Crònica emès a Vilassar Ràdio des de la sala d'actes de la Biblioteca de Vilassar de Mar, amb un especial monogràfic dedicat a Ernest Lluch, coincidint amb el 25è aniversari del seu assassinat a mans d’ETA. El programa combina memòria històrica, testimonis personals, repàs del llegat polític i cultural de Lluch i, al tram final, l’actualitat local del municipi i del Maresme.
• El locutor obre el programa des de la Biblioteca de Vilassar de Mar, explicant que han fet tres hores de directe en format "parlant de tot especial", dedicat íntegrament a la figura d’Ernest Lluch.
• Es recorda el fet clau: - Lluch, vilassarenc, polític, pensador i intel·lectual, va ser assassinat el 21 de novembre del 2000 pel Comando Barcelona de la banda terrorista ETA. - Es remarca que ja fa un quart de segle que "el terror va fer callar la seva veu".
• S’insisteix en dos eixos fonamentals de la seva trajectòria: - Sanitat pública i gratuïta: Lluch va ser ministre de Sanitat al govern de Felipe González i se l’assenyala com a peça clau en la construcció del sistema sanitari públic a l’Estat. - Diàleg: La seva figura és definida com a inseparable de la paraula diàleg, tant en política com en la vida personal.
"Segurament la figura del nostre protagonista d'avui no es podria entendre sense la paraula diàleg."
• Entrevista a Manferriol Sòria, director de la Fundació Lluc, amb seu a la Biblioteca de Vilassar de Mar.
• Dades clau: - La Fundació neix a Barcelona el 2002 amb la voluntat d’aglutinar totes les sensibilitats al voltant de la figura d’Ernest Lluch. - Ràpidament, la seu es trasllada a Vilassar de Mar, poble del qual Lluch era veí.
• Sòria destaca els grans eixos de la vida de Lluch: - Economia - Música clàssica - Història - Futbol
• A la Fundació es conserven objectes personals i documentació molt valuosa: - Cartera de ministre. - Documentació de la seva acció empresarial a la Real Societat. - La seva màquina d’escriure. - Dietaris i papers personals on recull impressions de tot l’Estat.
• S’explica que, de jove, Lluch ajudava els seus pares, que tenien una botigueta de cinturons i vetes, fent de comercial per tot l’Estat: - Amb 17 anys agafava el tren amb el mostrari i recorria pobles i ciutats. - Enviava cartes al pare on apuntava tant les vendes com observacions socials: • Pobresa i manca de calçat en zones deprimides com les Hurdes. • Diferències de paisatge i condicions de vida.
• Aquestes experiències: - Van configurar el seu coneixement profund de la realitat espanyola. - Van alimentar el seu interès per entendre cada lloc, la seva gent i la seva cultura.
"La coneixença de diferents pobles també va fer que després fos una persona amb molt d'interès sempre en entendre els llocs on anava."
• Avui, hi ha 86 carrers, places, escoles i centres sanitaris a tot l’Estat amb el nom d’Ernest Lluch, sobretot a Catalunya.
• La Fundació treballa perquè el seu llegat arribi a les noves generacions: - Diverses escoles i instituts Ernest Lluch demanen xerrades per explicar qui era i quins valors representava. - Es posa l’èmfasi en: • Importància del diàleg per resoldre conflictes. • La seva vocació docent: es definia sobretot com a professor.
"Els valors que com a societat hem acabat projectant sobre la seva figura és el del diàleg, com a instrument intel·ligent per a la resolució de conflictes."
• Sòria puntualitza una idea clau sobre el diàleg: - Dialogar no implica necessàriament acord ni consens. - Vol dir escoltar de debò les raons de l’altre i permetre que t’afectin. - Pots mantenir les teves posicions, però la mirada sobre l’altre i sobre el tema canvia després d’un veritable diàleg.
"El diàleg pot no acabar amb acord i pot no acabar amb consens, és simplement ser capaç d'escoltar les raons de l'altre."
• Entrevista a Eulàlia Lluch, una de les tres filles d’Ernest Lluch, que parla des de Maià de Montcal (Garrotxa), descrit com un oasi de pau per al seu pare: - Allà l’Ernest "parlava de tot amb tothom": • Pagesos i ramaders. • Interès genuí per qualsevol aspecte de la vida rural.
• Per a Lluch, trencar la rutina urbana i política significava desconnectar el cervell fent altres coses i altres converses.
• Eulàlia el descriu com algú que s’interessava per tot: - Fins i tot preguntava per què un camp era de blat d’ordi i no de blat, o per detalls agrícoles que a d’altres els podrien semblar irrellevants.
"Li interessava tot. [...] Li interessava saber per què havien plantat ordi i no havien plantat blat."
• En l’àmbit familiar, Eulàlia remarca: - No era gaire de petons, però sempre tenia un detall, un petit regal per les filles.
• Records d’infantesa a Vilassar de Mar: - Les nenes passaven finals de juny i tot juliol a casa de l’àvia, al carrer de Sant Llorenç. - Coincidia amb la Festa Major de Sant Joan i Sant Pere, recordada com una època fantàstica. - Els pares seguien treballant i anaven a dormir a Vilassar; elles gaudien del poble i jugaven pels carrers amb els cosins. - A l’agost, anaven a Maià.
• S’expliquen anècdotes quotidianes que humanitzen Lluch: - A la platja de Vilassar de Mar hi baixava amb un bernús molt vell i a ratlles, imatge molt present a la memòria de l’Eulàlia. - Sovint intentava escapar-se dels escortes sempre que podia, buscant una certa llibertat i normalitat en el dia a dia.
• Espai amb el vilassarenc Esteve Uruval (catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona), amic i company de Lluch.
• Records compartits: - Primer delegat de curs escollit democràticament. - També va ser el primer delegat de facultat, portaveu de tots els estudiants.
"L'Ernest va ser el primer delegat de facultat i, per tant, va ser el portaveu de tots els estudiants."
• Uruval recorda com l’Ernest li retreia, mig en broma, que escrivia poc en comparació amb ell.
• Es detalla la magnitud de l’obra escrita de Lluch: - 23 llibres de la seva especialitat. - 25 capítols de llibre. - 200 articles especialitzats. - 200 articles generals. - Més de 400 articles de premsa.
• Tots dos van escriure plegats un llibre sobre les diferents corrents del pensament econòmic.
• Conversa amb Pere Almera (exalcalde socialista de Vilassar de Mar) i Zep Labarta (regidor en el govern de Jordi García Bosch).
• Idees principals: - Tot i tenir una agenda "triplicada", Lluch sempre que podia ajudava l’Agrupació Socialista de Vilassar de Mar: • Assistia a actes i campanyes. • Donava un cop de mà, orientació i suport.
"Amb l'Ernest sempre hi podíem comptar, sempre que hi hagués alguna mena d'acte o campanya."
• Zep Labarta recorda les campanyes del 1995 i del 1999: - Lluch va implicar-se de ple en la presentació de llistes i en els mítins.
• S’esmenten sopars polítics i de tertúlia: - A Can Jordi García Bosch. - A la Oca (antic establiment de Vilassar).
• En aquests sopars, Lluch explicava anècdotes polítiques i socials, algunes sobre figures com Ferrer Salat.
• Es recorda una anècdota molt il·lustrativa de la seva manera de ser: - Li van robar a casa i li van endur llibres. - Lluny d’enfadar-se, el seu desig va ser que els lladres, com a mínim, els llegissin.
• Aquesta reacció s’assenyala com a molt representativa del seu humanisme i fe en la cultura.
• Pere Almera explica que, a les municipals de 1999, l’agrupació li va arribar a oferir a Lluch ser cap de llista a Vilassar de Mar.
• Finalment, l’alcalde electe va ser el mateix Pere Almera, que posteriorment va rebre una carta de felicitació personal d’Ernest Lluch, gest que demostra l’afecte i el suport envers el projecte local.
• Pasa pels micròfons Ernest Hurtoll Martín, cosí segon de Lluch.
• Revela un detall curiós de genealogia local: - Ernest Lluch i l’expresident de la Generalitat Artur Mas i Gavarró, també vilassarenc, compartien avantpassats comuns. - Segons les dades aportades per Jordi Casanovas i el Centre d’Estudis Vilassarencs, es confirma que eren cosins setens.
• Records compartits: - Concerts, especialment de Maria del Mar Bonet. - Estones a la platja de Vilassar de Mar i dinars en família. - Moltes hores de conversa, sobretot quan Lluch va deixar València i va tornar a Catalunya.
• Hurtoll explica com es va assabentar de la mort de Lluch el 21 de novembre de 2000: - Va rebre una trucada de la seva mare; vivien a la mateixa escala. - Va descriure els primers dies com un estat de xoc i trasbals general.
• Records concrets: - L’endemà al matí va anar a l’Avinguda Xile per fer una abraçada a l’Eulàlia. - Hi havia molta presència policial i moviment mediàtic. - Més tard, al velatori a la universitat, va poder abraçar la resta de la família.
• Explica que no va voler anar a la manifestació posterior a l’assassinat perquè se sentia massa tocat, mentre que els seus pares sí que hi van assistir.
"Estaves com tocat i em sembla que els pares sí que hi van anar, però jo no en tenia cap ganes."
• Avui és un dels dos dies anuals de patronatge de la Fundació Lluc, fet que ha permès recollir diferents testimonis dels seus integrants: - Enric Lluc, nebot i vicepresident. - Josep Maria Carreras, vicepresident. - Alfonso Sánchez Ormigo, president de la secció aragonesa de la Fundació. - Joan Major, president de la Fundació, exministre d’Indústria i Energia i excompany de Lluch al Consell de Ministres amb Felipe González.
• Joan Major subratlla la importància de la llei de salut que va impulsar Lluch: - La considera bàsica per l’edifici de l’estat del benestar.
• Elements fonamentals destacats: - Sanitat universal com un dels pilars principals. - Educació universal com a altre pilar clau.
"Quan diem que es va posar en marxa a poc a poc l'estat del benestar, jo diria que la part aquesta de la sanitat potser és la més important. Aquesta i l'educació també universal."
• Es reforça la idea que, després d’aquest parlant de Lluc, la figura d’Ernest Lluch es comprèn molt millor en la seva triple dimensió: - Personal (pare, veí de Vilassar, amic, familiar). - Intel·lectual (economista, professor, escriptor prolífic). - Política (ministre, defensor de la sanitat pública, apòstol del diàleg).
• Es recorda que l’especial es pot recuperar íntegrament al web de l’emissora: vilassarradio.cat.
• També es dona informació d’un acte complementari de la Fundació Lluc per aquella mateixa tarda, dins el cicle de diàlegs Ernest Lluch: - Títol: "La cultura de pau en un context bèl·lic, gestionar la pau en democràcies complexes". - Participants: • Jordi Armadans, activista i consultor en cultura de pau. • Carme Colomina, investigadora sènior del CIDOB i professora associada del College of Europe.
El tram final del programa es dedica a un butlletí informatiu local amb activitats i serveis a Vilassar de Mar i el Maresme.
• Encesa de llums de Nadal: - Dia: aquella mateixa tarda. - Hora: a partir de les 18 h. - Lloc: plaça de l’Ajuntament.
• Fira de Nadal: - Dies: dissabte i diumenge. - Lloc: plaça Tarradellas.
• Presentació revista Mirades (núm. 8): - Dia: dissabte. - Hora: migdia. - Lloc: Sala Carrau.
• Concert de Vladimir Stupnikov: - Dia: dissabte a la tarda. - Lloc: també a la Sala Carrau. - Artista: Vladimir Stupnikov, acordionista alemany d’origen rus. - Contingut: recital clàssic d’alta qualitat tècnica.
• Activitat de convivència i sensibilització: - Dia: diumenge al matí (a partir de les 11 h). - Lloc: carrer mossèn Pere Ribot, entre avinguda Montevideo i plaça Andreu Teixidor. - Propostes: • Tallers. • Jocs de sensibilització. • Contacontes. • Vermut solidari.
• Partit de futbol inclusiu: - Dia: diumenge a la tarda (a partir d’un quart de set). - Equip local: equip social del Sant Joan de Vilassà de Mar. - Rival: Atlètic Masnou Groc. - Lloc: pavelló municipal Paco Martín.
• Farmàcia de guàrdia d’avui: - Nom: Roca 1904. - Referència: "la del costat de Can Bisa". - Adreça: carrer de Montserrat, 1. - Telèfon: 93 759 09 39.
• Urgències del cap de setmana (fins dilluns a les 9 h): - Farmàcia: Puig Jove. - Lloc: plaça del Mercat, 11 (vinculat al Mercat Municipal). - Telèfon: 93 759 41 11.
• Emissió d’una falca publicitària institucional de la Generalitat de Catalunya sobre la violència masclista.
• Missatges clau: - Erradicar la violència masclista és responsabilitat de tota la societat. - Es recorden serveis públics d’atenció i suport a les dones: • Punts d’informació i acompanyament en matèria de salut, treball, habitatge. • Telèfon 900 900 120 (servei confidencial i gratuït d’assessorament davant violència masclista). • Serveis d’atenció i recuperació per a dones supervivents i fills/filles.
"Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat."
• Dissabte: - Situació: temps estable i assolellat a tot el Maresme. - Núvols: augment de núvols alts a la tarda, sense pluja. - Mar: estat de marajol. - Temperatures: • Mínimes: entre 5 i 10 °C. • Màximes: al voltant de 17 °C.
• Diumenge: - Arribada d’una pertorbació. - Nuvolositat més abundant a tot el Maresme. - Pluges: • Des del migdia fins al vespre, precipitacions poc abundants. • Possibilitat d’algun xàfec al nord del Maresme al vespre. - Mar: mar de fons. - Temperatures: • Mínimes: entre 4 i 9 °C. • Màximes: difícilment superaran els 13 °C.
• En els darrers minuts, el locutor recapitula els continguts del Crònica: - Recorda l’especial Ernest Lluch i les tres hores de directe des de la Biblioteca. - Resumeix la figura del vilassarenc assassinat el 2000 i el seu paper com a ministre de Sanitat i defensor de la sanitat pública i gratuïta. - Torna a posar en relleu la paraula diàleg com a clau per entendre el seu llegat.
• Comiat: - Es destaca que és l’últim informatiu de la setmana i del mes de novembre. - Es recorda que el programa es pot recuperar al web de Vilassar Ràdio. - S’agraeix la confiança de l’audiència i es convida a retrobar-se dilluns, desitjant una bona tarda i un fantàstic cap de setmana.
"Ens tornarem a escoltar dilluns. Fins aleshores que tinguis una molt bona tarda i un fantàstic cap de setmana."
El locutor obre el Crònica des de la sala d’actes de la Biblioteca de Vilassar de Mar i explica que han fet tres hores de directe en un "parlant de tot especial" dedicat a Ernest Lluch, vilassarenc assassinat per ETA el 21 de novembre de 2000. Situa l’efemèride dels 25 anys, destaca el seu paper com a ministre de Sanitat al govern de Felipe González i avança que la seva figura s’entendrà sobretot a partir de la idea de diàleg. També, de fons, hi ha els primers apunts de l’agenda de cap de setmana (encesa de llums, Fira de Nadal, presentació de la revista Mirades i concert de Vladimir Stupnikov), que es desenvoluparan més tard al programa.
Reprenent la introducció, el locutor explica que la Fundació Lluc, dirigida per Manferriol Sòria, té la seu a la Biblioteca de Vilassar de Mar. La Fundació va néixer el 2002 a Barcelona però es va traslladar ràpidament a Vilassar de Mar per aplegar totes les sensibilitats al voltant de la figura de Lluch. Es recorden els grans eixos vitals de Lluch (economia, música clàssica, història i futbol) i es descriuen alguns objectes singulars que conserva la Fundació: la cartera de ministre, documents de la seva implicació amb la Real Societat, la seva màquina d’escriure i molts papers i dietaris personals.
Manferriol Sòria narra com, de jove, Lluch ajudava els seus pares, que tenien una botiga de cinturons i vetes, fent de comercial arreu d’Espanya. Amb 17 anys agafava el tren amb el mostrari i recorria pobles llunyans. A cada lloc escrivia cartes al pare on detallava vendes i observacions socials: pobresa extrema a zones com les Hurdes, manca de calçat o mala alimentació, però també ciutats que trobava meravelloses. Aquests dietaris, conservats a la Fundació, mostren la descoberta del país i com aquesta experiència va formar el seu interès posterior per entendre els llocs i les cultures on anava.
S’explica que hi ha 86 carrers, places, escoles i centres sanitaris amb el nom d’Ernest Lluch, especialment a Catalunya. La Fundació rep sovint peticions d’escoles i instituts batejats amb el seu nom per anar a explicar als alumnes qui era, quins valors representava i per què el diàleg és important per resoldre conflictes. Es remarca que Lluch es definia sobretot com a professor, mentre que la societat li ha atribuït el diàleg com a valor principal.
Manferriol Sòria desenvolupa la idea que el diàleg no és necessàriament sinònim d’acord ni de consens. El que el defineix és la capacitat d’escoltar realment les raons de l’altre i estar disposat a deixar-s’hi interpel·lar, encara que no es canviï la pròpia posició. Aquesta experiència de diàleg fa que, en una trobada posterior, el punt de partida sigui diferent, més ric i matisat, i és un dels grans llegats ètics associats a la figura d’Ernest Lluch.
S’entrevista Eulàlia Lluch, filla d’Ernest Lluch, des de Maià de Montcal (Garrotxa), lloc que descriu com un oasi de pau per al seu pare. Explica que a Maià l’Ernest parlava amb tothom —pagesos, ramaders— i mostrava un interès enorme per tots els detalls del món rural, com per què un camp era d’ordi i no de blat. La seva curiositat era una manera de trencar la rutina i desconnectar del seu dia a dia habitual, a través de converses amb gent amb vides molt diferents de la seva.
Eulàlia rememora els estius d’infantesa a Vilassar de Mar: ella i les germanes anaven a casa de l’àvia, al carrer de Sant Llorenç, just quan acabava el curs al juny. Coincidia amb la Festa Major de Sant Joan i Sant Pere, que recorda com una època fantàstica, jugant pels carrers amb els cosins. Els pares venien a dormir a Vilassar perquè seguien treballant. També explica que, tot i que no era gaire afectuós en forma de petons, el pare sempre els feia petits regals i detalls, mostrant un afecte constant.
Amb Eulàlia es recuperen imatges molt humanes d’Ernest Lluch: com sovint s’escapava dels escortes sempre que podia, buscant moments de normalitat, i com baixava a la platja de Vilassar de Mar amb un bernús molt vell i a ratlles, una estampa entranyable que ha quedat gravada a la memòria familiar.
El vilassarenc Esteve Uruval, catedràtic d’Economia, recorda la seva relació amb Lluch a la Universitat de Barcelona. Destaca que Ernest va ser el primer delegat de curs escollit democràticament i també primer delegat de facultat, portaveu de tots els estudiants. Explica que l’Ernest li deia que escrivia poc, sobretot si es comparava amb la seva enorme producció: 23 llibres d’especialitat, 25 capítols de llibre, 200 articles especialitzats, 200 de divulgació general i més de 400 articles de premsa. Recorda també el llibre que van escriure plegats sobre les diferents corrents del pensament econòmic.
Intervenen Pere Almera, exalcalde socialista de Vilassar de Mar, i Zep Labarta, regidor amb Jordi García Bosch. Expliquen que, tot i la seva agenda carregadíssima, Ernest Lluch sempre tenia la deferència d’acudir quan el cridaven des de l’Agrupació Socialista de Vilassar de Mar. Va participar activament en les campanyes municipals de 1995 i 1999, va assistir als mítings de presentació de llistes i va donar suport polític i personal al projecte local.
Zep Labarta evoca sopars amb Lluch a Can Jordi García Bosch i al restaurant la Oca, on l’exministre explicava anècdotes polítiques i socials, algunes sobre figures com Ferrer Salat. García Jaques, fill de Jordi García Bosch, intervé des de Lanzarote i recorda com Lluch apareixia sovint per casa seva. En temps de clandestinitat utilitzava el nom d’Eudal i s’encarregava de la part econòmica de l’editorial, així com de l’educació cultural general i geogràfica dels fills de la família.
Zep Labarta explica una anècdota significativa: quan van robar a casa de Lluch i li van sostreure llibres, ell va reaccionar desitjant que, com a mínim, els lladres els llegissin. Pere Almera afegeix que a les municipals de 1999 es va plantejar que Lluch fos cap de llista socialista a Vilassar de Mar. Finalment, l’alcalde va ser el mateix Almera, que pocs dies després va rebre una carta de felicitació personal d’Ernest Lluch, gest que il·lustra el seu suport i humilitat.
El cosí segon d’Ernest Lluch, Ernest Hurtoll Martín, explica que, gràcies a la feina de Jordi Casanovas i del Centre d’Estudis Vilassarencs, s’ha confirmat que Lluch i l’expresident Artur Mas eren cosins setens, compartint avantpassats comuns. Rememora concerts compartits (especialment de Maria del Mar Bonet), estones a la platja i moltes converses, sobretot quan Lluch va deixar València i va tornar a Catalunya. Relata com va rebre la notícia de l’assassinat per una trucada de la seva mare, l’estat de xoc dels dies posteriors, la visita a l’Eulàlia a l’avinguda Xile per fer-li una abraçada i el velatori a la universitat. Confessa que no va assistir a la manifestació de protesta perquè se sentia massa trasbalsat, tot i que els seus pares sí que hi van anar.
Aprofita que és un dels dos dies anuals de reunió del patronat de la Fundació Lluc per conversar amb diverses figures clau: Enric Lluc (nebot i vicepresident), Josep Maria Carreras (vicepresident), Alfonso Sánchez Ormigo (president de la secció aragonesa) i Joan Major (president de la Fundació i exministre d’Indústria i Energia). Tots quatre glossen la figura d’Ernest Lluch des de la vessant familiar i d’amistat. Joan Major, que va compartir Consell de Ministres amb ell en el govern de Felipe González, destaca especialment la importància de la llei de salut que Lluch va impulsar com a pedra angular de la sanitat pública i de l’estat del benestar.
Es presenta l’acte obert al públic que tindrà lloc aquella tarda a la Biblioteca, dins el cicle de diàlegs Ernest Lluch: "La cultura de pau en un context bèl·lic, gestionar la pau en democràcies complexes". Hi participaran Jordi Armadans, activista i consultor en cultura de pau, i Carme Colomina, investigadora sènior del CIDOB i professora associada al College of Europe. Es convida l’audiència a assistir-hi i es recorda que el parlant de Lluc es pot recuperar quan es vulgui al web de Vilassar Ràdio.
El Crònica entra al bloc d’actualitat local i repassa detalladament l’agenda de cap de setmana: encesa de la il·luminació nadalenca a la plaça de l’Ajuntament aquella mateixa tarda; Fira de Nadal a la plaça Tarradellas dissabte i diumenge; presentació del número 8 de la revista Mirades a la Sala Carrau dissabte al migdia; concert del prestigiós acordionista Vladimir Stupnikov dissabte a la tarda al mateix espai; i, diumenge, activitats pel Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat al carrer mossèn Pere Ribot (tallers, jocs de sensibilització, contacontes i vermut solidari) i partit de l’equip social del Sant Joan de Vilassà de Mar contra l’Atlètic Masnou Groc al pavelló municipal Paco Martín.
S’informa de les farmàcies de guàrdia: la farmàcia Roca 1904, situada al carrer de Montserrat 1, al costat de Can Bisa, és la de guàrdia del dia; i la farmàcia Puig Jove, a la plaça del Mercat 11, s’encarregarà de les urgències del cap de setmana fins dilluns al matí. Es faciliten els telèfons de contacte de tots dos establiments.
S’emet una falca institucional de la Generalitat de Catalunya sobre la lluita contra la violència masclista. El missatge insisteix que erradicar-la és un deure col·lectiu i informa dels serveis públics disponibles per a les dones: punts que proporcionen informació i acompanyament (en àmbits com salut, treball o habitatge), el telèfon 900 900 120 com a servei confidencial i gratuït per a casos de violència masclista i recursos de suport per al procés de recuperació de les dones supervivents i dels seus fills i filles.
Secció meteorològica centrada en el Maresme. Per dissabte, es preveu un dia estable i assolellat amb augment de núvols alts a la tarda però sense pluja, mar en estat de marajol i temperatures mínimes entre 5 i 10 graus i màximes al voltant dels 17 graus. Per diumenge, s’espera l’arribada d’una pertorbació que portarà més núvols i pluges febles del migdia al vespre, amb possibilitat d’algun xàfec més intens al nord del Maresme. El mar presentarà mar de fons i les temperatures baixaran, amb mínimes entre 4 i 9 graus i màximes entorn dels 13 graus.
El locutor fa un breu repàs del contingut del Crònica: recorda l’especial de tres hores des de la Biblioteca dedicat a Ernest Lluch, assassinant per ETA el 2000, ressaltant el seu paper com a ministre de Sanitat i la seva contribució decisiva a la sanitat pública i gratuïta, així com la centralitat del diàleg per entendre la seva figura. Assenyala que és l’últim informatiu de la setmana i del mes de novembre, convida a recuperar el programa a vilassarradio.cat, i es acomiada agraint la confiança de l’audiència i desitjant una bona tarda i un bon cap de setmana, tot anunciant que es retrobaran dilluns a la mateixa hora.