Resuming podcast
Històries de mar i de dalt Fabrique
29/10/2025

#101 - Històries de mar i de dalt Fabrique

Històries de mar i de dalt

AI

Context i objectiu del llibre

• A finals del segle XIX, Cabrils passa d’un model eminentment agrícola a una activitat tèxtil notable (fàbrica gran, fàbrica petita, Jorba Martín 1869) que transforma l’economia i la vida social.

• El llibre «Les fàbriques tèxtils de Cabrils, història i testimonis» neix per preservar la memòria d’aquests espais i oficis abans que es perdi: «Qui sabrà d’aquí 40 anys que això era una fàbrica?»

"I per què no escrivim la història de les fàbriques de Cabrils?"

Estructura i fonts del volum

• Estructura clara: 1) Introducció històrica del tèxtil, 2) Cabrils al s. XIX, 3) Capítols per fàbrica (gran, petita i fabriquetes), 4) Entrevistes amb treballadores i treballadors.

• Metodologia combinada: arxius locals (actes municipals, registres de fabriquetes), bibliografia del Maresme i visites tècniques a museus (Cap Marfà) per entendre trama, ordit i maquinària.

• Paper dels autors: Joaquim Forcada proposa el projecte; David Farell defineix l’estructura; Jaume Tolrà-Ferrer impulsa i condueix les entrevistes.

Vida i treball a les fàbriques

Condicions, memòria i comunitat

• Relats de jornals durs, soroll ensordidor, salaris ajustats i pobresa digna, però recordats amb orgull i pertinença: «He treballat i m’he guanyat la vida».

• Homenatge emotiu en la presentació: «Mai ens havien fet un homenatge per haver treballat en una fàbrica tèxtil».

• Dinàmiques socials: companyonia, àpats i costellades al pati, malnoms i identitat de casa (Cal Ferrer, etc.), i fins i tot relacions i matrimonis nascuts a la nau.

Feines, rols i aprenentatge

• Tasques majoritàriament femenines (nuar, teixir, bobines) per habilitat manual; homes sovint a llocs tècnics (manyà, contramestre) per formació prèvia.

• Entrades molt joves (12-13 anys), aprenentatge entre iguals i «mestres» referents a la nau.

• Economia de supervivència: setmanada que sovint anava «a compte» a la botiga, paga extra («15 duros») per roba o sabates, i bescanvi entre famílies (patates per vi).

Riscos i llenguatge propi

• Soroll extrem i comunicació amb senyals; casos de risc laboral (epilèpsia al costat de maquinària).

• Vocabulari d’ofici: cupo, lloros, escarabats per defectes i incidències del fil i les peces.

Tecnologia i processos

• Del treball a casa amb talers de fusta a les naus de vapor; després electrificació fins al tancament (anys 60-70).

• Explicació del cicle: del fil que entra a la fàbrica a la peça acabada, en paraules planeres dels testimonis.

Mapa comarcal i infraestructures

• Teixit industrial del Maresme: Mataró (ferrocarril 1848, gran motor), Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt (veles de barco), Premià de Mar (paracaigudes).

• Cabrils, «cul de sac»: la indústria impulsa millores viàries (de la Riera a la carretera «del marquès») i mobilitat laboral entre pobles.

Famílies i empreses

• Nissagues clau: Coll, Tolrà i Carles Tolrà; de les fabriquetes domèstiques a Can Coll (1869) i la fàbrica petita (1884). Marquesat associat a l’expansió a Castellà.

• Episodis crítics: impagament britànic a la I Guerra Mundial que colpeja Can Coll; avui es mantenen façanes i s’hi projecten usos residencials.

• Xarxes cabrilenques: petites fàbriques com Cap Món (família de Manuel Mas) i trajectòries cap a fora (Santa Perpètua, País Basc, Tordera).

Metodologia i arxius

Qüestionari homogeni per comparar salaris, torns, oficis; verificació creuada i llista de persones citades.

Fotografies i col·leccions (Serra Clara, Coll) per visualitzar xemeneies, sales i calderes; maquetació i documentació afinades amb col·laboradors.

Present i futur

• Patrimoni viu: la fàbrica petita és avui biblioteca i centre cívic; Can Coll conserva façanes.

• Primícia dels autors: el proper projecte tractarà masies i món agrícola a Cabrils.

Cites destacades

«L’empresa sense treballadors no és ningú. I els treballadors sense l’empresa tampoc.»

«Del vapor a l’electricitat» resumeix dos segles d’ofici i canvi tècnic.

— Programa: Històries de mar i de dalt (Centre d’Estudis Vilassarencs + Vilassar Ràdio). Escolta a la carta: vilassarradio.cat i plataformes de podcast.

Marcadors

Indicatiu i presentació del programa
Compartir

Obertura de Històries de mar i de dalt, produït amb Vilassar Ràdio i coordinat per Núria Gómez.

De l’agricultura al tèxtil (final s. XIX)
Compartir

Cabrils canvia el seu model econòmic arran de la crisi de la vinya; s’alcen fàbriques com Jorba Martín i apareix una nova classe obrera.

Presentació del llibre i dels autors
Compartir

Anunci del tema del dia i perfils de Jaume Tolrà-Ferrer, Joaquim Forcada i David Farell; recorregut vital i obres destacades.

Gènesi del projecte i primícia
Compartir

Forcada proposa documentar les fàbriques per preservar la memòria; es reparteixen tasques. Avanç d’un futur llibre sobre el món agrícola.

Estructura i fonts del llibre
Compartir

Introducció històrica, capítols per fàbrica i gran bloc d’entrevistes; consulta d’arxius, bibliografia comarcal i testimonis locals.

Veus de fàbrica: condicions i homenatge
Compartir

Testimonis sobre duresa, salaris justos i orgull d’ofici; reconeixement públic a ex-treballadores i treballadors a la presentació.

Pobresa, felicitat i vida comunitària
Compartir

Setmanada destinada a la botiga, cuquet de la pobresa i records positius; anècdotes domèstiques i humor quotidià.

Oficis i processos; mirada comarcal
Compartir

Explicació del pas del fil a la peça amb llenguatge planer; referències al teixit tèxtil de Mataró i altres pobles del Maresme.

De les fabriquetes al vapor; infraestructures
Compartir

Evolució de talers domèstics a naus amb vapor; Cabrils com a ‘cul de sac’ i impuls de carretera i millores per la Riera.

Soroll, llenguatge gestual i relacions
Compartir

El soroll era extrem però s’hi comunicaven amb senyals; espai de socialització i naixement de relacions sentimentals.

Indústria al Maresme: paracaigudes i veles
Compartir

Premià de Mar fabricava paracaigudes i a Vilassar de Dalt es feien veles; contextualització del sector a la comarca.

Can Coll: auge, declivi i usos actuals
Compartir

Impagament britànic a la I GM afecta Can Coll; avui es mantenen façanes i s’hi projecten pisos; mobilitat laboral per èpoques.

Fonts primerenques i economia domèstica
Compartir

Arxius municipals confirmen fabriquetes anteriors a 1869; treball a casa, pagues extra («15 duros») i bescanvi entre famílies.

Treball infantil, inspectors i riscos
Compartir

Entrades a la nau des dels 12 anys, subterfugis davant inspectors i casos de salut que avui serien incompatibles amb la maquinària.

Qüestionari, verificació i identitats locals
Compartir

Qüestionari homogeni per comparar dades, revisió amb entrevistats, i relleu dels malnoms i noms de casa com a identitat col·lectiva.

Cap Món i Manuel Mas
Compartir

Aportació de Manuel Mas sobre la fabriqueta familiar Cap Món i ús de materials del seu blog com a font històrica.

Nissagues Coll i Tolrà; marquesat
Compartir

Paper de Coll i Tolrà, expansió a Castellà i concessió del marquesat; encreuaments familiars i direcció de fàbriques.

Pròxim projecte i rols de gènere
Compartir

Primícia sobre masies i agrícola; feines feminitzades per destresa i educació, homes a llocs tècnics; escolarització limitada al segle XX.

Vocabulari i recerca pràctica
Compartir

Defectes com ‘cupo’, ‘lloros’ i ‘escarabats’; visites a museus per sentir el soroll i entendre maquinària (trama/ordit, talers).

Logística, despatxos i nòmines
Compartir

Despatxos i distribució a Barcelona, pagadors que duien la setmanada; plantilles d’entre 60 i 100 persones i pagament a preu fet.

Fotografies, arxius i com escoltar el programa
Compartir

Agraïments a arxius i col·leccions fotogràfiques (Serra Clara, Coll); valor del patrimoni visual. Tancament i recordatori d’escolta a Vilassar Ràdio i plataformes.