26/11/2025

#107 - El castell de Santa Florentina i el llegat Montaner

Històries de mar i de dalt

Resum general

Històries de mar i de dalt dedica aquest episodi al castell de Santa Florentina de Canet de Mar i a la saga Montaner–Canmany, a partir de la novel·la Les ombres del castell de Meritxell Jovany Canals. El programa combina història del patrimoni, biografies familiars i reflexió sobre la pèrdua del llegat cultural.

L’episodi té dos grans fils:

• La història real del castell i de la família Montaner–Canmany, el seu esplendor modernista i la posterior decadència del patrimoni. • La construcció de la novel·la històrica: procés de documentació, ús de la memòria oral, límits entre realitat i ficció i responsabilitat de l’autora.

Al llarg de la conversa s’aborden temes com la reforma modernista de Lluís Domènech i Montaner, el paper de Ramon de Montaner com a editor i col·leccionista, la figura del Ricard de Canmany com a dissenyador d’interiors, l’arribada de nous propietaris russos, la dispersió de la col·lecció d’art i el debat sobre la protecció del patrimoni a Catalunya.

---

El castell de Santa Florentina: origen i transformació

De casa forta medieval a palau modernista

• El castell té origen medieval: una casa fortificada sobre una antiga vila romana. • El seu aspecte actual es deu sobretot a la gran reforma modernista de Lluís Domènech i Montaner a finals del segle XIX. • Arquitectònicament, el conjunt combina elements gòtics i modernistes: torres, vitralls, escultures i detalls ornamentals propis del modernisme català. • El castell es converteix en residència de la família Montaner i actualment és Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). • Ha estat escenari de rodatges internacionals, inclosa la sèrie Joc de Trons.

Dues ànimes arquitectòniques i partició familiar

• El castell es compon de dos cossos diferenciats: - La casa forta medieval, rehabilitada. - El gran palau neogòtic-modernista annex, obra de Domènech i Montaner. • Ramon de Montaner: - Recupera i reforma la casa forta en estat d’abandonament. - En una segona fase, encarrega una ampliació monumental al seu nebot Lluís Domènech i Montaner. • Domènech i Montaner hi incorpora: - Neogòtic fidel a l’esperit medieval. - Arts aplicades i decoratives pròpies del modernisme. - Peces originals medievals procedents d’altres edificis (claustres, escultures, elements gòtics). • Amb el temps, el castell es divideix en dues propietats quan l’hereden dues germanes: - Una es queda la part medieval (encara avui residència privada d’un descendent). - L’altra la part modernista, que és la que s’obre al públic i que finalment es ven a inversors russos.

Idea clau: el castell de Santa Florentina és, alhora, fortalesa medieval i palau modernista, físicament i jurídicament partit en dos, fet que marcarà el seu destí patrimonial.

---

Meritxell Jovany i el naixement de Les ombres del castell

De gestora cultural a narradora de memòries

• Meritxell Jovany Canals és llicenciada en dret i titulada en gestió cultural. • Des de 2005 treballa en projectes de patrimoni cultural. • El 2014 s’incorpora al projecte d’obertura al públic del castell de Santa Florentina, just després de la compra per part d’un grup inversor rus. • La connexió emocional i professional amb el monument la porta a: - Voler descobrir la història dels personatges que hi van viure. - Recuperar de l’oblit la figura de l’editor Ramon de Montaner i Vila. • A partir del contacte diari amb l’arquitectura, els detalls artístics i els testimonis locals, sent “la necessitat d’explicar una veritat” descoberta a través de la recerca.

Un títol carregat de sentit: Les ombres del castell

• El títol el tenia clar abans d’escriure la novel·la. • Ombres remet a: - Històries fosques associades al castell i a la família. - La pèrdua d’un llegat arquitectònic i artístic, fruit de decisions familiars i contextos històrics. - El destí comú de molts béns privats convertits en patrimoni que amaguen històries desconegudes. • Meritxell subratlla que el cas del castell de Santa Florentina és una història trista, similar a altres casos de pèrdua de patrimoni cultural al país.

“Si les parets parlessin…” — l’entrevistadora sintetitza així el caràcter de secret i de memòria latent del castell.

---

Obertura al públic i usos contemporanis del castell

De residència privada a recurs turístic-cultural

• Abans de la venda als inversors russos: - La darrera propietària de la part modernista, de la família Capmany, hi vivia i només s’hi feien visites puntuals (per exemple, un dissabte al mes). - Les visites les guiava la historiadora Maria Manader, referent per a Meritxell en història de l’art i Domènech i Montaner. • Després de la compra: - La part modernista deixa de ser residència particular. - Es posa en marxa un projecte d’obertura regular al públic. - Meritxell passa a formar-ne part amb un encàrrec clar: • Ampliar horaris i idiomes de visita. • Professionalitzar/comercialitzar el recurs patrimonial. • Posicionar el castell en el mapa turístic i cultural del Maresme, i finalment a escala internacional. • Amb la sortida de la propietària: - El recorregut de visita s’amplia a tota la planta noble de la part modernista. - La part medieval continua fora del circuit de visites perquè encara hi resideix un descendent de la família.

Punt clau: el canvi de mans (família Capmany → inversors russos) permet obrir més espais al públic, però coincideix també amb el proces de dispersió de la col·lecció artística.

---

La recerca històrica: arxius, fotografies i memòria oral

Fonts documentals i treball de camp

Per construir el rerefons històric de la novel·la, Meritxell combina diverses fonts:

• Memòria oral local: - Entrevistes a gent del poble de Canet de Mar. - Testimonis de famílies amb avis i besavis que havien treballat al castell o conegut els propietaris. - Cas destacat: la filla dels últims masovers de l’època Montaner, l’Anna Maria, que li dona accés a un arxiu familiar molt ric.

• Fotografies d’època: - Àlbums familiars de veïns, on apareixen els avantpassats al castell. - Arxiu fotogràfic de l’Institut Amatller (Barcelona), amb abundant documentació gràfica del castell. - Aquestes imatges permeten identificar i ubicar: • Obres d’art. • Mobiliari. • Elements decoratius desapareguts.

• Arxius institucionals: - Arxiu Municipal de Canet de Mar: expedients administratius, inclosos fragments del testament de Ramon de Montaner, conservats en un litigi entre família i Ajuntament. - Premsa i revistes de l’època: cròniques detallades de la visita del rei Alfons XIII, diaris com La Vanguardia i premsa local. - Estudis acadèmics: tesi de Laura Bellbé sobre l’editorial Montaner i Simón i la impremta catalana del segle XIX, entre d’altres.

El paper i els límits de la memòria oral

• L’entrevistadora subratlla que la memòria oral pot ser perillosa: - El temps endolceix records i deforma fets. - Dos testimonis poden explicar versions contradictòries del mateix episodi. • Meritxell explica la seva metodologia: - Recull els relats orals (gravacions, notes). - Els utilitza com a pista per anar a l’arxiu a comprovar dates, esdeveniments i context. • Les fotografies són especialment valuoses perquè: - Donen proves materials dels relats. - Permeten contrastar i completar la memòria oral.

Idea clau: la novel·la es fonamenta en una recerca històrica molt rigorosa, on la memòria oral és el punt de partida, però l’arxiu i la documentació en són la verificació.

---

La nissaga Montaner–Canmany i l’esplendor perdut

Ramon de Montaner i Vila: de l’adversitat a l’esplendor

• De jove, Ramon de Montaner viu una crisi familiar greu: - Mort del pare, molts germans petits, mare vídua. - Venda de propietats a Canet de Mar (casa forta, terres). - Pèrdua de títols nobiliaris i prestigi social. • La família es veu parcialment salvada pel matrimoni estratègic d’una germana amb Pere Domènech i Sauló, relligador i impressor, pare de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. • Aquesta experiència de pèrdua marca profundament Ramon de Montaner: - Esdevé un emprenedor ambiciós i editor de gran visió. - Lluita tota la vida per reunificar el patrimoni familiar. • Fundador de l’editorial Montaner y Simón Editores S.A.: - Gran èxit econòmic i cultural. - Producció de llibres de gran qualitat, amb criteri tant comercial com editorial.

El projecte patrimonial i el títol nobiliari

• Amb els beneficis de l’editorial, Ramon de Montaner aconsegueix: - Recuperar el castell de Santa Florentina i reformar-lo. - Construir i embellir el Palau Montaner a Barcelona com a residència urbana. - Reunir una col·lecció d’art de primer nivell (escultura, pintura, vitralls, ceràmica, objectes medievals, etc.). • La seva tasca de recuperació de patrimoni català a través de l’art és reconeguda pel rei Alfons XIII, que li concedeix el títol de Comte de la Vall de Canet (títol creat ex novo). • Set aspectes clau del seu projecte: - Vol restablir el prestigi nobiliari i econòmic familiar. - Té una sensibilitat genuïna per l’art i la història. - Reuneix una de les col·leccions privades més importants del país. - Encara el castell com un somni fet realitat i símbol de redempció familiar.

El Palau Montaner i la destrucció d’un patrimoni

• El Palau Montaner de Barcelona: - Residència urbana de la família. - Projecte de Domènech i Montaner, amb llibertat creativa i pressupost sense límits. - Considerat una de les joies del modernisme residencial. • Avui és seu del govern espanyol: - La planta baixa manté encara elements estructurals i ornamentals modernistes (sostres, relleus, etc.). - La primera planta (antigues habitacions i espais nobles) s’ha adaptat a despatxos, perdent-ne bona part el caràcter original. - Molt del mobiliari i decoració (quadres, tapissos, làmpades) ha desaparegut. • El Palau Simón, palau veí de l’illa (amb jardins comunicats), fou enderrocat durant el franquisme / postfranquisme per construir-hi blocs de pisos. • Meritxell i l’entrevistadora denuncien: - Una visió del progrés basada només en “metres quadrats”. - La manca de consciència patrimonial en comparació amb països com Anglaterra o França. - La responsabilitat política de permetre l’enderroc de joies arquitectòniques.

Missatge central: la història dels Montaner és també la història de com l’especulació i la manca de protecció efectiva poden destruir grans obres d’art i arquitectura.

---

Testaments, hereus i la fragilitat del llegat

El testament de Ramon de Montaner

• Meritxell localitza fragments del testament de Ramon de Montaner en un expedient administratiu de l’arxiu municipal (per un litigi família–Ajuntament). • Aquestes clàusules, escrites en català antic i molt precís, són reproduïdes gairebé literalment a la novel·la, com a veu directa del personatge. • Ramon de Montaner intenta deixar-ho tot molt lligat: - Vol garantir la pervivència del patrimoni (castell, palau, editorial, col·lecció d’art). - Confia en la responsabilitat moral dels descendents.

De la Júlia Montaner al trencament de la cadena

• L’hereva universal de bona part del patrimoni és Júlia Montaner, filla de l’editor, casada amb Ricard de Canmany. • Júlia viu un context històric extremadament advers: - Guerra Civil Espanyola. - Franquisme. - Mort del marit. - Un únic fill que prefereix l’art i la pintura a la gestió de negocis. - L’editorial Montaner i Simón entra en crisis, canvia de mans directives, acumula litigis i finalment es ven. • Davant d’aquest context, conservar el patrimoni tal com ho havia imaginat Ramon de Montaner esdevé un “cometidor impossible”. • Júlia ha de prendre decisions difícils, sovint sola: - Sense suport del marit (vídua). - Amb poca implicació del fill en el negoci i el castell. - Aquest fet fa que deixi el castell en herència a les netes i no al fill. • Fa una divisió horitzontal del castell: - Una neta rep la part medieval. - L’altra la part modernista. - Confia que elles perpetuaran el llegat, seguint l’esperit del seu pare.

El punt de vista de l’autora sobre la responsabilitat

• Meritxell explica el seu equilibri delicat com a novel·lista històrica: - Vol descriure cronològicament i amb rigor els fets i les decisions. - Evita jutjar moralment els personatges reals. - Pretén que sigui el lector qui es faci la seva pròpia opinió. • L’entrevistadora comenta que, com a lectors, és inevitable posicionar-se, perquè disposem de més informació i perspectiva que, per exemple, Júlia Montaner.

Conclusió: el cas Montaner–Canmany evidencia que, fins i tot amb testaments molt detallats i bona voluntat, no es pot preveure l’evolució de les generacions ni els grans esdeveniments històrics, i el patrimoni pot acabar fragmentat i venut.

---

El personatge de Ricard de Canmany i el triomvirat creatiu

Un romàntic culte i apassionat de l’art medieval

• Ricard de Canmany és un dels personatges més fascinants de la novel·la i de la història real. • Característiques principals: - Home molt culte i d’esperit romàntic (mitjans segle XIX). - Gran coneixedor de l’art medieval català, especialment del gòtic. - Especialista en disseny d’interiors: teixits, vitralls, decoració. • Es casa amb Júlia Montaner en un matrimoni que inicialment té un component de conveniència entre dues nissagues poderoses de Canet, però que acaba funcionant molt bé personalment i professionalment.

El “triangle d’or”: editor, arquitecte i interiorista

• La reforma i ampliació del castell de Santa Florentina és fruit de la col·laboració de tres figures: - Ramon de Montaner: editor i promotor, amb recursos econòmics i visió. - Lluís Domènech i Montaner: arquitecte, nebot de Ramon. - Ricard de Canmany: gendre de Ramon, encarregat de l’interiorisme i decoració. • Aquest trio converteix el castell en una obra total, on es fusionen: - Arquitectura neogòtica. - Modernisme i arts aplicades. - Peces originals medievals i renaixentistes.

El claustre traslladat i l’obsessió per l’autenticitat

• Un exemple emblemàtic és el claustre gòtic incorporat al castell. • Meritxell l’explica a partir del testimoni d’un veí d’Argentona, nét/besnét d’una cuinera dels Montaner. • En el context del segle XIX–inici XX: - Molts monestirs i esglésies són desamortitzats, cremats o abandonats. - Hi ha un espoli massiu de patrimoni. - Els burgesos cultes, com Ramon i Ricard, compren peces per “salvaguardar-les” en els seus palaus. • Avui dia, aquesta pràctica resultaria impensable i il·legal, però en aquell moment es veia com una forma de preservació privada davant la destrucció.

Punt clau: Ricard de Canmany és la peça que permet entendre el castell no només com un edifici, sinó com un projecte estètic i ideològic complet, amb voluntat de reconstruir un passat medieval idealitzat.

---

La visita d’Alfons XIII i el reconeixement reial

Un esdeveniment de “pel·lícula”

• La visita del rei Alfons XIII a Canet de Mar i al castell és un dels episodis més espectaculars. • Fonts documentals: - Revistes de l’època. - Diari La Vanguardia. - Premsa local. - Diatari del doctor Maria Serra. • El rei visita fàbriques del Maresme i, aprofitant l’estada a Canet, Ramon de Montaner el convida al castell. • La comitiva reial hi passa dues nits, allotjada al nou palau modernista. • La família organitza una posada en escena fastuosa: - Decoració, recepcions, àpats, espais especialment preparats. - Fins i tot un tron dissenyat per Ricard de Canmany. • Les cròniques descriuen un rei admirat i sorprès per la magnificència del lloc.

Estratègia, prestigi i títol

• Es planteja si aquesta gran escenificació tenia com a objectiu obtenir el títol nobiliari o, almenys, reforçar el prestigi social de la família. • S’hi arriba a la conclusió que: - Ramon de Montaner, ja gran, volia recuperar el rang nobiliari perdut. - La visita reial és una oportunitat de visibilitat i reconeixement. - En qualsevol cas, l’estratègia funciona: Alfons XIII li concedeix el títol de Comte de la Vall de Canet.

Lectura possible: la visita del rei simbolitza l’apogeu del projecte Montaner, just abans que el temps, la política i els canvis econòmics en comencin la decadència.

---

La novel·la històrica: estructura, ficció i rigor

Estructura narrativa de Les ombres del castell

La novel·la s’organitza en dos plans temporals que s’alternen:

• Capítols històrics: - Relaten la història real del castell, de la família Montaner–Canmany, del Palau Montaner i del context polític i social. - Es basen en documentació, arxius i recerca rigorosa.

• Capítols de ficció contemporània: - Protagonitzats per Alba Casals, doctora en història de l’art. - L’Alba visita el castell per motius de feina i es veu implicada en la descoberta de les seves memòries i misteris. - Aquests capítols són invenció total de l’autora.

• Al final hi ha un epíleg fictici, també inventat, amb el qual l’autora tanca narrativament la història.

Distinció clara entre història i invenció

• Meritxell insisteix a deixar molt clar al lector: - Quina part és històrica i documentada. - Quina part és ficció pura al servei del relat. • Aquesta transparència és important perquè: - La novel·la històrica no és un manual d’història. - Molts lectors tendeixen a prendre-la com a veritat absoluta. - Cal evitar confusions sobre fets reals vs. recursos narratius.

Reptes d’escriure novel·la històrica

• Dilema central de l’autora: - Amb tanta documentació acumulada, corria el risc que els capítols històrics semblessin “uns apunts per donar una classe”. - Havia d’evitar un to alliçonador o massa acadèmic. • Objectius narratius: - Ser rigorosa amb les dades històriques. - Però alhora entretenir, generar emoció i interès. - Utilitzar la ficció per omplir buits i donar veu a allò que no pot dir en la part estrictament històrica.

Clau de lectura: la ficció (especialment el personatge d’Alba Casals) és l’eina que permet a l’autora plantejar preguntes, emocions i hipòtesis que la recerca històrica, per si sola, no pot formular o demostrar.

---

La col·lecció d’art i la seva dispersió

Una col·lecció excepcional

• El castell acollia una col·lecció d’art molt variada i extensa: - Escultura i relleus gòtics i romànics. - Pintura. - Vitralls. - Ceràmica. - Vaixelles. - Esteles gòtiques. - Mobiliari singular. - Teixits i cortinatges. - Armes i peces d’armament medieval i romà (llances, escuts, cascos). • Tot plegat formava una mena de museu privat dins el castell.

L’estudi recent i el rastre de les peces

• El Centre d’Estudis Domènech i Montaner ha publicat recentment un estudi molt exhaustiu (Carles Aiz i Gemma Martí) sobre aquesta col·lecció. • Aquest estudi, basat sobretot en fotografies antigues i documentació, ha permès: - Identificar i documentar la majoria de peces. - Estimar-ne la dispersió i localització actual. - S’han pogut localitzar una mica més de 120 peces.

Forats a les parets: les absències visibles

• Quan Meritxell descriu avui el castell, ho fa amb la memòria de les fotos antigues: - Forats a la paret on abans hi havia una verge romànica. - Galeries plenes de buits on hi havia escultures. - Argolles metàl·liques que indiquen antigues cortines o tapissos. - Espais on penjaven làmpades de ferro forjat ara desaparegudes. • Les grans vendes de peces es concentren en el període fosc final de la família al castell: - Objectes venuts en subhastes d’art. - Operacions amb antiquaris. - Transaccions de privat a privat.

Responsabilitat de les administracions públiques

• Segons l’estudi citat i el comentari de Meritxell: - Hi ha una corresponsabilitat clara de: • Generalitat de Catalunya (Direcció General de Patrimoni). • Diputació de Barcelona. • Ajuntament de Canet de Mar. - El problema no és la falta de llei, sinó la manca d’aplicació de la Llei de Patrimoni Cultural. • Cap administració va: - Fer un seguiment actiu de l’estat del castell. - Reaccionar davant la desaparició progressiva de la col·lecció. - Impulsar una catalogació exhaustiva a temps.

Conclusió amarga: si la col·lecció s’hagués catalogat a temps, avui el castell podria ser un gran museu-memorial d’art i història catalana; la inacció institucional ha permès la seva dispersió i pèrdua parcial.

---

Cloenda del programa

• L’episodi es tanca amb la recomanació explícita del llibre Les ombres del castell, destacant que ajuda a: - Conèixer millor el castell de Santa Florentina. - Apropar-se a la història de la família Montaner i Canmany. - Reflexionar sobre el destí del patrimoni cultural. • Es recorda als oients que poden: - Tornar a escoltar el programa a través de vilassarradio.cat. - Escoltar-lo en format podcast, buscant Històries de mar i de dalt a les principals plataformes.

El programa combina amb èxit rigor històric, passió pel patrimoni i reflexió crítica sobre com gestionem —i a vegades perdem— el nostre llegat col·lectiu.

Marcadors

Darrers podcast