L'episodi d'avui d'Històries de mar i de dalt se centra en la transformació de la platja de Vilassar de Mar, que ha passat de ser un espai exclusivament de treball per a pescadors a un centre de lleure i salut. L'expert convidat, Agustí Martín, explica com, fins a principis del segle XX, el mar era vist com un element perillós i molts pescadors, paradoxalment, ni tan sols sabien nedar.
Els banys de mar van sorgir a finals del segle XVIII i principis del XIX sota prescripció mèdica. Es consideraven terapeutes per a problemes de pell, circulació i respiració. Inicialment, s'establien els anomenats baños de pila i oleaje:
• Pila: Banyeres amb aigua de mar escalfada artificialment. • Oleaje: L'acció de les onades picant contra el cos per reactivar la circulació.
Aquests recintes eren privats i exclusius de la burgesia de Barcelona que feia estiuetj al Maresme. Existia una estricta separació de sexes i una normativa moral molt rígida pel que fa a la vestimenta, amb banyadors de llana que cobrien tot el cos.
L'activitat comercial al voltant del bany a VdM es va consolidar amb dos noms propis:
"Una mà per tu i una mà per la barca: la frase dels pescadors que no sabien nedar per evitar ofegar-se si caien a l'aigua."
• Els Tandals: Estructures de fusta i canyís que les famílies muntaven a la sorra per protegir-se del sol, ja que estar bru no estava ben vist. • L'arribada del tren: El ferrocarril va ser el motor que va facilitar l'arribada massiva d'estiuejants i la integració de la platja en la vida quotidiana de la gent del poble a partir dels anys 60. • Gestió de la costa: Es discuteix la complexitat de la Llei de Costes i com els espigons i els sediments afecten la fesomia de les platges de Vilassar de Mar.