09/09/2025

Diada i identitat: llengua i cultura com a pals de paller — de 1714 i la Renaixença a la immersió i els reptes actuals

Programa especial

Context i agenda local

• Obertura amb els actes de la Diada a Vilassar de Mar: conferència institucional, ballada de sardanes amb la Cobla Sabadell, recital poètic, actuacions musicals i ofrenes.
• Recordatori que els actes de Vilassar es fan la nit prèvia a l’11-S per no solapar-se amb Barcelona.

Conferència de Teresa Cabré (IEC): tesi central

Idea clau: la llengua i la cultura són els «pals de paller» de la identitat catalana. La commemoració de l’11-S és bicèfala: es recorda una derrota (1714) però també es celebra la resiliència d’un poble que es refà en cicles de pèrdua i recuperació de llibertats.

1714, Nova Planta i la política lingüística

• Els decrets de Nova Planta (1701–1716) desmantellen l’autogovern i jerarquitzen llengües i cultures (alta cultura en castellà, cultura popular en català).
• Estratègia d’erosió del català «sense que es noti el cuidado»:

"deben tener el mayor cuidado en introducir la lengua castellana... con las providencias más templadas y disimuladas... para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" (Instrucció secreta, 1716)

Identitat segons Fontana i la centralitat de la llengua

• La identitat és una construcció històrica compartida (Josep Fontana), no una essència.
• El signe més explícit i visible de la identitat catalana és la llengua. D’aquí ve l’objectiu històric de substituir el català per debilitar el sentiment de pertinença.

De la «decadència» a la Renaixença i al catalanisme polític

• Segles XVIII–XIX: el català es manté en l’ús oral però es retira dels usos prestigiosos (administració, alta literatura).
• La Renaixença retorna el català a la literatura culta (Aribau, Verdaguer, Guimerà, Oller) i reanima tradicions i consciència nacional.
• Amb Prat de la Riba (La nacionalitat catalana, 1906): nació = comunitat arrelada en història, llengua i cultura; impuls de Solidaritat Catalana, projectes pràctics (xarxa de biblioteques, escoles, infraestructures) i la Mancomunitat.

Institut d’Estudis Catalans i codificació (Fabra)

• Prat crea l’IEC per dotar el país d’una llengua unificada i de cultura: ortografia, gramàtica i diccionari (Pompeu Fabra).
• Anècdota: Fabra preferia un català sense accents; els diacrítics es van ampliar i s’han anat racionalitzant posteriorment.

Franquisme, transició i immersió

• Dictadura: prohibició brutal del català.
• Anys 80: recuperació d’autogovern, llei de política lingüística, mitjans públics i immersió escolar com a model de cohesió social (inspiració: Aina Moll; evitar xarxes separades com al Quebec).

Diagnosi actual i «crit de resistència»

Context complex:
• Socio/DEMOLINGÜÍSTICA: >400 llengües al país; 2/3 parts de la població prové de fora del territori catalanoparlant; illots comunitaris; oportunitats d’ús del català desiguals.
• Escola: erosió del model d’immersió a l’aula real; falta de recursos; pèrdua d’ús vehicular en alguns contextos.
• Politització i fake news: discursos de «castellà perseguit», ús del castellà en institucions catalanes; risc per a la cohesió.
• Canvi de valors: el català ha perdut pes percebut com a ascensor social i com a llengua habitual d’interacció en àmbits mixtos.

Propostes (acció i afirmació)

• Reclamar claredat institucional: el català com a llengua de representació pública i coherència en els càrrecs.
• Planificació i estabilitat en política lingüística.
• Prioritzar l’ús per sobre del purisme: català de qualitat però inclusiu; incorporar nous parlants.
• Plurilingüisme autocentrat: oberts a la diversitat, però amb el català com a centre.
• Generar oportunitats d’ús (escola, serveis, cultura, vida comunitària) perquè els nous parlants puguin practicar.
• Orgull i exemplaritat: si nosaltres defallim, no podem demanar als altres que s’hi adhereixin.

"Continuem... mantenim-nos... crit de resistència" — crida final a l’acció cívica i institucional.

Torn de paraules i cloenda

• Testimoni d’un mestre (Joan Sants): experiència des de finals dels 70; evolució de l’escola i dels usos al pati; crida a repensar les polítiques.
• Aportació de Marta Rovira: el català ha crescut històricament gràcies als nous parlants; el temps i la tercera generació són clau; importància d’oferir aprenentatge i oportunitats d’ús.
• Tancament institucional i recordatori de la programació de la Diada a Vilassar de Mar.

Marcadors

Darrers podcast