Resuming podcast
Històries de mar i de dalt del 17/12/2025
17/12/2025

AI #110 - Pessebrisme: dones, oficis i innovació social

Històries de mar i de dalt

AI

Context i enfocament de l’episodi

L’episodi de Històries de Mar i de Dalt (a Vilassar Ràdio) se centra en el pessebrisme i, especialment, en com s’hi representen les dones (més aviat, les figures femenines i els rols que adopten). La conversa combina història, antropologia, patrimoni i debat cultural contemporani.

"Els pessebres reflecteixen una societat."

Història i evolució del pessebre

Origen i mites repetits

• Es matisa el paper de Sant Francesc d’Assís com a referent simbòlic més que no pas com a “inventor” d’un pessebre tal com l’entenem avui.

• Es critica la tendència a repetir tòpics historiogràfics (p. ex. atribuir l’expansió a Carles III i Nàpols) i s’insisteix que a Catalunya el pessebre ja era present abans.

Diversitat de formats

• Es repassen variants: pessebres populars, pessebres vivents, diorames, muntatges artístics i propostes temàtiques que traslladen el naixement a contextos locals o contemporanis.

• Es posa el focus en el pessebre com a representació d’un “poble” sencer (oficis, mercats, animals, portadors d’ofrenes), i es compara amb altres tradicions (com la provençal) on aquesta “societat en miniatura” és molt present.

Oficis, materials i crisi d’artesania

Materials i tècniques

• Es descriu l’evolució de materials: suro i cartró, fins a tècniques més modernes (p. ex. polietirè i recursos contemporanis).

• S’explica la diferència entre peces fetes amb motllo (procés artesanal) i figures fetes a palillo (escultura peça a peça).

Una crisi de figuraires (i de mercat)

• Es diagnostica una crisi d’artesans i de centres de producció a Catalunya, vinculada també a canvis socials (p. ex. la secularització).

• Es destaca que la falta d’oferta i la necessitat de representar escenes noves porta molts pessebristes a fer-se les figures ells mateixos.

El nucli del debat: dones, rols i representació

Precisió conceptual: “paper de la dona” vs “figures femenines”

• El convidat puntualitza que sovint es confon el paper de la dona amb el fet de parlar només de figures femenines.

• La tesi central és que el pessebre (sobretot el popular del segle XIX) tendeix a reproduir els rols de gènere del seu temps.

Rols tradicionals i canvis actuals

• Es constata que, històricament, moltes figures femenines apareixen associades a tasques com rentar, cuinar, cuidar criatures o anar al mercat.

• Es presenten intents d’“intercanvi de rols” (p. ex. bugader/bugadera, pescador/pescadora) i es discuteix per què alguns no han reeixit (no tant per la idea, sinó per l’execució).

Noves figures i arquetips contemporanis

• Es posen com a exemple dues artistes d’Olot (Esther Font i Laura Baldrick) que introdueixen figures femenines noves i rols actuals.

• Cas destacat: la buscadora de Molsa, que gira un rol documentat com a masculí (homes que anaven al Montseny a recollir molsa per vendre-la a la Fira de Santa Llúcia) i el converteix en figura femenina.

Tradició vs modernitat: convivència i sentit cultural

“No hi ha un únic pessebre tradicional”

• Es defensa una idea clau: no existeix un únic model legítim; hi ha moltes tradicions i moltes formes d’evolució.

• S’insisteix que la cultura és més rica com més plural és l’ecosistema de pràctiques: clàssic, modern, tecnològic, minimalista, temàtic.

Pessebres socials i denúncia

• Es reivindica el pessebre com a eina pedagògica (visualitzar relats) i també com a recurs cultural i patrimonial.

• Es parla de pessebres socials com a via de denúncia (precarietat, refugiats, migracions), amb exemples de muntatges simbòlics.

Col·leccionisme i ús de les figures

• Es diferencia entre figures per muntar pessebres i peces de col·lecció (documentades i tractades “com de museu”).

• Es descriu la dinàmica de preus: des de peces sobrevalorades en mal estat fins a oportunitats puntuals, i com el col·leccionisme pot tensionar el mercat.

Recomanacions finals

• Es recomanen obres i catàlegs per aprofundir en figures i tradició, i es tanca el programa amb agraïments i comiat.

Marcadors

Presentació del programa i tema del pessebre
Compartir

Introducció a l’episodi: definició del pessebre, origen històric i varietats (popular, vivent, monumental, temàtic). Es presenta el focus: parlar del pessebre i concretament de les dones al pessebre.

Presentació del convidat: Jordi Mutlló
Compartir

Currículum i línies de recerca del convidat (antropologia, patrimoni, Fira de Santa Llúcia, passebrisme i candidatura UNESCO).

Orígens i historiografia: Sant Francesc i el mite napolità
Compartir

Debat sobre el paper simbòlic de Sant Francesc d’Assís i crítica a tòpics repetits (Carles III i Nàpols). Es defensa una presència del pessebre anterior i més complexa, amb reflexions sobre documentació i historiografia.

El pessebre com a “poble”: personatges, oficis i portadors
Compartir

S’explica que el pessebre popular integra molts personatges (oficis, adorants, portadors d’ofrenes) i que a Catalunya s’ha anat empobrint aquesta amplitud en comparació amb altres tradicions.

L’espai domèstic i anècdotes de muntatge
Compartir

Es discuteix el (fals) argument de la falta d’espai per fer pessebres i es comparteixen exemples personals i extrems (muntar-lo al menjador o fins i tot al somier del llit).

Materials, diorames i crisi d’artesans
Compartir

Evolució de materials i tècniques (diorames, materials moderns) i diagnòstic de crisi artesana. Es diferencia pessebrisme associatiu i familiar, i s’apunta la candidatura UNESCO com a oportunitat.

Figures femenines i rols: del segle XIX als canvis actuals
Compartir

Inici del tema principal: s’aclareix la diferència entre “paper de la dona” i “figures femenines”. Es debat com el pessebre reflecteix rols socials i es presenten exemples d’actualització i capgirament de rols.

Quantitat de figures i comparació amb la Provença
Compartir

Es planteja la impossibilitat de comptar “quants personatges” hi ha; es compara amb la Provença, on hi ha catàlegs amplis i una producció artesana molt activa.

Què “ha de tenir” un pessebre i convivència d’estils
Compartir

Es qüestiona el criteri normatiu del pessebre i es defensa la convivència de propostes clàssiques, modernistes, minimalistes o temàtiques (incloent referències a polèmiques públiques).

Funcions del pessebre: religió, joc, pedagogia i denúncia
Compartir

El pessebre com a petit altar, joc i recurs pedagògic. S’introdueixen els *pessebres socials* com a eina de denúncia (precarietat, refugiats) i es defensa l’adaptació a la societat actual.

Figuraires: artesans, artistes i el cas d’Olot
Compartir

Es defineixen categories (figuraires, artesans, artistes, *a palillo*, *motllo*) i s’explica el pes d’Olot i la davallada industrial. Es comenta també la presència de dones en el sector.

Paritat i presència femenina a la Fira de Santa Llúcia
Compartir

Es respon sobre la representació de dones en l’ofici: es remarquen casos i el relleu generacional, amb exemples de dones actives i jubilacions recents.

Col·leccionisme, preus i figures per muntatge vs museu
Compartir

Es parla de preus, especulació i mercat de col·lecció. El convidat explica com classifica les seves figures (per fer pessebres vs peces de col·lecció documentades).

Recomanacions de llibres i comiat
Compartir

Recomanacions bibliogràfiques i tancament de l’episodi amb agraïments i crèdits del programa.