18/06/2025

#97 - Vilassar de Mar, mestres d’aixa i corders: de la gran construcció naval al llegat modern (1800–2020)

Històries de mar i de dalt

Resum general

Aquest episodi explora la rica tradició marinera de Vilassar de Mar a través de la nova monografia sobre els oficis vinculats a la construcció naval. Es ressegueix l’evolució històrica dels mestres d’aixa, fusters de ribera, calafats, corders/soguers i teixidors de vela, el seu impacte urbà i econòmic, i el pas tecnològic de la fusta a la fibra de vidre.

"És el cant del signe de la construcció nàutica a Vilassar" — sobre els grans vaixells Burriac i Llobregat (1919)

---

Temes principals

• Identitats i Festa Major (Rierada): origen dels tres colors (verd-pagesos, blau-pescadors, taronja-oficis de mar) i la necessitat de donar-los contingut històric real.
• La monografia: posa en valor el patrimoni immaterial i les persones darrere dels oficis; es fonamenta en una base de dades genealògica de 42.000 registres.
• Oficis clau:
• Mestres d’aixa i fusters de ribera: disseny i construcció d’embarcacions; aprenentatge gremial i posterior liberalització.
• Corders/soguers: centralitat en el sector i reconeixement cívic històric; també l’estigma associat a la soga.
• Calafats, fusters i ferrers de bord: manteniment en navegació i tasques crítiques com el control de filtracions i la mesura de la velocitat per nusos.
• Cronologia i tecnologia: auge (s. XVIII–XIX), grans vaixells de fusta (1835–1858) i rebrot de 1919; declivi amb els vapors metàl·lics i transició a embarcacions esportives i a la fibra de vidre.
• Nissagues i protagonistes: famílies com Almera, Barba, Serra, Sust, Sagarra; figures modernes (Gallart, Buxeda), i dissenyadors com Joan Monjo i Pons (manual de referència) i lligams amb Maó.
• Empremta urbana: topònims com la Riera dels Corders i la Platja de l’Estillero; xarxes productives locals.

---

Dades i xifres rellevants

• 159 professionals identificats (1800–2020): • 119 mestres d’aixa/calafats • 33 corders/soguers • 7 teixidors de vela
• 24 grans vaixells construïts (1835–1858) + 2 el 1919 (Burriac i Llobregat).
• Base de dades genealògica del CEV: 42.000 registres.

---

Punts clau i context tècnic

• Menestralia: aprenent-aprenentatge, progressió a oficial i mestre; ofici de dedicació completa i alt valor artesanal.
• Complexitat tècnica: càlculs de formes, selecció de fustes específiques per peça, talls segons llunes i logística de subministrament per mar.
• A bord: el fuster de bord supervisa filtracions i calcula la velocitat amb corda nodada i sabli, cronòmetre/rellotge d’arena; el ferrer de bord dona suport en avaries estructurals.

---

Persones i episodis destacats

• Famílies capdavanteres: Almera (13), Barba (12), Serra (9), Sust (8), Sagarra (constructors clau).
• Estilleros Gallart: iots d’alta gamma (clients reials), projecció internacional; memòria oral recent recuperada.
• Joan Monjo i Pons: enginyer i autor d’un manual de construcció naval de referència; reconegut a Maó.
• Derives modernes: Hilari Marimon (mobiliari nàutic de qualitat); projectes com el Fortuna i el Danae (amb disseny d’un descendent dels Monjo).

---

Conclusions

• Vilassar de Mar va ser un pol català de construcció naval en fusta, amb un teixit d’oficis especialitzats i nissagues que asseguraren la transmissió del saber.
• La Revolució Industrial i els bucs metàl·lics van desplaçar la gran construcció de fusta, però el llegat va perviure en embarcacions menors, esportives i en especialitzacions (mobiliari nàutic) fins a l’era de la fibra de vidre.
• La monografia omple el buit del patrimoni immaterial posant noms, trajectòries i genealogies a un llegat que encara marca la identitat local.

Marcadors

Darrers podcast