En aquest episodi d'Històries de mar i de dalt, produït pel Centre d'Estudis Vilassarencs a Vilassar Ràdio, l'historiador Jaume Busquets ens endinsa en el món de la recerca arqueològica sota l'aigua. A través de la seva experiència, es defineix l'arqueologia subaquàtica com una disciplina científica que, tot i compartir els mètodes d'interpretació amb l'arqueologia terrestre, s'enfronta a un medi hostil que requereix eines i tècniques especialitzades.
• L'ús de maquinària específica: En lloc de pinzells, s'utilitzen aspiradors gegants per moure la sorra. • Condicions físiques: El busset científic ha de controlar la flotabilitat i els temps de descompressió per no danyar el jaciment. • Conservació: Els objectes (especialment la fusta) pateixen una degradació accelerada en sortir a l'exterior si no s'aplica un tractament químic per substituir l'aigua per resines.
Catalunya és considerada pionera en aquest camp des dels anys 80. Actualment, la Carta Arqueològica té documentats uns 900 jaciments al llarg de la costa, des de l'Alt Empordà fins al Delta de l'Ebre. No només es busquen vaixells, sinó que també s'estudien:
• Ports antics i estructures comercials. • Avions i restes de conflictes contemporanis. • Poblaments inundats, com el cas excepcional de Banyoles.
Un dels punts clau de la conversa és l'estudi del vaixell militar anglès enfonsat el 1813 al Delta de l'Ebre durant la Guerra del Francès. Aquesta excavació ha permès:
• Recuperar material bèl·lic com canons de Jordi III i tones de bales de mosquet. • Analitzar l'arquitectura naval per descobrir espionatge industrial entre potències europees. • Documentar la vida a bord a través d'una "fotografia fixa" del moment del naufragi.
L'episodi aborda la problemàtica de l'espoli i la propietat dels vaixells. Es destaca que el patrimoni subaquàtic és fràgil i sovint víctima de cercadors de tresors.
"L'important no és que jo tingui la informació, sinó compartir-la amb la societat civil per aportar rigor científic davant la desinformació."
Es menciona el cas de la fragata Nuestra Señora de las Mercedes (reflectit a la sèrie La Fortuna) per explicar com els vaixells de pavelló d'estat continuen sent propietat del seu país d'origen, independentment del temps transcorregut o d'on es trobin.