira. - Homenatge a Robert Altman (director de cinema, “Short Cuts / Vides creuades”).
• Reflexions ètiques: - Relaten com van deixar de fer broma sobre les relliscades de Joe Biden quan va quedar clar que hi havia malaltia neurodegenerativa, per respecte.
• Dies internacionals: - Dia Universal de l’Infant. - Dia Mundial de la Filosofia.
Funció de la secció: combinar cultura musical i cinematogràfica amb valors (respecte, memòria) i contextualització històrica.
Hi ha diversos butlletins informatius breus al llarg del programa (3245–3473, 6856–7061).
• Anuncien la sessió ordinària del Ple Municipal de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, que s’emetrà en directe a les 19:00 des de la sala de plens. • Ordre del dia destacat: - Aprovació inicial de la modificació de l’Ordenança General de Policia i Bon Govern. - Aprovació del reglament de la Xarxa d’Inclusió i Reducció de Desigualtats de Vilassar de Mar. - Moció no resolutiva sobre serveis d’urgències pediàtriques al CAP Guillermo Massarriera. - Resolució d’al·legacions i aprovació definitiva de l’ordenança del nomenclàtor de Vilassar de Mar. - Resolució d’al·legacions i aprovació definitiva del reglament de la Comissió de Patrimoni Cultural de Vilassar de Mar. • Anuncien el programa de resum “Les Veus del Ple” l’endemà.
• Cas Ábalos – mascaretes Covid: - La Fiscalia Anticorrupció demana 24 anys de presó per a José Luis Ábalos per organització criminal, suborn continuat, malversació, tràfic d’influències i ús d’informació privilegiada. - També es demanen 19 anys i mig per a Coldo García i 7 anys + 3,7 M€ de multa per a Víctor de Aldama.
• Grip a Catalunya: - La temporada de grip s’ha avançat 4 setmanes. - Ara (mitjans de novembre) hi ha tants casos com al desembre passat (>4.500 setmanals). - En infants, ja és la infecció més prevalent. - El pic es preveu pel pont de desembre i setmanes posteriors, abans de Nadal.
• Proposta del Ministeri de Funció Pública: - Increment salarial del 10% fins al 2028 per als treballadors públics, amb límit de 4% acumulat els dos primers anys per no superar el sostre de despesa. - La resta (6%) quedaria per als dos últims anys, amb pic el 2027. - CCOO, UGT i CSIF rebutgen la proposta per insuficient i per consolidar pèrdua de poder adquisitiu.
• Esperança de vida a Catalunya: - Mitjana global: 84,24 anys, màxim històric. - Dones: 86,69 anys, +0,20 respecte 2023. - Homes: 81,64 anys, +0,35. - Catalunya per sobre de la mitjana estatal (84,01 anys).
• Parlament de Catalunya: - El 6 de desembre hi haurà jornada de portes obertes per commemorar la primera sessió del Parlament sota la República (1932). - Visites guiades amb recreació històrica i discursos de Francesc Macià i Lluís Companys. - L’auditori passarà a dir-se Lluís Companys.
• Definits els horaris de la 17a jornada de Lliga (última de 2025): - Villarreal–Barça al Madrigal (Estadi de la Ceràmica), diumenge 21, 16:15. - Real Madrid juga dissabte a les 21:00 al Bernabéu. - Girona–Atlètic de Madrid, diumenge a les 14:00 a Montilivi. - Athletic Club–Espanyol, dilluns a les 21:00 a Sant Mamés. - Horaris subjectes a canvis per Copa del Rei.
Espai central dedicat a la campanya de Nadal a Vilassar de Mar, des de Promoció Econòmica.
• Data i lloc: - Divendres 28 de novembre, a la plaça de l’Ajuntament. - Espectacle de màgia familiar a les 18:00 com a prèvia. - Encesa quan ja sigui fosc (cap a les 18:30–19:00).
• Novetats: - Participació del Consell d’Infants en el compte enrere i una “sorpresa” no revelada. - Petites novetats en la il·luminació de carrers (s’han comprat llums noves en alguns punts). - Agraïment públic a l’equip tècnic (Mari López i companyia) pel treball en la il·luminació.
• Carrers il·luminats esmentats: - Plaça de l’Ajuntament. - Carrer Sant Joan, Carrer Sant Pau, i altres vies principals de la trama urbana.
Missatge clau: posar en valor que, tot i recursos limitats, es busca una il·luminació digna, acollidora i amb petites sorpreses.
Emplaçament: - Plaça Josep Tarradellas (porxada), quarta edició en aquest espai.
Horaris i estructura: - Dissabte 29: de 11:00 a 21:00. - Diumenge 30: de 11:30 a 14:30 aproximadament.
Contingut de la Fira: - Parades (unes 43) d’: - Comerç local de Vilassar de Mar (tots els que s’hi han volgut inscriure fins al 31 d’octubre hi són). - Artesania i paradistes de fora per completar oferta. - Dinamització cultural i musical durant tot el dissabte i diumenge: - Grups de joves músics locals (joves emergents). - Espectacles de dansa. - Contacontes (ex. Sopa de contes a càrrec del Baúl Creatiu). - Actuacions de Cat Version, Mickey Covers, Àlex Cortés, Estrepis, etc. - Diumenge: Coral Sons i Trons, escola Dansa Madó.
Encesa de llums “extra” a la plaça: - Es farà una petita encesa de llums pròpia de la Fira amb animació dels Estrepis.
Paneres i sorteigs: - Gràcies a aportacions de tots els firaires, es munten dues paneres col·lectives. - Sorteigs: - Dissabte a les 21:00 (cloenda del dia). - Diumenge al final de la fira (cap a les 14:30). - Hi haurà 3 o 4 persones agraciades amb paneres variades.
Oferta gastronòmica: - 2 food trucks: - Una de creps. - Una d’hamburgueses i entrepans “gourmet”. - Parades de cava (fidel des de fa 3-4 anys) i vi calent.
• Trenet específic per la Fira (diferent del trenet de Vilassar Comerç): - Sortida i arribada a la porxada de la Plaça Josep Tarradellas. - Recorregut circular per carrers amb il·luminació nadalenca (ex. Narcís Monturiol). - Gratuït per a infants i famílies.
• Distribució de tiquets gratuïts: - A totes les escoles i escoles bressol. - A les farmàcies del poble.
“Nadal no és Nadal si no vas una estoneta amb el trenet”: reforcen la idea del trenet com a ritual emocional per a nens, avis i famílies.
Nova eina centralitzadora: - Es presenta una web específica de Nadal per recollir totes les activitats: - URL prevista: vilassadamar.cat/nadal. - Lema: “Vilassadamar és Nadal”.
Objectius de la web: - Concentrar en un sol espai: - Activitats organitzades per l’Ajuntament de Vilassar de Mar. - Accions de Vilassar Comerç (xarxa comercial i campanyes de comerç local). - Programació de cultura, joventut, educació, entitats socials, esportives, etc. - Fer visible la riquesa d’activitat nadalenca del municipi.
Crida a les entitats: - Invitació a totes les entitats que facin activitats de Nadal a enviar la informació via tècnics de: - Cultura - Joventut - Educació - Comerç / Promoció Econòmica - Feminismes, etc.
Treball transversal a l’Ajuntament: - Núria Paricio defensa que Promoció Econòmica treballi de manera transversal amb: - Educació (Consell d’Infants i Consell d’Adolescents). - Cultura (novetats per Nadal del 2026). - Feminismes (ex. jornades de dones emprenedores organitzades conjuntament).
Eix profund: reforçar el sentiment de comunitat vilassarenca a través del Nadal, el comerç de proximitat i la participació d’infants i joves.
• Confirmació que hi haurà arbre de Nadal a la Plaça de l’Ajuntament (no “el més gran d’Espanya”, però visible i simbòlic). • Tancament amb missatge: “Quedem-nos a casa a comprar, que tenim de tot”, fomentant el comerç local.
Elisenda Ribó (generació X) i Jordi Cova (millennial) presenten un especial sobre música com a memòria generacional.
Eixos marcats a l’editorial:
• Generació X (Elisenda): - Música com a trinxera i identitat. - Estils: punk, grunge, Britpop, metal, rock alternatiu, movida madrilenya, rock català. - El rock català com a veu cultural pròpia i reivindicativa. - La música travessa cinema, moda i moviments socials. - Referències a bandes sonores icòniques com “Trainspotting”.
• Generació millennial (Jordi): - Transició analògic–digital: del vinil i el Discman a l’MP3 i Spotify. - Música global, instantània i personalitzada, però també col·lectiva a través de festivals (Primavera Sound, Sònar). - Barreja de gèneres: pop, indie, hip-hop, R&B, electrònica, rock alternatiu. - Música com a experiència comunitària i memòria compartida.
Tesi de la secció: la música construeix identitat, relacions i records; cada generació la viu amb codis propis, però també hi ha encreuaments.
La conversa es estructura en temes vitals (viatges, estiu, amistat, adolescència, amor, desamor, moments especials) i cadascun tria cançons que li ressonen.
• Elisenda: - Sopa de Cabra – “Camins” (implicada encara que el títol no sigui citat, es descriu com a himne de viatge). - Context: adolescència i joventut en plena explosió del rock català. - Record del concert conjunt Sopa de Cabra, Els Pets, Sau i Sangtraït al Sant Jordi (1991), punt àlgid del moviment.
• Jordi: - Cançó italiana “Mille” (Fedez, Achille Lauro & Orietta Berti). - Associada a un viatge a Astúries amb dues amigues italianes per celebrar uns 30 anys. - Van reescriure la lletra per personalitzar-la, convertint-la en banda sonora del viatge.
• Elisenda: - Els Pets – “Bon dia” (o una cançó molt coneguda de 1993). - Estiu dels 18 anys, després de la selectivitat: concerts, carnet de fans dels Pets, pujar a l’escenari amb gorres de palla.
• Jordi: - King África – “Bomba”. - Tenia 5–6 anys, estiueig a Sant Carles de la Ràpita a casa dels tiets, ballant al jardí, cançó de la infantesa i l’estiu.
• Elisenda: - Amaral – “Así soy yo” / “Amigos” (suggereix clarament “Amigos” encara que no es digui el títol exacte). - Cançó per a karaoke i nits amb amics, celebra els amics que viuen a fora, els que deixen la feina, etc.
• Jordi: - Meute – “You & Me” (remix instrumental de Disclosure). - Descoberta al Cruïlla post-pandèmia, amb la brisa del Fòrum i els amics. - Confessa que també és una gran cançó per a moments íntims (“noche de amor”).
• Elisenda: - Green Day – “Basket Case” (1994), punk rock californià. - Parla de atacs d’ansietat i trastorn de pànic del cantant; Elisenda la identificava com a via d’expressió de malestars adolescents.
• Jordi: - Adele – “Someone Like You” en versió Jade Richards (X-Factor UK). - A l’adolescència, obsessió per aprendre anglès i tenir accent britànic; repetia l’entrevista i actuació per captar cada paraula.
• Elisenda: - Nacha Pop – “La chica de ayer” (1980s), clàssic de la movida madrilenya. - Fascinada per l’època: llibertat creativa, eufòria després del franquisme.
• Jordi: - Oques Grasses – “Sort de tu”. - La veu com la cançó que li agradaria que li dediquessin; parla de compartir la vida i estar enamorat “d’aquesta vida que estem vivint”. - Comenten que Oques Grasses han anunciat que pleguen després de 15 anys.
• Elisenda: - Kiko Veneno – “Echo de menos” (1992). - La cançó que es posava quan va viure un gran desamor; l’ajudava a plorar i elaborar la pèrdua.
• Jordi: - Lola Índigo – “Ya no quiero ná” (2018). - Just abans de la sortida de la cançó, acabava de trencar amb la parella; la cançó d’empoderament li va servir de banda sonora del dol.
• Elisenda: - Roxette – “The Look” (1988), pop suec. - Simbolitza l’entrada a les discoteques, la sensualitat adolescent i el primer “voler lligar”.
• Jordi: - Manel – “A vegades ens en sortim”. - Descoberta veient la pel·lícula “La casa en flames” (2024); en un moment de crisi personal va anar sol al cinema i va sortir plorant amb la cançó en bucle. - Missatge clau del tema: “A vegades ens en sortim”.
• Jaume entra per valorar la secció: - Agraeix que no s’hagi fet reggaeton (“per mi no és música”). - Es declara més proper a l’Elisenda pel rock català i el rock clàssic. - Posada d’honor a Loquillo – “Feo, fuerte y formal” i la seva estètica rockera.
• Reflexió nostàlgica: el ritual antic de comprar discos de vinil, posar l’agulla i sentir el “soroll” no és comparable al consum musical via mòbil.
Secció molt rica en memòria personal, gèneres musicals i ponts generacionals, usada també com a espai per parlar d’emocions (amor, dol, amistat, creixement).
Tertúlia Jove amb alumnat de 4t d’ESO dels dos instituts de Vilassar de Mar; avui li toca a l’Institut Vilatzara.
Participants: - Aitor – perfeccionista, li agrada fer les coses molt bé. - Roger – s’autodefineix com a molt vaguer, adora dormir. - Dimitri – tranquil, depèn del moment; aficionat a l’esport i la tecnologia. - Caral – xerraire, necessita controlar les coses per no posar-se nerviosa.
Aitor: - Aficions principals: - Jugar a futbol. - Entrenar nens de 6 anys (entrenador de futbol base). - Sortir de festa amb amics. - Estudis: se li donen bé, diu que entén ràpid.
Roger: - Aficions declarades: - Dormir (“el que més m’agrada de la vida”). - Estar amb els amics i la família. - Esport: - Fa gimnàs. - Practica capoeira des de petit, arran que la mare volia que el seu germà fes esport. - Autoretrat: gandul, però conscient.
Dimitri: - Aficions: - Pàdel (entrenaments regulars). - Box (entrenament tècnic, amb guants i manoples – més defensiu, no boxa dura a la cara). - Gimnàs. - Tecnologia i ordinadors: juga a videojocs (Fortnite, GTA roleplay – “5M”), més PC que mòbil. - No juga a Fantasy, fet que sorprèn el locutor (“espècie rara”).
Caral: - Practica vòlei al club de Vilassar de Mar, destaca el gran nombre de noies i el bon nivell. - Afició forta: parlar i socialitzar; podria parlar de qualsevol tema si li donen un fil. - Li agrada sortir amb amigues, però també manta, sofà i sèries.
• Parlen de sortir de festa, discoteques com Cocoa i límit d’edat (encara tenen 15 anys, esperant els 16). • Confessen horaris de son: - Cap de setmana: poden dormir 10–11 hores o més (Roger i Caral especialment). - Entre setmana: - Aitor: se’n va a dormir cap a les 23:00, cap de setmana 00:00–01:00. - Roger: 20:00–21:00 entre setmana; 00:00 el cap de setmana. - Dimitri: 22:00 entre setmana. - Caral: 23:00–23:30 segons deures.
• Arribades tardanes: - Aitor: s’ha arribat a dormir a les 5:00, dormint poc abans de partit amb els nens. - Caral: cap d’anys puntuals fins a les 4:00. - Dimitri: 3:00 jugant, però amb permís.
Visió generacional: molta importància de dormir, però també moltes hores davant pantalles i esport.
• Pregunta directa sobre si tenen parella: - Aitor està començant una relació; fa unes dues setmanes. - La resta no.
• Com va conèixer l’Aitor la seva parella: - No és de Vilassar de Mar. - La va conèixer cara a cara a Premià de Mar, a través d’una amiga comuna, i després van continuar per Instagram. - El grup ho veu com una “espècie en extinció”: un jove que encara lliga cara a cara.
• Parlen del “mètode Instagram” per lligar: - Poses like, et tornen like, s’obre missatge directe, etc.
Aitor: - Vol ser neurocirurgià des dels 4–5 anys. - Motivació: “volia curar una persona en cadira de rodes i ajudar la gent a viure més”. - És excel·lent a totes les assignatures, vol fer batxillerat científic.
Roger: - Vol ser dissenyador de moda. - Li agrada dibuixar des de petit; té quadres a casa del pare i de la mare. - No vol fer batxillerat, prefereix cicle formatiu.
Dimitri: - Té tres opcions: 1. Lampisteria (ha treballat amb el pare en reformes, li agrada l’ofici). 2. Informàtica / ciberseguretat. 3. Fer de creador de contingut (YouTube/Twitch), opció que reconeix que és “molt típica” però atractiva.
Caral: - Bones notes, però dubte total sobre l’itinerari: - Li agrada molt parlar → podria encaixar en periodisme/comunicació. - Li fascina també la medicina i la idea de ser cirurgiana. - El dilema és triar entre batxillerat social/humanístic o científic. - Jaume la tranquil·litza: equivocar-se de camí és normal i es pot reconduir.
Valor educatiu del bloc: mostrar dubtes reals d’adolescents, donar valor als oficis (lampisteria) i a professions altament qualificades (neurocirurgia), i legitimar la incertesa.
Joan Hernández presenta el repàs setmanal a la cartellera teatral catalana:
• Teatre Lliure: - Montjuïc (Sala Fabià Puigcerver): “El dia del Batusi”. - Gràcia: “Little Women”.
• TNC (Teatre Nacional de Catalunya): - Sala Gran: “Corona d’espines”. - Sala Petita: “Los nuestros” (estrena). - Sala Tallers: “Tarsos”.
• Biblioteca de Catalunya: - Reposició de “Nadal a casa els Cupiello” (clàssic italià adaptat, gran comèdia nadalenca).
• Teatre Tantarantana: - Estrena de “Bambi”, dispositiu on l’actriu Candela May actua cada cop amb un company diferent, sense saber qui serà.
• Altres teatres: - La Villarroel: “La mà” i “El desmuntatge” (Off). - El Maldà: “La paella dels dijous” (humor i proximitat). - Poliorama: musical “Glorious”. - Victòria: “Nada es imposible” (Mago Pop). - Apollo: “Tootsie” (musical). - Tívoli: “El fantasma de l’òpera”. - Borràs: “Pel davant i pel darrere”. - Coliseum: “Tenorio”. - Versus: “Un refugi al sol”. - Condal: “Germans de sang”. - Goya: “La trena”. - Teatre Gaudí Barcelona: “Els malvats”.
Context: - Ivan Morales reestrena “El dia del Batusi” al Teatre Lliure de Montjuïc (Sala Fabià Puigcerver). - Adaptació de la novel·la de cult de Francisco Casavella, centrada en la vida de Fernando Atienza i la Barcelona de la Transició.
• El muntatge ja va ser un èxit al Lliure de Gràcia (temporada anterior) amb premis Butaca. • Ara passa a la Sala Gran (Fabià Puigcerver), molt més àmplia. - Morales la descriu com un Cinemascope teatral: gran amplada horitzontal. - L’escenògraf José Novoa ha dissenyat una disposició inèdita a la sala.
• Tot i ser el mateix text, hi ha: - Canvis tècnics, de repartiment i posada en escena. - Profundització en l’estructura dramàtica i en matisos dels personatges.
• Adaptació de la novel·la de Francisco Casavella: - Seguiment de la vida de Fernando, des dels 13 anys el 1971 fins al 1986, quan s’anuncia que Barcelona serà seu dels Jocs Olímpics del 92. - Retrat d’una Barcelona popular i marginal, que serveix d’al·legoria de la Transició espanyola i el pas de dictadura a democràcia.
• Focus en els “caiguts de la Transició”: - Gent que no va pujar a l’ascensor social promès. - Famílies i barris oblidats pel relat oficial d’èxit.
“És el relat de la Transició vist des dels que no surten a la foto oficial.”
• L’obra pretén recuperar una memòria sovint oblidada o edulcorada. • S’emmarca en una onada d’interès per mirar la Transició des d’altres punts de vista, com també fa l’adaptació prevista de “Cavalls salvatges”.
• Al muntatge original, el protagonista Fernando era interpretat per Enric Auquer. • Ara el paper l’assumeix Guillem Balart, que en l’anterior versió feia d’amic del protagonista. - Morales equipara el canvi al relleu clàssic de “primer actor i segon actor” en teatre. - Destaca la capacitat del Guillem per aportar nova fragilitat i profunditat al personatge.
• Durada: unes 4 hores i 20 minuts, sense maquillatge; - Morales la descriu com una “missa batuciana”, un ritual col·lectiu. - Vol que sigui una experiència catàrtica i festiva, però també sacra.
• Morales confessa que és probablement la millor obra de teatre que ha fet.
• Encara fa papers petits com a actor: - Sèrie “Jo sempre a vegades” (protegida pels Javis), escrita per Marta Bassols i Almudena Monzú. - Sèrie “Ravalejar”, dirigida per Pol Rodríguez, sobre el Barri del Raval.
Missatge final d’Ivan Morales: crida el públic a viure “El dia del Batusi” com un gran fresc vital sobre la Barcelona popular i la Transició, amb humor, tendresa i ombres.
Objecte: parlar del llibre “Último destino Belice. Guía para detectar red flags y salir viva” de Gemma Manyosa, basat en la seva experiència de relació amb un home narcisista i violència invisible.
• La Gemma no és escriptora de professió; comença a escriure el 2021 com a necessitat terapèutica després d’una relació devastadora. • El llibre no és una autobiografia estricta, sinó una guia en clau personal per: - Detectar red flags (banderes vermelles). - Entendre mecanismes de manipulació narcisista. - Ajuda altres dones a identificar relacions tòxiques i sortir-ne.
“No victimitzo la dona, l’empodero. A qui deixo en ridícul és a ells.”
• Red flags = alertes subtils que indiquen que alguna cosa no va bé en la relació, però sovint es passen per alt. • No són cops ni insults explícits, sinó: - Frases desqualificadores. - Gests, silencis, retrets encoberts. - Gaslighting (fer dubtar de la teva percepció). - Control disfressat d’afecte.
• El problema: al principi el narcisista és encantador, embaucador, et promet la lluna, fa un “bombardeig d’amor”, i tu excuses les senyals (“té un mal dia”, “ja canviarà”).
“Quan te n’adones, ja estàs dins la gàbia.”
• Explica que la seva ex-parella era un narcisista: tot gira al seu voltant, vol ser idolatrat, poca empatia. • Va viure violència econòmica: - Ella no treballava, ell controlava els diners. - Això dificulta marxar: “sense diners, on vas?”. - Amenaces si intenta deixar-lo.
• Esmenta també altres formes de violència: - Violència vicària (ús dels fills per fer mal a l’altre progenitor). - Violència psicològica sostinguda.
El programa connecta aquí amb el treball de la jutgessa vilassarenca Lucía Avilés, que ha impulsat la llei de violència econòmica al Congrés.
• Davant de la família i amistats, la parella sovint es mostra com a home ideal; quan la Gemma expliqua la separació, moltes persones s’estranyen: - “Però si us vèiem perfectes, si t’asseia bé…” • El seu entorn íntim (família propera) sí que veia coses i li ho deia, però no és fàcil marxar encara que tinguis suport.
• El llibre recorre tot el procés: - Fase inicial de seducció i idealització. - Instal·lació progressiva de la manipulació i el menysteniment. - Caiguda de l’autoestima i sensació de “zero a l’esquerra”. - Presa de consciència i recerca d’ajuda professional (teràpia, recursos). - Sortida de la relació i reconstrucció.
• Incorpora capítols pràctics sobre: - Tipus de narcisistes. - On demanar ajuda. - Com funcionen determinades violències (econòmica, vicària).
• Tot escrit amb humor negre i sarcasme per desdramatitzar el dolor i ridiculitzar l’agressor, no la víctima.
• Es va separar el 2018, quan ja tenia dues filles. • Parla de com elles també han patit: - Una viu ja amb ella i no vol saber res del pare. - L’altra alterna casa del pare i de la mare; el que passa amb ell afecta emocionalment la Gemma.
“Fins que no siguin independents, el vincle amb ell no es trencarà del tot, perquè és el pare.”
• A més de la teràpia formal, la música ha estat un gran suport. • Especial menció a Love of Lesbian: - Les seves lletres li han servit per posar paraules al que sentia. - Considera el llibre també un homenatge a com la música pot “salvar-nos una mica la vida”.
• Explica que ja han llegit un esborrany del llibre i que ara els hi farà arribar la versió publicada.
• Belice és el títol d’una cançó de Love of Lesbian. • Per a la Gemma, és un lloc imaginari d’escapada emocional: - Espai mental on recuperar la calma després del caos. - No hi ha estat físicament, però li agradaria; no és imprescindible per al significat.
• Insisteix que és possible sortir-ne, però cal: - Demanar ajuda: teràpia, recursos legals, xarxa d’amistats. - Reconstruir l’autoestima. - Entendre que no ets culpable, sinó víctima i supervivent.
“Som irrompibles: ens poden doblegar, però no trencar.” (referència a una cançó de Trofoblèsbian que cita).
• Set anys després, afirma estar bé personalment: - Molta activitat social, concerts, amistats, relació estreta amb les filles i família. - Diu que fins i tot la seva cara ha canviat: ja no té “cara de trista”.
• A nivell sentimental, encara sense parella, però centrada en el seu benestar.
• Escriure li ha obert la porta a recuperar un vell manuscrit jove que té al calaix; es planteja reprendre’l.
• Actualment publicat i disponible a Amazon: - En format físic. - En ebook.
Missatge final compartit entre Gemma i Jaume: - La lluita contra la violència masclista ha de ser constant, no només el 25N. - És una responsabilitat col·lectiva, també dels homes, que han d’implicar-s’hi activament. - Si el llibre ajuda ni que sigui una dona a obrir els ulls, ja haurà valgut la pena.
• Jaume Cabot tanca l’edició número 2.252 de Parlant de tot. • Recorda: - Emissió del Ple Municipal a les 19:00. - Resums informatius a les 13:00 (La Crònica amb Joan Escofet) i altres butlletins.
• Acaba amb un missatge de felicitat i optimisme per als Oients, i la música de “Chiquilla” de Seguridad Social.
“No em direu que no sóc optimista. Encara farem sortir el sol avui.”
• Jaume Cabot – Presentador del programa Parlant de tot. • Joaquim Serra – Meteoròleg, Servei Meteomar, Consell Comarcal del Maresme. • Joan Escofet – Cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. • Núria Paricio – Regidora de Promoció Econòmica de Vilassar de Mar. • Mari López – Tècnica de Promoció Econòmica de Vilassar de Mar. • Elisenda Ribó – Col·laboradora secció Punt de trobada, generació X. • Jordi Cova – Col·laborador secció Punt de trobada, generació millennial. • Aitor, Roger, Dimitri, Caral – Alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Vilatzara. • Joan Hernández – Col·laborador, secció de teatre. • Ivan Morales – Director teatral, convidat per parlar de “El dia del Batusi”. • Gemma Manyosa – Autora del llibre “Último destino Belice. Guía para detectar red flags y salir viva”.
[Nota: els temps són aproximats a partir dels indicadors de la transcripció.]
} ✅} assistant_boundary_marker=La música és memòria, identitat i emoció. I, a Punt de trobada, es converteix també en fil conductor entre dues mirades separades per gairebé dues dècades però unides pel mateix fil sonor. Elisenda Ribó (generació X) i Jordi Coba (millennial) presenten un especial dedicat a com la música marca, defineix i acompanya cada etapa de la vida.