El programa explora la figura de les il·luminadores de llibres a l'edat mitjana, sovint oblidades en la historiografia tradicional. En contra del mite de l'època «fosca», es tracta d'una disciplina altament especialitzada que combinava art, química i tècnica.
• La creació d'un manuscrit era un procés lent i meticulós: podia trigar un dia sencer per pàgina. • S'utilitzaven materials com el pergamí, extremadament resistent, i la tinta ferrogàlica, una barreja química de gales de roure i sulfat de ferro que ha perdurat durant segles. • L'ús d'or en les il·luminacions no era només estètic; funcionava com un autèntic símbol de poder econòmic i prestigi social per a qui encarregava l'obra.
La convidada destaca l'existència de dones que van signar manuscrits, van gestionar tallers laics i van incloure missatges subversius en les seves obres:
"Guda, dona pecadora, escriu i pinta aquest llibre."
• Ende: monja que va participar en l'il·luminació del Llibre d'Hores de Girona. • Herrada de Landsberg: autora de l'Hortus Deliciarum, on s'autoretrata amb les seves 46 monges. • Clarícia: identificada per aparèixer dintre d'una lletra capitular amb una estètica que no seguia les normes del hàbit religiós. • Christine de Pizan: considerada la primera escriptora professional i referent feminista medieval.
La restauració i el record d'aquestes dones permeten una relectura del passat que reconeixia l'alfabetització i la capacitat intel·lectual femenina molt més enllà dels murs monàstics. Les marginàlies (il·lustracions als marges de les pàgines) sovint amagaven crítiques socials o sàtires que revelaven la personalitat i el caràcter d'aquestes artistes.