Històries de mar i de dalt del 10/12/2025

10/12/2025

#109 - El cant de la Sibil·la: orígens, variants i vigència

Tema central de l’episodi

Episodi monogràfic dedicat al Cant de la Sibila, tradició litúrgica medieval que anuncia la fi del món i el judici final, avui viva a diverses esglésies de la Mediterrània. La convidada és Laura Castellet, doctora en Història Medieval i intèrpret del cant a la Seu d’Urgell.

Origen històric del Cant de la Sibila

Arrels antigues i cristianització

• La Sibila és una profetessa de l’antiguitat clàssica (en aquest cas, la Sibila Eritrea), figura pagana que prediu el futur.
• Els seus textos profètics circulen des d’almenys mil anys abans de Crist i es van adaptant al llarg dels segles.
• A Època romana i bizantina, autors com Eusebi de Cesarea i, sobretot, Sant Agustí incorporen fragments de les profecies sibil·lines al discurs cristià.
• La versió de Sant Agustí esdevé text de referència teològica i acaba integrant-se a la litúrgia.

Entrada a la litúrgia carolíngia

• Cap a l’any 800, la litúrgia de l’Església carolíngia introdueix sermons de Nadal que inclouen els versos de la Sibila per demostrar que fins i tot una pagana havia anunciat Crist.
• Inicialment, la profecia forma part de discursos doctrinals (conversió de jueus, pagans i arrians), amb cites “a peu de pàgina” dels versos sibil·lins.
• Aquests versos, llargs i en forma de poesia, s’acaben cantant o recitant amb cantilanació per donar-los més rellevància dins la missa.

Difusió geogràfica i primers testimonis

De Lió i la Provença a Catalunya

• Hi ha testimonis de la Sibila a Lió, Montpeller, Narbona, Sant Benet de Niana i altres centres de la Provença i la Narbonesa.
• Des d’aquest nucli francocarolingi, el cant arriba als comtats catalans (integrats a la diòcesi de Narbona i a la Marca Hispànica).

Testimonis medievals a Catalunya

• Segle IX–X: ja apareixen sermons de Nadal que integren la profecia de la Sibila.
• Finals del segle X: a Ripoll ja hi ha partitures de la Sibila, primer amb el text i després amb música afegida.
• Dubte històric:
- No se sap si al principi es cantava però no s’escrivia la música.
- O si va passar de recitat declamat a cantat amb el temps.
• Al llarg de tota l’Edat Mitjana, hi ha notícies disperses que indiquen on es canta, qui ho interpreta, si hi ha cor, etc.

Text, llengües i evolució del contingut

Del llatí a les llengües vernacles

• El text llatí d’arrel agustiniana es manté fins al segle XIV.
• La primera versió no llatina documentada és en occità/provençal (Montpeller, Sant Benet de Niana).
• A partir del segle XV–XVI:
- Es van introduint versos en llengua vulgar: primer occità, després català.
- Al segle XVI ja es canta majoritàriament en català a molts llocs.
• Altres llengües:
- Mallorca, Alguer, País Valencià: en català (amb les seves variants locals).
- Castella: hi ha versions en castellà.
- Portugal (Braga): es manté la versió llatina fins als anys 50 del segle XX.

Contingut apocalíptic i adaptacions

• La versió llatina antiga és menys escatològica:
- Parla sobretot d’un canvi del món (redactada en context de la caiguda de l’Imperi Romà).
• A partir del segle XIV i, sobretot, en les versions en llengua vulgar:
- S’hi afegeixen imatges de la fi del món, desgràcies i judici final.
- El missatge es fa més impactant i visual per a la gent.
• Ideològicament, la profecia recorda que el món canvia i cal preparar l’ànima segons el testimoni de Crist.
• La tradició permet adaptacions contemporànies: la mateixa Laura Castellet va introduir el 2020 una estrofa sobre “un virus que vindria d’Orient”, que va fer aixecar el cap als fidels; mostra com el text continua sent actualitzable.

Posada en escena i funció litúrgica

La nit de Nadal a l’edat mitjana

• Context:
- Es tracta de la Vetlla de Nadal, una de les celebracions litúrgiques més importants del món catòlic.
- Es feia vetlla nocturna amb diversos sermons per tenir el poble despert i atent.
• Elements escènics:
- Esglésies fosques, il·luminades només amb llànties, ciris i espelmes.
- La Sibila i altres personatges (Nabucodonosor, Virgili, Jeremies, Elisabet…) podien intervenir amb discursos o cants.
- Es tracta d’una mena de “teatre litúrgic”: no és teatre profà, sinó dramatització dins la missa.
• Funció:
- Atraure i impressionar els fidels (comparat amb “anar al cinema un cop a l’any”).
- Fer que el missatge ideològic i religiós –judici final, canvi del món, conversió– arribi amb més força.

Música, cant i importància litúrgica

• En la litúrgia, les parts rellevants es canten per subratllar-ne el pes espiritual.
• La cantilanació (pocs tons repetits) pot evolucionar a melodies pròpies.
• Exemples actuals: el moment de la consagració encara es pot fer parlat o cantat, segons la solemnitat.
• Probablement els versos de la Sibila van néixer com a discurs declamat amb entonació i van adquirir progressivament melodia estable.

Qui canta la Sibila? Gènere i veus

A l’edat mitjana

• El personatge Sibila és femení, però no sempre el canta una dona:
- En monestirs femenins, lògicament, ho canten monges.
- En catedrals i monestirs masculins, ho poden cantar clergues, escolans o nois.
- No hi ha una identificació “operística” estricta entre sexe del personatge i sexe de qui canta.
• Es tracta d’un text litúrgic, com el Magnificat (cant de Maria): pot ser cantat per homes o dones segons el context comunitari.

Pràctica actual

• Avui, per identificació simbòlica amb el personatge, sovint ho canten dones (veu de mezzosoprano/soprano).
• Mallorca (Lluc): tradició de nens i nenes (els “blauets de Lluc”); es manté una versió molt antiga, probablement estabilitzada al segle XVII.
• Alguer: tradicionalment ho cantava un canonja; ara un cantant de cor (home), però podria passar a veu femenina si el cor ja és mixt.
• Tendència general a feminitzar la figura en la representació contemporània, però sense obligació litúrgica.

Variants musicals i de text

Versions locals i transmissió oral

• Les còpies de partitures i la transmissió oral fan que cada lloc tingui variants pròpies, tant de text com de música.
• Petites diferències acumulades amb el temps generen “versions de lloc”:
- Versió de l’Urgell, de Girona, de Barcelona, de Tarragona, etc.
• La Laura Castellet canta la versió de la Seu d’Urgell a la Catedral d’Urgell cada Nit de Nadal.

Estructura musical: tornada i cor

• En les versions antigues, els primers versos es repeteixen com a tornada.
• A partir de les versions catalanes, s’hi afegeix una tornada fixa (p. ex. “El jorn del judici, per a qui haurà fet servici”), que repeteix el cor.
• Ja al segle XVI:
- En moltes esglésies, el cant s’acompanya d’orga.
- Hi ha adaptacions polifòniques a tres o quatre veus en diversos cançoners.

Exemples cantats a l’episodi

Versió llatina antiga (segles X–XI)
Melodia sencera iudiciària: “Iudici signum…” (Laura en canta l’inici)

Versió catalana “estàndard” (segle XVI, Seu d’Urgell)
Tornada: “El jorn del judici, per a qui haurà fet servici”
Estrofa: “Un rei vendrà perpetuant, vestit de nostra carn mortal, del cel vendrà certament per fer del segle jutjament.”

Versió mallorquina (Seu de Palma)
Mateixa base melòdica, però molt ornamentada amb “gorgoritos”; la tornada s’allarga amb melismes.

• Durada:
- Versió catalana d’Urgell: unes 13 estrofes, 20–25 minuts.
- Versió mallorquina: menys estrofes però molt més ornamentades; pot durar una hora si es canta sencera.

La qüestió de la posada en escena

De la medieval a la moderna

• Segles XII–XIII:
- Es documenten repartiments espacials: dos clergues joves canten des de bandes oposades, amb un cor davant del presbiteri que respon la tornada.
- Ja hi ha formes elementals de teatralització interna.
• Segle XVI (Renaixement):
- Creix la parafernàlia pública: processons del Corpus amb àligues, cavallets, gegants…
- Algunes Síbiles es converteixen en gran espectacle i poden “tapar” la resta de la litúrgia.
• Segle XXI:
- Molta part de la posada en escena espectacular actual (baixar llums, aparició solemne, efectes de llum, encens, processons internes) és en part creació moderna inspirada en la sensibilitat contemporània.

Vestimenta i símbols

• Elements habituals:
- Túnica, capa, capell i espasa com a signes distintius.
- En alguns llocs, vestuari històric del segle XVI–XVII conservat i encara emprat (p. ex. Santuari de Lluc).
- A la Catedral de Barcelona, la Sibila surt amb el rostre pintat de blanc i barret renaixentista.
• Laura Castellet sol usar vestuari medieval que ja fa servir en altres projectes de música antiga.

L’episodi de Coaner i les neules

• En el mil·lenari de Coaner, van organitzar un acte amb el Cant de la Sibila (interpretat per la mateixa Laura).
• Inspirant-se en notícies històriques de Mallorca, van penjar neules rodones al sostre de l’ermita (les neules medievals, no cargolades).
• Al final del cant, la Sibila fa un gest amb l’espasa i cauen les neules sobre la gent (a Coaner, mitjançant cordes, no tallant literalment).
• A Mallorca, antigament, aquestes neules eren de pasta; avui, tant a Mallorca com a la Basílica del Pi, se’n pengen de paper, sovint tallades per nens.
• L’acte incloïa també la recuperació d’un rotlle de campanetes que sona al final, creant un clímax sonor i visual molt festiu.

Prohibicions, interrupcions i recuperacions

Concili de Trento i desaparició parcial

• Segle XVI – Concili de Trento:
- La Contrareforma vol netejar la litúrgia d’elements considerats accessoris (pastorets dins l’església, dramatitzacions diverses…).
- Es recomana deixar de fer el Cant de la Sibila i altres representacions.
• En alguns llocs es va suprimir ràpidament; en d’altres, es va tolerar durant uns anys per por de perdre feligresos.
• A Ripoll, per exemple, es deixa de cantar al segle XVI i només es recupera en temps recents, amb la versió llatina antiga.

El cas excepcional de Mallorca i l’Alguer

• Mallorca:
- Hi hagué una interrupció de només un parell d’anys després de Trento.
- Un bisbe nou, per evitar conflictes amb el poble, accepta que es mantingui la tradició.
- Des de llavors, el cant no s’ha deixat de fer, tot i èpoques de certa decadència.
- Avui es canta a totes les parròquies de Mallorca i també a Menorca, fins i tot on no hi ha constància medieval d’haver-s’hi cantat.
• L’Alguer:
- També hi ha continuïtat ininterrompuda de la tradició.
- El bisbe d’allà, en el seu moment, tampoc no s’hi va oposar quan es reformava la litúrgia.

Segle XIX: crisi i renaixement

• A mitjan/final del XIX, a Mallorca, el cant estava a punt de desaparèixer per decaïment de la qualitat (versions “patètiques” amb pocs mitjans).
• L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, enamorat de la cultura mallorquina, el documenta i el posa en valor.
• L’interès de l’arxiduc fa que historiadors, folkloristes i musicòlegs mallorquins es prenguin seriosament la seva conservació.
• Això impulsa la revitalització del Cant de la Sibila a Mallorca i, per irradiació intel·lectual, també a terres catalanes.

Segle XX: dictadura i recuperacions

• Durant la dictadura franquista, el cant es pot mantenir si:
- Es veu com a folklore religiós i
- Té el suport del bisbat.
• No hi ha una repressió específica contra el Cant de la Sibila.
• El musicòleg Higini Anglès dedica un estudi fonamental a les Síbiles dins la seva obra sobre la música a Catalunya fins al segle XIII.
• Gràcies, entre altres, a Anglès:
- S’havia d’haver recuperat a la Catedral de Barcelona el 1936, però la Guerra Civil ho impedeix.
- El 1949 es comença a cantar a Santa Maria del Mar (Barcelona), on encara es manté amb algunes interrupcions.

El reconeixement de la UNESCO i el paper de Mallorca

• El 2010, la UNESCO declara el Cant de la Sibila de Mallorca Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
• El que es reconeix és:
- La continuïtat històrica del cant, des de Lió i la Provença fins a Catalunya, Mallorca i l’Alguer.
- La seva condició de fil ininterromput de tradició cantada de Nadal.
• A Mallorca, el Cant de la Sibila és avui signe fort d’identitat:
- “Mallorca és la Sibila i la Sibila és Mallorca”, resumeix Laura.
- Té un caràcter alhora religiós, cultural i identitari.

Pràctiques contemporànies i diversitat actual

Col·locació dins la missa

• Normativament, el Cant de la Sibila ha d’anunciar el naixement de Crist, de manera que:
- S’ha de fer abans de l’Evangeli o, com a molt, abans de començar la Missa del Gall.
• Casos pràctics:
- A la Seu d’Urgell, per decisió del bisbe, la Sibila es canta a les 11:40 (12 menys 20) i la missa comença a les 12.
- En altres catedrals, la missa comença a les 12 amb el Cant de la Sibila integrat.

Versió de concert vs. versió litúrgica

• A banda de la Missa del Gall, es fan versions de concert durant l’Advent i el Nadal.
• Laura Castellet comenta que cada any pot arribar a cantar una dotzena de Síbiles:
- Només una dins de la Missa del Gall.
- Les altres en concerts o celebracions prèvies.

Adaptacions musicals contemporànies

• Catedral de Barcelona:
- Es fa servir la melodia del segle XV per a la part de la Sibila.
- La resposta del cor es renova cada any amb un compositor diferent, que decideix també l’acompanyament instrumental.
- Cada any hi ha, doncs, una nova versió única, i s’han editat les partitures dels primers deu anys del projecte.
• Hi ha compositors moderns que creen versions corals noves a partir del text tradicional.
• En moltes esglésies es mantenen orgue, cor i formacions instrumentals variades; en d’altres, si hi ha pocs mitjans, es pot fer a veu sola, per no perdre la tradició.

Diversitat de llocs i experiències

• Laura canta regularment a:
- Seu d’Urgell (versió de l’Urgell, context litúrgic).
- Parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida a l’Hospitalet de Llobregat (església moderna, però amb el cant integrat a la vida parroquial).
- Altres llocs puntuals (p. ex. Coaner, Su (Solsonès) amb el cor de Coaner, etc.).
• L’efecte estètic i emocional canvia segons l’espai: no és el mateix una església mil·lenària que un temple de totxo dels anys 50, però el nucli de la tradició es manté.

El llibre de Laura Castellet

Recomanació bibliogràfica

• Al final de l’episodi, la presentadora demana una recomanació de lectura per aprofundir en el tema.
• Laura recomana el seu propi llibre:

“Sibila, naixement, metamorfosi i supervivència d’una profecia cantada”
Editorial Rafel Dalmau, editors (publicat l’any anterior a l’enregistrament).

• L’obra ofereix:
- Un resum actualitzat i complet de la història del Cant de la Sibila.
- L’anàlisi de naixement, transformacions i persistència de la profecia cantada en el temps i l’espai.

Idea de fons

L’episodi mostra com el Cant de la Sibila és molt més que una “cançó de Nadal”: és una tradició mil·lenària que connecta l’antiguitat pagana amb el cristianisme medieval, i el passat amb el present. A través de la seva música, textos i posades en escena, el cant continua interpel·lant el nostre temps en un món que també viu canvis profunds i incerteses.

Marcadors

Presentació del programa i de la temàtica

S’obre l’episodi de *Històries de mar i de dalt* i s’introdueix el tema: el **Cant de la Sibila**, tradició litúrgica i teatral medieval de la nit de Nadal, present a diverses esglésies mediterrànies (sobretot Catalunya, Mallorca i l’Alguer). Es presenta la convidada, **Laura Castellet**, doctora en Història Medieval, premi extraordinari de la UB, especialista en cultures medievals, il·lustradora i membre de l’equip que va recuperar el Cant de la Sibila a la Seu d’Urgell.

Presentació de la convidada i context tècnic

Es detalla el perfil acadèmic i artístic de **Laura Castellet** i es comenta que l’entrevista es fa des de dos estudis diferents, amb la convidada a **Ràdio Vilafant**. Es fa un agraïment al tècnic de so que ho fa possible, posant en context la col·laboració entre emissores.

On es canta el Cant de la Sibila avui i recuperació a la Seu d’Urgell

Laura explica que actualment el Cant de la Sibila es canta sobretot a **Catalunya, Mallorca i l’Alguer**, i que històricament també s’havia interpretat en altres zones de la Península i Portugal. Molts llocs el van perdre i després l’han **recuperat amb èxit**, especialment a Catalunya i el País Valencià. Detalla el cas de la **Seu d’Urgell**, on hi havia documentació medieval i una partitura de principis del segle XVI; el cant s’hi va recuperar l’any **2011** en el seu context litúrgic, tornant-lo a la Missa del Gall.

Variantes locals del Cant de la Sibila i versió de l’Urgell

Es parla de la **diversitat de versions** del Cant de la Sibila: la transmissió manuscrita i oral fa que cada lloc tingui variacions de música i text. La versió que canta Laura a la nit de Nadal és la **versió de la Seu d’Urgell**, però en fa d’altres segons el context. Es comenta que molta gent creu que és una cançó purament mallorquina, popularitzada també per versions com la de Maria del Mar Bonet, però Laura remarca que és una tradició molt més antiga i estesa.

Origen antic de la profecia i difusió medieval del cant

S’explica que la **profecia de la Sibila** ve de l’antiguitat clàssica i és molt antiga ja en època grega. L’Església carolíngia (cap a l’any 800) incorpora textos de la Sibila en **sermons de Nadal** destinats a la conversió de jueus, pagans i arrians, usant la profecia com a prova que una pagana va predir el Crist. A partir de centres com **Lió, Montpeller, Narbona o Sant Benet de Niana**, el cant es difon a la **Catalunya carolíngia** i s’estén després cap a Castella, Portugal, València, Mallorca i l’Alguer.

Primers testimonis escrits i pas de text a música

Es detalla que ja al **segle IX** hi ha discursos de Nadal amb la Sibila integrada, i que a **finals del segle X** es documenten partitures a **Ripoll**. Primer s’escriu el text i més tard s’hi afegeix la música, cosa que genera dubtes sobre si al principi es recitava o ja es cantava de memòria. El **text llatí d’arrel agustiniana** es manté fins al segle XIV, quan començarà a adaptar-se i ampliar-se.

Evolució del missatge i adaptacions doctrinals

Laura explica que la versió llatina inicial parla sobretot d’un **canvi del món** vinculat a la caiguda de l’Imperi Romà. Amb el temps, i especialment a partir del segle XIV, les versions es fan **més escatològiques**, amb imatges de desgràcies i fi del món. Autors com **Sant Agustí** integren la profecia en un discurs sobre el perfeccionament de l’ànima i la preparació per al judici, i els textos s’adapten a les necessitats doctrinals de cada època.

Funció litúrgica, cantilanació i teatre dins la missa

Es descriu com la profecia, llarga i en vers, probablement es comença a recitar amb **cantilanació** (entona-ció mínima) i acaba adquirint una melodia pròpia, ja que les parts importants de la missa es canten. A partir d’aquí, el Cant de la Sibila esdevé **peça solemne dins la Vetlla de Nadal**, en una església fosca i plena de gent, amb un component que tindríem avui per quasi teatral i que servia per mantenir atenció i transmetre missatges doctrinals d’impacte.

Imaginari apocalíptic i recepció popular a l’edat mitjana

La presentadora reflexiona sobre com devia impactar un missatge de **judici final i fi del món** en un poble medieval, dins esglésies fosques. Laura matisa que la versió llatina no és tan espectacular, però confirma que les versions en llengua vulgar, des del segle XIV, sí que acumulen imatges escatològiques. Tot i això, el nucli és la idea que **el món canviarà** i cal estar preparats, idea que també pot interpel·lar el present.

La Vetlla de Nadal com a gran espectacle anual

Es descriu el context de la **nit de Nadal** a l’edat mitjana: nit sense il·luminació elèctrica, esglésies plenes, llargues vetlles amb diversos discursos i potser teatre litúrgic. Per a la població, el conjunt formava una mena de **“gran espectacle anual”**, un dels pocs moments on es combinaven missatge religiós, música, dramatització i trobada col·lectiva. Cantar la Sibila permetia reforçar el missatge i fer-lo memorable.

Música com a marcador d’importància dins la missa

Laura explica, amb l’exemple de la **consagració** a la missa actual, com el fet de cantar certes parts (o no) indica el grau de solemnitat de la celebració. Relaciona aquest principi amb els **versos de la Sibila**, que segurament van passar d’una declamació amb entonació mínima a una melodia pròpia i més ornamentada, per remarcar-ne la rellevància doctrinal dins la litúrgia de Nadal.

Protohimne, Sibila Eritrea i figura de la profetessa

La presentadora cita una definició del Cant de la Sibila com a “protohimne apocalíptic atribuït a la Sibila Eritrea”. Laura matisa que **no és un himne en sentit estricte**, sinó una melodia aplicada a un text profètic dins la missa. Confirma que la profecia s’atribueix a la **Sibila Eritrea**, una de les diverses sibil·les de la tradició grega, personatges molt respectats com a endevines, l’existència de les quals fascina perquè anuncien el futur (com avui ho poden fer l’horòscop o la predicció del temps).

Transmissions, adaptacions i ús polític-religiós de les profecies

S’explica com les paraules atribuïdes a la Sibila van **sobreviure segles** en forma de frases disperses, que es van integrant en discursos successius: primer a Bizanci, després en autors cristians com Sant Agustí. Les prediccions sibil·lines es **reinterpreten i adapten** segons els interessos de cada època (més que “manipular-se” en sentit negatiu). La presentadora i Laura coincideixen que els textos s’ajusten als canvis socials i espirituals de cada segle.

Del món romà al món medieval i adaptacions contemporànies

Laura detalla com la profecia passa d’un context imperial romà-bizantí, on serveix a advertències polítiques i religioses, a un context **altmedieval cristià** centrat en la preparació de l’ànima. Al segle XIV s’hi afegeixen elements més apocalíptics. Finalment, explica una adaptació contemporània: l’any **2020** va incorporar una estrofa sobre un virus vingut d’Orient, en català arcaïtzant, que va sorprendre els fidels i demostra com el text pot continuar actualitzant-se sense perdre l’essència.

De la versió llatina a les versions en llengua vulgar

Es tracta el pas de la Sibila del **llatí** a les llengües vernacles. La primera versió no llatina coneguda és en **occità/provençal** a Montpeller i Sant Benet de Niana, amb versos nous considerats populars. Poc a poc, als segles XV i XVI, s’introdueixen versos en **català**, fins que al segle XVI gran part de les interpretacions ja es fan en llengua vulgar. Mallorca i l’Alguer acaben adoptant també versions catalanes adaptades al parlar propi.

Geografia lingüística del Cant de la Sibila

Laura repassa el mapa lingüístic del Cant de la Sibila: a **Ripoll** i **Tarragona** s’han recuperat versions llatines antigues; a **Girona** i altres llocs ja al segle XV-XVI es canta en català. A **Mallorca** arriba primer en llatí amb la cristianització catalana, però ràpidament incorpora text en català/mallorquí. A l’**Alguer** es manté en català alguerès. A **València** també es canta en català, mentre que a **Castella** hi ha versions castellanes, i a **Braga (Portugal)** es manté sempre el llatí fins ben entrat el segle XX.

Qui pot cantar la Sibila? Homes, dones, nens i nenes

S’analitza la qüestió del gènere de l’intèrpret. Històricament, en **monestirs femenins** la Sibila la canten monges; en **monestirs masculins i catedrals**, la canten clergues o escolans. No hi ha cap norma que exigeixi que el personatge femení sigui cantat per una dona. Avui, però, per identificació simbòlica, sovint es tria **veu femenina** (mezzosoprano/soprano). A **Mallorca**, la tradició del **Santuari de Lluc** fa que la interpretin sobretot nens i nenes de l’escolania; a l’**Alguer**, tradicionalment la cantava un canonja (home) i actualment un cantant de cor, però podria perfectament passar a veu femenina. A Catalunya, la revitalització recent ha anat molt associada a **veus de dona**.

Teatralitat, personatges i posada en escena al llarg del temps

Es parla de la **posada en escena** medieval i moderna: en alguns llocs la Sibila formava part d’un conjunt de personatges (Nabucodonosor, Virgili, profetes, Elisabet) que també podien cantar o declamar. Des del segle XII-XIII hi ha notícies de distribucions espacials amb clergues cantant des de bandes oposades i un cor central. Al segle XVI, dins un context de gran **parafernàlia renaixentista** (gegants, àligues, etc.), la Sibila esdevé en alguns llocs un espectacle tan potent que pot desviar l’atenció de la litúrgia, fet que contribuirà a la seva futura prohibició. Molta de la teatralitat actual (tancar llums, aparicions dramàtiques) és, segons Laura, una lectura i recreació pròpia del **segle XXI**.

Exemple contemporani: Coaner, neules i efecte escènic

La presentadora explica l’experiència viscuda a **Coaner**, on li van parlar d’un Cant de la Sibila amb neules al sostre. Laura revela que **ella mateixa va ser la Sibila de Coaner** i que va proposar penjar **neules rodones** (com les medievals) inspirant-se en notícies de pràctiques mallorquines. A Mallorca, antigament, la Sibila tallava uns cordills amb l’espasa i les neules queien damunt el públic; ara sovint són de paper. A Coaner, en el marc del **mil·lenari de l’església**, es va recuperar també un antic **rotlle de campanetes**, i en el moment culminant es van deixar anar les cordes, van sonar les campanetes i les neules van caure sobre la gent, creant un **clímax festiu i espectacular** dins un edifici mil·lenari de gran força escènica.

Avantatges i adaptacions segons l’espai i els recursos

Es reflexiona sobre com el **lloc** on es fa el Cant de la Sibila condiciona l’experiència: una església mil·lenària (com Coaner) crea una atmosfera diferent d’una parròquia moderna dels anys 50. Tot i això, la tradició pot adaptar-se a qualsevol espai. Laura explica que a la **parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida de l’Hospitalet** la Sibila es canta tot i no tenir edifici antic ni tradició medieval, i que hi ha llocs on, si un any no hi ha cor, es fa igualment **a veu sola** per no perdre la tradició. També comenta que hi ha interpretacions amb orgue, cor, trompetes i timbals, i d’altres amb formacions contemporànies, assumint que cada segle adapta el cant als seus gustos musicals.

Catedral de Barcelona, noves composicions i encaix litúrgic

Laura explica el model de la **Catedral de Barcelona**: es canta una melodia tradicional del segle XV, però cada any s’encarrega a un **compositor diferent** la part del cor i l’acompanyament instrumental, de manera que cada edició és **una versió única**. Les partitures dels primers deu anys ja s’han publicat. Es remarca que tothom pot compondre noves versions per a concert, però que dins de la missa sempre cal el **permís del rector o del bisbe**, ja que la litúrgia és seva. També s’exposen diferències de pràctica: a la Seu d’Urgell, la Sibila es canta abans de començar la Missa del Gall; en altres llocs, s’integra dins la litúrgia abans de l’Evangeli.

Intensa activitat nadalenca de la Sibila i nous projectes

Laura comenta que el **desembre** li és especialment intens: cada any arriba a cantar **una dotzena de Síbiles** entre concerts i celebracions, amb només una a la Missa del Gall. Explica que ja des del pont de la Immaculada té actuacions programades, com una Sibila a **Su (Solsonès)** acompanyada pel **cor de Coaner**, entusiasmat de poder reprendre el projecte. Es mostra com la tradició continua **viu i en expansió** en diferents pobles.

UNESCO, Mallorca i continuïtat de la tradició

Es parla del **reconeixement de la UNESCO (2010)** al Cant de la Sibila de Mallorca com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Laura explica que el que s’hi valora és el **fil històric ininterromput** del cant des de Lió i la Provença, passant per Catalunya, fins a Mallorca i l’Alguer, on no s’ha deixat de cantar. A Mallorca, la tradició va estar a punt de desaparèixer al segle XIX, però l’**arxiduc Lluís Salvador** en va ressaltar el valor, cosa que va motivar investigadors locals a preservar-la i revifar-la. Avui es canta a totes les parròquies de l’illa i s’ha estès també a Menorca, convertint-se en un **signe potent d’identitat mallorquina**.

Investigació musicològica i recuperació a Catalunya

Laura destaca el paper del musicòleg **Higini Anglès**, un dels primers a estudiar a fons el Cant de la Sibila dins la seva obra sobre música a Catalunya fins al segle XIII. A partir dels seus treballs, es va projectar recuperar el cant a la **Catedral de Barcelona**, però l’esclat de la Guerra Civil va impedir l’estrena de 1936. El 1949 es va començar a cantar a **Santa Maria del Mar**, on encara es manté. Es comenta també que, durant la dictadura, el Cant de la Sibila va poder subsistir perquè era considerat *folklore religiós* i tenia l’aval dels bisbats.

Significat cultural actual i recepció diversa

S’analitza com avui el Cant de la Sibila pot tenir lectures **molt diferents** segons el lloc: en alguns àmbits és sobretot un acte religiós; en altres, un símbol cultural vinculat a una certa **germanor pancatalana** (especialment pel lligam entre Catalunya, País Valencià, Mallorca i l’Alguer). Laura explica que a Perpinyà, per exemple, la recepció del seu treball sobre la Sibila va ser gairebé de militància catalanista, mentre que en altres indrets el pes recau més en la devoció o en la música. Ella insisteix que s’hi adapta: *ella canta, i prou*, deixant oberta la interpretació simbòlica a cada comunitat.

Comparació entre versions catalana i mallorquina i demostració cantada

Es fa una comparació detallada entre la **versió catalana** (p. ex. la de la Seu d’Urgell) i la **mallorquina** (Seu de Palma). Laura explica que els textos són semblants, amb petites diferències, però que musicalment la mallorquina és molt més **ornamentada**, amb els anomenats *gorgoritos*, i que això allarga molt la durada de cada estrofa. Llavors canta en directe tres fragments: l’inici de la versió **llatina antiga**, la **tornada catalana** estàndard i la **tornada mallorquina** ornamentada. S’explica que a Mallorca cada poble (Campos, Manacor, Lluc…) té les seves pròpies variacions melòdiques, i que, en conseqüència, la durada total pot anar des dels 20–25 minuts fins a prop d’una hora, segons quantes estrofes i com d’ornamentades siguin.

Recomanació de lectura i cloenda del programa

En el tram final, la presentadora demana a Laura una recomanació de llibre sobre el Cant de la Sibila. Laura presenta el seu propi volum, **“Sibila, naixement, metamorfosi i supervivència d’una profecia cantada”** (Rafel Dalmau, editors), publicat l’any anterior, i el defineix com l’exposició més **actual i completa** sobre el tema. El programa es tanca amb agraïments a la convidada, a Ràdio Vilafant i als oients, i es recorda que l’episodi es pot recuperar al web de **Vilassar Ràdio** i a plataformes de podcast cercant *Històries de mar i de dalt*.

Darrers podcast

10/12/2025

#109 - El cant de la Sibil·la: orígens, variants i vigència

03/12/2025

#108 - Cooperativisme obrer i industrial al Maresme

26/11/2025

#107 - El castell de Santa Florentina i el llegat Montaner

19/11/2025

#106 - Històries de mar i de dalt - Llatí

12/11/2025

#104 - Històries de mar i de dalt - Dones artistes Maresme