En aquest episodi d'Històries de mar i de dalt, conduït per Alexis Serrano i amb la participació historiogràfica de Jordi Casanovas, s'explora profundament el fenomen de l'emigració de Vilassar de Mar cap a les Amèriques. L'anàlisi se centra en com molts vilassarencs no només van prosperar econòmicament, sinó que es van convertir en figures clau per a la construcció de les noves repúbliques de l'Uruguai, l'Argentina i l'Equador.
El programa comença aclarint un aspecte terminològic crucial per a la identitat local:
• La paraula indiano es considera un castellanisme o un terme més propi de Galícia i Cantàbria. • A Vilassar de Mar, el terme històricament utilitzat és americano (pronunciat sovint amb 'u' final). • Aquesta distinció respon a una cronologia més moderna, on ja es tenia plena consciència de la realitat geogràfica del continent americà com a entitat separada de les Índies.
L'emigració no era un acte aïllat, sinó que es basava en el concepte de saltar amb xarxa:
• Els pioners establien negocis i, un cop consolidats, cridaven familiars, veïns i amics per treballar-hi. • Això creava comunitats tancades de vilassarencs a ciutats com Veracruz, Montevideo o Guayaquil, on es mantenia la llengua catalana, la religió i els costums. • Aquestes xarxes esdevenien estructures de suport mutu en l'àmbit benèfic, comercial i social.
L'episodi destaca casos d'èxit on els vilassarencs o els seus descendents van assolir les màximes cotes de poder:
• Famílies com els Verdaguer o els Ferrés i Carrau van fundar o dirigir entitats com el Banco Provincial de Rosario o el Banco de Crédito de Montevideo. • En política, destaca la figura de Jaime Roldós Aguilera, nét de vilassarencs, que va arribar a ser president de l'Equador.
• Eutimi Pérez Arumí, capità vilassarenc, va fundar el Barcelona Sporting Club a Guayaquil, replicant els colors i l'escut del Barça a causa de la seva afició pel club català. • També s'esmenten figures en el món de l'art, com l'actriu Montserrat Julià Luquet, descendent d'un capità de vaixell local, que va triomfar al cinema argentí.
"L'emigració era un flux constant on no només marxaven persones, sinó que es mantenien vincles epistolars i viatges de tornada periòdics que mantenien viva la connexió amb el poble."