12/11/2025

#104 - Històries de mar i de dalt - Dones artistes Maresme

Històries de mar i de dalt

Resum del programa

"Cada artista és un món en si mateix."

Programa de Històries de mar i de dalt dedicat a cinc dones artistes vinculades al Maresme que van treballar entre finals del segle XIX i bona part del segle XX: Maria Fraser (o Maria Ferrés Puig), Josefa Tolrà (Papeta de Cabrils), Lola Anglada, Carme Rovira i Emília de Torres. A través de les seves trajectòries es parla de creativitat, resiliència, reconeixement tardà de les dones en l’art i del vincle amb el territori.

Convidada

• Maria Josep Castillo (historiadora, professora i membre del Centre d’Estudis Argentonins) guia el recorregut, aportant context històric, bibliografia i exemples d’exposicions recents que han revisat el paper de les dones artistes.

Temes clau i idees principals

1) Maria Fraser (Maria Ferrés Puig)

• Origen i formació: Nascuda a Vilassar de Mar; vinculada a Valls pel matrimoni. Alumna destacada de Rafel Estrany; exposa amb ell a Barcelona.
• Tècniques i temes: dibuix, aquarel·la i aiguafort. Temàtiques: platja, festes populars, escenes de Guerra Civil (sense militància explícita), flors i una sèrie singular de bruixes.
• Estil i influències: no avantguardista però amb ressons de surrealisme; bruixes d’eco goyesc. Va il·lustrar (sense publicar) “Les bruixes de Llers” de Fages de Climent, finalment adjudicat a un jove Dalí.
• Urban Sketching: definida per Mireia Freixa com a mestra de l’sketching; feia el que avui diríem Urban Sketching: dibuixar del natural el que l’envoltava.
• Posada en valor: exposició a Vilassar (estiu 2024) i monogràfic a la revista Singladures (núm. 39).

2) Josefa Tolrà (Papeta de Cabrils)

• Autodidacta i mística: arriba a l’art per dol i espiritualitat; dibuixa amb bolígraf i llapis figures humanes d’ulls intensos; també fa brodats.
• Art brut: emmarcada en l’art brut (terme de Jean Dubuffet): creació espontània per no professionals. Reconeixement internacional (exposició a Viena 2019).
• Circulació de l’obra: present al Museu Reina Sofía; admirada per Joan Brossa i difosa pel grup Dau al Set. Figura que connecta art i esoterisme a la primera meitat del segle XX.

3) Lola Anglada

• Perfil polifacètic: il·lustradora, narradora, escultora, pintora; formació a Llotja (mentors com Antoni Utrillo). Publica a En Patufet i La Nuri.
• Compromís i oblit: compromesa amb la República; rep represàlies i viu anys d’oblit a Tiana. Recuperada als anys 80 per Josep M. Espinàs (campanya al diari Avui) i entrevistada per Montserrat Roig.
• Llegat icònic: il·lustradora d’“El més petit de tots” (1937). Col·leccionista de nines: fons al Museu Romàntic Can Llopis (Sitges), adquirit per la Diputació de Barcelona.
• Primera professional: considerada la primera dona il·lustradora professional de Catalunya; guardonada amb la Creu de Sant Jordi.

4) Carme Rovira

• Naixença i ofici: vilasarenca; arriba a la pintura per accident i immobilitat (paral·lel amb Frida Kahlo pel detonant vital). Emigra a París per treballar de neteja, però continua pintant.
• Estil: pintura naïf (ingènua, colors plans, poca perspectiva) i llenguatge propi, batejat com a rovirisme. Pinta sovint a la falda o sobre taula.
• Casa-museu: murals a les parets (famoses girafes); la seva llar a París, “ambaixada vilassarenca”. Influència evocada d’Henri Rousseau.

5) Emília de Torres

• Vincle maresmenc: nascuda a Sabadell, visqué a Barcelona i Mataró; estius a Òrrius; pinta també a Sant Andreu de Llavaneres.
• Reconeixement en vida: anomenada per Pere Pascual “la gran dama de la pintura matarorina”; exposicions a l’estranger (Tolosa). Llarg recorregut: centenària (2010) i homenatges 2010-2011.
• Temes i estil: paisatge, figura, natura morta; afinitats amb el postimpressionisme de Cézanne (bodegons de fruites, gerros, estovalles).

Debat transversal: dones i reconeixement

• El relat de l’art ha estat històricament androcèntric; en els darrers anys creix el nombre d’exposicions monogràfiques de dones (Prado, Reina Sofía, Thyssen, MNAC...).
• Paritat com a horitzó, però la clau és el valor de l’obra:

  "No és qüestió de buscar el 50-50, sinó de reconèixer el valor de la persona, sigui home o dona."

• Restriccions històriques: dificultats d’accés a acadèmies i a model del natural per a dones; d’aquí la prevalença antiga del gènere de flors i l’aprenentatge en tallers familiars.

Recursos i bibliografia

• Catàleg en línia de l’exposició de Maria Fraser (Museu de Vilassar de Mar, 2024) a la web del museu.
• Revista Singladures núm. 39 (monogràfic Maria Fraser) i altres números dedicats a Carme Rovira.
• Monografia: Montserrat Canyameres, estudi sobre Carme Rovira (beca de l’Ajuntament de Vilassar de Mar; disponible en biblioteques i llibreries de vell).
• Cinema: “Münter i l’amor de Kandinsky” (2024) sobre Gabriele Münter; altres biòpics recomanats: Frida Kahlo, Camille Claudel, Artemisia Gentileschi, Georgia O’Keeffe.

Crèdits i escolta

• Produït pel Centre d’Estudis Vilassarencs amb Vilassar Ràdio.
• Pots tornar a escoltar-lo a vilassarradio.cat o cercant Històries de mar i de dalt a les plataformes de podcast.

Marcadors

Darrers podcast