En aquest episodi d'Històries de mar i de dalt, conduït per Alexis Serrano amb la participació de la historiadora Teresa Sierra, s'explora profundament la tradició de les enramades de Sant Joan a Vilassar de Mar. Aquesta festivitat, documentada des de 1840 i viva fins als anys 60, representava la celebració més genuïna de la vila durant el solstici d'estiu.
• La festa s'associava al ball i a la necessitat de la comunitat de fabricar música artesanalment per a les grans ocasions. • Tot i que la llegenda romàntica recollida per Lluís Guardiola parla d'una noia cristiana que rebutja un noble musulmà (simbolitzat pel trencament de l'almorratxa), la realitat històrica és la d'una festa de carrer vinculada al guarniment vegetal. • El terme enramada prové de l'acció de guarnir places, carrers i l'església amb mata, bruc, llorer i altres fullatges.
L'organització de la festa recaia en els administradors, triats pel consistori i la parròquia a través de la proclamació des de la trona:
• L'elecció: S'escollien vuit nois (massips) i vuit noies (enramadores). • Rols de gènere: Tot i que els nois pagaven part dels actes, la festa era eminentment femenina en la seva organització i estètica. • Prestigi social: Ser triat era un honor que sovint passava de generació en generació, tot i que comportava una despesa considerable en vestuari i convits.
"Tirar trona avall era l'expressió que s'utilitzava quan t'havien triat com a massip o enramadora des de l'església."
L'episodi detalla la indumentària i els itineraris festius:
• Vestuari: Les enramadores vestien de blanc (símbol de puresa) amb complements com ventalls, mantellines, guants i ombrel·les. • Itinerari: L'orquestrina anava a buscar cada enramadora a casa seva, creant un seguici per tot el poble que acabava amb un refrigeri i el ball a la plaça, on es muntava un Tívoli.
El programa reflexiona sobre la desaparició de la tradició a finals dels anys 60, coincidint amb la revolució cultural del 68 i el canvi de models socials. Actualment, el Centre d'Estudis Vilassarencs treballa en una monografia per al 2026 (300 anys de l'església) per documentar tots els noms i històries d'aquesta festivitat.