En aquest episodi del programa Històries de mar i de dalt de Vilassar Ràdio, l'experta Maria Josep Castillo ens endinsa en la història del retaule major de la parròquia de Sant Julià d'Argentona. Aquesta obra, realitzada entre 1524 i 1531, és un exemple excepcional de la transició artística al Maresme.
L'obra destacava per combinar dos estils diferenciats a causa del seu procés de creació:
• L'estructura de fusta: D’estil gòtic tardà, amb pinacles i traceries, obra del mestre d'aixa i fuster Joan Romeu.
• Les pintures: Un conjunt de 28 taules amb una estètica plenament renaixentista, executades per Jaume Forner, Antoni Rupit i Nicolau de Credença.
• Distribució: El retaule s'organitzava en pisos i carrers, coronat per un àtic amb la crucifixió i una predela inferior amb portes que donaven accés a una petita sagristia darrera l'absis.
Un dels punts més fascinants de la investigació actual, liderada per la doctora Cristina Fontcuberta, és la connexió directa amb el Renaixement alemany:
• S'ha documentat que els pintors del retaule van utilitzar gravats d’Albert Dürer com a models iconogràfics per a les escenes de la Passió de Crist.
• Gràcies a l'aparició de la impremta, aquestes imatges van circular ràpidament des de Nuremberg fins a Catalunya, permetent que artistes locals reinterpretessin les composicions del mestre alemany.
"Els gravats van ser una eina revolucionària que va permetre que l'obra de Dürer arribés al Maresme en pocs anys."
Malauradament, el retaule original va ser totalment destruït per les flames l'any 1936, a l'inici de la Guerra Civil. Segons les cròniques de l'època i els relats de personatges com Puig i Cadafalch, l'incendi va ser provocat per grups forans. Avui dia, el coneixement d'aquesta peça es manté viu gràcies a:
• Fotografies antigues: Conservades principalment a l'Arxiu Mas.
• Relacions històriques: El document de contractació especificava que s'havia de semblar al retaule de Sant Genís de Vilassar, també desaparegut.
• Activitats culturals: Les recents exposicions a l'església d'Argentona i els articles a la revista Fons del Centre d'Estudis Argentonins.