Presentació del programa i context de les celebracions del mil·lenari (1025–2025): obrir Montserrat a tothom i projectar-lo cap al futur.

Anunci del focus de l’episodi (Montserrat) i trajectòria d’en Joaquim Graupera, historiador de l’art especialitzat en patrimoni medieval.

Primera menció d’ermites a Montserrat (Santa Maria, Sant Pere, Sant Martí, Sant Iscle i Santa Victòria) en documents relacionats amb Ripoll; Montserrat com a àrea de frontera.

Context de ràtzies, projecte carolingi fins a Barcelona; la muntanya com a límit; incertesa sobre si les ermites són carolíngies o visigodes reutilitzades.

Ubicació aproximada de l’antiga església a l’entrada actual; mosaic a terra recordant l’altar; ampliacions gòtiques sobre la romànica.

El monestir de Santa Cecília controla ermites de la muntanya; l’abat Oliva promou recuperar-les per a Santa Maria de Ripoll/Montserrat.

Funció de control territorial i repoblació; economia de salvació (donacions per misses perpetues), acumulació i gestió de propietats.

De capella a comunitat benedictina; recuperació de drets i béns amb suport comtal i papal; Oliva, abat de Ripoll i Cuixà i bisbe de Vic.

Mosaic peninsular (comtats catalans, califat, Navarra, Oviedo/Castella); bisbats reconstituïts i dependència metropolitana de Narbona mentre Tarragona és musulmana.

Dependències (Monte Cassino, Subiaco, període de Valladolid); definicions i govern intern: abat vitalici elegit per la comunitat; relació abat-prior.

Sant Pere (origen de Monistrol), Sant Martí (advocació franca, ubicació incerta), Sant Iscle i Santa Victòria (romànica dins recinte, no visitable).

Única peça romànica visible: portalada reubicada; plaça i hostatgeria de Puig i Cadafalch; mur medieval posat en valor; audiovisual sobre l’evolució del santuari.

Miracles i relíquies per atraure pelegrins; exvots mariners i de salut; llegenda de la troballa; el Llibre Vermell recull cants i pràctiques devocionals.

Imatge romànica del s. XII; ennegriment per fum i repintats; restauració moderna confirma carnacions clares sota capes; es manté el color fosc per respecte al culte.

Donacions de reis i fidels (calzes, mantells, rèpliques, llànties); grans pèrdues a la Guerra del Francès i desamortització; renaixença del santuari i museu d’art.

Immunitat d’espai sagrat delimitat per creus de terme; visites i ofrenes reials; tradició d’ofrenes institucionals (esportives i civils).

Confraria de 1223 i xarxa actual a poblacions (Vilassar, Mataró); llànties votives singulars com la de Maria Ribes a Mataró.

Laics al servei del monestir que viuen sense vots solemnes; acullen pelegrins i mantenen ermites; fenomen documentat també al Maresme.

Centralització dels Reis Catòlics; etapa de dependència de Sant Benet de Valladolid; paper reformador de l’abat Cisneros; resistència i recuperació d’autonomia.

Sarcòfags renaixentistes de Joan d’Aragó i Bernat de Vilamarí; creix el privilegi d’enterrament a prop de l’altar des del gòtic/barroc.

Recomanacions: Laplana, "Montserrat. Mil anys d’art i història"; Albareda, "Història de Montserrat" (pelegrins, confraria, escolania).