 Resuming podcast
        Resuming podcast
        
        
      
      
        
      
• A finals del segle XIX, Cabrils passa d’un model eminentment agrícola a una activitat tèxtil notable (fàbrica gran, fàbrica petita, Jorba Martín 1869) que transforma l’economia i la vida social.
• El llibre «Les fàbriques tèxtils de Cabrils, història i testimonis» neix per preservar la memòria d’aquests espais i oficis abans que es perdi: «Qui sabrà d’aquí 40 anys que això era una fàbrica?»
"I per què no escrivim la història de les fàbriques de Cabrils?"
• Estructura clara: 1) Introducció històrica del tèxtil, 2) Cabrils al s. XIX, 3) Capítols per fàbrica (gran, petita i fabriquetes), 4) Entrevistes amb treballadores i treballadors.
• Metodologia combinada: arxius locals (actes municipals, registres de fabriquetes), bibliografia del Maresme i visites tècniques a museus (Cap Marfà) per entendre trama, ordit i maquinària.
• Paper dels autors: Joaquim Forcada proposa el projecte; David Farell defineix l’estructura; Jaume Tolrà-Ferrer impulsa i condueix les entrevistes.
• Relats de jornals durs, soroll ensordidor, salaris ajustats i pobresa digna, però recordats amb orgull i pertinença: «He treballat i m’he guanyat la vida».
• Homenatge emotiu en la presentació: «Mai ens havien fet un homenatge per haver treballat en una fàbrica tèxtil».
• Dinàmiques socials: companyonia, àpats i costellades al pati, malnoms i identitat de casa (Cal Ferrer, etc.), i fins i tot relacions i matrimonis nascuts a la nau.
• Tasques majoritàriament femenines (nuar, teixir, bobines) per habilitat manual; homes sovint a llocs tècnics (manyà, contramestre) per formació prèvia.
• Entrades molt joves (12-13 anys), aprenentatge entre iguals i «mestres» referents a la nau.
• Economia de supervivència: setmanada que sovint anava «a compte» a la botiga, paga extra («15 duros») per roba o sabates, i bescanvi entre famílies (patates per vi).
• Soroll extrem i comunicació amb senyals; casos de risc laboral (epilèpsia al costat de maquinària).
• Vocabulari d’ofici: cupo, lloros, escarabats per defectes i incidències del fil i les peces.
• Del treball a casa amb talers de fusta a les naus de vapor; després electrificació fins al tancament (anys 60-70).
• Explicació del cicle: del fil que entra a la fàbrica a la peça acabada, en paraules planeres dels testimonis.
• Teixit industrial del Maresme: Mataró (ferrocarril 1848, gran motor), Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt (veles de barco), Premià de Mar (paracaigudes).
• Cabrils, «cul de sac»: la indústria impulsa millores viàries (de la Riera a la carretera «del marquès») i mobilitat laboral entre pobles.
• Nissagues clau: Coll, Tolrà i Carles Tolrà; de les fabriquetes domèstiques a Can Coll (1869) i la fàbrica petita (1884). Marquesat associat a l’expansió a Castellà.
• Episodis crítics: impagament britànic a la I Guerra Mundial que colpeja Can Coll; avui es mantenen façanes i s’hi projecten usos residencials.
• Xarxes cabrilenques: petites fàbriques com Cap Món (família de Manuel Mas) i trajectòries cap a fora (Santa Perpètua, País Basc, Tordera).
• Qüestionari homogeni per comparar salaris, torns, oficis; verificació creuada i llista de persones citades.
• Fotografies i col·leccions (Serra Clara, Coll) per visualitzar xemeneies, sales i calderes; maquetació i documentació afinades amb col·laboradors.
• Patrimoni viu: la fàbrica petita és avui biblioteca i centre cívic; Can Coll conserva façanes.
• Primícia dels autors: el proper projecte tractarà masies i món agrícola a Cabrils.
«L’empresa sense treballadors no és ningú. I els treballadors sense l’empresa tampoc.»
«Del vapor a l’electricitat» resumeix dos segles d’ofici i canvi tècnic.
— Programa: Històries de mar i de dalt (Centre d’Estudis Vilassarencs + Vilassar Ràdio). Escolta a la carta: vilassarradio.cat i plataformes de podcast.