Resuming podcast
Històries de mar i de dalt- Muralles, torres de defensa i corsaris
22/03/2023

AI #19 - Torres de defensa i corsaris: frontera al Maresme

Històries de mar i de dalt

AI

El Mediterrani com a territori de frontera

L'episodi d'avui d'Històries de mar i de dalt se centra en la transformació del mar Mediterrani durant l'edat moderna. Amb l'expansió de l'imperi otomà i la caiguda de Constantinoble, la costa catalana va deixar de ser un espai de comerç pacífic per esdevenir una zona de confrontació religiosa i militar entre el món cristià i l'islàmic.

El perill dels corsaris i la defensa de la costa

El Maresme va patir constantment la pressió dels corsaris algerins, que buscaven principalment el segrest de persones per demanar rescats econòmics. Aquesta amenaça va obligar a la població a autoprotegir-se mitjançant:

• La construcció de torres de defensa (com la Torre de Nadal o les torres de Vilassar). • L'emmurellament de viles senceres, sent el cas de Mataró un dels més destacats. • L'organització de les cofredies de pescadors per gestionar el rescat dels seus membres capturats.

Mataró: vi, muralles i estratègia

El doctor en història Joan Jiménez explica que Mataró es va fortificar no només per por, sinó per la seva importància estratègica. La ciutat era un punt clau de càrrega per a les armades de la monarquia, especialment per al subministrament de vi, producte essencial per a l'alimentació i l'energia de la xurma (els galiots que remaven a les naus).

"Mataró és la ciutat d'on es carguen més armades, principalment pel seu vi, element estratègic en el conflicte global."

Context social i intolerància religiosa

A més de les pedres i el mar, el programa analitza la situació dels moriscos i jueus a la península. Es destaca la figura de la Inquisició, que vetllava per la puresa de sang i perseguia qualsevol indici de dissidència.

• Es discuteix el concepte de cristianos viejos i la marginació dels anomenats marranos. • Es compara la rigidesa cristiana amb la major mobilitat social basada en el mèrit dins l'imperi otomà. • Es menciona l'ús dels hipogeus (coves i galeries soterrànies) com a darrer refugi per a dones i objectes de valor durant els saquejos.