L'arquitectura industrial es defineix com el conjunt d'edificis destinats a la producció, des de fàbriques fins a centrals elèctriques. A l'episodi d'avui d'Històries de mar i de dalt, explorem com la revolució dels segles XIX i XX va transformar el paisatge dels dos Vilassars, introduint materials com el ferro i el vidre per prioritzar la funcionalitat i la racionalitat.
L'expert Benet Oliva detalla la transició crucial del sistema manual al vapor: • Abans del vapor (1820-1860): Qualsevol espai amb quatre parets servia per allotjar telers manuals movent-se per força animal (a sang). • L'arribada del vapor: Va exigir edificis molt més robustos, l'ús de la volta catalana per suportar el pes de la maquinària i els embarrats, i espais diàfans. • Dependència de Barcelona: Molts fabricants locals eren inicialment majordoms dels inversors barcelonins, qui controlaven la comercialització i sovint abandonaven el projecte per buscar energia hidràulica a l'interior, provocant crisis locals.
• Can Manyer: Actualment acull la Biblioteca Ernest Lluch i el museu tèxtil. Destaca pel seu mosaic de rajola hidràulica (el més gran de Catalunya) i per conservar la maquinària original que encara funciona de manera didàctica gràcies a voluntaris. • Teatre Ateneu (La Massa): Conseqüència directa de la riquesa i l'associacionisme industrial, construït amb la patent de Guastavino. • Cal Garbat: Un complex que recorda l'estil de Manchester, pendent de rehabilitació per a habitatges i espais culturals.
La industrialització va crear una societat urbana singular:
"Es formen associacions, el cooperativisme i les societats culturals que configuren un model social que no existeix en zones no tèxtis." • Es destaca el paper dels Corts de Clavé en la integració de la població i la formació de la identitat catalana popular. • La preservació de les cases de cos és vital per mantenir la fisonomia i la identitat del poble front a la pressió de la gran metròpolis.
L'entrevista conclou recomanant treballs sobre el minifundisme industrial i els casos d'estudi de famílies que van passar del contraban al tèxtil, com els Alsina, analitzant tant els èxits com els fracassos econòmics del període.