L'església de Sant Genís de Vilassar de Dalt és el cor històric i espiritual del municipi. Tot i que tradicionalment es datava al 1118, documents trobats per Pere Benito situen la seva existència al 1091. L'edifici ha patit constants processos de transformació:
• Etapa romànica/preromànica: Possibles orígens en els segles IX-XI, seguint la línia d'altres temples com Sant Crist de Cabrils. • Etapa gòtica: Construïda entre 1511 i 1519, fou la gran nau gòtica que presidia la vila fins a la seva destrucció a la Guerra Civil. • Temps actual: La reconstrucció post-1939 va derivar en un edifici classicista d'inspiració renaixentista, sobredimensionat per a l'entorn urbà.
El procés de reconstrucció va ser llarg i ple de dificultats materials. La decisió d'enderrocar l'església gòtica per fer-ne una de nova va ser immediata després del conflicte bèl·lic, tot i la manca de recursos financers.
"L'església actual està molt sobredimensionada en l'entorn on està posada."
Un aspecte curiós va ser el finançament, realitzat mitjançant tiquets obligatoris en botigues i cafès, convertint la ciutadania en un agent clau del seu manteniment. L'imponent edifici que veiem avui, amb la seva cúpula de formigó (feta amb les pedres del temple antic), no es va poder beneir fins al 1959.
El campanar, finalitzat a la dècada dels 80, acull un conjunt de campanes amb història pròpia:
• La Genisa (1987): La més gran, amb 720 kg. • L'Avella (1706): Històrica i rescatada de la destrucció bèl·lica. • Juliana, Oriola i Maria: Incorporades durant la campanya de restauració dels anys 80.
El convidat, Josep Samon, destaca l'esforç per recuperar els ritmes tradicionals de tocs manuals (difunts i festa), preservant el patrimoni sonor local davant de sistemes informàtics estàndard.