Resuming podcast
Històries de mar i de dalt - Dones artistes Maresme
12/11/2025

#104 - Històries de mar i de dalt - Dones artistes Maresme

Històries de mar i de dalt

AI

Resum del programa

"Cada artista és un món en si mateix."

Programa de Històries de mar i de dalt dedicat a cinc dones artistes vinculades al Maresme que van treballar entre finals del segle XIX i bona part del segle XX: Maria Fraser (o Maria Ferrés Puig), Josefa Tolrà (Papeta de Cabrils), Lola Anglada, Carme Rovira i Emília de Torres. A través de les seves trajectòries es parla de creativitat, resiliència, reconeixement tardà de les dones en l’art i del vincle amb el territori.

Convidada

  • Maria Josep Castillo (historiadora, professora i membre del Centre d’Estudis Argentonins) guia el recorregut, aportant context històric, bibliografia i exemples d’exposicions recents que han revisat el paper de les dones artistes.

Temes clau i idees principals

1) Maria Fraser (Maria Ferrés Puig)

  • Origen i formació: Nascuda a Vilassar de Mar; vinculada a Valls pel matrimoni. Alumna destacada de Rafel Estrany; exposa amb ell a Barcelona.
  • Tècniques i temes: dibuix, aquarel·la i aiguafort. Temàtiques: platja, festes populars, escenes de Guerra Civil (sense militància explícita), flors i una sèrie singular de bruixes.
  • Estil i influències: no avantguardista però amb ressons de surrealisme; bruixes d’eco goyesc. Va il·lustrar (sense publicar) “Les bruixes de Llers” de Fages de Climent, finalment adjudicat a un jove Dalí.
  • Urban Sketching: definida per Mireia Freixa com a mestra de l’sketching; feia el que avui diríem Urban Sketching: dibuixar del natural el que l’envoltava.
  • Posada en valor: exposició a Vilassar (estiu 2024) i monogràfic a la revista Singladures (núm. 39).

2) Josefa Tolrà (Papeta de Cabrils)

  • Autodidacta i mística: arriba a l’art per dol i espiritualitat; dibuixa amb bolígraf i llapis figures humanes d’ulls intensos; també fa brodats.
  • Art brut: emmarcada en l’art brut (terme de Jean Dubuffet): creació espontània per no professionals. Reconeixement internacional (exposició a Viena 2019).
  • Circulació de l’obra: present al Museu Reina Sofía; admirada per Joan Brossa i difosa pel grup Dau al Set. Figura que connecta art i esoterisme a la primera meitat del segle XX.

3) Lola Anglada

  • Perfil polifacètic: il·lustradora, narradora, escultora, pintora; formació a Llotja (mentors com Antoni Utrillo). Publica a En Patufet i La Nuri.
  • Compromís i oblit: compromesa amb la República; rep represàlies i viu anys d’oblit a Tiana. Recuperada als anys 80 per Josep M. Espinàs (campanya al diari Avui) i entrevistada per Montserrat Roig.
  • Llegat icònic: il·lustradora d’“El més petit de tots” (1937). Col·leccionista de nines: fons al Museu Romàntic Can Llopis (Sitges), adquirit per la Diputació de Barcelona.
  • Primera professional: considerada la primera dona il·lustradora professional de Catalunya; guardonada amb la Creu de Sant Jordi.

4) Carme Rovira

  • Naixença i ofici: vilasarenca; arriba a la pintura per accident i immobilitat (paral·lel amb Frida Kahlo pel detonant vital). Emigra a París per treballar de neteja, però continua pintant.
  • Estil: pintura naïf (ingènua, colors plans, poca perspectiva) i llenguatge propi, batejat com a rovirisme. Pinta sovint a la falda o sobre taula.
  • Casa-museu: murals a les parets (famoses girafes); la seva llar a París, “ambaixada vilassarenca”. Influència evocada d’Henri Rousseau.

5) Emília de Torres

  • Vincle maresmenc: nascuda a Sabadell, visqué a Barcelona i Mataró; estius a Òrrius; pinta també a Sant Andreu de Llavaneres.
  • Reconeixement en vida: anomenada per Pere Pascual “la gran dama de la pintura matarorina”; exposicions a l’estranger (Tolosa). Llarg recorregut: centenària (2010) i homenatges 2010-2011.
  • Temes i estil: paisatge, figura, natura morta; afinitats amb el postimpressionisme de Cézanne (bodegons de fruites, gerros, estovalles).

Debat transversal: dones i reconeixement

  • El relat de l’art ha estat històricament androcèntric; en els darrers anys creix el nombre d’exposicions monogràfiques de dones (Prado, Reina Sofía, Thyssen, MNAC...).
  • Paritat com a horitzó, però la clau és el valor de l’obra:

    "No és qüestió de buscar el 50-50, sinó de reconèixer el valor de la persona, sigui home o dona."

  • Restriccions històriques: dificultats d’accés a acadèmies i a model del natural per a dones; d’aquí la prevalença antiga del gènere de flors i l’aprenentatge en tallers familiars.

Recursos i bibliografia

  • Catàleg en línia de l’exposició de Maria Fraser (Museu de Vilassar de Mar, 2024) a la web del museu.
  • Revista Singladures núm. 39 (monogràfic Maria Fraser) i altres números dedicats a Carme Rovira.
  • Monografia: Montserrat Canyameres, estudi sobre Carme Rovira (beca de l’Ajuntament de Vilassar de Mar; disponible en biblioteques i llibreries de vell).
  • Cinema: “Münter i l’amor de Kandinsky” (2024) sobre Gabriele Münter; altres biòpics recomanats: Frida Kahlo, Camille Claudel, Artemisia Gentileschi, Georgia O’Keeffe.

Crèdits i escolta

  • Produït pel Centre d’Estudis Vilassarencs amb Vilassar Ràdio.
  • Pots tornar a escoltar-lo a vilassarradio.cat o cercant Històries de mar i de dalt a les plataformes de podcast.

Marcadors

Presentació i sumari del programa
Compartir

Introducció al fil conductor: cinc dones artistes vinculades al Maresme (Fraser, Tolrà, Anglada, Rovira i Emília de Torres) i els temes de creativitat, resistència i bellesa.

Convidada i context temporal
Compartir

Perfil de Maria Josep Castillo i marc històric: artistes nascudes a finals del XIX i actives al llarg del XX (la més longeva, Emília de Torres, mor el 2010).

Maria Fraser (Maria Ferrés Puig): vida, obra i exposició 2024
Compartir

Origen a Vilassar de Mar i vida entre Vilassar i Valls; formació amb Rafel Estrany; tècniques (dibuix, aquarel·la, aiguafort) i temes (platja, festes, Guerra Civil, flors, bruixes). Estil amb ecos de surrealisme i influència goyesca en la sèrie de bruixes; intent d’il·lustrar “Les bruixes de Llers” (finalment Dalí). Definida com a mestra de l’Urban Sketching: dibuixar del natural el que l’envolta. Revalorització: exposició a Vilassar (estiu 2024) i monogràfic a Singladures núm. 39.

Dones artistes: viratge del cànon i museografia
Compartir

Reflexió general inserida dins el bloc Fraser: del cànon androcèntric a noves exposicions monogràfiques en grans museus (Prado 2016 ençà, Reina Sofía, Thyssen, MNAC).

Paritat i criteris de valoració
Compartir

Debat sobre paritat: el rellevant és reconèixer el valor de l’obra, sigui d’home o dona; conscients de les dificultats històriques d’accés de les dones a les arts.

Josefa Tolrà (Papeta de Cabrils): art, mediumnitat i art brut
Compartir

Autodidacta que canalitza el dolor i l’espiritualitat en dibuixos amb bolígraf i llapis i en brodats; figures d’ulls grans i aura mística. Emmarcada en l’art brut (Dubuffet). Reconeixement recent: exposició a Viena (2019), obra al Reina Sofía; impuls de Joan Brossa i el grup Dau al Set; cura i catalogació familiar i per la investigadora Pilar Bonet.

Lola Anglada: pionera il·lustradora, compromís i memòria
Compartir

Il·lustradora, escriptora i escultora; formació a Llotja (Utrillo). Publica a En Patufet i La Nuri; estil associat al noucentisme però de gran personalitat. Compromís republicà i oblit posterior; recuperada per la crida d’Espinàs als anys 80 i entrevista de Montserrat Roig. Icona: “El més petit de tots”. Col·leccionista de nines (col·lecció al Museu Romàntic Can Llopis, Sitges). Primera dona il·lustradora professional; rep la Creu de Sant Jordi.

Carme Rovira: naïf i rovirisme des de Vilassar a París
Compartir

Arriba a la pintura per un accident; emigra a París com a treballadora de la neteja però persevera en l’art. Estil naïf propi (rovirisme); pinta sovint a la falda. Casa-museu amb murals (girafes); llar parisenca com a punt de trobada de vilassarencs. Afinitats amb Henri Rousseau (temes exòtics imaginats). Mor a França; restes traslladades a Vilassar.

Emília de Torres: la gran dama de la pintura matarorina
Compartir

Nascuda a Sabadell; vincles amb Barcelona, Mataró, Òrrius i Llavaneres. Reconeguda en vida (exposicions també a Tolosa); homenatges 2010-2011 en arribar als 100 anys. Temes: paisatge, figura i natura morta; proximitats amb Cézanne (bodegons de fruita, gerros i teixits).

Què comparteixen? Obstacles i vincles territorials
Compartir

Comú denominador: dones artistes vinculades al Maresme que creen en contextos amb barreres d’accés (acadèmies, model del natural). Superen l’etiqueta històrica de “pintores de flors” i desenvolupen veus pròpies. Recordatori que el cànon és plural i que “cada artista és un món”.

Recursos: bibliografia, catàlegs i cinema
Compartir

Singladures (núm. 39 i altres) sobre Fraser i Rovira; catàleg online de l’exposició de Maria Fraser al Museu de Vilassar de Mar; monografia de Montserrat Canyameres sobre Carme Rovira (beca Ajuntament de Vilassar de Mar). Cinema: “Münter i l’amor de Kandinsky” (2024) i altres biòpics (Frida Kahlo, Camille Claudel, Artemisia Gentileschi, Georgia O’Keeffe).

Tancament i crèdits
Compartir

Agraïments i com reescoltar el programa a vilassarradio.cat o cercant Històries de mar i de dalt. Producció del Centre d’Estudis Vilassarencs amb Vilassar Ràdio; coordinació de Núria Gómez.