10/12/2025

Batucada solidària, joguines i teatre social

Crònica

Panorama general de l’episodi

Aquest Crònica de Vilassar Ràdio ofereix un recorregut molt complet per iniciatives socials, culturals i solidàries vinculades a Vilassar de Mar i la comarca del Maresme, amb especial atenció a:

• La batucada dels Estrèpits a la presó de Quatre Camins en col·laboració amb Alternativa Solidària
• La campanya de recollida de joguines de Creu Roja Vilassar de Mar
• Els Pastorets solidaris de l’alumnat de cinquè de l’Escola del Mar
• Una nova zona de baixes emissions a Mataró i el temps

---

1. Estrèpits tornen a la presó de Quatre Camins

1.1. Context i projecte

• La banda de batucada Estrèpits, de Vilassar de Mar, va actuar el mes de gener al mòdul 2 de la presó de Quatre Camins en el marc d’un projecte impulsat per l’ONG Alternativa Solidària.
• L’experiència va tenir un gran impacte emocional en la població reclusa: reunits en assemblea, els presos mateixos han demanat que tornin per tancar l’any del projecte.
• El projecte d’Alternativa Solidària s’emmarca en una iniciativa anomenada “Que nada nos defina” (que Tello tradueix com no definir ni jutjar les persones), orientada a la reconstrucció personal dels usuaris del mòdul 2 mitjançant activitats de cultura, esport, tallers i xerrades.

"Volien més festa i volien que Estrèpits tanquéssim aquest projecte, igual que el vam obrir al gener" (Arnau Adell)

1.2. Testimoni de l’Arnau Adell (cap de colla dels Estrèpits)

Aspectes destacats del relat d’Adell:

• Se sent molta il·lusió i emoció per poder repetir l’experiència; la colla concep aquestes actuacions com una manera d’aportar un gra de sorra amb música, somriures i energia.
• Explica amb detall el fort dispositiu de seguretat: llista estricta de material (tambors, vaquetes, corretges), controls exhaustius, múltiples portes que s’obren i es tanquen, detectors i supervisió constant del personal penitenciari.
• Descriu l’entrada al mòdul com una experiència impactant sensorialment: - Crits i sons a l’interior
- Soroll metàl·lic de les portes, com en una pel·lícula de presons
- Recórrer bona part del centre (zones comunes, mòduls, cuina) fins arribar al pati del mòdul 2

1.3. Proximitat amb els presos i moments emotius

• Tot i la distància de seguretat inicial (2 metres), al final de l’actuació es crea una gran proximitat humana: - Alguns presos s’acosten, volen tocar els tambors.
- Amb la supervisió estricta del personal, la colla aconsegueix deixar vaquetes a alguns presos perquè toquin.
- S’acaben trobant envoltats de reclusos, compartint ritme, crits i emocions en un moment que Adell descriu com “únic”.

"Per una persona que està allà dins tancada que potser els dies són durs, que et digui que és el dia més feliç des que hi és… se’m posa la pell de gallina."

• Una companya d’Estrèpits rep la confidència d’un intern: “és el dia més feliç des que estic aquí dins”, fet que per la colla es converteix en una validació potentíssimament emocional del sentit del que fan.

1.4. Repetir l’experiència: nervis i motivació

• De cara a la nova actuació, molts membres repeteixen però també hi ha gent nova que s’estrena a Quatre Camins.
• Adell compara els nervis previs amb els d’un infant quan va de colònies o a PortAventura: encara que hi hagis estat, cada visita és especial.
• Subratlla que entrar al centre és gairebé com fer una visita guiada a la realitat penitenciària, cosa que impacta i marca els participants.
• Conclusió: la colla es mostra fermament disposada a seguir implicant-se en projectes solidaris com aquest.

1.5. La mirada d’Alternativa Solidària (Joan Carles Tello)

• Tello explica que l’ONG treballa amb col·lectius vulnerables molt diversos, fomentant sinergies entre projectes.
• El projecte a Quatre Camins busca: - Potenciar els PTI (projectes de treball individuals) dels reclusos.
- Afavorir la col·laboració interna al mòdul mitjançant activitats de cultura, esport i desenvolupament personal.
- Proporcionar millores en el dia a dia d’un col·lectiu de llarga condemna i alta duresa vital.

"No ens definim ni jutgem les persones; ens dediquem a fer les coses ben fetes, amb col·laboracions orientades a millorar el dia a dia dels usuaris."

• La filosofia és de win-win: - Els que entren de fora (com Estrèpits) guanyen una experiència transformadora.
- Els interns trenquen la monotonia i tenen contacte amb realitats i persones noves.
• Tello remarca que el judici ja l’ha fet la justícia; la seva tasca és acompanyar i millorar la convivència i el benestar dins del centre.

---

2. Campanya de recollida de joguines de Creu Roja

2.1. Objectius i abast de la campanya

• La Creu Roja de Vilassar de Mar, en coordinació amb Serveis Socials, enceta un any més la campanya de recollida de joguines per a infants de 0 a 12 anys.
• Abasta diversos municipis: Vilassar de Mar, Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt, amb treball en “clau de zona” per optimitzar recursos i personal.
• S’adreça a 230 infants, dels quals 16 són de Vilassar de Mar.

2.2. Criteris per a les joguines

La tècnica de Creu Roja Maria Jesús García insisteix en diversos criteris clau:

• Noves – per garantir equitat i evitar discriminacions entre infants.
• No bèl·liques – per no reproduir la violència en el joc.
• No sexistes – sense missatges o rols estereotipats per gènere.
• Sostenibles, preferentment cooperatives o col·lectives, que fomentin el treball en equip i el companyerisme.
• De caràcter educatiu, per afavorir l’aprenentatge.

2.3. Logística de recollida i distribució

• Punt principal de recollida: Assemblea de Creu Roja Vilassar de Mar, al carrer Sant Jaume (carretera nacional), en horari de 8 a 15 h.
• També es recullen joguines a: - Institut Pere Ribot
- Escoles: Els Alocs, Les Franciscanes, Escola del Mar
- L’empresa Finques Vilassà, que s’afegeix com a punt de recepció.
• La campanya culmina amb el lliurament el 5 de gener, i el període de donació s’estén fins al 19 de desembre.

2.4. Tipus de lots i mancances

• Es confeccionen lots per franges d’edat: - de 0 a 3 anys
- de 4 a 7 anys
- de 8 a 12 anys

• Cada lot conté dues joguines (una d’ús més individual i una altra cooperativa) i un llibre. Si hi ha joguines extres, s’afegeixen complements.
• Falten especialment joguines per: - Infants de 0 a 2 anys
- Infants de 9 a 12 anys
• També es necessiten llibres per completar tots els lots.

2.5. Donacions i voluntariat

• Es destaca una donació molt important de la botiga Ziman de Vilassar de Mar, situada a la plaça del Mercat, amb 550 joguines aportades entre la clientela i l’establiment.
• Al llarg de l’any, també s’ha rebut una donació gran de puzles per part d’una empresa de joguines, que ha ajudat a arrencar la campanya amb bon estoc.
• Una quinzena de persones voluntàries de Creu Roja s’encarreguen de la logística: classificació, preparació de lots, organització del magatzem, tasques administratives i d’entrega.
• García remarca la gran solidaritat dels veïns i veïnes de Vilassar de Mar, clau per fer possible que la màgia dels Reis d’Orient arribi a tots els infants.

---

3. Els Pastorets solidaris de l’Escola del Mar

3.1. Iniciativa teatral i finalitat solidària

• L’alumnat de cinquè de l’Escola del Mar està ultimant els assajos d’una versió dels Pastorets, basada en un text refós de Folch i Torres i Pàmies.
• La representació tindrà lloc a la Sala Carrau, en doble sessió (10 h i 11 h), el 17 de desembre.
• Tota la recaptació es destinarà a la PACA (Associació de Persones amb Altres Capacitats de Vilassar de Mar), convertint l’activitat en teatre amb vocació solidària i inclusiva.

3.2. Com neix el projecte a l’aula

• Segons explica en Pol, la iniciativa sorgeix d’una proposta de la professora: habitualment només representen els Pastorets a l’escola, però se’ls ofereix la possibilitat de portar l’obra a la Sala Carrau.
• La resposta de la classe és unànime: tothom accepta el repte.

3.3. Repartiment de papers i escenografia

• L’alumnat no només interpreta, sinó que també treballa els decorats: - L’infern, on surten les fúries
- El cel
- El bosc
- Altres fons escenogràfics

• Repartiment destacat: - Noa interpreta la Verge Maria, escollida després d’un sistema de votacions. Ella mateix admet que preferia fer de fúria, però ha assumit el paper amb entusiasme i ofereix una veu molt “angelical”.
- Pol fa de Rovelló, un dels personatges principals, amb una entrada marcada per la por i la sorpresa enmig del bosc.
- Teresa és l’Àngel Gabriel; s’hi presenta perquè volia un personatge amb molts diàlegs.
- Jana interpreta en Lluquet, un dels protagonistes clàssics dels Pastorets.

3.4. Aprenentatges i vivència dels infants

• Tots coincideixen que gaudeixen molt de l’experiència teatral: - Alguns destaquen l’emoció d’aprendre el paper
- D’altres, el moment dels assajos
- I molts, el fet de parlar dalt de l’escenari i vèncer la vergonya

• A l’estudi, canten fragments de la cançó de les fúries i dels cants dels pastorets, mostrant que tenen el repertori molt treballat.
• Cada alumne de cinquè rebrà cinc entrades per convidar familiars o amics, incrementant així el potencial de recaptació per a la PACA.

---

4. Actualitat: zona de baixes emissions a Mataró

4.1. Implantació de la mesura

• S’anuncia que Mataró ha posat en marxa, a partir del 9 de desembre, una zona de baixes emissions (ZBE), en compliment de la normativa europea que obliga les ciutats de més de 50.000 habitants a limitar la circulació de vehicles més contaminants.
• En aquesta primera fase, es restringeix l’entrada de cotxes sense distintiu ambiental al nucli històric, de dilluns a divendres, de 7 h a 20 h.

4.2. Àmbit i futur de la ZBE

• L’àrea afectada inclou principalment l’illa de vianants del centre: - Muralla del Tigre i de Sant Llorenç
- Baixada de Sant Anna
- Camí Ral
- Carrer de l’Hospital, Santa Bonaventura, la Coma
- Muralla dels Genovesos i de la Presó
- Carrers d’Amàlia i Sant Josep

• De cara al 2028, es preveu ampliar la ZBE fins a les rondes i la N-II, reforçant la lluita contra la contaminació atmosfèrica i acústica.

4.3. Comunicació i sensibilització

• L’Ajuntament de Mataró impulsa la campanya “No es veu, però es respira”, amb: - Cartells als accessos
- Informació al web municipal
- Difusió a xarxes i mitjans locals

• L’objectiu és facilitar l’adaptació a la nova normativa i conscienciar sobre l’impacte real de la contaminació, malgrat que no sigui visible.

---

5. El temps i tancament de l’informatiu

5.1. Previsió meteorològica

• Per a l’endemà es preveu un dia sense pluja, però amb vent de velocitat variable que augmentarà sobretot a la tarda.
• Temperatures mínimes similars al dia anterior, entre 6 i 13 ºC.
• Màximes una mica més baixes, que no superarien aproximadament els 16 ºC.

5.2. Resum final i crèdits

• El programa recapitula els titulars: - Tornada dels Estrèpits a Quatre Camins amb Alternativa Solidària.
- Campanya de joguines de Creu Roja adreçada a 230 infants de la zona.
- Pastorets solidaris de cinquè de l’Escola del Mar a benefici de la PACA.
• Es recorda que el programa es pot recuperar al web vilassaradio.cat (servei de podcast a la carta).
• Esment dels responsables: Robert Mazza (so i redacció) i Joan Escofet (conducció i signatura del Crònica).
• Cloenda amb agraïment a l’audiència i invitació a tornar a escoltar el programa l’endemà.

---

6. Idees clau de l’episodi

6.1. Eix social i comunitari

• La ràdio local actua com a altaveu de projectes solidaris que connecten cultura, educació i inclusió social.
• Es posa en valor el paper de colles locals (Estrèpits), entitats (PACA), ONG (Alternativa Solidària, Creu Roja) i centres educatius (Escola del Mar, Institut Pere Ribot) en la cohesió del territori.

6.2. Impacte humà i educatiu

• Música, teatre i joc s’utilitzen com a eines de transformació personal i col·lectiva, tant dins d’un centre penitenciari com en el teixit social del municipi.
• Els testimonis d’infants i adults mostren aprenentatges emocionals profunds: empatia, responsabilitat, treball en equip i compromís amb els altres.

6.3. Compromís amb el medi ambient

• La informació sobre la ZBE de Mataró evidencia una agenda local alineada amb les directives europees i amb la preocupació per la salut pública i la qualitat de vida a la comarca del Maresme.

En conjunt, l’episodi dibuixa una comunitat activa i solidària, on la cultura, l’educació i les polítiques públiques es combinen per avançar cap a una societat més inclusiva, saludable i conscient.

Marcadors

Darrers podcast