En aquest episodi del programa Històries de mar i de dalt, s'analitza l'evolució històrica i arquitectònica del castell de Vilassà, un dels monuments medievals millor conservats del Maresme. Amb la participació de l'historiador Joaquim Graupera, es desmitifica la idea romàntica dels castells i s'explica la seva realitat com a centre de poder econòmic i social.
El context històric se situa a l'entorn de l'any 1000, un moment de transformació on la descomposició de l'imperi carolingi dona pas al feudalisme. Els punts clau d'aquesta època són:
• L'aparició de l'aristocràcia rural que controla el territori i capta les rendes dels camperols. • La transició dels castells roquers (situats en penyes per visualitzar el poder, com el de Borriac) cap als castells palau. • La funció dels castells com a símbols de força i violència per ostentar el domini sobre els que treballen la terra.
El castell no es va construir d'una sola vegada, sinó que és fruit de diverses etapes:
"El problema de la legitimitat sorgeix quan un noble no ho és per sang, sinó que ha comprat el títol; els vilassarencs no acceptaven treballar gratuïtament per a un nou ric."
Un dels aspectes més interessants discutits és el plet entre els nous senyors (els desbosc) i els habitants de Vilassar. Aquests últims buscaven el carreratge amb Barcelona per escapar del poder judicial del senyor feudal, preferint ser súbdits directes de la monarquia o de l'Església, on les condicions eren sovint més avantatjoses.
Actualment, la propietat pertany als marquesos de Barberà i de Serriera. Es destaquen elements únics com:
• L'heràldica: Pintures al sostre teixinat de la torre que han permès datar les obres gràcies als escuts de les famílies Sant Vicenç i Centelles. • La ubicació estratègica: Situat entre dues rieres per controlar els passos naturals entre el mar i la muntanya. • El Museu de la Marina: Tot i que el castell és privat, és una peça clau de l'imaginari col·lectiu de Vilassar de Mar.