12/12/2025

Taekwondo, avets de Nadal i Nadal a Vilassar

Crònica

Panorama general de l’episodi

Aquest episodi de Crònica a Vilassar Ràdio combina esport, tradicions nadalenques i agenda local del Maresme. El programa gira al voltant de tres grans eixos:

• L’entrevista a l’Àlex Zafra, jove taekwondista vilassarenc, recent doble medalla de bronze (Catalunya i Espanya) i membre de la selecció espanyola absoluta.

• El reportatge sobre La Soleia, finca d’abets de Nadal al veïnat de Rimbles (entre Dosrius i Canyamars), amb una proposta singular: “quan l’arbre de Nadal et tria a tu”.

• Un repàs breu de campanyes nadalenques de comerç i solidaritat, informació de serveis públics, farmàcies de guàrdia i la previsió del temps.

---

1. Èxits esportius d’Àlex Zafra en taekwondo

1.1. Presentació i palmarès recent

El programa obre destacant la il·lusió que genera que esportistes de Vilassar de Mar assoleixin grans fites. En aquest cas, el protagonista és Àlex Zafra:

• Medalla de bronze al Campionat d’Espanya per equips de taekwondo. • Bronze al Campionat de Catalunya, pocs dies abans. • 22 anys, estudiant de Cafit (grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport) al Tecnocampus de Mataró. • Entrena amb la selecció espanyola absoluta de taekwondo, fet que ell mateix viu com «un somni».

1.2. Inicis al taekwondo i impacte personal

Zafra explica com va començar de ben petit, animat pel pare, que havia fet arts marcials.

“Hizo que me enganchara esa sensación de querer ser mejor y seguir avanzando.”

Aspectes clau:

• Als 15 anys ja era cinturó negre. • Es definia de petit com un nen molt “mogut” i amb dificultats per centrar-se. • El taekwondo li ha aportat disciplina, capacitat de concentració i autocontrol.

1.3. Què diferencia el taekwondo d’altres arts marcials

Zafra subratlla les especificitats tècniques del seu esport:

• “La pedra angular del taekwondo és el treball de cames”. • La majoria d’accions són puntades (patades) al cos i al cap. • Els cops de puny s’utilitzen molt poc, sobretot per trencar distàncies, gairebé no com a atac principal. • Destaca la rapidesa, agilitat i tecnicitat de les puntades de taekwondo en comparació amb altres disciplines: - Patades giratòries - Patades amb salt

1.4. Categoria de competició i entrenament amb la selecció

Zafra competeix actualment en -74 kg, tot i que ell pesa uns 68 kg:

• Ho viu com “un atreviment” perquè competeix amb gent més gran i forta. • Entrena al Club Avellaneda (Premià de Mar) i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat amb la selecció espanyola absoluta.

1.5. Virtuts, punts a millorar i concentració

L’Àlex reconeix una millora molt significativa de les seves habilitats, però també és autocrític:

• Li falta mantenir el ritme de combat davant rivals de molt alt nivell. • Subratlla la importància de la concentració i de tenir “sang freda” en moments crítics.

“Es lo que me falta, aguantar un poco el ritmo en combates difíciles… sobre todo la concentración en según qué momentos.”

1.6. Ritual abans d’un combat

Zafra té un ritual molt clar abans d’entrar a la pista:

• Donar la mà i fer una abraçada al seu entrenador quan és a la cadira. • Ho descriu com l’“anclatge” emocional que necessita per sortir a competir.

1.7. El valor de les medalles de bronze i la confiança

El programa repassa les dues medalles recents:

• Bronze al Campionat de Catalunya: tot i ser un èxit, li va deixar un cert mal gust de boca, perquè aspirava a més. • Bronze al Campionat d’Espanya per equips: el viu com una reafirmació personal:

“Fue como una reafirmación a recordarme que soy capaz de lo que me proponga.”

Es comenta la idea que “la plata es guanya plorant i el bronze somrient”, per la manera com se solen viure les medalles.

1.8. Somnis olímpics de futur

El locutor li planteja, en clau de futur:

• Jocs Olímpics de Los Angeles 2028: Zafra ho veu lluny i ho relativitza. • Jocs Olímpics de Brisbane 2032: és més obert i diu que el temps dirà, però que tota la seva actitud i esforç hi estan orientats.

“Sería tocar el cielo para mí si algún día lo llego a conseguir.”

Es tanca aquesta part desitjant-li tota la sort del món i apuntant que podria arribar a ser el tercer olímpic de Vilassar de Mar.

---

2. La Soleia: quan l’arbre de Nadal et tria a tu

2.1. Presentació de la finca i ubicació

El programa dedica un ampli reportatge a la finca La Soleia, especialitzada en abets de Nadal:

• Ubicada al veïnat de Rimbles, entre Dosrius i Canyamars. • Disposa de 40.000 m² destinats al cultiu d’abets. • És un espai obert que abans era bosc continu i que ara actua com a tallafocs. • El responsable de la finca és en Josep Jó, que fa de guia en el reportatge. • La zona és lliure de pesta porcina africana, malaltia que afecta els senglars en altres indrets.

2.2. Valor ecològic i biodiversitat

Josep Jó destaca que la plantació ha generat un ecosistema ric:

• Hi trobem conills, eriçons, sargantanes, guilles, senglars, miloques, etc. • Remarca que sense la plantació d’abets, no hi hauria aquesta diversitat a la zona.

2.3. Producció i disponibilitat d’arbres

Sobre la producció d’abets:

• La finca disposa de 40.000 m², però és difícil quantificar exactament el nombre d’arbres, perquè cada any se’n tallen i se’n planten de nous. • Josep bromeja amb els clients que li pregunten si s’han acabat els arbres: si algú és capaç de comptar-los tots, li faria un gran descompte. • Els visitants queden sorprenents tant per la magnitud com per la qualitat dels abets.

2.4. El “Maresme magre” i l’adaptació de l’avet

Una de les claus del reportatge és la idea del microclima:

• Josep explica que es troben en una zona que no és ben bé Maresme ni Vallès. • L’anomena amb humor “Maresme magre”. • Aquest microclima fa que l’arbre creixi lentament i de manera compacta, fet que millora l’aspecte de l’avet.

“Potser sí que no encaixa massa aquí, però li hem sabut donar la volta.”

2.5. De l’hort a l’avet com a cultiu d’hivern

Josep repassa l’evolució de l’activitat agrícola de la finca:

• Fa 40 anys conreaven patates, mongetes, pèsols i altres hortalisses. • La frescor de la zona feia que molts cultius d’estiu no es desenvolupessin bé. • Van decidir provar amb abets com a cultiu d’hivern, pensant que podria ser una sortida. • Al cap d’uns 4 anys, quan els primers arbres van ser comercialitzables, als mercats sentien sovint:

“Quins arbres més macos!”

• Això els va animar a especialitzar-se en plantes vigoroses, superant moltes dificultats amb més dedicació.

2.6. L’experiència de venir a triar l’arbre al camp

Un dels punts forts de La Soleia és la proposta d’experiència familiar:

• Fa quatre anys van començar a oferir que les persones vinguessin a triar l’arbre directament al camp. • Ho defineixen com “un encert impressionant”. • Josep destaca el contacte directe amb la il·lusió de les famílies que trien l’arbre.

Condició bàsica per gaudir de l’experiència:

• Venir relaxat: entrar en un món d’arbres molt potents que transmeten energia.

2.7. “Quan l’arbre de Nadal et tria a tu”

Es presenta la idea que dona títol al reportatge:

“Moltes energies, abraces un arbre i si estàs sensible t’arriben moltes coses… l’arbre et tria tu.”

Punts clau d’aquesta visió:

• El visitant passeja entre els abets, els toca, els observa. • En un moment determinat, “sents” que aquell arbre és el teu; Josep ho descriu com un missatge interior, no com un missatge digital. • Quan intentes mirar-ne un altre, és com si una “molla” et fes tornar a aquell arbre. • Moltes persones expliquen després que “l’arbre m’ha triat a mi”.

Procés pràctic:

• Un cop la família ha triat l’arbre, avisen l’equip. • Els treballadors el lliguen, l’arrenquen, l’arreglen una mica, posen un test nou. • Finalment, l’arbre viatja cap a casa dins una bossa, al cotxe.

2.8. Natural vs plàstic: trencant mites

Josep defensa amb convenciment l’arbre natural per davant del plàstic:

• El plàstic: - Sempre té la mateixa alçada. - Fa “la mateixa pudor”. - És contaminant. • L’arbre natural: - Ajuda a crear espais naturals i tallafocs. - Arrela les persones al territori, creant vincles amb el paisatge. - Té una flaira d’avet fresc quan arriba a casa.

També desmunta el mite que cal “recuperar” l’arbre de Nadal:

• El compara amb un ram de flors o una poinsettia. • La seva funció principal és embellir i acompanyar les festes. • Un cop ha complert el seu paper, el seu destí ha de ser convertir-se en compost i tornar a la terra.

“És el cicle de la vida.”

2.9. Temporada alta, clients matiners i gaudi personal

Altres aspectes destacats:

• Moltes persones volen l’arbre ja a mitjans de novembre. • Josep els adverteix que, tenint-lo en un lloc càlid, potser perdrà frescor abans de Nadal. • Alguns clients responen que, si cal, en compraran un altre.

Sobre la feina en aquesta època:

• És temporada bona i intensa, especialment dissabtes i diumenges. • Josep diu que hi va a treballar amb molta il·lusió, perquè no han tingut males experiències, sinó tot el contrari amb els visitants.

2.10. Seguretat sanitària i informació

Es remarca diverses vegades que:

• La finca de Rimbles és totalment segura pel que fa a la pesta porcina africana. • Moltes persones truquen preocupades per aquest tema, però no hi ha cap afectació a la zona. • Per a més informació, es referencien al web: abetsdenadal.cat.

---

3. Ruta del Pessebre i dinamització comercial

3.1. Joc de la Ruta del Pessebre de Vilassar Comerç

El programa presenta el Joc de la Ruta del Pessebre, una iniciativa de Vilassar Comerç que combina joc, cultura popular i dinamització del comerç local:

• Objectiu: localitzar diferents pessebres i figures destacades en 28 comerços associats de Vilassar de Mar. • Data límit per participar: 7 de gener. • Hi ha 10 premis de 60 € per consumir als comerços patrocinadors.

3.2. Persones destacades amagades als pessebres

Algunes de les figures que cal trobar són persones rellevants del municipi i del seu entorn:

• L’alcaldessa Elena López. • L’expresident del RCD Espanyol, Dani Sánchez Llibre. • Els carnissers Andreu Boer i Manel García. • La farmacèutica Débora Jové. • Els músics Enric i Judit Neddermann. • La futbolista del Barça Ona Batlle. • Els comunicadors Jaume Cabot i el mateix Joan Escofet, locutor del programa.

Altres noms de la ruta:

• Eladio d’Ladiocomunicacions. • L’actor José Corbacho. • Eva Monràs de La Caseta de l’Arbre. • Pepi Bruguera, gerent de la llibreria Índex.

3.3. Com participar en la Ruta del Pessebre

Instruccions bàsiques per prendre part en el joc:

• Cal acostar-se a qualsevol dels 28 establiments que participen a la ruta. • Allà es pot recollir la butlleta de participació. • S’ha de localitzar el pessebre (normalment a l’aparador, tot i que alguns poden estar amagats). • Cal trobar les persones destacades representades i demanar al/la botiguer/a que segelli la butlleta. • A més, és possible escanejar un codi QR per veure figures animades, gràcies a l’Associació de Pessebristes de Vilassar de Mar. • Amb un mínim de 10 segells, ja es pot entrar al sorteig.

El sorteig dels premis tindrà lloc el 8 de gener, a la seu de Vilassar Comerç, a partir de les 21 h.

---

4. Solidaritat: campanya de joguines de Creu Roja

Tot i que apareix només en el resum final, es destaca una iniciativa solidària de Nadal:

• Creu Roja de Vilassar de Mar, en coordinació amb Serveis Socials, impulsa la campanya de recollida de joguines. • Adreçada a infants de 0 a 12 anys de diversos municipis del voltant. • L’objectiu és arribar a 230 infants, 16 dels quals són de Vilassar de Mar. • La campanya culminarà el 5 de gener, quan es farà el lliurament de les donacions. • El període de recollida de joguines és fins al divendres 19 de desembre.

---

5. Serveis públics, farmàcies de guàrdia i missatges institucionals

5.1. Farmàcies de guàrdia

Es facilita informació pràctica per als veïns i veïnes:

• Divendres (avui): farmàcia Vilassar, al carrer Sant Josep, 85. Telèfon: 93 759 09 41. • Cap de setmana (fins dilluns a les 9 h): farmàcia Altirriba Gutiérrez, a l’avinguda Eduard Ferrer, 136, al costat del camp de futbol Xevi Ramon. Telèfon: 93 750 69 53.

5.2. Missatge sobre violència masclista

S’emet un espai institucional per conscienciar sobre la violència masclista:

• Es recorda que erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. • Es mencionen serveis públics d’atenció a les dones (punts d’informació i acompanyament en temes de salut, treball, habitatge, etc.). • Es fa referència a línies telefòniques d’ajuda confidencials i gratuïtes per a situacions de violència masclista. • S’indica que aquests serveis faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents i dels seus fills i filles. • El missatge es tanca amb l’eslògan de la Generalitat de Catalunya: “012. La millor resposta.”

---

6. El temps al Maresme

L’espai “Crònica, el temps” ofereix la previsió meteorològica per al Maresme:

• Dissabte: - Dia molt ennuvolat a tota la comarca. - Possibilitat d’algun ruixat feble i irregular en qualsevol punt. - Temperatures mínimes: pugen lleugerament, entre 8 i 12 ºC. - Temperatures màximes: baixen una mica, entre 11 i 14 ºC. • Diumenge: - Encara amb molts núvols, sobretot durant el matí. - De matinada fins a mig matí, encara pot caure algun ruixat feble i minso. - Les temperatures baixen una mica més que dissabte. • Mar: estat de maror a tota la costa.

---

7. Tancament i repàs final

Abans d’acomiadar-se, el programa fa un breu resum dels principals continguts del dia:

• Recorda els èxits de l’Àlex Zafra (doble bronze i entrenament amb la selecció espanyola absoluta). • Repassa el reportatge a La Soleia i la proposta de triar l’arbre de Nadal al camp, remarcant que és zona lliure de pesta porcina africana. • Menciona de nou la campanya de joguines de la Creu Roja i la Ruta del Pessebre de Vilassar Comerç.

Finalment, el locutor Joan Escofet agraeix la confiança de l’audiència, recorda que el programa es pot recuperar al web vilassaradio.cat i desitja bona tarda i un fantàstic cap de setmana, tot anunciant que Crònica tornarà dilluns a la mateixa hora.

Marcadors

Darrers podcast