08/11/2025

#103 - Històries de mar i de dalt- Enric Monjo

Històries de mar i de dalt

Context i convidats

Programa de "Històries de mar i de dalt" a "Vilassar Ràdio", una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs. Episodi dedicat a l'escultor vilassarenc Enric Monjo i Garriga (1895–1976), amb el testimoni expert de Jordi Viñas Carol (Ajuntament de Vilassar de Mar), qui ha treballat al "Museu de la Marina" i coordinat la "Regidoria de Cultura".

"L’escultura és una figura que està vestida…" — idees sobre el domini anatòmic en l’obra de Monjo

Vida, formació i influències

• Orígens: Família relacionada amb el món nàutic i l’ensenyament a "Vilassar de Mar"; entorn culturalment privilegiat.
• Vocació detectada: Eduard Ferrés i Puig n’identifica la traça i empeny la família a potenciar estudis artístics.
• Formació tècnica: Escola d’Arts i Oficis i anatomia a Medicina; arriba a ser catedràtic d’Anatomia a Barcelona. Aquesta base sosté el seu realisme anatòmic precís.
• Mestres i referents: Aprenent d’Eusebi Arnau i ajudant de Josep Llimona (àmbit modernista). Viatge d’estudis a Europa (beca de l’Ajuntament de Barcelona) i descoberta de Rodin.
• Estil: Evoluciona cap al noucentisme, amb figuració elegant, classicisme i espiritualitat; es manté al marge de les avantguardes.

Context històric i posicionament

• Entre modernisme i noucentisme: Entra en maduresa quan el modernisme declina i el noucentisme creix.
• Després de la Primera Guerra Mundial: Les avantguardes ocupen el centre de l’art; Monjo manté un camí propi figuratiu.
• Guerra Civil: S’alinea amb el bàndol franquista i treballa en salvaguarda del patrimoni (amb Eugeni d’Ors), en paral·lel als serveis republicans.
• Postguerra: Amb el règim vencedor rep oportunitats institucionals; la destrucció d’art religiós genera una gran demanda de restauració i obra sacra.

"El món ha saltat pels aires" — sobre el trasbals europeu i el gir en les arts

Obra i temes destacats

Barcelona i Catalunya

• Plaça de Catalunya: escultures com "Pomona" i "Dona amb imatge de la Mare de Déu".
• Altres peces urbanes: "Les tres noies" (Gran Via/Pau Claris) i "Mediterrània" (plaça de Pau Vila).
• Trampolí: el gran retaule major de la Basílica del Sant Esperit (Terrassa) consolida el seu prestigi.
• Montserrat: imatge adjacient i cenotafi de l’abat Oliva i la Porta Angèlica del cambril.

Internacional

• Estats Units: obra sobretot religiosa (Basílica de Washington), i encàrrecs civils (relleu pel First City Bank, medalles commemoratives a Sant Agustín, Florida). Projecció a París, Madrid i EUA.

Temes

• Predomini d’escultura figurativa amb espiritualitat i domini anatomico-formal; alterna el nu clàssic i l’obra sacra segons context i demanda.

Taller, mètode i equip

• Funcionament de taller “renaixentista”: tasques repartides (mans, peus, etc.), Monjo ideava, supervisava i donava el toc final. Aprenents com Sobiracs hi passen.
• Ús d’eines mecàniques i procés de prova-error; feina intensiva i col·laborativa.

Museu Monjo (gliptoteca) i visita

• Sense descendència, Monjo impulsa el futur del seu llegat: adquireix l’edifici i, amb la Diputació i l’"Ajuntament de Vilassar de Mar", crea la gliptoteca (Museu Monjo, 1971) amb esbossos, guixos, maquetes i obra final.
• Exposicions: planta baixa amb temporals d’arts visuals (preferentment escultura); primera planta amb permanent (vida i obra, audiovisual, formació, Guerra Civil, Terrassa, projecció internacional). La reserva visitable mostra “les entranyes” del museu; també conserva obra de Carme Rovira i Maria Fraser.

"L’home adequat en el moment adient" — sobre la confluència de context, contactes i tècnica

Reconeixement i debat crític

• Guardons: Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, Hispanic Society of America, Medalla de Terrassa, Clau de Barcelona, Encomienda d’Isabel la Católica, Medalla d’Or de "Vilassar de Mar", Gran Creu de l’Acadèmia Internacional de Belles Arts dels EUA, entre d’altres.
• Recepció: Molt valorat en vida, decau després; la seva vinculació amb el franquisme i el predomini posterior de les avantguardes a Catalunya contribueixen a l’oblit relatiu. El seu figurativisme queda fora del “carril central” de la postguerra cultural.

Conclusions i crida

• Episodi que reivindica creadors locals i la necessitat de recuperar memòries culturals que defineixen el teixit del país.
• Recomanació: visitar el Museu Monjo (gliptoteca) i la seva reserva, i rellegir les seves obres públiques a Barcelona i Montserrat.
• El "Podcast" es pot recuperar a vilassaradio.cat i plataformes, cercant "Històries de mar i de dalt".

Marcadors

Darrers podcast