09/12/2025

Premi mèdic local, Cant de la Sibila i futbol

Crònica

Panorama general de l’episodi

En aquest episodi de Crònica a Vilassar Ràdio, s’ofereix una mirada molt completa a l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme, combinant reconeixement professional, cultura i tradició i esport local, amb els habituals serveis d’interès públic i el tancament informatiu.

---

1. Obertura i titulars

L’espai s’obre amb l’indicatiu del programa i un breu resum dels tres eixos principals del dia:

• El Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona atorgat a Isabel Moreno, metgessa del CAP de Vilassar de Mar.
• La recuperació del Cant de la Sibila a l’església parroquial de Sant Joan de Vilassar de Mar la nit de Nadal.
• El partit “boig” de la Unió Esportiva Vilassar de Mar al Xevi Ramon, amb 17 targetes i un empat in extremis.

Aquests titulars es desenvoluparan més endavant en forma d’entrevista i cròniques detallades.

---

2. Premi a l’excel·lència professional: Isabel Moreno

2.1. El guardó i la seva significació

• Isabel Moreno, metgessa de família del CAP doctor Guillermo Marriera de Vilassar de Mar, ha rebut el Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona.
• El guardó el decideixen jurats independents i distingeix professionals per l’alt nivell de qualitat en la trajectòria i un comportament exemplar.
• La doctora encara no sap qui la va proposar, però subratlla la il·lusió i sorpresa que li va fer el correu de notificació.

"El primer que vaig pensar és, ostres, un mail del Col·legi de Metges, què he fet?"

2.2. Reacció personal i impacte a les xarxes

• Inicialment, Moreno pensa que el correu és per renyar-la, però en llegir-lo sent una gran alegria compartida amb els companys.
• L’impacte del premi a xarxes socials la desborda: confessa que no estava preparada per una exposició pública tan gran.
• Temia possibles haters, però el que hi troba és afecte massiu de: • Ex-pacients de Vilassar de Dalt (on va treballar 19 anys).
• Pacients actuals de Vilassar de Mar.
• Assegura que sentir-se tan estimada li fa fins i tot més il·lusió que el premi en si.

2.3. Vocació, formació i tria professional

• A l’Institut Satorras de Mataró comença a plantejar-se la medicina arran del seu bagatge de voluntariat i servei als altres (catequesi, parròquia, implicació al poble).
• Des de jove té clar que vol ser “metge de poble”, proper i arrelat al territori.
• Acaba la carrera i fa uns dies d’observació amb el seu metge de Cabrera, el doctor Esté, experiència que li confirma aquesta vocació.
• Superat el MIR, opta per Medicina Familiar i Comunitària, el clàssic metge de capçalera.

2.4. Mirada sobre la medicina i el dia a dia

• Destaca que per fer bona medicina cal: • Sentit comú.
• Capacitat d’observació.
• Escolta activa.
• Fa la residència a Can Ruti (Hospital Germans Trias i Pujol) i manté una activitat científica notable amb publicacions de casos clínics, que ella mateixa reivindica com una manera d’evitar la monotonia.

"Cada pacient que entra per la porta per mi és un repte."

• Es defineix com a molt autoexigent: no es perdona els errors, viu en hipervigilància professional i li costa desconnectar.

2.5. Persona polifacètica: aficions i humor

• Per desconnectar de l’estrès combina diverses aficions creatives i esportives: • Llargues caminades per la muntanya (preparant reptes com la Mataró–Montserrat).
• Cussió, ganxet, pintura i manualitats.
• Té fama de ser molt animada i li agrada explicar acudits, un element humà que també porta a la consulta.
• Al programa comparteix un acudit clàssic de “xiringuito” amb joc de paraules al voltant de la paraula gin, mostrant la seva vessant més desenfadada.

2.6. La Covid-19 com a punt d’inflexió

• L’any 2020, amb la pandèmia de Covid-19, és molt dur però alhora clau per la seva trajectòria: • Fa el canvi de Vilassar de Dalt a Vilassar de Mar.
• Surt de la seva zona de confort acceptant la crida de suport als hospitals.
• Es presenta voluntària a Can Ruti, on passa tres mesos: • Un mes i mig a Urgències.
• Un mes i mig a la Goodman, on s’ingressaven avis amb Covid procedents de residències.
• L’experiència li demostra que pot adaptar-se a un entorn completament diferent vint anys després de la seva residència, amb nous protocols i tecnologia, i li dona una gran confiança professional.

"Si he pogut fer això, puc fer el que vulgui."

2.7. Tesi, filosofia de vida i vinculació amb la ràdio

• Aprofitant l’aïllament pandèmic, s’instal·la sola a la planta baixa de la casa familiar de Cabrera i acaba d’escriure la tesi doctoral.
• En treu una conclusió vital: “la vida és curta i quan el tren passa s’ha d’agafar”, reivindicant aprofitar les oportunitats.
• És llicenciada en Medicina i Cirurgia (UB), doctora en Medicina (UAB) i fa 34 anys que treballa a l’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut.
• Actualment és metgessa al CAP de Vilassar de Mar i també col·labora a Vilassar Ràdio a la secció Fem Salut del matinal Parlant de Tot, consolidant el seu paper de referent sanitari local.
• Es declara apassionada de la música (catalana, espanyola i especialment flamenquito), i el programa tanca aquesta part amb un fragment musical que reflecteix aquest gust.

---

3. Cultura i tradició: el Cant de la Sibila

3.1. Recuperació a Vilassar de Mar

• Després de molts anys d’absència, l’església parroquial de Sant Joan de Vilassar de Mar recupera el Cant de la Sibila, una tradició catalana d’origen medieval que narra el segon adveniment de Crist.
• L’acte tindrà lloc la nit de Nadal (24 de desembre) a dos quarts de dotze (23:30 h), mitja hora abans de la Missa del Gall.
• El cant serà interpretat per Josep Maria Gregori, cantant i durant 40 anys professor de musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, acompanyat per l’orgue i el Cor Vilassarí.

3.2. Què és el Cant de la Sibila?

• Gregori el descriu com un cant corprenedor tant pel text com per la música: • El text proclama el judici final i el segon adveniment de Crist, amb to apocalíptic i imploratori.
• La música té una melodia molt antiga amb perfums medievals, basada en fonts dels segles XIII i XIV.
• Les sibiles són presentades com una mena d’oracles profètics, hereus de les Sibiles de l’Antiguitat clàssica (Grècia antiga).
• El profetisme sibil·lí està documentat des del segle VI aC, i amb el primer cristianisme s’hi produeix un empelt cultural.
• Gregori explica que fins i tot Virgili, a la seva quarta bucòlica, va ser llegit pels Pares de l’Església com un profeta del naixement de Crist.

3.3. Origen del text i tradició interpretativa

• El text concret del Cant de la Sibila que es canta avui prové probablement d’un sermó antic associat a un deixeble de sant Agustí (Cuot Buldeus), que va recollir oracles sibil·lins atribuïts a la Sibila d’Eritrea.
• Tot i que avui la imatge de Sibila es vincula a una figura femenina, històricament, en context eclesiàstic, el cant l’interpretaven nens: • Un escolar-cantor (veu aguda, tipus soprano) recitava els versos.
• Un cor d’adults responia amb tornades, primer a 2 o 3 veus i, més tard (segle XVI), a 4 veus polifòniques.
• Les nenes no podien cantar dins l’església, de manera que es vestia l’infant com una Sibila (cavallera, vestit), però la veu era masculina infantil.

3.4. Forma actual a Vilassar de Mar

• A Sant Joan de Vilassar de Mar s’ha optat per una posada en escena austera: • No hi haurà espasa ni dramatització extensa, a diferència d’altres llocs on hi ha una escenografia molt marcada.
• L’única llicència escènica serà un joc de llums, fent passar l’església de les tenebres a la llum per reforçar el sentit simbòlic.
• Segons Gregori, aquesta sobrietat busca concentrar-se en la música i la introspecció:

Es tanquen els llums per escoltar el cant “a les fosques” i, quan acaba, s’encén tota la llum i comencen els cants de Nadal.

• El cant, tot i no ser tècnicament extremadament complicat, és “compromès” perquè: • La melodia està fixada, però
• Deixa molt espai a la improvisació i glossa per part de l’intèrpret (ornaments, variacions), cosa que exigeix molta concentració.

3.5. Història recent i referents

• A Vilassar de Mar el Cant de la Sibila ja s’havia recuperat a mitjan anys 2000 (2006-2007) de la mà de mossèn Galbany.
• Ara, amb l’arribada de mossèn Juan Pablo Calvo a Vilassar i Cabrera, comença una “segona etapa” d’aquesta tradició.
• Gregori vincula la seva experiència al costat del mestre Jordi Savall i recorda especialment Montserrat Figueras, gran intèrpret del Cant de la Sibila, a qui ret un homenatge íntim escoltant les seves gravacions abans de cada actuació.

---

4. Esports: partit “boig” de la Unió Esportiva

4.1. Crònica del partit al Xevi Ramon

• Dissabte es va viure un partit molt intens al municipal Xevi Ramon: la Unió Esportiva Vilassar de Mar rebia el potent Escala, llavors segon classificat de la Tercera Federació.
• El matx es qualifica de “partit completament boig” per la seva duresa i tensió:
• 17 targetes en total:
• 4 grogues i 1 vermella per als locals.
• 11 grogues i 2 vermelles per als visitants.
• L’àrbitre allarga el partit fins al minut 115 (una autèntica pròrroga encoberta).
• Amb un empat agònic final, la Unió Esportiva salva un punt fonamental i es manté en la 12a posició, a 6 punts del descens.

4.2. Dinàmica de l’equip i anàlisi de Dani Pérez

• L’equip encadena ja tres partits seguits sense perdre, mostrant una clara millora de dinàmica.
• Contra l’Escala, els visitants s’avancen amb gol de Iosef al quart d’hora de la segona part (màxim golejador de la categoria).
• La Unió Esportiva empata al minut 98 gràcies a Pol Rivero, màxim golejador blanc-i-vermell amb sis dianes.
• Dani Pérez, tècnic vilassarenc, valora positivament el punt, però amb sensació que “es podia haver guanyat abans”: • Assegura que l’equip va tenir moltes ocasions clares a la primera part (pals, jugades de perill).
• Considera que van ser superiors en joc a un dels grans de la categoria.
• Explica que el partit es va embrutar per la gestió arbitral de les faltes: • La Unió rep moltes faltes que podrien ser groga i no es xiulen.
• Això fa pujar la tensió i acaba en expulsions i múltiples amonestacions.

4.3. Prèvia del partit contra el Vilanova i la Geltrú

• El proper diumenge, la Unió Esportiva visitarà el Vilanova i la Geltrú, sisè classificat i en molt bona forma:
• Porta cinc partits sense perdre, tot i que amb força empats.
• És el segon equip menys golejat de la Tercera Federació (11 gols encaixats).
• Pérez preveu un partit molt complicat, però destaca que: • El camp de Vilanova és gran i de qualitat, un escenari que pot afavorir el joc del Vilassar.
• Tant el Vilanova com la Unió tenen plantilles joves, fet que anticipa un enfrontament intens i obert.
• L’equip afronta el duel en dinàmica ascendent, amb l’objectiu de seguir sumant punts i allunyar-se del descens, que continua a 6 punts (marcat pel Mollerussa).

---

5. Serveis i informació d’interès

5.1. Serveis sanitaris

• Es recorda la farmàcia de guàrdia del dia: Farmàcia Mirats, situada davant de l’estació de Renfe de Vilassar de Mar (carretera N-II, carrer Sant Jaume 27), amb el telèfon corresponent per a la ciutadania.

5.2. El temps

• La previsió meteorològica per a demà dimecres és de dia tranquil:
• Núvols alts i mitjans que augmentaran a la tarda, però sense precipitacions esperades.
• El mar es trobarà en estat de marajol.
• Temperatures mínimes estables o lleugerament més baixes (entre 6 i 13 ºC).
• Màximes a l’alça, que podrien arribar a uns 18 ºC, considerats “més que agradables”.

---

6. Tancament i recordatori de continguts

6.1. Repàs final de titulars

En els últims minuts, el programa recapitula els grans blocs informatius del dia:

• Entrevista a Isabel Moreno, doctora del CAP de Vilassar de Mar, recent guardonada amb el Premi a l’Excel·lència Professional.
• Recuperació del Cant de la Sibila a l’església de Sant Joan, amb explicacions històriques i musicals de Josep Maria Gregori.
• Crònica esportiva del partit “boig” entre la Unió Esportiva Vilassar de Mar i l’Escala, amb vista posada al pròxim desplaçament a Vilanova i la Geltrú.

6.2. Comiat i accés al Podcast

• El programa es tanca recordant que Crònica es pot recuperar a la ràdio a la carta del web de Vilassar Ràdio.
• Es menciona l’equip del programa (Joan Escofet i Robert Mazza) i s’emplaça l’audiència a retrobar-se l’endemà a la mateixa hora, desitjant una bona tarda a tots els oients.

Marcadors

Darrers podcast