18/11/2025

Abelles, trens, porno i sèries: un matí intens

Parlant de tot

Resum general

Programa complet de Parlant de tot a Vilassar Ràdio amb magazín matinal conduït per Jaume Cabot, on es combinen:

• Actualitat local i comarcal (temps, notícies, activitats culturals)
• Entrevistes divulgatives (abelles i apicultura)
• Tertúlia d’avis i àvies sobre el transport escolar d’abans
• Testimoni colpidor d’un jove addicte al porno i treball de recuperació a Àdic Badalona
• Crítica i recomanació de sèries del festival Serielizados

El to del programa combina informació rigorosa, humor quotidià i contingut socialment molt potent, especialment en:

• La importància ecològica de les abelles i el seu patiment pel canvi climàtic
• La crítica a Rodalies/Renfe i l’evolució del transport
• L’impacte real de la pornografia en la vida d’un jove i el concepte d’addicte solitari

---

1. Introducció i actualitat local

Ambient, data i context

• Dimarts 18 de novembre de 2025, primer dia laborable després de la festa de tardor a Vilassar de Mar.
• Es nota baixada de temperatures i possible arribada de fred d’hivern i neu a cotes baixes.
• Recordatori de la naturalesa del programa Parlant de tot: magazín de 10 a 13 h amb actualitat local, món, entrevistes i entreteniment.

Bromes i to d’inici

• Jaume Cabot fa broma amb les suposades “pistes d’esquí Vilaserenques” que seguiran tancades.
• Es presenta el menú del dia: meteos, conferència de l’Aula, tertúlia d’avis, secció de moda/imatge i entrevista sobre addicció al porno.
• Es destaca que és l’edició número 2250 del magazín del matí.

---

2. Meteo: temps al Maresme

Previsió amb Joaquim Serra (Servei Meteomar)

Punts principals:

• Dimarts i dimecres:
• Temps tranquil, amb alguns núvols al matí i a la tarda.
• Sense precipitacions significatives.
• Mínimes entre 6 °C (Tordera) i 10 °C (Mataró).
• Màximes que passen de vorejar els 20 °C a quedar-se en 17–18 °C.

• Mar molt tranquil·la (mare arrissada, maror suau).

• Dijous:

• Canvi de temps clar:
  • Més núvols i pluja continuada entre matí i vespre al Maresme (pluja d’“anar fent”).
  • Possibilitat de xàfecs puntuals amb calamarsa tova o neu granulada per la forta baixada de temperatura.

• Temperatures de ple hivern:

  • Màximes amb prou feines superant els 10 °C.
  • Divendres a la matinada: glaçades a l’interior de la comarca i valors de 2–4 °C a la costa.

• Divendres:

• Cel força serè al matí, mínimes baixes.
• Màximes similars a dijous, però amb sol.

Idea clau: tardor típica amb un pic de fred hivernal i pluja moderada concentrada al litoral i prelitoral del Maresme.

---

3. Humor, cultura pop i secció «imbècil del dia»

Amb Joan Escofet, to d’entreteniment i sàtira.

3.1. Efemèride: Dia mundial del Rècord Guinness

• Broma amb la crònica meteorològica llarga de Joaquim Serra (3’17’’) com a possible “rècord Guinness” radiofònic.
• Anècdota: Jaume Cabot té la mà esquerra temporàriament inutilitzada i menja l’entrepà amb una mà – nou “rècord” casolà.

3.2. Fenomen Oques Grasses

• Comentari crític i irònic sobre:
• 4 concerts a l’Estadi Olímpic (nivells de Coldplay)
• possible especulació i revenda d’entrades.
• Record de quan van actuar a Vilassar de Mar i a la ràdio se’ls va batejar com a “Oques Gordes”.

3.3. Rosalia vs. Taylor Swift

• Notícia musical: Rosalia amb l’àlbum LUXE i la cançó La Perla passa a ser el disc més escoltat del món, superant Taylor Swift.

3.4. Secció «l’imbècil del dia»

Cas comentat:

• Dona a València que pareix a casa sense saber que estava embarassada.
• Escofet qüestiona:
• Absència de regla durant mesos.
• Símptomes físics (inflor, gasos) ignorats.
• Possible desconeixement mèdic.
• Referència a un tipus d’embaràs difícil de detectar, però insisteix que, amb controls mínims, s’hauria vist.

To clarament satíric i provocador, però que apunta a la desinformació sobre salut reproductiva.

3.5. Nostàlgia cultural: Les tres bessones

• Record que fa 56 anys que Roser Capdevila va tenir les seves filles Anna, Helena i Teresa, inspiració de Les tres bessones.
• Sona la sintonia del dibuix animat i es recorda també la Bruixa Avorrida.

3.6. Nadales i lògica absurda

• Anècdotes sobre l’encesa accidentada dels llums de Nadal de Vigo (curtcircuit i 4 minuts de foscor).
• Proposta d’un futur programa especial analitzant les lletres de les nadales:
• «La Virgen se está peinando…»
• «Los peces en el río beben y beben…»
• «Neva i ventija, neva i ventija, el cel és estrellat…» (contradiccions meteorològiques).

3.7. Velocitat AVE Barcelona–Madrid

• El ministre Òscar Puente anuncia trens a 350 km/h, amb trajecte Barcelona–Madrid en menys de 2 hores.
• Broma: tardaràs menys a anar a Madrid que a anar de Vilassar de Mar a Badalona amb R1 Rodalies.

3.8. Necrològiques

• Mort de Tse Lam, creador del famós ànec de goma groc.
• Va morir amb 105 anys a Hong Kong.
• L’ànec simbolitza, segons ell, pau, harmonia i comprensió mútua.
• Cas tràgic d’Encarnita Polo, que hauria estat assassinada en una residència per un altre resident amb greus problemes psiquiàtrics.
• Reflexió sobre la violència a residències i el fet que aquestes morts no computen com a violència masclista en les estadístiques.

3.9. Separacions de famosos i cultura pop

• Esment de separacions de “els Javis”, Andy & Lucas i intents fallits de retorn de Sonia y Selena.

3.10. DeLorean musical

• Viatge musical al passat:
• 1956: Blueberry Hill de Fats Domino, amb anècdota sobre problemes per recordar la lletra.
• 1993: enregistrament del MTV Unplugged de Nirvana.

---

4. Entrevista: Abelles, apicultura i ecologia

Conversa extensa i molt rica entre Jaume Cabot i Ernest Francolí Ferrer, divulgador apícola, apicultor semiprofessional i apassionat de les abelles, en el marc de l’Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar.

4.1. Importància ecològica de les abelles

• «Són pràcticament imprescindibles» per a molts aliments diaris.
• Fan pol·linització: passen el pol·len d’una flor a una altra i permeten que es formi el fruit.
• Sense abelles, moltes fruites i verdures no existirien o serien molt escasses.

Punt clau: Les abelles són primordials per a la nostra supervivència alimentària.

4.2. Confusió abella vs vespa

• Primer mite trencat: a les piscines, gairebé sempre són vespes, no abelles.
• Diferències bàsiques:
• Vespa: groga i negra amb ratlles molt marcades.
• Abella ibèrica (Apis mellifera mellifera): anomenada abella negra, pràcticament sense ratlles grogues.
• L’Abella Maia del dibuix seria en realitat una vespa pel seu color.

4.3. Espècies d’abelles productoras de mel

• Hi ha 7 espècies d’abelles productores de mel al món.
• A la península Ibèrica: Apis mellifera mellifera (abella ibèrica).
• Altres zones: Apis ligustica (est d’Europa), espècies asiàtiques, sud-americanes, etc.

4.4. Enemics de les abelles

• Vespa asiàtica:
• Últim enemic arribat a casa nostra.
• Fa uns 3,5 cm, majoritàriament negra amb parts taronges.

• Depreda abelles, però no és el problema principal global.

• Barroa (Varroa destructor):

• Enemic número 1 mundial.
• Àcar tipus paparra que només ataca abelles.
• Principal problema de tots els apicultors del món.
• Sense tractaments anuals, una colònia mor en dos anys.

Idea forta: «Sense apicultors actualment no hi hauria abelles mel·líferes salvatges».

4.5. Biografia i projecte d’Ernest Francolí

• Treballa en un magatzem industrial entre setmana i dedica tardes, caps de setmana i festius a les abelles.
• Té unes 80 caixes (ruscs) = aproximadament 4 milions d’abelles.
• A l’hivern fa cursos d’iniciació a l’apicultura i xerrades amb el Departament de Medi Ambient i aules de gent gran.
• Vocació nascuda d’estudiar forestals i una assignatura sobre productes no fustaners: bolets, tòfones i mel/abelles.

4.6. Projecte a Astúries: abelles i óssos

• Va viure 3 anys a Astúries amb una ONG que col·locava abelles en zones sense pol·linitzadors.
• Objectiu: veure si augmentar la pol·linització natural reduïa els atacs d’óssos al bestiar (xais, ovelles).
• Metodologia:
• Censos per GPS per detectar zones sense abelles.
• Col·locació de grups de 10 caixes (unes 500.000 abelles) a cada zona buida.
• Resultat:
• En 2 anys, reducció del 70 % dels atacs d’ós al bestiar.
• Ara, amb més anys de projecte, quasi no hi ha atacs.

Conclusió ecològica preciosa: si hi ha prou fruits i aliment al bosc gràcies a les abelles, l’ós no necessita atacar el bestiar.

4.7. Jerarquia dins el rusc

• El rusc es concep com un sol organisme format per moltes abelles (les abelles són com cèl·lules d’un súper-organisme).
• Composició:
• 1 reina per caixa:
  • Posa ous.
  • Allibera feromones que cohesionen la colònia.
• 95 % obreres (femelles no fèrtils):
  • Fan totes les feines: netejar, construir bresques, defensar, anar a buscar nèctar/pòlen, cuidar la cria.

• 5 % abellots (mascles):

  • Pràcticament només serveixen per fecundar reines verges.
  • No saben fer altres feines.

• Gestió dels mascles:

• A la tardor (octubre–novembre), les obreres expulsen i deixen morir de fred els abellots perquè no cal fecundar reines a l’hivern.

• «S’estalvien alimentar boques que no serveixen per a res durant la tardor i l’hivern».

• Substitució de la reina:

• Si la reina envelleix o no posa bé, les obreres crien reines noves d’amagat.
• Quan neixen, les reines joves primer maten la reina mare i després es maten entre elles.
• Només queda la reina més forta genèticament.

Frase clau: «Tot i ser reina, és una pringada; si les obreres no la volen, la pelaran i la canviaran».

4.8. Mites sobre picades i comportament

• Vespa:
• Pot picar múltiples vegades sense morir.

• Un sol individu pot fer moltes picades.

• Abella:

• Només pot picar un cop.
• L’agulló té forma de ganxo: entra fàcil, però en retirar-se es trenca, deixant l’agulló i el sac de verí a la pell.
• L’abella mor desbudellada al cap de pocs segons.

• Una sola picada d’abella fa més mal que una de vespa perquè injecta tot el verí de cop.

• Sobre la suposada agressivitat:

• Si les tractes bé i hi vas amb fum, protecció i calma, són molt dòcils.
• Detecten la por i l’ansietat (escalfor corporal, taquicàrdia), igual que els gossos.

• Si hi vas amb nervis, es posen molt agressives i no et deixen treballar.

• Feromona d’alerta:

• Olor d’alerta d’agressivitat = olor de plàtan.

Recomanació: si treballant amb abelles notes forta olor de plàtan, és hora de tancar i canviar de caixa.

4.9. Picades i tolerància personal

• Ernest ha rebut moltes picades al llarg dels anys.
• En jornades complicades d’extracció de mel pot arribar a rebre fins a 20 picades en un dia.
• A partir d’aquí, prefereix marxar.

4.10. Rusc al fals sostre de Vilassar Ràdio

• Cas real a la pròpia emissora: un rusc enorme en un fals sostre.
• L’apicultor que el va retirar estimava unes 60.000–80.000 abelles.
• Explicació tècnica:
• Les abelles busquen llocs sense llum, sense aigua i sense vent.
• Entren per un forat petit i construeixen dins de la cambra d’aire.
• Aquestes colònies solen provenir d’un rusc d’apicultor proper (a menys de 3 km).

4.11. Impacte del canvi climàtic

• Floracions primaverals avançades tres setmanes respecte fa 15 anys.
• Ex.: romaní que abans floríem a segona meitat de març, ara a finals de febrer.
• Problema:
• A finals de febrer encara fa massa fred; per sota de 15 °C les abelles no poden sortir.

• Hi ha flors, però les abelles no poden aprofitar-les → pèrdua de recursos.

• A l’estiu:

• Calor extrema i sequera assequen ràpid les flors.
• Les abelles depenen molt més de les reserves de mel acumulades a la primavera.
• Si no n’hi ha prou, l’apicultor ha de alimentar artificialment les colònies.

4.12. Desaparició de les abelles salvatges mel·líferes

• Als anys 50–60 era habitual trobar colònies silvestres en troncs d’arbres.
• Ara, amb barroa i altres factors, pràcticament han desaparegut.
• Si es deixa una colònia lliure, sense medicar, en dos anys mor.
• Altres abelles solitàries (no formadores de colònia) encara existeixen, però en nombre molt menor.

Missatge fort: la supervivència de les abelles mel·líferes depèn avui de l’apicultura.

4.13. Triar lloc del rusc i presència d’apicultors al Maresme

• No se sap del tot per què les abelles trien un lloc o un altre (hipòtesis de línies tel·lúriques, electromagnetisme...).
• A la serralada prelitoral del Maresme hi ha molts apicultors:
• La floració hi comença molt abans que al Prepirineu.
• Ernest, que és de Prepirineu, comença a mitjans d’abril; al Maresme, a mitjans d’abril ja estan traient mel.

---

5. Informatius locals i nacionals

5.1. Notícies de les 11 h

Principals titulars:

• Mares Music:
• 21a edició del concurs de música jove del Maresme.
• Celebrat a La Fàbrica de Cabrils.
• Objectiu: donar a conèixer el talent musical jove comarcal.
• Destaquen artistes de Vilassar de Mar: la Gava i Niu.

• Ampliació prevista a La Crònica amb Joan Escofet.

• Cas judicial Jordi Pujol:

• L’Audiència Nacional acorda que Jordi Pujol (95 anys) declari per videoconferència per avaluar el seu estat de salut.
• Forenses conclouen que no està en condicions plenes per ser jutjat.
• L’expresident està ingressat per pneumònia, però evoluciona favorablement.
• Fiscalia demana:
  • 9 anys de presó per a Jordi Pujol.
  • Penes entre 8 i 29 anys i multes milionàries per als seus set fills.
• Delictes: associació il·lícita, blanqueig, falsedat documental, delicte fiscal, frustració de l’execució.

• Defensa: diners provinents de la famosa deixa de l’avi Florenci.

• Pobresa infantil a Catalunya (Informe PINCAT):

• 1 de cada 3 menors (34,7 %) en risc de pobresa o exclusió social = 467.000 infants i adolescents.
• 75.000 més que fa 8 anys; +3 % respecte 2022.
• Pobresa material severa: 11,4 %.
• Factors clau: problemàtica d’habitatge, inflació.

• Cost estimat de criança per fill: 938 €/mes, que el 23 % de famílies no pot assumir.

• Barça – retorn al Camp Nou:

• Permís per reobrir parcialment el Camp Nou amb 45.000 espectadors (tribuna, gol sud i lateral).
• Primer partit: Barça – Athletic Club (22 de novembre a les 16:15 h).
• Darrer partit abans de les obres: 28 de maig de 2023.

5.2. Notícies de les 12 h

• Recordatori ampliat del Mares Music i de la participació de la regidora de joventut de Vilassar de Mar, Maria Vinuesa.

• ERO d’Amazon a Barcelona:

• Amazon vol acomiadar 978 treballadors de les oficines de Barcelona.
• Afecta sobretot teleoperadors (2.200) i personal TIC (650).
• Suposa acomiadar més del 30 % de la plantilla.

• Comissions Obreres vol reduir l’abast de l’ERO, reclamar recol·locacions i prioritzar sortides voluntàries.

• ONU – Pla de pau per Gaza (basat en proposta de Donald Trump):

• El Consell de Seguretat aprova resolució impulsada pels EUA.
• Preveu:
  • Govern transitori palestí.
  • Força de seguretat internacional (no cascos blaus) fins al desembre de 2027.
  • Assegurar fronteres amb Israel i Egipte i protegir corredors humanitaris.
  • Junta de pau dirigida per Donald Trump amb personalitat jurídica internacional.
• Objectiu declarat: horitzó de coexistència pacífica Israe-Palestina.
• Xina i Rússia s’abstenen, no exerceixen veto.

• Netanyahu es mostra contrari a un estat palestí.

• Premis Butaca:

• Dues grans guanyadores:
  • L’Herència (Teatre Lliure).
  • Musical Ànima (Teatre Nacional de Catalunya).

---

6. Tertúlia amb avis i àvies: el transport escolar d’abans

Espai conduït per Mar Vilamajor amb Feliu, Maria Pilar i Maria Rosa.

6.1. Tema: evolució del transport escolar

• Comparació entre transport escolar i interurbà d’abans i la situació actual (R1 Rodalies, patinets elèctrics...).

6.2. Escola i primers desplaçaments

• Feliu recorda:
• Com a nen, estudiava a les franciscanes (monges) de Vilassar de Mar.
• Acompanyat per la tieta que no tenia feina o pels avis, a peu.

• Nens i nenes separats a l’escola.

• Més endavant, quan deixaven les monges, anaven a:

• Escola Nacional (els hermanos).
• Germans de la Salle de Premià (que venien a peu a donar classe a Vilassar i després van plegar).
• Escolapis de Mataró, Valldèmia, etc.

6.3. Camins i mitjans de transport

• Nens de masies entre Vilassar de Mar i Premià:

• Hi anaven a peu o en bicicleta, sovint en grup.

• Trens antics:

• Seients de fusta als vagons “xicheros”, estil Far West.
• Primera classe amb seients encoixinats (pagant més).
• Diferència entre trens marrons i trens blaus (més moderns).

• Calefacció sota els seients; alguna vegada fins i tot fonia la sola de les sabates.

• Maria Pilar explica els cotxes de línia de Lleida a Barcelona:

• Línia Alzina Graells, trajecte llarguíssim (fins a 7 hores passant pel Bruc).

• Boira espessa, fred i poca comoditat.

• Surt el concepte “cotxe de línia” (autocar interurbà regular) i el “cotxe d’en Casas” al Maresme (empresa Casas).

6.4. Primer tren Barcelona–Mataró (1848)

• S’emet un tall divulgatiu en castellà sobre el primer ferrocarril espanyol Barcelona–Mataró (28/10/1848).
• Feliu hi afegeix detalls locals:
• Inicialment, l’estació de referència va ser Vilassar de Mar, perquè a Mataró hi havia conflictes per la compra dels terrenys.

• El rètol de l’estació deia: «Vilassar de Mar, Cabrils i Cabrera».

• Es comenta que molta gent es confessava abans de pujar al tren per por al nou invent.

6.5. Històries personals de transport

• Maria Pilar:
• Institut a Lleida, boira gebradora, fred extrem.

• Cotxe de línia amb poques freqüències (matí i vespre), aprofitant el temps entre classe i bus per fer deures en cafeteries.

• Maria Rosa:

• De Barcelona, anava caminant a l’escola (15 minuts) i utilitzava el bus sobretot més gran, per anar al centre.

• Feliu i el burro “L’estrelleta”:

• Anava a escola en carro amb burro.
• El burro sabia aturar-se sol a la porta de l’escola i després girar per tornar cap a casa.
• Anècdota divertida: el burro es va usar en una processó de missions per escenificar l’entrada de Jesús a Jerusalem. El burro no caminava si no el duia el Feliu, així que el van disfressar perquè el conduís ell mateix.

6.6. Renfe i Rodalies avui: «puta Renfe»

• La Mar posa un tall d’un vídeo jove on es repeteix el lema «puta Renfe» i es denuncia:
• Retards, cancel·lacions, trens plens.
• Dependència del transport públic per part de joves sense cotxe.
• Diferència d’inversió entre Madrid i Catalunya.

• Rebuig dels sindicats a traspassar Rodalies.

• A la tertúlia:

• Tots coincideixen que Rodalies funciona molt malament.
• Es defensa la idea que la xarxa catalana hauria de ser gestionada des de Catalunya, prenent com a exemple els Ferrocarrils de la Generalitat.
• Es parla d’un bus directe Vilassar–Barcelona (que no existeix de manera regular), tot i que hi ha gent que puja a Vilassar de Dalt per agafar un bus més fiable.

6.7. Conclusions humorístiques de Jaume Cabot

• Repàs irònic de la tertúlia:
• «La tieta que no tenia feina» com a primer transport escolar.
• Pusses al tren dels anys 50–60.
• Trens que començaven a frenar a l’Espinaler i paraven als Tres Lleons.
• Burro de Feliu fent de “metro escolar” i de “Jesús entrant a Premià”.
• Record dels trens de dos pisos que no podien passar pel túnel de Montgat.

La tertúlia combina memòria històrica local, nostàlgia i crítica actual al transport públic.

---

7. Addiccions de conducta: addicció al porno

Espai conduït per Montse Martínez (responsable d’Àdic Badalona) amb testimoni de Joel, que compleix 24 anys el mateix dia i porta uns 7 mesos de tractament.

7.1. Presentació i marc

• A Àdic Badalona treballen addiccions de tota mena: substàncies i conductes.
• El Joel és un cas de conducta exclusiva: addicció al pornografia.

7.2. Inici de l’addicció

• Antecedent: adolescència amb videojocs.
• Va començar a usar videojocs com a evasió quan patia bullying a 3r d’ESO.

• Jugava sobretot en estius, sol a casa.

• «Primera fase d’enamorament» de l’addicció: el videojoc li servia per fugir d’un dia a dia trist i solitari.

• Pornografia:

• Inici durant el confinament de la COVID.
• Es tanca en xarxes socials, veu contingut sexualitzat, apareix la curiositat pel porno.
• A partir d’aquí, consum intensiu a webs obertes.

7.3. Consciència de malaltia

• Moment clau: festes majors a Montmeló.
• Passa el dia consumint porno.
• Acaba a la comissaria perquè l’estaven intentant extorsionar a partir de continguts sexuals.

• És el primer gran avís: «Potser tinc un problema».

• Encara així, continua consumint durant mesos.

• Hi ha un període de 6 mesos sense consumir (perquè necessita temps per estudiar), però ho passa molt malament: irritabilitat, agressivitat verbal i gairebé física.
• En tornar a consumir, confirma: «No puc deixar-ho sol, no soc capaç».

Montse remarca que l’addicció és una malaltia i que les conductes addictives també generen síndrome d’abstinència.

7.4. Tipus de consum i diners gastats

• Comença en webs gratuïtes (Pornhub, etc.).
• Salta a webs de pagament (pel·lícules senceres, contingut premium).
• Punt de màxima gravetat: OnlyFans.
• S’hi arriba a gastar 400–500 € en una sola tarda.
• Vèn videojocs i consoles per finançar el consum.
• Consum sempre sol, a casa, al llit.

7.5. Impacte en la vida afectiva i sexual

• No ha tingut cap parella ni cap relació sexual física.
• Confessa que la pornografia li ha destruït la capacitat de parlar amb dones sense sexualitzar-les.

• No sap relacionar-se d’una manera sana; veu el sexe a través del prisma del porno (submissió, possessió, etc.).

• Montse explica que el tractament passa per:

• Reeducació sexual i afectiva.
• Entendre que el sexe pot ser una experiència sana i amorosa, no pornografia.
• Treballar la idea que l’addicció no vol amor: et separa de les persones i et deixa sol amb la conducta.

Es defineix el concepte “addicte solitari”: persona que consumeix en solitud, allunyada de vincles reals.

7.6. Bullying i primer enamorament

• Joel diu que a l’institut estava deprimit, aïllat, sense ganes de viure.
• Es va enamorar d’una noia que simplement el va tractar bé, no com un mocador.
• Aquest sentiment li va donar un motiu per seguir endavant en aquell moment.

7.7. Estudis i ús de l’ordinador

• Ha acabat un grau en gestió de ciutats intel·ligents i ha començat un màster en eficiència energètica i descarbonització.
• Ha de treballar online, fet que suposa un repte.
• Durant mesos de tractament va estar sense tocar l’ordinador.
• Ara la Montse l’ajuda a:
• Fer una neteja digital de dispositius.
• Reaprendre a utilitzar l’ordinador com una eina de treball, no com a porta d’entrada al porno.

7.8. Família i petició d’ajuda

• No havia explicat el problema a ningú fins que, en un moment de crit de socors, ho diu a la mare.
• Escena clau: estan sols a casa i li diu: «Mama, necessito ajuda perquè em passa això».
• Ell sent vergonya, però sap que si no ho diu està perdut.

7.9. Estat actual i esperança

• Porta 6 mesos i una setmana sense consumir pornografia (pràcticament 7 mesos de tractament).
• Porta un registre de dies en una nota del mòbil.
• Diu que per primer cop té ganes de millorar.
• Comença a llegir llibres de feminisme per deconstruir la visió misògina adquirida.
• Té pocs amics, 2-3 de confiança, però vol construir relacions reals sanes.

Per al Joel, la teràpia d’aquella tarda és el millor regal d’aniversari.

7.10. Conclusions de Montse Martínez

• Frase central d’Àdic Badalona:

  «El addicto siempre busca algo que no sabe lo que es y que nunca llega.»

• Objectiu del tractament:

• Fer que la persona comprovi dia a dia que és possible estar sense consumir.
• Reforçar cada petita victòria (cada dia o cada hora sense consum).
• Insistència que l’addicció no es limita a drogues o alcohol:
• Pornografia, videojocs, jocs d’atzar, xarxes socials també poden generar patrons addictius molt destructius.

---

8. Crítica de sèries i Festival Serielizados

Secció final amb Txema La Saga, crític de cinema i sèries.

8.1. Festival Serielizados 2025

• Celebrat del 3 al 12 de novembre a Barcelona (cinemes Aribau).
• Premis principals:
• Secció oficial nacional:
  • Millor sèrie: Anatomia d’un instant (sobre el cop d’estat del 23-F, estrena el 20-N).
  • Millor guió: Yakarta, sèrie de Movistar Plus+.
  • Millor interpretació: repartida entre Javier Cámara i Carla Quílez (Yakarta).

• Secció internacional:

  • Millor sèrie: Abbederman (Noruega).

• Descobertes destacades:

• Nepo Baby: drama tipus Succession en clau noruega, amb menys pirotècnia econòmica però molt bon guió.
• 37 segons (sèrie francesa): sobre l’enfonsament real d’un vaixell al Mar del Nord en només 37 segons.

• I Know Your Soul (Bòsnia): sobre assetjament i bullying.

• Masterclass de Leticia Dolera sobre la sèrie Pubertat, amb psicòlogues assessores de la sèrie.

8.2. Debat breu sobre cinema vs. plataformes

• Txema defensa que:
• El cinema en sala continua oferint una experiència única (so, pantalla, concentració sense interrupcions).
• Malgrat hi hagi pel·lícules que arriben a plataformes als 10–15 dies, el cine continua tenint sentit.
• Les sales han d’evolucionar, però no moriran.
• Jaume recorda que les plataformes són cada cop més cares i que moltes pel·lícules tenen pressupost d’episodi de sèrie.

8.3. Recomanacions de sèries

8.3.1. I Love LA (HBO)

• Creadora: Rachel Sennott.
• Protagonista: Maya, jove de Nova York que es muda a Los Angeles com a assistant en una agència de talents.
• Retroba una amiga de la universitat convertida en influencer, i es desplega una sàtira sobre:
• Ambició professional.
• Amistat i enveja.
• Cultura influencer i xarxes socials.
• Comèdia molt àcida adreçada a la generació Z (25–35 anys).

8.3.2. Yakarta (Movistar Plus+)

• Creador: Diego San José (guionista d’8 apellidos vascos, etc.).
• Protagonista: Javier Cámara en el paper de José Ramón, exjugador olímpic de bàdminton que ara és professor d’educació física a Vallecas.
• Vida personal desastrosa: divorciat, sense il·lusió, enganxat al bingo.
• Coneix Mar (Carla Quílez), alumna adolescent amb molt talent per al bàdminton.
• Inicien un viatge per Espanya per intentar que sigui campiona d’Espanya.
• Sèrie fosca, trista, de personatges perduts, però amb moments de redempció.

Txema la considera molt bona però avisa: no és una sèrie alegre, sinó una dramèdia amarga.

8.3.3. Pluribus (Apple TV+)

• Creador: Vince Gilligan (responsable de Breaking Bad i Better Call Saul).
• Protagonista: Rhea Seehorn (Carol), dona amargada i negativa.
• Trama:
• Un virus misteriós converteix la resta de la humanitat en versions eternament felices.
• Només 13 persones no s’hi adapten, Carol entre elles.
• Tothom pensa igual, tothom “feliç” ≠ paradís, sinó infermeria emocional.
• Sèrie de ciència-ficció distòpica que reflexiona sobre:
• El valor de la diferència i el desacord.
• El perill d’una felicitat imposada i uniforme.

Txema la situa entre les 10 millors sèries de l’any.

---

9. Tancament del programa

• Avís que la setmana següent no hi haurà secció de Txema perquè es farà un especial des del Mercat Municipal de Vilassar de Mar pel 25-N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones.
• Jaume insisteix que és un programa que no agrada haver de fer, però és necessari mentre continuïn els feminicidis.
• Cloenda recordant:
• Edició 2250 del magazín.
• Compromís d’informar cada matí des de Vilassar Ràdio (98.1 FM i vilassarradio.cat).
• Desig que els oients siguin «molt i molt i molt feliços» fins l’endemà.

---

Temes principals del podcast

• Meteorologia i canvi de temps al Maresme.
• Abelles, apicultura i ecologia: pol·linització, barroa, vespa asiàtica, canvi climàtic.
• Memòria del transport escolar i públic: trens antics, cotxes de línia, burros, crítica a R1 Rodalies.
• Addicció al porno:
• Impacte psicològic i social en joves.
• Conductes addictives sense substància (OnlyFans, webs porno, videojocs).
• Treball terapèutic d’Àdic Badalona.
• Cultura i entreteniment:
• Oques Grasses, Rosalia, Taylor Swift.
• Necrològiques (Encarnita Polo, creador de l’ànec de goma).
• Sèries i festival Serielizados.
• Actualitat local i nacional: Mares Music, cas Jordi Pujol, pobresa infantil, ERO Amazon, ONU i Gaza.

---

Tags

• Vilassar Ràdio
• Parlant de tot
• Vilassar de Mar
• Maresme
• Meteomar
• Joaquim Serra
• Abelles
• Apicultura
• Vespa asiàtica
• Barroa
• Canvi climàtic
• Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar
• Transport escolar
• Rodalies
• Renfe
• Cotxe de línia
• Burro
• Oques Grasses
• Rosalia
• Taylor Swift
• Pornografia
• Addicció al porno
• OnlyFans
• Conductes addictives
• Àdic Badalona
• Montse Martínez
• Joel
• Bullying
• Joves i salut mental
• Mares Music
• Jordi Pujol
• Pobresa infantil
• Amazon ERO
• ONU Gaza
• Sèries
• Serielizados
• Yakarta
• I Love LA
• Pluribus
• Javier Cámara
• Carla Quílez
• Txema La Saga

---

Sections

[nota: els temps són en segons respecte l’inici de l’àudio]

1. Presentació del programa i ambient local
2. start_second: 1
3. end_second: 273
4. section_title: Introducció, festa de tardor i menú del dia

5. section_summary: Jaume Cabot presenta el magazín Parlant de tot, situa el dia (18 de novembre, després de festa local), comenta la baixada de temperatures i avança el contingut del programa: previsió meteorològica, conferència sobre abelles, tertúlia d’avis, secció de moda/imatge i entrevista sobre addicció al porno. Es destaca que és l’edició 2250 del magazín.

6. Meteo: previsió del temps al Maresme

7. start_second: 298
8. end_second: 541
9. section_title: Previsió meteorològica amb Joaquim Serra

10. section_summary: Joaquim Serra, del Centre de Referència Meteorològica de la Comarca (Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme), descriu un dimarts i dimecres tranquils amb sol i alguns núvols, però amb baixada de temperatures. Anuncia un dijous de canvi de temps amb núvols, pluja persistent al litoral i prelitoral del Maresme, descens fort de les temperatures i possibles xàfecs amb calamarsa o neu granulada. Divendres, fred intens al matí,i màximes similars però amb sol. Mar generalment tranquil·la.

11. Humor, cultura pop i secció amb Joan Escofet

12. start_second: 572
13. end_second: 1681
14. section_title: Rècords Guinness, Oques Grasses, Rosalia i premsa rosa

15. section_summary: Entren Jaume Cabot i Joan Escofet en una secció d’humor i actualitat lleugera. Parlen del Dia Mundial del Rècord Guinness i bromejen amb la llargada de la crònica meteorològica. Debaten el fenomen Oques Grasses i els seus quatre concerts a l’Estadi Olímpic, amb sospites sobre especulació i revenda. Informen del domini mundial de Rosalia a plataformes, desbancant Taylor Swift. A la secció «l’imbècil del dia» expliquen el cas d’una dona que pareix sense saber que estava embarassada i hi afegeixen reflexions crítiques sobre desinformació. També recorden l’aniversari de «Les tres bessones», comenten l’encesa accidentada dels llums de Nadal a Vigo, la velocitat futura de l’AVE Barcelona–Madrid i diverses necrològiques i separacions de famosos, amb un to sarcàstic i de sàtira social.

16. Avanç de continguts esportius i culturals locals

17. start_second: 1681
18. end_second: 1736
19. section_title: Agenda local: música jove, esport i Sala Carrau

20. section_summary: Breu intervenció on es comenta que a la tarda es parlarà amb Mariona «Gava» Rovira, guanyadora del Mares Music, i es mencionen temes esportius locals i activitats a la Sala Roser Carrau. S’anuncia el retorn de la tertúlia esportiva «La pròrroga».

21. Entrevista: abelles, apicultura i canvi climàtic

22. start_second: 1787
23. end_second: 3212
24. section_title: Veritats, mentides i curiositats de les abelles

25. section_summary: Entrevista llarga amb Ernest Francolí Ferrer, divulgador apícola i apicultor semiprofessional, prèvia a la seva conferència a l’Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar. Explica la importància vital de les abelles per a la pol·linització i la nostra alimentació, diferencia abelles i vespes, descriu la vespa asiàtica i l’àcar Varroa com a grans enemics, i explica el seu projecte a Astúries on col·locar ruscs en zones sense abelles va reduir un 70 % els atacs d’óssos al bestiar en dos anys. Detalla l’organització social del rusc (reina, obreres, abellots), com maten els mascles a la tardor, com substitueixen la reina i com detecta l’agressivitat per l’olor de plàtan. També parla del cas del rusc al fals sostre de Vilassar Ràdio, de la desaparició de les abelles mel·líferes salvatges per la Varroa, de l’impacte del canvi climàtic en les floracions i en la feina de les abelles i de l’alta concentració d’apicultors a la serralada prelitoral del Maresme.

26. Butlletí de notícies de les 11 h

27. start_second: 3212
28. end_second: 3480
29. section_title: Informatiu Migdia: Mares Music, cas Pujol i pobresa infantil

30. section_summary: Espai informatiu amb titulars locals, nacionals i internacionals. Es destaca la celebració de la final del Mares Music i el paper de joves artistes del Maresme; la decisió de l’Audiència Nacional sobre la compareixença telemàtica de Jordi Pujol i l’informe mèdic que qüestiona la seva capacitat per ser jutjat; les dades alarmants de pobresa infantil a Catalunya segons la PINCAT (un de cada tres menors en risc de pobresa); i el retorn parcial del Barça al Camp Nou remodelat amb 45.000 espectadors.

31. Tertúlia d’avis i àvies: transport escolar d’abans i d’ara

32. start_second: 3594
33. end_second: 6844
34. section_title: Tertúlia amb la gent gran: del burro a Rodalies

35. section_summary: Mar Vilamajor condueix la tertúlia amb Feliu, Maria Pilar i Maria Rosa, dedicada a l’evolució del transport escolar i públic. Recorden com anaven a escola a peu, acompanyats per la tieta o avis, i la separació per sexes a les escoles. Parlen dels primers trens Barcelona–Mataró, dels seients de fusta, dels trens marrons i blaus, dels cotxes de línia (Alzina Graells a Lleida, cotxe d’en Casas al Maresme) i del cotxe de línia com a concepte. Feliu explica com anava a col·legi amb un burro anomenat L’estrelleta, i com el burro va participar en una processó representant l’entrada de Jesús. Es comenten les boires gebradores de Lleida, els trajectes interminables, i es compara tot plegat amb el funcionament actual de Rodalies, amb el lema juvenil «puta Renfe». Es debat sobre el traspàs de Rodalies a la Generalitat i es posen exemples de la millor percepció dels Ferrocarrils de la Generalitat. Jaume Cabot fa unes conclusions molt humorístiques repassant les anècdotes i exageracions de la tertúlia.

36. Butlletí de notícies de les 12 h

37. start_second: 6844
38. end_second: 7096
39. section_title: Notícies de migdia: Mares Music, ERO d’Amazon i ONU a Gaza

40. section_summary: Segon bloc informatiu. Es torna a parlar del Mares Music i de la participació institucional de Vilassar de Mar. Es detalla l’ERO d’Amazon a Barcelona, amb 978 acomiadaments previstos, sobretot entre teleoperadors i personal TIC, i la resposta dels sindicats. A escala internacional, es comenta l’aprovació al Consell de Seguretat de l’ONU d’una resolució basada en el pla de Donald Trump per a Gaza, amb govern transitori palestí i força internacional, tot i les abstencions de la Xina i Rússia. També s’esmenten els Premis Butaca i les obres teatrals premiades.

41. Entrevista: addicció al porno amb Àdic Badalona

42. start_second: 7240
43. end_second: 8809
44. section_title: Addicció a la pornografia: testimoni del Joel

45. section_summary: Montse Martínez, responsable d’Àdic Badalona, presenta el cas d’en Joel, un jove que acaba de fer 24 anys i que porta set mesos en tractament per una addicció severa a la pornografia. Joel explica com va començar amb videojocs com a escapament davant el bullying, com durant el confinament va descobrir el porno a les xarxes i webs, i va acabar consumint hores diàries, sobretot de nit. Narra l’episodi d’extorsió que el porta a comissaria i l’ús compulsiu d’OnlyFans on es gastava centenars d’euros en una tarda, venent consoles i jocs. Confessa no haver tingut mai parella ni relació física, i com el porno li ha destruït la capacitat de relacionar-se amb dones sense sexualitzar-les. Montse explica el concepte de malaltia addictiva, el paper de l’abstinència en conductes (no només en drogues), i la necessitat de reeducar-lo sexualment i afectivament. Joel relata com finalment fa un crit de socors a la seva mare, com porta ja més de sis mesos sense consumir i com està començant un màster online mentre reaprèn a usar l’ordinador com a eina sana. Es destaca la frase d’Àdic Badalona «El addicto siempre busca algo que no sabe lo que es y que nunca llega» i el concepte d’«addicte solitari».

46. Crítica de sèries amb Txema La Saga

    • start_second: 8809
    • end_second: 10379
    • section_title: Sèries i Festival Serielizados: Yakarta, I Love LA i Pluribus
    • section_summary: Txema La Saga repassa el Festival Serielizados de Barcelona, destacant els premis a «Anatomia d’un instant», «Yakarta» i la noruega «Abbederman», així com descobertes com «Nepo Baby», «37 segons» i «I Know Your Soul». Explica la masterclass de Leticia Dolera sobre «Pubertat». Obre un debat amb Jaume Cabot sobre el futur del cinema en sala i el paper creixent de les plataformes. Recomana «I Love LA» (HBO), comèdia satírica sobre la cultura influencer; «Yakarta» (Movistar Plus+), drama sobre un exolímpic de bàdminton (Javier Cámara) i una adolescent amb talent, amb to fosc però gran qualitat; i «Pluribus» (Apple TV+), distopia de Vince Gilligan on un virus fa feliç tothom excepte 13 persones, i que serveix per reflexionar sobre la uniformitat i la diferència. El programa es tanca anunciant que la setmana vinent hi haurà una programació especial pel 25-N des del Mercat Municipal de Vilassar de Mar, i Jaume Cabot acomiada els oients desitjant-los felicitat fins l’endemà a les 10 h.

Marcadors

Darrers podcast