L'episodi d'avui d'Històries de mar i de dalt aborda un dels temes més foscos de la història marítima: el tràfic d'esclaus africans cap a Amèrica. Tot i que l'esclavitud existia des de l'Antiguitat, el segle XIX va viure una etapa particularment cruenta on marins catalans van jugar un paper actiu, sovint esquivant la vigilància britànica.
• L'esclavitud va ser el motor econòmic de l'Antiguitat, mentre que a l'Edat Mitjana i Moderna a Europa va quedar reduïda a l'àmbit domèstic o la figura dels criats (expòsits). • A partir de 1492, amb la colonització d'Amèrica, la caiguda de la població indígena per malalties va crear una demanda massiva de mà d'obra. • Atès que els indígenes eren considerats ànimes cristianes sota la figura de la encomienda, es va optar per portar milions de persones de l'Àfrica, que no tenien aquesta protecció legal.
A partir del segle XIX, sota pressió del liberalisme britànic, el tràfic va ser prohibit, però això només va fer augmentar-ne els beneficis pel risc que suposava la il·legalitat.
• Diferència clau: Cal distingir entre el tràfic (prohibit cap al 1817-1820) i la tinença (l'esclavitud com a tal), que va durar fins a finals de segle a llocs com Cuba o el Brasil. • El control britànic es feia mitjançant tribunals mixtos a l'Havana i Sierra Leone, però la corrupció de les autoritats espanyoles permetia que el negoci continués.
L'expert Xavier Sust explica com moltes fortunes catalanes i del Maresme tenen el seu origen en aquest comerç.
• El famós gegant de Vilassar de Mar representa un dels negrers més actius i coneguts. • Sust desmunta mites sobre la seva vida personal, revelant que va ser la seva dona qui el va abandonar per un metge mallorquí. • El Pigat va ser un dels darrers a utilitzar vapors per al transport humà i fins i tot va batejar una nau amb el nom de Libertat per fer tràfic d'esclaus, un exercici de cinisme extrem.
"Els negrers anomenaven els esclaus 'bultos' o 'sacs de carbó' per deshumanitzar-los i evitar controls."
• Vaixells adaptats: S'utilitzaven embarcacions petites i ràpides, similars a les actuals de narcotràfic, per fugir dels britànics. En casos extrems de persecució, arribaven a llançar els esclaus encadenats per la borda. • Rutes i mercaderies: Sovint el tràfic s'emmarcava en la ruta del Tassajo. Es portava vi a l'Argentina, carn (tassajo) a Cuba per alimentar els esclaus, i es tornava amb sucre, cotó o carbó cap a Catalunya. • Xarxes de suport: Els negrers no actuaven sols; tenien xarxes de finançament a terra i contactes internacionals que els facilitaven banderes de conveniència i refugi.