L’episodi de Històries de Mar i de Dalt (a Vilassar Ràdio) se centra en el pessebrisme i, especialment, en com s’hi representen les dones (més aviat, les figures femenines i els rols que adopten). La conversa combina història, antropologia, patrimoni i debat cultural contemporani.
"Els pessebres reflecteixen una societat."
• Es matisa el paper de Sant Francesc d’Assís com a referent simbòlic més que no pas com a “inventor” d’un pessebre tal com l’entenem avui.
• Es critica la tendència a repetir tòpics historiogràfics (p. ex. atribuir l’expansió a Carles III i Nàpols) i s’insisteix que a Catalunya el pessebre ja era present abans.
• Es repassen variants: pessebres populars, pessebres vivents, diorames, muntatges artístics i propostes temàtiques que traslladen el naixement a contextos locals o contemporanis.
• Es posa el focus en el pessebre com a representació d’un “poble” sencer (oficis, mercats, animals, portadors d’ofrenes), i es compara amb altres tradicions (com la provençal) on aquesta “societat en miniatura” és molt present.
• Es descriu l’evolució de materials: suro i cartró, fins a tècniques més modernes (p. ex. polietirè i recursos contemporanis).
• S’explica la diferència entre peces fetes amb motllo (procés artesanal) i figures fetes a palillo (escultura peça a peça).
• Es diagnostica una crisi d’artesans i de centres de producció a Catalunya, vinculada també a canvis socials (p. ex. la secularització).
• Es destaca que la falta d’oferta i la necessitat de representar escenes noves porta molts pessebristes a fer-se les figures ells mateixos.
• El convidat puntualitza que sovint es confon el paper de la dona amb el fet de parlar només de figures femenines.
• La tesi central és que el pessebre (sobretot el popular del segle XIX) tendeix a reproduir els rols de gènere del seu temps.
• Es constata que, històricament, moltes figures femenines apareixen associades a tasques com rentar, cuinar, cuidar criatures o anar al mercat.
• Es presenten intents d’“intercanvi de rols” (p. ex. bugader/bugadera, pescador/pescadora) i es discuteix per què alguns no han reeixit (no tant per la idea, sinó per l’execució).
• Es posen com a exemple dues artistes d’Olot (Esther Font i Laura Baldrick) que introdueixen figures femenines noves i rols actuals.
• Cas destacat: la buscadora de Molsa, que gira un rol documentat com a masculí (homes que anaven al Montseny a recollir molsa per vendre-la a la Fira de Santa Llúcia) i el converteix en figura femenina.
• Es defensa una idea clau: no existeix un únic model legítim; hi ha moltes tradicions i moltes formes d’evolució.
• S’insisteix que la cultura és més rica com més plural és l’ecosistema de pràctiques: clàssic, modern, tecnològic, minimalista, temàtic.
• Es reivindica el pessebre com a eina pedagògica (visualitzar relats) i també com a recurs cultural i patrimonial.
• Es parla de pessebres socials com a via de denúncia (precarietat, refugiats, migracions), amb exemples de muntatges simbòlics.
• Es diferencia entre figures per muntar pessebres i peces de col·lecció (documentades i tractades “com de museu”).
• Es descriu la dinàmica de preus: des de peces sobrevalorades en mal estat fins a oportunitats puntuals, i com el col·leccionisme pot tensionar el mercat.
• Es recomanen obres i catàlegs per aprofundir en figures i tradició, i es tanca el programa amb agraïments i comiat.