"Cada artista és un món en si mateix."
Programa de Històries de mar i de dalt dedicat a cinc dones artistes vinculades al Maresme que van treballar entre finals del segle XIX i bona part del segle XX: Maria Fraser (o Maria Ferrés Puig), Josefa Tolrà (Papeta de Cabrils), Lola Anglada, Carme Rovira i Emília de Torres. A través de les seves trajectòries es parla de creativitat, resiliència, reconeixement tardà de les dones en l’art i del vincle amb el territori.
"No és qüestió de buscar el 50-50, sinó de reconèixer el valor de la persona, sigui home o dona."
Origen a Vilassar de Mar i vida entre Vilassar i Valls; formació amb Rafel Estrany; tècniques (dibuix, aquarel·la, aiguafort) i temes (platja, festes, Guerra Civil, flors, bruixes). Estil amb ecos de surrealisme i influència goyesca en la sèrie de bruixes; intent d’il·lustrar “Les bruixes de Llers” (finalment Dalí). Definida com a mestra de l’Urban Sketching: dibuixar del natural el que l’envolta. Revalorització: exposició a Vilassar (estiu 2024) i monogràfic a Singladures núm. 39.
Autodidacta que canalitza el dolor i l’espiritualitat en dibuixos amb bolígraf i llapis i en brodats; figures d’ulls grans i aura mística. Emmarcada en l’art brut (Dubuffet). Reconeixement recent: exposició a Viena (2019), obra al Reina Sofía; impuls de Joan Brossa i el grup Dau al Set; cura i catalogació familiar i per la investigadora Pilar Bonet.
Il·lustradora, escriptora i escultora; formació a Llotja (Utrillo). Publica a En Patufet i La Nuri; estil associat al noucentisme però de gran personalitat. Compromís republicà i oblit posterior; recuperada per la crida d’Espinàs als anys 80 i entrevista de Montserrat Roig. Icona: “El més petit de tots”. Col·leccionista de nines (col·lecció al Museu Romàntic Can Llopis, Sitges). Primera dona il·lustradora professional; rep la Creu de Sant Jordi.
Arriba a la pintura per un accident; emigra a París com a treballadora de la neteja però persevera en l’art. Estil naïf propi (rovirisme); pinta sovint a la falda. Casa-museu amb murals (girafes); llar parisenca com a punt de trobada de vilassarencs. Afinitats amb Henri Rousseau (temes exòtics imaginats). Mor a França; restes traslladades a Vilassar.
Singladures (núm. 39 i altres) sobre Fraser i Rovira; catàleg online de l’exposició de Maria Fraser al Museu de Vilassar de Mar; monografia de Montserrat Canyameres sobre Carme Rovira (beca Ajuntament de Vilassar de Mar). Cinema: “Münter i l’amor de Kandinsky” (2024) i altres biòpics (Frida Kahlo, Camille Claudel, Artemisia Gentileschi, Georgia O’Keeffe).