Resuming podcast
Històries de mar i de dalt - El retaule de l'esglèsia de Sant Joan
21/12/2022

AI #7 - Pintura sobre retaula i patrimoni religiós a Vilassar

Històries de mar i de dalt

AI

El patrimoni religiós de Vilassar de Mar

L'episodi d'avui d'Històries de mar i de dalt analitza el ric patrimoni de la parròquia de Sant Joan, centrant-se especialment en la pintura sobre retaula. Després de la destrucció del mobiliari litúrgic el juliol de 1936, la reconstrucció del temple el 1939 va ser liderada pel rector mossèn Joan Roig i Ramoneda i l'arquitecte Josep Maria Ribes i Casas.

L'art de la retaula: una tècnica artesanal

La convidada Puri Martín, artista visual i experta en la matèria, desgrana la complexitat d'aquesta tècnica mil·lenària que requereix paciència i un domini excepcional de l'ofici:

• El procés comença amb la preparació de la fusta amb fins a 11 capes de gesso (cola de conill i blanc d'Espanya).

• S'utilitzen eines tradicionals com la pedra d'àgata per brunyir l'or i el ferro d'escatà per crear els volums.

• La tècnica es basa en la pintura al trem d'ou, una modalitat molt més lenta que l'oli o l'acrílic.

• Es detallen conceptes com el gofrat (per donar textura de tela), l'estofat i la colradura (imitació d'or amb plata i gomalaca).

L'obra de Jordi Vilarrufes i Josep Ubiols

El programa destaca la figura de Jordi Vilarrufes, mestre de la Puri i autor de la majoria de retaules de l'església local. Es recuperen talls de veu de l'artista on reflexiona sobre la seva evolució des d'un estil acadèmic i hieràtic cap a l'abstracció. Per contra, també s'esmenta el treball de Josep Ubiols, que tot i ser un gran pintor, no utilitzava les tècniques artesanes de retaulista d'ofici.

Anecdotari i curiositats de la postguerra

S'expliquen diversos episodis curiosos sobre la relació entre els artistes i el clergat conservador dels anys 40:

"La túnica de Sant Cristòfol va pujar i baixar en un estira-i-arronsa entre l'artista i el rector perquè se li veien massa els genolls."

També es comenta la sensualitat fortuïta de figures com Santa Elena, que va haver de ser modificada per no marcar excessivament la silueta, reflectint la moralitat estricta de l'època post-Guerra Civil.