Obertura de Històries de mar i de dalt, produït amb Vilassar Ràdio i coordinat per Núria Gómez.

Cabrils canvia el seu model econòmic arran de la crisi de la vinya; s’alcen fàbriques com Jorba Martín i apareix una nova classe obrera.

Anunci del tema del dia i perfils de Jaume Tolrà-Ferrer, Joaquim Forcada i David Farell; recorregut vital i obres destacades.

Forcada proposa documentar les fàbriques per preservar la memòria; es reparteixen tasques. Avanç d’un futur llibre sobre el món agrícola.

Introducció històrica, capítols per fàbrica i gran bloc d’entrevistes; consulta d’arxius, bibliografia comarcal i testimonis locals.

Testimonis sobre duresa, salaris justos i orgull d’ofici; reconeixement públic a ex-treballadores i treballadors a la presentació.

Setmanada destinada a la botiga, cuquet de la pobresa i records positius; anècdotes domèstiques i humor quotidià.

Explicació del pas del fil a la peça amb llenguatge planer; referències al teixit tèxtil de Mataró i altres pobles del Maresme.

Evolució de talers domèstics a naus amb vapor; Cabrils com a ‘cul de sac’ i impuls de carretera i millores per la Riera.

El soroll era extrem però s’hi comunicaven amb senyals; espai de socialització i naixement de relacions sentimentals.

Premià de Mar fabricava paracaigudes i a Vilassar de Dalt es feien veles; contextualització del sector a la comarca.

Impagament britànic a la I GM afecta Can Coll; avui es mantenen façanes i s’hi projecten pisos; mobilitat laboral per èpoques.

Arxius municipals confirmen fabriquetes anteriors a 1869; treball a casa, pagues extra («15 duros») i bescanvi entre famílies.

Entrades a la nau des dels 12 anys, subterfugis davant inspectors i casos de salut que avui serien incompatibles amb la maquinària.

Qüestionari homogeni per comparar dades, revisió amb entrevistats, i relleu dels malnoms i noms de casa com a identitat col·lectiva.

Aportació de Manuel Mas sobre la fabriqueta familiar Cap Món i ús de materials del seu blog com a font històrica.

Paper de Coll i Tolrà, expansió a Castellà i concessió del marquesat; encreuaments familiars i direcció de fàbriques.

Primícia sobre masies i agrícola; feines feminitzades per destresa i educació, homes a llocs tècnics; escolarització limitada al segle XX.

Defectes com ‘cupo’, ‘lloros’ i ‘escarabats’; visites a museus per sentir el soroll i entendre maquinària (trama/ordit, talers).

Despatxos i distribució a Barcelona, pagadors que duien la setmanada; plantilles d’entre 60 i 100 persones i pagament a preu fet.

Agraïments a arxius i col·leccions fotogràfiques (Serra Clara, Coll); valor del patrimoni visual. Tancament i recordatori d’escolta a Vilassar Ràdio i plataformes.