03/12/2025

#108 - Cooperativisme obrer i industrial al Maresme

Històries de mar i de dalt

Introducció al programa i al convidat

Històries de mar i de dalt dedica aquest episodi al cooperativisme com a model econòmic i social. S’explica que les cooperatives posen les persones per davant del capital, es basen en la democràcia interna (una persona, un vot), la solidaritat i la repartició justa dels beneficis.

Presentació de Víctor Ligos

• Historiador especialitzat en Història Contemporània i en l’obrerisme a Mataró. • Experiència com a docent de català i investigador del cooperativisme mataroní. • Autor d’estudis sobre recorreguts històrics dels anys 30 i sobre el llegat cooperatiu de la ciutat.

---

Què és el cooperativisme?

Principis bàsics

• Equitat, solidaritat i democràcia interna: tots els socis tenen el mateix vot, independentment del capital o del tipus d’aportació (diners o treball). • Coexistència de socis cooperadors i personal contractat (aquests últims sense dret a vot assembleari). • Repartiment de l’excedent (benefici): - Part per capitalitzar la cooperativa (inversions, ampliacions). - Part per repartir entre els socis. - Part fixa per a educació i formació. - Part per a mutualitat / socors mutus (malaltia, accidents, atur…).

"Solidaritat i equitat és la base. Si tothom és igual, tothom sigui del valor que tingui econòmic… sempre és una persona, un vot."

Diferències amb els sindicats

• A la cooperativa, el soci és alhora treballador i propietari. • No té sentit fer vaga "contra un mateix"; els conflictes es resolen a l’assemblea. • A diferència d’un sindicat, la cooperativa no mira l’adscripció política o sindical dels socis; el que importa és la feina útil per al col·lectiu.

---

Orígens històrics del cooperativisme

De les comunitats primitives a la propietat privada

• Les societats primitives funcionaven de manera espontàniament cooperativa: caça i recursos compartits. • Amb l’especialització del treball i la propietat de la terra apareix la divisió social i, a la llarga, el capitalisme i la burgesia. • Persistència de formes comunals: boscos i terres comunals on tot el poble té dret d’ús.

Naixement del cooperativisme modern

• 1834, França: primeres experiències cooperatives obreres després d’una crisi i revoltes. • 1844, Rochdale (Anglaterra): naixement de la mítica cooperativa dels Equitables de Rochdale, model de cooperativa de consum: - Compra col·lectiva a productors, eliminant intermediaris. - Abastiment més barat per als socis. - Ús del benefici per repartir guanys o reinvertir.

Experiments socials d’Owen i els falansteris

• L’industrial Robert Owen impulsa falansteris: colònies obreres amb habitatge, indústria i serveis. • Idea clau: millorar les condicions de vida dels treballadors, rebaixar l’explotació i donar més pes al treball que al capital. • Aquest model influirà després en colònies tèxtils i en experiències cooperatives posteriors.

---

L’arribada del cooperativisme a Catalunya i a Mataró

Crisi del cotó i caixes de resistència

• Crisi de 1860 (fam del cotó), causada per la Guerra de Secessió americana: - El nord bloqueja els ports del sud. - El cotó no arriba a Europa; la indústria tèxtil s’atura. - Qui pateix directament són els treballadors sense protecció social. • S’organitzen caixes de resistència per poder aguantar vagues i períodes d’atur sense Seguretat Social. • D’aquestes caixes neix la idea de crear empreses pròpies: cooperatives de producció.

L’Obrera Mataronesa: pionera industrial

• 1864: naixement de l’Obrera Mataronesa a Gràcia (Barcelona) per dificultats legals a Mataró. • Lideratge de Narcís Pagès i altres socialistes avançats. • Inici amb 8 telers a Gràcia; reinversió de beneficis fins a poder comprar terrenys a Mataró. • 1870: compra d’un gran solar entre el camí Ral i l’actual N-II. • 1872: inauguració de la fàbrica a Mataró.

"Sempre dic que Mataró és el punt zero bàsicament del cooperativisme industrial, perquè és la primera cooperativa de producció que funciona durant molts anys."

Característiques innovadores de l’Obrera Mataronesa

• Primera gran cooperativa industrial tèxtil a l’Estat que funciona de manera sostinguda (1860s-1890s). • Creixement de 8 telers (1864) a més de 200 telers moderns (majoritàriament de ferro) a finals de segle. • Reinversió sistemàtica del benefici en: - Maquinària moderna (molta d’importada d’Anglaterra). - Salaris més alts que altres fàbriques. - Serveis socials: habitatge, escola, casino…

Innovació tecnològica i arquitectònica

• Primera fàbrica de la zona il·luminada amb corrent elèctric (cap al 1878–1880): - Importació d’una dinamo d’Anglaterra. - Connexió a la màquina de vapor per generar electricitat. - Bombetes també importades.

• Construcció de la famosa Nau Gaudí (antiga sala de blanqueig): - Primera obra arquitectònica d’Antoni Gaudí. - Ús pioner de l’arc catenari i d’una estructura modular. - Disseny pensat per facilitar el manteniment: els arcs es poden desmuntar i substituir com un "Lego". - Possibilitat de creixement il·limitat de la nau afegint arcs.

"És quilòmetre zero del cooperativisme industrial a Espanya i quilòmetre zero de l’obra Gaudí."

Projecte social integral: feina, escola i habitatge

• El gran solar no era només per a la fàbrica: - Cases per a treballadors (falansteri obrer, cases de planta baixa a la part més propera al mar). - Casino i espais de sociabilitat. - Escola racionalista laica.

• L’escola: - S’emmarca en el context de la Llei Moyano (1857), que només garantia escola pública fins als 9 anys. - L’Obrera Mataronesa ofereix educació nocturna a treballadors i joves (nois i noies) des de 1871–73. - Després, escola diürna per als fills dels treballadors. - Mestres pagats per la fàbrica: primer, treballadors amb cultura; després, docents contractats.

Cooperativisme i cultura tècnica

• L’Obrera Mataronesa promou xerrades i conferències pioneres sobre: - Funcionament del telèfon. - Funcionament del telègraf. - Novetats tecnològiques del moment. • Especialistes vinguts de Barcelona imparteixen aquestes sessions, mostrant la voluntat de formar i modernitzar la classe obrera.

---

Efecte multiplicador: cooperatives que en creen d’altres

Cooperatives de construcció

• Per construir la fàbrica de l’Obrera Mataronesa es crea una cooperativa de paletes i fusters. • Aquesta mateixa cooperativa construeix altres fàbriques, com la coneguda Can Fàbregas (farinera), promoguda per 13 forners (no com a cooperativa, però sí amb esperit col·lectiu). • El cooperativisme mataroní genera així una xarxa de cooperatives en diferents oficis.

Naixement d’altres cooperatives a Mataró

• Abans de desaparèixer l’Obrera Mataronesa (cap al 1890), ja hi ha altres cooperatives en marxa: - De consum. - De construcció. - De serveis.

• L’educació i les millores socials creades per la cooperativa afavoreixen l’aparició d’una cultura obrera organitzada i conscient.

---

Mutualitat i protecció social obrera

Absència de Seguretat Social

• En el context del segle XIX i bona part del XX: - No existeix atur ni pensions públiques. - Si un treballador emmalalteix o té un accident, sovint el fan fora i es queda sense ingressos.

Funció mutual de les cooperatives

• Les cooperatives destinen part de l’excedent a un fons de mutualitat / socors mutus: - Ajuts en cas d’accidents laborals. - Suport en situacions de malaltia o impossibilitat de treballar. - Complement a l’absència total de protecció estatal.

"Quan té un accident, no sols no treballa, no cobra, sinó que el foten fora de l’empresa… Per tant, aquesta és una de les qüestions que el cooperativisme ha tingut molt en compte, la mutualitat."

---

El Fort del Vidre de Mataró: un altre gran referent

(El programa hi entra sovint com a exemple viu i més recent de cooperativisme industrial.)

Naixement i consolidació

• 1917: creació del Forn del Vidre de Mataró. • 1924: funciona de fet com a cooperativa, tot i no ser legalment reconeguda com a tal. • 1932: es legalitza com a cooperativa amb la Llei de Cooperatives de la Generalitat. • Manté esperit cooperatiu fort fins ben entrats els anys 80.

Condicions de treball i formació

• Política laboral avançada per a l’època: - No s’accepten treballadors menors de 14 anys, malgrat que al conjunt de la societat encara hi ha nens treballant amb 9–12 anys. - Creació d’escola pròpia per a aprenents i treballadors analfabets, amb classes nocturnes. - 1932: construcció d’un edifici específic per a l’escola del Forn del Vidre.

• Objectiu central: garantir instrucció perquè els socis puguin autogestionar la cooperativa.

Innovació i lideratge cooperatiu

• El Forn del Vidre esdevé una potència productiva: - Durant anys proveeix el 80% de les bombetes d’Espanya. - Passa del candil a la bombeta en un país en electrificació.

• Innovació tecnològica: - Creació del primer forn elèctric de vidre de l’Estat (anys 40). - Desenvolupat per un enginyer austríac contractat com a treballador més de la cooperativa.

• Gestió democràtica: - Consell d’Administració rotatiu, triat per l’assemblea. - Directors (com Peiró o Cruixent) també escollits per votació, valorant capacitats i confiança.

"En una cooperativa ets propietari i treballador simultàniament. Per tant, ets amo i treballador."

Figures destacades: Joan Peiró i Cruixent

• Joan Peiró: - Comença com a aprendent bufador de vidre amb 9 anys. - Arriba a ser director de producció i més tard ministre d’Indústria de la República. - Malgrat el càrrec, quan torna a la cooperativa, és un treballador més, sotmès a les mateixes normes.

• Cruixent: - Director d’empresa, amb perfil més "acceptable" per a tractar amb grans firmes (Philips, etc.). - Representa la cooperativa en les relacions comercials amb l’exterior.

Final de trajecte

• El Forn del Vidre aguanta com a cooperativa fins al 2008, quan cau per crisi econòmiques externes. • Malgrat el tancament, deixa un fort llegat cooperatiu i industrial a Mataró.

---

Xarxa cooperativa de consum a Mataró

Proliferació de cooperatives (1890–1930)

• Entre finals del XIX i inicis del XX, Mataró (uns 20.000 habitants) arriba a tenir més de 12 cooperatives de consum: - La Portorriqueña (1890). - Economato Republicano Federal. - La Protectora Mataronesa. - La Marítima (pescadors). - L’Estrella. - La Llanera. - La Mataronesa. - Casa del Pueblo (economat socialista), etc.

• Cada una atén perfils diferents: pescadors, obrers tèxtils, sectors republicans, etc.

Creació de la Unió de Cooperatives

• 1927: quatre cooperatives (Portorriqueña, Economato Federal, Protectora Mataronesa i Marítima) s’ajunten per formar la Unió de Cooperatives. • Progressivament s’hi afegeixen dues cooperatives més; arriben a ser set.

• Manté un sistema d’"sucursals": - Número de sucursal segons antiguitat (no segons importància econòmica): • Núm. 1: Portorriqueña (1890). • Núm. 3: Economato (1913). • Núm. 4: Cafè de Mar, etc.

"Penso que és la idea del cooperativisme: no hi ha prioritat en res per ser més rica o més poderosa."

Equipaments col·lectius impulsats per la Unió

• Cafè Nou: - Espai de lleure i cultura: bar, sala de teatre, pati per cinema a l’aire lliure i balls. - Simbolitza la capacitat de la cooperació per crear patrimoni social.

• Farmàcia Popular: - Farmàcia mantinguda amb fons de totes les cooperatives, per ababarir medicaments.

• Taona (forn de pa): - Forn que elabora pa per a totes les cooperatives i també per a particulars.

• Aliança Mataronense: - Entitat sanitària de base mutual ( uns 10.000 associats de tot el Maresme). - Precedent de l’assegurament privat col·lectiu.

Impacte social

• Es calcula que les cooperatives de Mataró arriben a tenir més de 6.000 associats en una ciutat de ~30.000 habitants. • Si es compten famílies, això suposa entre un 20–40% de la població vinculada d’alguna manera al moviment cooperatiu.

---

Franquisme, incautacions i destrucció parcial del teixit cooperatiu

Guerra Civil i postguerra immediata

• 1939–1943/44: el règim franquista incauta totes les cooperatives, considerades organismes "rojos". • Context de cartilles de racionament i estraperlo; l’Estat acaba veient que necessita les cooperatives per garantir abastiment mínim. • A mitjans dels quaranta, es permet que tornin a funcionar, però sota un control més estricte.

Llei de 1951 i el cop a la mutualitat

• 1951: nova legislació prohibeix que les cooperatives (de consum, etc.) tinguin mutualitat pròpia. • Només es permet la mutualitat a entitats de règim sanitari. • A Mataró, l’única entitat amb aquest estatus és l’Aliança Mataronense.

• Solució acordada: - Les cooperatives s’integren en l’Aliança per preservar la seva funció de mutualitat. - En teoria, continuen essent cooperatives de consum, però la part assistencial la gestiona l’Aliança.

Maniobra especulativa i pèrdua del patrimoni

• Des de dins l’Aliança, un grup de dirigents (incloent-hi un general laureado, clarament de dretes) impulsa una maniobra especulativa: - Es crea la Immobiliària Alianza Mataronense. - S’hi traspassa de facto el patrimoni immoble de la Unió de Cooperadors. - Es hipotequen els locals cooperatius per construir el bloc de pisos de la Riera Sant Simó (Baixa Mar).

• Conseqüències: - Les cooperatives perden els seus locals i la capacitat econòmica. - Els cooperadors són exclosos de les assemblees de l’Aliança (se’ls relega a "secció" amb pocs vots). - El benefici de l’operació no retorna als associats de l’Aliança ni a les cooperatives, sinó que queda en mans dels promotors de la immobiliària.

"Això és una estafa pública… és el famós ‘censu traslativo’ que es van quedar tot el patrimoni de les cooperatives."

• Sense la base patrimonial, i en competència amb l’estraperlo i els nous formats comercials, moltes cooperatives de consum acaben col·lapsant.

Resistència i lluita per la recuperació

• Tot i el cop, el moviment cooperatiu no desapareix del tot: - El Forn del Vidre continua com a cooperativa fins al 2008. - A Mataró neixen noves petites cooperatives de treball, com Robafaves i altres.

• Des de finals dels seixanta i setanta, antics cooperadors inicien una lluita llarga per recuperar els locals perduts per maniobres legals i especulatives.

---

Cooperativisme agrari i altres experiències

Cooperatives agràries de vi i oli

• Moltes societats de treballadors agrícoles es transformen en cooperatives agràries. • En el cas de la vinya: - La terra continua sent del pagès. - El raïm es considera l’aportació de capital del soci a la cooperativa. - La cooperativa el transforma en vi i en gestiona la comercialització.

• Exemples: - Cooperatives de l’Empordà (com Garriguella). - Cooperatives de la Terra Alta, etc.

• Funcionament inicial: - Pagesos que aporten raïm i temps; els caps de setmana venen vi al públic tornant-se. - Amb el temps, creació d’agrobotigues i contractació de personal extern.

• Avantatges: - Reducció de costos individuals (no cal que cada pagès tingui el seu propi celler o molí d’oli). - Marca col·lectiva forta, que dona prestigi i facilita la venda.

El cas agrari al Maresme

• Al Maresme, més que cooperatives agràries plenes, hi havia unions de llauradors i sistemes de comercialització col·lectiva (com el Mataró Potatoes): - Marca comuna per exportar patata (i altres productes) a Europa. - Productes que poden provenir de diversos municipis del Maresme.

• Diferència clau: - En moltes d’aquestes entitats, el pagès no és copropietari de la infraestructura; aporta només el producte. - A la cooperativa completa, el soci és copropietari de l’empresa i comparteix decisions i excedents.

---

Dimensió humana: infància obrera i context social

Treball infantil fora de les cooperatives

• Fins ben entrat el segle XX, és habitual que nens i nenes de 9–12 anys treballin en: - Tèxtil. - Cartonatge. - Altres fàbriques.

• Quan venien els inspectors, els menors sovint s’havien d’amagar. • Casos personals explicats per Víctor Ligos (família immigrant arribada amb 7 i 12 anys) il·lustren la normalització del treball infantil.

Ruptura parcial dins les cooperatives

• Cooperatives com l’Obrera Mataronesa i el Forn del Vidre introdueixen límits i no accepten nens petits a la fàbrica. • Complementen aquesta postura amb escoles nocturnes i diürnes per garantir un mínim de formació abans d’entrar al món laboral.

---

Gènere i cooperativisme

Exclusió històrica de les dones com a sòcies

• En moltes cooperatives de consum, només una persona per família podia ser sòcia. • Durant anys, aquesta persona solia ser l’home. • Les dones només podien ser sòcies com a vídues d’un soci.

"Això és una de les coses que mai m’ha agradat."

Canvis al llarg del temps

• Amb la República (1931–39), l’escola es torna laica i mixta; s’eliminen separacions rígides per sexes. • Durant el franquisme, es torna a la segregació escolar i social. • Després de la dictadura, les cooperatives reobertes ja admeten dones com a sòcies sense restriccions.

---

Valors i reptes del cooperativisme

Valors centrals

• Treball compartit i responsabilitat mútua. • Formació contínua per tenir socis capaços de dirigir l’empresa. • Democràcia interna real: els càrrecs són electius, temporals i revocables. • Reinversió social dels excedents: educació, cultura, mutualitat, millors condicions laborals.

Reptes i factors de fracàs

• Perill de perdre l’esperit cooperatiu amb el temps (convertir-se en una empresa més): - Individualisme creixent. - Pressió del mercat capitalista.

• Factors externs: - Crisis econòmiques globals (ex. crisi del cotó, postguerra, crisis contemporànies). - Competència dels supermercats i grans superfícies en el comerç al detall. - Hostilitat política i legal (cas de les lleis franquistes i maniobres especulatives a Mataró).

---

Tancament i recomanacions

• L’episodi conclou posant en valor el paper històric del cooperativisme a Mataró i al Maresme com a: - Eina de supervivència obrera en temps de crisi. - Motor d’innovació tecnològica i arquitectònica (Nau Gaudí, primer forn elèctric de vidre…). - Espai de formació, cultura i cohesió social.

• Per a qui vulgui aprofundir-hi, Víctor Ligos recomana: - Llibres sobre el Forn del Vidre (per exemple, de Margel·la Colomer). - Articles seus sobre cooperativisme i sobre Joan Peiró. - Recerca als arxius de la Unió de Cooperadors, on es conserven fitxes d’uns mil socis, llibres d’actes i altra documentació.

"Si volen més coses… que em busquin", conclou amb humor el convidat.

---

Estructura temporal dels principals temes

(Detallada al camp sections, amb minuts i segons.)

Marcadors

Darrers podcast